Halothamnus subaphyllus

De Wikipedia
Halothamnus subaphyllus
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Caryophyllidae
Orde: Caryophyllales
Familia: Amaranthaceae
Subfamilia: Salsoloideae
Xéneru: Halothamnus
Especie: Halothamnus subaphyllus
(C.A.Mey.) Botsch.
Subespecies
3 subespecies, ver testu
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Halothamnus subaphyllus ye una especie de planta yerbácea del xéneru Halothamnus, qu'agora ta incluyíu na familia Amaranthaceae, (enantes Chenopodiaceae). Ye orixinaria d'Asia.[1]

Descripción[editar | editar la fonte]

Halothamnus subaphyllus ye un subarbusto qu'algama un tamañu de 0,5-1,2 m d'altor (nel sable tamién como arbustu d'hasta 2,5 m d'altor), con cañes de color azuláu-verdoses o verdes. Les fueyes inferiores son mediu cilíndriques, carnoses, lliniales y d'hasta 35 mm de llargu, les cimeres son similares, pero namái de 4.1 mm de llargu, na so mayoría na punta con un marxe estrechu membranosu. Les bráctees paecer a les fueyes, les flores cimeres son más curties que les bractéolas. Les bractéoles son como escames, tresversal ovalaes, con un marxe membranso, xunto coles bráctees formen una copa baxa. Les flores tienen 3,2-5,0 mm de llargu, colos tépalos de forma ovalada, los estigmes atayar na punta. El frutu ye aláu de 11-17 mm de diámetru. El tubu del frutu ye como un platu, amenorgáu na so base, con cantos prominentes, na so parte inferior planu.

Distribución[editar | editar la fonte]

L'área de distribución de Halothamnus subaphyllus inclúi Kazakstán, Turkmenistán, Uzbequistán, Taxiquistán, Irán, Afganistán y Paquistán (Baluchistán). Crez nes estepes, semidesiertos y desiertos de piedra, magre o suelu arenosu, de cutiu en suelos salinos o de yelsu, a una altitú d'hasta 2400 metros sobre'l nivel del mar.

Cultivu y usos[editar | editar la fonte]

Halothamnus subaphyllus ye una planta forrajera importante pal llendo nos desiertos d'Asia Central. Comer les oveyes, cabres y camellos[2] y el ganáu,[3] polo que se cultiva como campera artificial.[4] La más granible ye la subespecie psammophilus. La subespecie psammophilus llántase tamién pa la estabilización de les dunes de sable móviles.[2]

Na medicina tradicional, Halothamnus subaphyllus utilizar pa enfermedaes de la muyer, pal fortalecimientu del pelo, y contra la sarna de les oveyes,[5] contra'l carbunclu y pal sanamientu de firíes.[6] Les plantes son riques nos alcaloides d'usu melecinal ( Subaphyllin, Salsolin ).[7][8] Amás, utilízase como axente desinfestante de los texíos.[9] Les cenices de les plantes utilizábense d'antiguo pa estrayer sosa cáustica y potasiu pa la fabricación de xabón.[10][11] Les fueyes atropen boru.[12]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Halothamnus subaphyllus describióse por (C.A.Mey.) Botsch. s.l., y espublizóse en Botanicheskie Materialy Gerbariia Botanicheskogo Instituta imeni V. L. Komarova Akademii Nauk SSSR 18: 171, nel añu 1981.[13]

Etimoloxía

Halothamnus: nome xenéricu que deriva de les pallabres griegues ἅλς (halo) = "salín" y θαμνος (thamnos) = "arbustu" lo que significa "arbustu del sal", y refierse tanto a los llugares de crecedera de cutiu salaos, según l'acumuladura de sal nes plantes.

subaphyllus: epítetu llatín ;Subespecies:

La especie ta clasificada en tres subespecies:

