Herniaria cinerea

De Wikipedia
Herniaria cinerea
Estáu de caltenimientu
Preocupación menor (LC)
Esmolición menor (IUCN)
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Caryophyllidae
Orde: Caryophyllales
Familia: Caryophyllaceae
Subfamilia: Paronychioideae
Tribu: Paronychieae
Xéneru: Herniaria
Especie: Herniaria cinerea
DC. in Lam. & DC.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Herniaria cinerea, ye una especie de planta yerbácea perteneciente a la familia de les cariofilacees.

V ista de la planta

Hábitat[editar | editar la fonte]

Ye nativa de la rexón del Mediterraneu. N'España alcuéntrase en Alicante, Barcelona, Castellón, Islles Baleares, Lleida, Tarragona y Valencia onde crez nos campos y márxenes de caminos de suelos secos. .

Descripción[editar | editar la fonte]

Esta especie nun ye rara nos campos de cultivu de secanu, escamplaes de carbaes, márxenes de caminos... pero puede pasar desapercibida de resultes de que les sos flores nun son vistoses, les sos fueyes son pequeñes y el conxuntu de la planta tien un color gris que lu fai bien pocu curiosa. Les fueyes son peludas y cubren dafechu los tarmos que tán postraos nel sustratu.[1]

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Ye una planta conocida como melecinal que s'emplegó pa tratar les hernies (d'onde provién el so nome) y pa tratar les piedres del reñón. Ye bien diurética, yá que contién acedu herniárico, de gran actividá hemolítica, y emplégase sobremanera pa eslleir les piedres de les víes urinaries, en fervinchu de cuarenta a cincuenta gramos de yerba per llitru d'agua.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Herniaria cinerea describióse por DC. in Lam. & DC. y espublizóse en Flore Française. Troisième Édition 6: 375. 1815.[2]

Etimoloxía

Herniaria: nome xenéricu que remanez del latin hernia. Según Cordus, del nome vulgar ente los franceses (hemiaire) de la quebrantapie­dras. Al paecer, recibió esti nome pola supuesta propiedá de curar les hernies.[3]

cinerea: epítetu llatín que significa "de color gris ceniza".[4]

Sinonimia
  • Herniaria annua Lag.
  • Herniaria cinerea var. fragilis Lange
  • Herniaria diandra Bunge
  • Herniaria flavescens Lowe
  • Herniaria hirsuta subsp. cinerea (DC.) Arcang.
  • Herniaria hirsuta var. cinerea (DC.) Loret & Barrandon
  • Herniaria hirsuta var. hamata F.Herm.
  • Herniaria vulgaris subsp. cinerea (DC.) Bonnier & Layens[5]
  • Herniaria virescens Salzm. ex DC.[6]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Datos en Herbarivirtual
  2. «Herniaria cinerea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 29 d'ochobre de 2013.
  3. En Flora Vascular
  4. N'Epítetos Botánicos
  5. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes RJB
  6. Herniaria cinerea en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Abrams, L. 1944. Buckwheats to Kramerias. 2: 1–635. In L. Abrams (ed.) Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  2. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogu de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
  3. Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley.
  4. Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley.
  5. Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  6. Shreve, F. & I. L. Wiggins. 1964. Veg. Fl. Sonoran Des. 2 vols. Stanford University Press, Stanford.
  7. Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107: 3 Vols., 3348 p.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]