Himnos homéricos

De Wikipedia

Los himnos homéricos son una coleición de 32 a 34 poemes épicos curtios griegos, que na antigüedá solíen atribuyise a Homero.

Conteníu[editar | editar la fonte]

Na actualidá, considérase que'l más antiguu d'ellos, el dedicáu a Deméter, foi escritu nel sieglu VII e.C., en tiempos de Hesíodo, daqué más tarde que la fecha de normal atribuyida a Homero. Esto asitiar ente los más antiguos monumentos de la lliteratura griega.

Cada unu de los himnos ta dedicáu a un dios y destináu a ser cantáu por un aedo como preludiu o proemio (en griegu, προοίμιον: prooimion) antes de pasar a unu más llargu. Los himnos varien llargamente en llargor, siendo dalgunos tan curtios como trés o cuatro llinies, ente qu'otros entepasen les quinientes. Estos himnos allaben a deidaes concretes n'hexámetros dactílicos, la métrica usada nes épiques homériques.

Los himnos tán dedicaos a:

  1. Dioniso
  2. Deméter
  3. Apolo
  4. Hermes
  5. Afrodita
  6. Afrodita
  7. Dioniso
  8. Ares
  9. Artemisa
  10. Afrodita
  11. Atenea
  12. Hera
  13. Deméter
  14. Rea/Cibeles (la madre de los dioses)
  15. Heracles, corazón de lleón
  16. Asclepio
  17. Los Dioscuros (Cástor y Pólux)
  18. Hermes
  19. Pan
  20. Hefesto
  21. Apolo
  22. Poseidón
  23. El más poderosu fíu de Crono: Zeus
  24. Hestia
  25. Les Muses y Apolo
  26. Dioniso
  27. Artemisa #

Atenea

  1. Hestia
  2. Gea (la Tierra, madre de too)
  3. Helios
  4. Selene
  5. Los Dioscuros
  6. Los Güéspedes

Ediciones[editar | editar la fonte]

  1. Homeri carmina et cycli epici reliquiae. Graece et latine cum indice nominum et rerum. Parisiis: Editore Ambrosio Firmin Didot. 1845.[1]
  2. Qua in re Hymni Homerici quinque maiores inter se differant antiquitate uel homeritate. Investigauit J. R. S. Sterrett. Bostoniae: In aedibus Ginn, Heath, et soc. 1881.[2]
  3. Die Homerischen Hymnen. Herausgegeben und Erläutert von Dr. Albert Gemoll. Leipzig: Druck und Verlag von B. G. Teubner. 1886.[3]
  4. The Homeric Hymns. Edited with preface, apparatus criticus, notes, and appendices by Thomas W. Allen and Y. Y. Sikes. London: Macmillan and Co. New York: The Macmillan Company. 1904.[4] Oxford University Press: 1936. Amsterdam: Adolf M. Hakkert: 1980]
  5. Homeri Opera. Recognouit breuique adnotatione critica instruxit. Thomas W. Allen. (Tomus V: Hymnos Cyclum estaza Margitem Batrachomyomachiam Vitas continens). Oxonii: Y Typographeo Clarendoniano. 1912. [1964][5]

Traducciones[editar | editar la fonte]

Al español[editar | editar la fonte]

  1. Ύμνοι Ομηρικοί = Himnos homéricos, arramaos direuta y lliteralmente del griegu per vegada primera a la prosa castellana, por José Banqué y Faliu. Barcelona: Tip. L'Académica de Serra Hnos. y Russell. [1910][6]
  2. Obres completes de Homero; versión direuta y lliteral del griegu por Luis Segalá y Estalella. [Barcelona:] Montaner y Simón. 1927.
  3. Hesiodo, Aedas homéricos, Apolonio de Rodas: Teogonía; Trabayos y díes; Agón y fragmentos; Himnos; Epigrames homéricos y fragmentos; Los Argonautas. Versión del griegu por Rafael Ramírez Torres. Méxicu: Jus. 1963.
  4. Himnos homéricos. La Batracomiomaquia. Introducción, traducción y notes, Alberto Bernabé Payares. Madrid: Gredos. 1978. [2001]
  5. Himnos homéricos. Edición y traducción de José B. Torres. Madrid: Cátedra. 2005.
  6. Himnos homéricos. Batracomiomaquia. Pseudo Homero. Introducción de Lucía Liñares; traducciones y notes de Lucía Liñares y Pablo Ingberg (ed. billingüe). Buenos Aires: Losada. Barcelona: Sagrafic. [2008]

Al catalán[editar | editar la fonte]

  1. Himnes Homèrics. Traducció en vers de Joan Maragall i text grec amb la traducció Lliteral de P. Bosch Gimpera. Publ. de l'Institut de la Llengua Catalana. [Barcelona:] L'Avenç-Massó, Cases & Cª. [1913] [Barcelona: Sala Paredes Llibreria: 1932]
  2. Himnes homèrics. Versió poètica catalana Manuel Balasch (ed. billingüe). Barcelona: Curial. 1974.

Al francés[editar | editar la fonte]

  1. Odyssée, Hymnes, Epigrammes, Batrakhomyomakhie; traduction nouvelle par Leconte de Lisle. Paris: A. Lemerre. 1868.[7]
  2. Hymnes. Homère. Texte établi et traduit par Jean Humbert. Paris: Société d'edition "Les Belles Lettres". 1938. [1976. 6y tir. rev. et corr.]

Al inglés[editar | editar la fonte]

  1. The Homeric Hymns. Translated into english prose, by John Edgar. Edinburgh: James Thin. 1891.[8]
  2. The successors of Homer. By W. C. Lawton. New York: The Macmillan Company. 1898.[9]
  3. The Homeric Hymns. A new prose translation and essays, literary and mythological by Andrew Lang. New York: Longmans, Green and Co. London: George Allen. 1899.[10]
  4. Hesiod, the Homeric Hymns and Homerica. With an English translation by Hugh. G. Evelyn-White, M. A. Cambridge: Harvard University Press. London: William Heinemann. 1914. [1943. 7th imp. revised and enlarged.][11]
  5. The Homeric hymns. Translation, introduction, and notes by Apostolos N. Athanassakis. Baltimore: Johns Hopkins University Press. 1976. [Second edition: 2004][12]
  6. The Homeric Hymns: A Translation, with Introduction and Notes, Diane Rayor. University of California Press. 2004.[13] [2014]
  7. Homeric Hymns. Sarah Ruden, trans. Indianapolis: Hackett. 2005.

Al alemán[editar | editar la fonte]

  1. Homerische Götterhymnen. Übersetzung von Thassilo von Scheffer. Jena: Diederichs. 1927.
  2. Homerische Hymnen. Übertragung, Gerd von der Gönna und Erika Simon. Einführung und Erläuterungen von Karl Arno Pfeiff. Tübingen: Stauffenburg Verlag. 2002.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]