  • ssp. subaphyllus
  • ssp. psammophilus, un arbustu d'hasta 2,5 m, con curties y fines flores nes cañes y fueyes más altes.
  • ssp. charifii, con guedeyes conspicuos de llargos pelos rizaos nes axiles de les fueyes.
Sinonimia pa la ssp. subaphyllus
  • Salsola subaphylla C.Meyer
  • Caroxylon subaphyllum (C.Meyer) Moq
  • Salsola subaphylla C.Meyer var. typica Drobov, nom. inval
  • Salsola subaphylla C.Meyer ssp. typica (Drobov) Iljin, nom. inval
  • Aellenia subaphylla (C.Meyer) Aellen
  • Aellenia subaphylla (C.Meyer) Aellen ssp. eu-subaphylla Aellen, nom.inval
  • Aellenia subaphylla (C.Meyer) Botsch. ex Aellen, quoad nom.
  • Aellenia subaphylla (C.Meyer) Aellen ssp. subaphylla
  • Aellenia subaphylla (C.Meyer) Aellen ssp. sabetii Aellen
  • Salsola subaphylla C.Meyer var. arenaria Drobov
  • Salsola arenaria (Drobov) Iljin, nom. nud
  • Salsola subaphylla C.Meyer ssp. arenaria (Drobov) Iljin
  • Aellenia subaphylla (C.Meyer) Aellen ssp. turcomanica Aellen
  • Aellenia turcomanica (Aellen) Čer.
Sinonimia pa la ssp. charifii (Aellen) Kothe-Heinr., 1993
  • Aellenia subaphylla (C.Meyer) Aellen ssp. charifii Aellen
  • Aellenia subaphylla (C.Meyer) Aellen ssp. gracilenta Aellen
  • Halothamnus subaphylloides Botsch
Sinonimia pa la ssp. psammophilus (Botsch.) Kothe-Heinr., 1993
  • Halothamnus psammophilus Botsch.

Nomes vernáculos[editar | editar la fonte]

  • Usbekistan: ČOGON, ČOGAN, ČUGON
  • Kasachstan: ŠONGAJNA
  • Rusia: солянка малолистная

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Halothamnus subaphyllus en PlantList
  2. 2,0 2,1 G. K. Kinzikaeva: Aellenia. - In: P. N. Občinnikov (Hrsg.): Flora Tadžikskoj SSR 3: p.419-425. - Leningráu: Naúka, 1968
  3. N. T. Nečaeva o.a.: Žiznennye formy rastenij pustyni Karakumy. - Moscú: Izdat. "Nauka", 1973
  4. [1] Combating Desertification – Traditional Knowledge and Modern Technology for the Sustainable Manangement of Dryland Ecosystems, UNESCO–MAB Drylands Series Non. 4, p.156, 2005
  5. S. S. Sachobiddinov: Dikorastuŝie lekarstvennye rasteniâ Srednej Azii. - Taškent: Gosizdat Uz.SSR, 1948.
  6. I. V. Larin: Kormovye rasteniâ senokosov i pastbuŝ SSSR 2. - Moskva/ Leningrad: G.I.S.L. 1951
  7. A. F. Gammerman o.a.: Lekarstvenny rasteniâ SSSR, rastitelnoe syr'y SSSR. - Moskva, Leningrad: Izd. Akad. Nauk SSSR, 1957.
  8. S. Y. Zemlinskij: Lekarstvennye rasteniâ SSSR. - Moskva: Medgiz, 1958.
  9. O. A. Enden: Krasil'nye rasteniâ Turkmenii. - Trudy Turkmensk. Fil. Akad. Nauk SSSR 5, 1944.
  10. P. Aellen: Chenopodiaceae. - In: G. Hegi (Hrsg.: K. H. Rechinger): Illustrierte Flora von Mitteleuropa, 2. Aufl. 3(2): p.533-747. - Berlin/Hamburg: Parey, 1961.
  11. N. V. Pavlov: Rastitel'noe syr'y Kazachstana. - Moskva/Leningrad: Isdat. Akad. Nauk SSSR, 1947
  12. N. M. Amanova & G. K. Kinzikaeva: Marevye (Chenopodiaceae Vent.) Ûžnogo Tadžikistana kak nakopiteli bora. - Izv. Akad. Nauk Tadžiksk. SSR Otd. Biol. Nauk 3: p.18-24, 1973.
  13. Halothamnus subaphyllus en Trópicos

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Esta obra remanez de la traducción de Halothamnus subaphyllus de Wikipedia - inglés, espublizada polos sos editores baxo la Llicencia de documentación llibre de GNU y la Llicencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.
  • Gabriele Kothe-Heinrich: Revision der Gattung Halothamnus (Chenopodiaceae). Bibliotheca Botanica Bd. 143, Schweizerbart, Stuttgart 1993, ISBN 978-3-510-48014-2, p. 136-151.
  • Gabriele Kothe-Heinrich: Halothamnus. - In: Karl Heinz Rechinger et al. (Edit.): Flora Iranica Bd. 172, Chenopodiaceae - Akad. Druck, Graz 1997, ISBN 3-201-00728-5, p. 285-289 and fig.7-8, tab.158.
  • Botschantzev, V.P.: Revisio generis Halothamnus Jaub. et Spach (Chenopodiaceae). Bot. Mater. Gerb. Bot. Inst. Komarova Akad. Naud SSSR 18: p.171, 1981.
  • Meyer, C.: Salsola subaphylla C.A.Mey. In: Eichwald, K.Y.I: Plantarum novarum vel minus cognitarum 2: p.34, t.24, Leipzig: Voss 1833 (publ. 1835)

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]