Hyla arborea

De Wikipedia
Hyla arborea
raniella europea
Estáu de caltenimientu
Esmolición menor (LC)
Esmolición menor (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Amphibia
Orde: Anura
Familia: Hylidae
Xéneru: Hyla
Especie: H. arborea
Linnaeus, 1758
Distribución
Mapa de distribución
Mapa de distribución
Consultes
[editar datos en Wikidata]

La raniella europea[2] (Hyla arborea) ye una xaronca pequeña del xéneru Hyla d'unos 4,5 a 5 cm de llargor. La so piel tien de tar siempres húmeda y aliméntase d'inseutos. Ye'l representante por escelencia de los hílidos n'Europa, distribuyéndose per Europa central y meridional, y peles zones averaes d'Asia y África. Como que la intensidá del so cantar depende del mugor ambiental, considerase un higrómetru biolóxicu.

Descripción[editar | editar la fonte]

Son anfibios de pequeñu tamañu, de non más de 5 cm. Presenta un cuerpu ovaláu, cabeza ancha y güeyos grandes, saltones d'iris doráu. Fácilmente reconocibles pol intensu color verde brillante, anque, dependiendo de la so redolada, son capaces de camudar el so color del verde hasta'l pardu, l'azul y hasta mariellu. Dacuando puede atopase con manches. Tienen unes llinies que van del marrón al negru dibuxaes a lo llargo de les bandes de forma irregular y estendíes en manches más marrones. Les sos estremidaes espodaes y los deos provistos de ventoses, afeches a los sos vezos trepadores, déxen-yos xubir fácilmente pola vexetación y caltenese sobre les fueyes más polenques, siendo unu de los calteres que les dixebren de les xaronques típiques, de fuertes zanques traseres afeches al saltu. El machu presenta un gran sacu vocal qu'enche sol quexal al realizar la so llamada y desenvuelve mientres el periodu nupcial pequeñes rugosidaes nel primer deu de les estremidaes anteriores que lu van ayudar a suxetase a la fema mientres el amplexo.

Hábitat y distribución[editar | editar la fonte]

Vive en territorios con agua permanente, onde abonda la vexetación a los márxenes de llamargues, llagunes o ríos de corrientes lentes. Frecuenta preferiblemente árboles, carbes y otres vexetaciones trupes que-y dexen amazcarase y qu'amás tean próximes al agua. Ye d'actividá principalmente nocherniega y crepuscular. Presente nes zones mediterranees europees. Llargamente distribuida per Europa, dend'Ucraína y Bielorrusia, hasta los Balcanes, Creta, Italia, Benelux y Francia. La especie que vive na península ibérica ye Hyla molleri, igualmente denominada ranita de San Antonio.[3]

Reproducción[editar | editar la fonte]

El periodu reproductor d'esta xaronquina empieza cola primavera, utilizando llamargues o riberes fluviales d'agües duces y con abonda vexetación.

Llamando a les femes cola bolsa vocal gular distendida (foto tomada de nueche).
Hyla arborea - Ranita de San Antón

Los machos atraen a les femes col so fuerte cantar, enchiendo'l sacu vocal que llega a adquirir un tamañu mayor que'l de la cabeza.

Como nel restu d'especies de xaronques, l'apareyamientu tien llugar una vegada el machu consiguiera atraer a una fema cola so llamada y mientres la nueche. La fema deposita paquetes con alredor de 1000 güevos, que son fecundaos esternamente pol machu, realizando'l denomináu amplexo axilar.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Galería[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Ugur Kaya, Aram Agasyan, Aziz Avisi, Boris Tuniyev, Jelka Crnobrnja Isailovic, Petros Lymberakis, Claes Andrén, Dan Cogalniceanu, John Wilkinson, Natalia Ananjeva, Nazan Üzüm, Nikolai Orlov, Richard Podloucky, Sako Tuniyev, U?ur Kaya (2008). «'Hyla arborea'» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2010.3. Consultáu'l 18 d'ochobre de 2010.
  2. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  3. Masó y Pijoan (2011), Stock et ál. (2008), Carretero et ál. (2010), Speybroeck et ál. (2010), Rivera et ál. (2011) y Frost (2010)

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Carretero, M.A.; E. Ayllón, y G. Llorente (2010). «Lista patrón de los anfibios y reptiles de España» (en castellanu). Asoc. Herpetol. Esp., Mus. Cienc. Nat. Madrid. 
  • Frost, Darrel R.. «Amphibian Species of the World: an Online Reference. Version 5.4 (8 April 2010)» (inglés). American Museum of Natural History, New York, USA. Consultáu'l 28 d'avientu.
  • Masó, A. y M. Pijoan (2011). Anfibios y reptiles de la península ibérica, Baleares y Canarias. Barcelona: Omega, páx. 848. ISBN 978-84-282-1368-4.
  • Rivera, X., D. Escoriza, J. Maluquer-Margalef, O. Arribas y S. Carranza (2011). Amfibis i rèptils de Catalunya, País Valencià i Balears (en catalán). Barcelona: Lynx edicions, páx. 276.
  • Speybroeck, J.; W. Beukema & P.A. Crochet (2010). «A tentative species list of the European herpetofauna (Amphibia and Reptilia) —an update». Zootaxa (2492):  páxs. 1-27. 
  • Stöck, M.; S. Dubey, C. Klütsch, S.N. Litvinchuk, U. Scheidt & N. Perrin (2008). «Mitochondrial and nuclear phylogeny of circum-Mediterranean tree frogs from the Hyla arborea group» (n'inglés). Mol. Phyl. Evol. (49):  páxs. 1019-1024. 

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]