HD 6434

De Wikipedia
HD 6434
Datos d'observación
(Dómina J2000.0)
Constelación Fénix
Ascensión reuta (α) 01h 04min 40,15s
Declinación (δ) -39º 29’ 17,6’’
Mag. aparente (V) +7,72
Carauterístiques físiques
Clasificación estelar G2/3V
Masa solar 0,82 M
Radiu (1,09 R)
Magnitú absoluta +4,65
Gravedá superficial 4,6 (log g)
Lluminosidá 1,15 L
Temperatura superficial 5835 K
Metalicidá [Fe/H] = -0,52
Astrometría
Velocidá radial +21,87 km/s
Distancia 135 ± 3 años lluz
Paralax 24,17 ± 0,61 mas
Sistema
Planetes y otros astros 1
Referencies
SIMBAD enllaz
NStED enllaz
EPE enlace
Otres designaciones
HIP 5054 / GJ 9037 / SAO 192911 / BD-40 239 / LHS 1188
[editar datos en Wikidata]

HD 6434[1] ye una estrella de magnitú aparente +7,72. Ta encuadrada na constelación de Fénix, visualmente 52 minutos d'arcu al sureste de ξ Sculptoris. Alcuéntrase a 135 años lluz del Sistema Solar. Dende l'añu 2000 conozse la esistencia d'un planeta estrasolar n'órbita alredor d'esta estrella.[2]

Carauterístiques físiques[editar | editar la fonte]

HD 6434 ye una nana mariella de tipu espectral G2V o G3V[1] con una temperatura superficial de 5835 K.[3] La so lluminosidá ye un 15% superior a la del Sol y tamién el so diámetru ye daqué más grande que'l diámetru solar, en redol a un 9%.[4] La so velocidá de rotación proyeutada —llende inferior de la mesma— ye de 1,0 km/s.[5] Ye un 12% menos masiva que'l Sol y, a diferencia de la nuesa estrella, ye una estrella del discu gruesu. Arriendes d'ello, ye una estrella bien antigua que la so edá envalórase en 11.300 millones d'años[5] o inclusive cimeru a 13.000 millones d'años.[3]

Composición elemental[editar | editar la fonte]

HD 6434 presenta un conteníu metálico exiguo, siendo'l so índiz de metalicidá inferior a una tercer parte de la solar ([Fe/H] = -0,52). Tolos elementos evaluaos son menos abondosos que nel Sol, anque nel casu del aluminiu esti emprobecimientu nun ye tan acusáu.[6] Tocantes al so conteníu de litiu —elementu col rangu de niveles más ampliu ente estrelles asemeyaes al Sol—, ésti ye inferior a la solar (logє[Li] = 0,70).[3]

Sistema planetariu[editar | editar la fonte]

En 2000 afayóse un planeta estrasolar orbitando alredor de HD 6434. Denomináu HD 6434 b, el semiexe mayor de la so órbita ye de 0,14 UA. Tien una masa mínimo equivalente al 39% de la masa de Xúpiter y emplega namái 22 díes en dar una vuelta completa en redol a HD 6434.[7][8]

Acompañante
(N'orde dende la estrella)
Masa
(MJ)
Periodu orbital
(díes)
Semiexe mayor
(UA)
Escentricidá
HD 6434 b > 0,39 21,998 ± 0,0009 0,14 0,17 ± 0,03

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 LHS 1188 -- High proper-motion Star (SIMBAD)
  2. «European Southern Observatory: Six Estrasolar Planets Discovered». SpaceRef Interactive Inc. (7 d'agostu de 2000). Consultáu'l 15 d'agostu de 2009.
  3. 3,0 3,1 3,2 Gálvez-Ortiz, M. C.; Delgado-Mena, Y.; González Hernández, J. I.; Israelian, G.; Santos, N. C.; Rebolo, R.; Ecuvillon, A. (2011). «Beryllium abundances in stars with planets. Extending the sample». Astronomy and Astrophysics 530. A66. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2011A%26A...530A..66G&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  4. Ghezzi, L.; Cunha, K.; Smith, V. V.; de Araújo, F. X.; Schuler, S. C.; de Rezar, R. (2010). «[http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2010ApJ...720.1290G&db_key=AST&nosetcookie=1 Stellar Parameters and Metallicities of Stars Hosting Jovian and Neptunian Mass Planets: A Possible Dependence of Planetary Mass on Metallicity]». The Astrophysical Journal 720 (2). pp. 271-289. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2010ApJ...720.1290G&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  5. 5,0 5,1 Gonzalez, G.; Carlson, M. K.; Tobin, R. W. (2010). «Parent stars of estrasolar planets - X. Lithium abundances and v sini revisited». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 403 (3). pp. 1368-1380. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2010MNRAS.403.1368G&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  6. Gonzalez, Guillermo; Laws, Chris (2007). «Parent stars of estrasolar planets - VIII. Chemical abundances for 18 elements in 31 stars». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 378 (3). pp. 1141-1152. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2007MNRAS.378.1141G&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  7. Mayor, M.; Udry, S.; Naef, D.; Pepe, F.; Queloz, D.; Santos, N. C.; Burnet, M. (2004). «The CORALIE survey for southern extra-solar planets. XII. Orbital solutions for 16 extra-solar planets discovered with CORALIE». Astronomy and Astrophysics 415. pp. 391-402. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2004A%26A...415..391M&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  8. HD 6434. The Estrasolar Planet Encyclopaedia

Coordenaes: Sky map 1h 4m 40.15s, -39° 29 17.584