Heptranchias perlo

De Wikipedia
Heptranchias perlo
bocadulce
Rangu temporal: presente
Estáu de caltenimientu
Cuasi amenazáu (NT)
Cuasi amenazáu (IUCN)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Chondrichthyes
Subclas: Elasmobranchii
Orde: Hexanchiformes
Familia: Hexanchidae
Xéneru: Heptranchias
Especie: H. perlo
(Bonnaterre, 1788)
Distribución
Sinonimia

Heptranchias angio Mariña, 1857
Heptranchias dakini Whitley, 1931
Heptranchias deani Jordan & Starks, 1901
Heptrancus angio Mariña, 1857
Notidanus cinereus pristiurus Bellotti, 1878
Squalus cinereus Gmelin, 1789

Squalus perlo Bonnaterre, 1788
Consultes
[editar datos en Wikidata]

El bocadulce[2] (Heptranchias perlo) ye una especie de tiburón de la familia Hexanchidae, ye l'únicu tiburón del xéneru Heptranchias. Habita dende agües someres hasta más de 1000 metros de fondura. Esta especie carauterizar por tener 7 hendiduras branquiales (d'ende'l so nome xenéricu) en llugar de 5 presentes na mayor parte de los tiburones, o de les 6 de les especies del xéneru Hexanchus. Ye bien activu, de día y de nueche, depredador voraz d'invertebraos y peces.

La so importancia comercial ye escasa.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

El xéneru Heptranchias, que'l so nome provién del griegu heptra que significa "siete brazos", y agchein que significa "caparina". El nome común n'asturianu ye aguadulce.

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

L'aguadulce ye bien pocu común, habita en tolos océanos del mundu menos el nordés del océanu Pacíficu.

Viven nes mariñes de Carolina del Norte a Cuba, incluyendo'l norte del Golfu de Méxicu, y de Venezuela a Arxentina nel oeste del Atlánticu. Nel este del Atlánticu, dende Marruecos a Namibia, incluyendo'l mar Mediterraneu. Tamién nel océanu Índicu, el sureste de la India, Isla Aldabra, sur de Mozambique, y Sudáfrica. Nel océanu Pacíficu, dende Xapón a China, Indonesia, Australia, Nueva Zelanda, y norte de Chile.[3]

Ye una especie demersal a semi-peláxicu atopáronse exemplares a una fondura de 300-600 metros, pero dacuando atópase cerca de la superficie (anque estos informes pueden representar errores d'identificación) o a una fondura de 1000 m. Atópase principalmente nel esterior de la plataforma continental y alta turria continental, y tamién s'atopen nes praderíes marines o nos montes marinos.[1]

Descripción[editar | editar la fonte]

Algamen los 120 cm de llargu, escepcionalmente 140 cm. Esta especie tien un cuerpu delgáu y fusiforme tien un focico allargáu y arrondáu. Los güeyos son grandes, con retina asemeyada a la de los humanos pero de color verde, que provoca una fluorescencia verde nos exemplares vivos. La boca cuenta con 9-11 dientes a cada llau de la quexal cimeru y 5 dientes a cada llau de la quexal inferior. Los dientes cimeros son estrechos y en forma de gabitu con pequeñes cumales llaterales, ente que los inferiores son anchos y con forma de peñe (sacante un diente sinfisial simétricu). A diferencia d'otros tiburones, tien siete pares de hendiduras branquiales.[3][4]

Tienen una pequeña aleta dorsal cerca de les aletes coxales. Les aletes pectorales son pequeñes y alzaes escontra riba, ensertándose al altor del centru de los siete branquies. L'aleta anal ye pequeña, mui cerca del lóbulu inferior. L'aleta caudal ye llarga y estrecha, lo que-y dexa nadar de 2 a 6 metros per cada impulsu. Los dentículos dérmicos son bien delgaos y tresparentes, siendo más llargos qu'anchos, teniendo dos crestes llaterales que terminen nos dientes marxinales. La so coloración ye marrón y gris, que-y apurre un bon camuflaje no fondero, facilitando la predación.[5][3]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 Paul, L. and Fowler, S. (2003). «Heptranchias perlo» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2024. Consultáu'l May 11, 2006.
  2. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  3. 3,0 3,1 3,2 Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes bester
  4. "Heptranchias perlo". En FishBase (Ranier Froese y Daniel Pauly, eds.). Consultáu n'ochobre de 2011. N.p.: FishBase, 2011.
  5. Compagno, Leonard J.V. (1984). Sharks of the World: An Annotated and Illustrated Catalogue of Shark Species Known to Date. Rome: Food and Agricultural Organization. ISBN 9251013845.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]