HR 4908

De Wikipedia
HR 4908
Datos d'observación
(Dómina J2000.0)
Constelación Crux
Ascensión reuta (α) 12h 55min 57,13s
Declinación (δ) -56º 50’ 08,9’’
Mag. aparente (V) +5,32
Carauterístiques físiques
Clasificación estelar O9Ibe
Masa solar 31,8 M
Magnitú absoluta -5,33
Gravedá superficial 3,10 (log g)
Lluminosidá 525.000 L
Temperatura superficial 32.600 K
Astrometría
Velocidá radial 18 km/s
Distancia ~ 4400 años lluz (~ 1351 pc)
Paralax 0,74 ± 0,25 mas
Referencies
SIMBAD enllaz
Otres designaciones
HD 112244 / HIP 63117
CPD -56 5498 / SAO 240385
[editar datos en Wikidata]

HR 4908 (HD 112244) ye una estrella de magnitú aparente +5,32[1] asitiada na constelación de la Cruz del Sur. D'alcuerdu al nuevu amenorgamientu de los datos del satélite Hipparcos, el so paralax ye de 0,74 ± 0,25 milisegundos d'arcu, polo que taría asitiada a unos 1350 pársecs (4400 años lluz) del Sistema Solar;[2] sicasí, otru estudiu basáu na llinia CaII del espectru, amenorga esta distancia a 903 pársecs (2945 años lluz).[3]

HR 4908 ye una superxigante azul de tipu espectral O9Ibe. Esta clase d'estrelles, estraordinariamente lluminoses y masives, son bien escases na galaxa, cabiendo señalar a Naos (ζ Puppis), τ Canis Majoris y 19 Cephei ente les más notables. HR 4908 tien una lluminosidá 525.000 vegaes mayor que la del Sol, según una elevada temperatura efectivo qu'algama los 36.200 K.[2] Xira sobre sigo mesma con una velocidá de rotación proyeutada de 147 km/s.[4] Ye una estrella masiva con una masa de 31,8 ± 14,0 mases solares y tien una edá de namái 3,1 ± 0,1 millones d'años.[5]

Al igual qu'otres estrelles de tipu O, HR 4908 ye una estrella fuxitiva que se mueve pel espaciu con una velocidá inusitadamente alta en comparanza con otres estrelles circundantes.[5] Per otra parte, forma una estrella doble con una xigante naranxa de tipu K0III y magnitú +11,8, siendo la separación visual ente dambes estrelles de 29,1 segundos d'arcu. Sicasí, piénsase que dambes estrelles nun tán físicamente rellacionaes y nun formen un verdaderu sistema binariu.[6][7]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. CCDM J12559-5650A -- Double or multiple star (SIMBAD)
  2. 2,0 2,1 Hohle, M. M.; Neuhäuser, R.; Schutz, B. F. (2010). «Masses and luminosities of O- and B-type stars and rede supergiants». Astronomische Nachrichten 331 (4). p. 349. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2010AN....331..349H&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  3. Megier, A.; Strobel, A.; Galazutdinov, G. A.; Krełowski, J. (2009). «The interstellar Ca II distance scale». Astronomy and Astrophysics 507 (2). páxs. 833-840. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2009A%26A...507..833M&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  4. Hubrig, S.; Schöller, M.; Schnerr, R. S.; González, J. F.; Ignace, R.; Henrichs, H. F. (2008). «Magnetic field measurements of O stars with FORS 1 at the VLT». Astronomy and Astrophysics 490 (2). páxs. 793-800. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008A%26A...490..793H&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  5. 5,0 5,1 Tetzlaff, N.; Neuhäuser, R.; Hohle, M. M. (2011). «A catalogue of young runaway Hipparcos stars within 3 kpc from the Sun». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 410 (1). páxs. 190-200. http://adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-bib_query?2011MNRAS.410..190T&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  6. Eggleton, P. P.; Tokovinin, A. A. (2008). «A catalogue of multiplicity among bright stellar systems». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 389 (2). páxs. 869-879. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008MNRAS.389..869Y&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  7. Huélamo, N.; Neuhäuser, R.; Stelzer, B.; Supper, R.; Zinnecker, H. (2000). «X-ray emission from Lindroos binary systems». Astronomy and Astrophysics 359. páxs. 227-241. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2000A%26A...359..227H&db_key=AST&nosetcookie=1. 

Coordenaes: Sky map 12h 55m 57.135s, -56° 50 8.892