Handroanthus heptaphyllus
Handroanthus heptaphyllus ![]() | ||
---|---|---|
![]() | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
Subreinu: | Tracheobionta | |
División: | Magnoliophyta | |
Orde: | Lamiales | |
Familia: | Bignoniaceae | |
Tribu: | Tecomeae | |
Xéneru: | Handroanthus | |
Especie: |
Handroanthus heptaphyllus (Vell.) Mattos 1952 | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
El lapacho negru (Handroanthus heptaphyllus),[1] tamién llamáu tajy, ye una especie botánica de la familia de les bignonacees. Natural de les zones tropical y subtropical de Suramérica. Crez nel monte altu de la cuenca de los ríos Paraná, Paraguái, y Uruguái. Tien una distribución llindada. Habita casi puramente los sitios baxos con suelos húmedos y fondu, onde forma parte del estratu cimeru. Ye bien raru n'otros microambientes.






Ye l'árbol nacional de Paraguái, declaráu como tal por Llei Nº4631 del 10 de mayu de 2012, a propuesta de la Facultá de Ciencies Químiques de la Universidá Nacional d'Asunción y n'adhesión al bicentenariu de la independencia de la República de Paraguái.
Descripción
[editar | editar la fonte]Ye un árbol de gran altor, hasta 40 m d'altor. Les fueyes de 10-15 cm de llargu, compuestes y trifoliaes con foliolos elípticos. Tueru llargu, cilíndricu, de porte maxestosu. La corteza ye castañu-abuxada, bien rugosa, con resquiebros fondos n'exemplares adultos. Copa grande, semiesférica, con cañes abiertes n'abanicu. Xamasca semipersistente. Fueyes opuestes, palmaticompuestas, con 5-7 folíolos de cantu serrucháu. Flores, apaecen enantes de la foliación, rosaes, tubulosas, vistoses, variando la tonalidá dende rosáu moráu a rosáu pálidu. En dómina de floriamientu l'árbol amuesa un formosu aspeutu. El frutu ye una cápsula llinial, d'hasta 3-4 dm de llongura por 1-1,5 cm d'anchu, de color castañu al maurecer, abrir llonxitudinalmente en dos valves y dexando cayer unes 150 granes alaes.
El floriamientu empieza na primera quincena de setiembre; aproximao 30 díes dempués apaecen les primeres fueyes, produciéndose la maduración de los frutos en xineru-febreru.
Árbol bien decorativu, utilizándose con frecuencia en parques, places y nel arboláu público. Aguanta grandes vientos por tener un fuerte y fondu sistema radical.
Esixente tocantes a lluz y mugor, sensible a les xelaes cuando ye nueva. Prefier suelos llixeros, fondos, húmedos.
Propiedaes
[editar | editar la fonte]De madera duro, pesada, con diferencies bien marcaes ente albura y duramen. El duramen al aferruñase toma una coloración escura. Bien resistente albentestate. Usar en construcción d'embarcaciones, muelles, carrocería, abertures, tirantería, escaleres, pisu, tornería, etc. Al serruchase llógrase un aserrín mariellu-ocre que contién la sustancia lapachol. La madera tien taninos y sustancies tintóreas.
Ye una planta melecinal, úsense l'aserrín o forgaxa, la corteza y les fueyes pa tal fin.
Reproduzse fácilmente por granes. El númberu de granes/kg ye de 32.000 a 35.000. La llantadera tien de faese lo más rápido posible, apenes tean madures les granes, una y bones el poder germinativo ye bien curtiu, de 12-15 díes. Ye posible la multiplicación vexetativa per mediu de cachos de raigaños. Nesta especie, escepcionalmente nacen individuos con flores blanques, estos "lapachos blancos" reproducir por ensiertos.
Etimoloxía
[editar | editar la fonte]El so anterior xéneru, Tabebuia, refier al so nome vernáculu brasilanu: tabebuia o taiaveruia; heptaphylla, col prefixu hepta = siete y del griegu phyllon = fueya, con siete folíolos.
Propiedaes
[editar | editar la fonte]- Encamentóse contra'l cáncer.
Taxonomía
[editar | editar la fonte]Handroanthus heptaphyllus describióse por (Vell.) Mattos y espublizóse en Loefgrenia; communicaçoes avulsas de botânica 50: 2. 1970.[2]
- Sinonimia
- Bignonia heptaphylla Vell.
- Handroanthus avellanedae var. paullensis (Toledo) Mattos
- Handroanthus eximius (Miq.) Mattos
- Handroanthus impetiginosus var. lepidotus (Bureau) Mattos
- Tabebuia avellanedae var. paulensis Toledo *
Tabebuia eximia (Miq.) Sandwith
- Tabebuia heptaphylla (Vell.) Toledo
- Tabebuia impetiginosa var. lepidota (Bureau) Toledo *
Tabebuia ipe (Mart. ex K.Schum.) Standl.
- Tecoma curialis Saldanha
- Tecoma eximia Miq.
- Tecoma impetiginosa var. lepidota Bureau
- Tecoma ipe Mart. ex K.Schum.
- Tecoma ipe var. desinens Sprague
- Tecoma ipe f. glabra Sprague
- Tecoma ipe f. grandiflora Sprague
- Tecoma ipe f. lepidota Sprague
- Tecoma ipe f. parviflora Sprague[3]
Ver tamién
[editar | editar la fonte]- Terminoloxía descriptiva de les plantes
- Cronoloxía de la botánica
- Historia de la botánica
- Carauterístiques de les bignoniacees
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Handroanthus heptaphyllus en Darwinion
- ↑ «Handroanthus heptaphyllus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 9 de setiembre de 2014.
- ↑ «Handroanthus heptaphyllus». The Plant List. Consultáu'l 9 de setiembre de 2014.
Bibliografía
[editar | editar la fonte]- López, J.A; Little, Y; Ritz, G; Rombold, J; Hahn, W. 1987. Árboles comunes de Paraguái: Ñande yvyra mata kuera. Paraguái, Cuerpu de Paz, 425 pp.
- Alwyn H. Gentry: Bignoniaceae. Part II. (Tribe Tecomeae). In: Flora Neotropica, Band 25, Teil 2. New York Botanical Garden Press, 11. April 1992. ISBN 0-89327-368-6
- Susan O. Grose und Richard G. Olmstead: Taxonomic Revisions in the Polyphyletic Genus Tabebuia s. l. (Bignoniaceae). In: Systematic Botany, Band 32, Heft 3, 2007. S. 660–670.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]![]() |
Wikispecies tien un artículu sobre Handroanthus heptaphyllus. |