Hylocryptus erythrocephalus

De Wikipedia

Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu.

Hylocryptus erythrocephalus
Estáu de caltenimientu
Vulnerable (VU)
Vulnerable (IUCN 3.1)
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Passeriformes
Familia: Furnariidae
Xéneru: Hylocryptus
Especie: H. erythrocephalus
Chapman, 1919
Subespecies
2, vease'l testu.
Sinonimia
Automolus erythrocephalus[1]
Clibanornis erythrocephalus[2]
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Hylocryptus erythrocephalus, tamién denomináu rascahojas capuchirrufa (Ecuador) o trepamusgo de capote naranxa[3] ye una especie d'ave paseriforme perteneciente al xéneru Hylocryptus qu'integra la familia Furnariidae. Dende febreru de 2014, el xéneru Hylocryptus incluyóse en Clibanornis siguiendo la propuesta SACC 601.[2] Ye endémicu d'Ecuador y Perú, n'América del Sur.[1]

Descripción[editar | editar la fonte]

Mide 21 cm. L'iris ye marrón anaranxáu a color d'ablana. La cabeza, pescuezo, ales, rabadilla y cola son anaranxáu ablondu (“henna ”); penriba ye oliva amarronao. El gargüelu ye anaranxáu ablondu maciu y pembaxo ye principalmente gris amarronao pálidu. Presenta un aniellu ocular de piel azulao maciu y un picu gruesu y maciu. Ye inconfundible na so pequeña zona de distribución, unu de los más distintivos endemismos tumbesinos.[4][5]

Descripción y hábitat[editar | editar la fonte]

Distribuyir pol suroeste d'Ecuador y noroeste de Perú.
Habita'l sotobosque de florestas caducifolies, semi-caducifolies y húmedes, ente los 150 y 1350 msnm, dacuando hasta los 1800 m. Persiste en montes secundarios y cantos de montes, dacuando hasta n'estreches faxes de monte a lo llargo de cursos d'agua o carbes cerca de montes.[1]

Estáu de caltenimientu[editar | editar la fonte]

Esta especie ta clasificada como “vulnerable” pol IUCN debíu la estensión de la perda d'hábitat, especialmente la deforestación de montes nel suroeste d'Ecuador. La so población total ta tornando y ye envalorada en 3500 a 15000 individuos.[1]

Amenaces[editar | editar la fonte]

La tasa de deforestación nel oeste d'Ecuador, embaxo de los 900 msnm foi de 57% por década ente 1958-1988. La perda d'hábitat sigue y depués va dir remover casi tola floresta de baxa altitú remanesciente. La perturbación y degradación causaes pol llendo de caprinos y ganáu tamién representen una amenaza significativa al sotobosque caducifoliu. Inclusive árees protexíes son afeutaes por ocupaciones illegales y deforestación. La propensión d'esta especie a nidificar en fuécares, causa la construcción d'enforma niales a lo llargo de terremplénes de rutes. Hasta n'árees protexíes (como la Reserva Jorupe) el tránsitu en rutes puede causar perturbación a niales activos.[1]

Aiciones de conservación[editar | editar la fonte]

Poblaciones significatives asoceden en tres árees protexíes: Parque nacional Machalilla y Monte proteutor Cerro Blanco n'Ecuador, y Reserva nacional de Baltes nel Perú, y foi afayáu tamién nel Abellugu de vida montesa Laquipampa nel este de Lambayeque.[1]

Comportamientu[editar | editar la fonte]

Asocede solitariu o en pares, buscando alimentu nel suelu o cerca, delles vegaes acompañando pequeñes bandaes mistes. Puede ser barullento mientres s'alimenta, solmenando fueyes seques col picu.[4]

Vocalización[editar | editar la fonte]

Ye más oyíu que vistu, vocalizando especialmente mientres la estación reproductiva de xineru a mayu. El cantar ye distintivu, oyíu a la distancia, un chirrido staccato “cri-cruh-cruh-cruh-cruh-cruh-cruh-curr”, con una estraña calidá metálica.[4]

Sistemática[editar | editar la fonte]

Descripción orixinal[editar | editar la fonte]

La especie H. erythrocephalus describióse per primer vegada pol naturalista estauxunidense Frank Michler Chapman en 1919 sol mesmu nome científicu; llocalidá tipo «Alamor, 1300m, frontera Ecuador-Perú».[6]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Delles vegaes foi asitiada nel xéneru Automolus. La subespecie palamblae, conocida por unos pocos espécimenes, puede nun ser diagnosticable al traviés d'un analís cuantitativa.[6]
Como resultáu de los estudios conducíos por Derryberry et al. (2011) y Claramunt et al. (2013)[7][8] adoptaos pol SACC na propuesta 601[2] de febreru de 2014, el xéneru Hylocryptus incluyóse nel xéneru Clibanornis y les especies Hylocryptus rectirostris y H. erythrocephalus camudaron los sos nomes científicos pa Clibanornis rectirostris y Clibanornis erythrocephalus respeutivamente.[9][10]
El Congresu Ornitolóxicu Internacional (IOC) entá nun reconoció estos cambeos y sigue clasificando nel xéneru y nomes científicos anteriores al cambéu descritu.[11]

= Subespecies[editar | editar la fonte]

Reconócense les siguientes 2 subespecies[11][9] cola so correspondiente distribución xeográfica:[6]


Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes iucn
  2. 2,0 2,1 2,2 Propuesta (601) al South American Classification Committee. Revisar la clasificación de Automolus y parientes n'inglés.
  3. Ticotico Cabecirrufo Occidental (Hylocryptus erythrocephalus) Chapman, 1919 en Avibase. Consultada'l 20 d'agostu de 2014
  4. 4,0 4,1 4,2 Ridgely Robert, Hylocryptus erythrocephalus, p. 310, en Field guide to the songbirds of South America: the passerines / Robert Ridgely and Guy Tudor. – 1st ed. – (Mildred Wyatt-World series in ornithology). ISBN 978-0-292-71748-0
  5. Miller, Eliot T. 2013. Neotropical Birds Online (T. S. Schulenberg, Editor). Ithaca: Cornell Lab of Ornithology; baxáu de Neotropical Birds Online: Henna-hooded Foliage-gleaner (Hylocryptus erythrocephalus)
  6. 6,0 6,1 6,2 Henna-hooded Foliage-gleaner (Hylocryptus erythrocephalus) en IBC - The Internet Bird Collection. Consultada'l 20 d'agostu de 2014.
  7. Claramunt, S., Y. P. Derryberry, C. D. CADENA, A. M. CUERVU, C. SANÓN, and R. T. Brumfield. 2013. Phylogeny and classification of Automolus foliage-gleaners and allies (Furnariidae). Condor 115: 375-385.
  8. DERRYBERRY, Y., S. CLARAMUNT, G. DERRYBERRY, R. T. CHESSER, J. CRACRAFT, A. ALEIXO, J. PÉREZ-�MAN, J. V. REMSEN, JR., AND R. T. BRUMFIELD. 2011. Lineage diversification and morphological evolution in a large-scale continental radiation: the Neotropical ovenbirds and woodcreepers (Aves: Furnariidae). Evolution 65: 2973-2986.
  9. 9,0 9,1 Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, B.L. Sullivan, C. L. Wood, and D. Roberson. 2014. The eBird/Clements checklist of birds of the world: Version 6.9. Downloaded from Downloadable checklist|Clements Checklist 6.9
  10. Remsen, J. V., Jr., C. D. Cadena, A. Jaramillo, M. Nores, J. F. Pacheco, J. Prez-Emn, M. B. Robbins, F. G. Stiles, D. F. Stotz, and K. J. Zimmer. Version 10 agostu de 2014. A classification of the bird species of South America. American Ornithologists' Union. SACC Excel File
  11. 11,0 11,1 Gill, F & D Donsker (Eds). 2014. IOC World Bird List (v 4.3). doi:10.14344/IOC.ML.4.3. Disponible en IOC – World Birds names - Ovenbirds & Woodcreepeers. Consultada'l 20 d'agostu de 2014.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]