Saltar al conteníu

HD 12661

Ficha d'oxetu celesteHD 12661
estrella[1] y near-infrared source (en) Traducir[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 31,14286725171 °[2]
Declinación (δ) 25,41430934387 °[2]
Distancia a la Tierra 37,791 pc
Magnitú aparente (V) 7,44 (banda V)
Magnitú absoluta 4,58
Constelación Aries
Velocidá de rotación 5 km/s[3]
Velocidá radial −47,267 km/s[4]
Parallax 26,4614 mas[2]
Carauterístiques físiques
Radiu 1,2145214 Radius solars [5]
Diámetru 1 500 000 km [6]
Masa 1,07 M☉[7]
Gravedá superficial 20 700 cm/s²[8]
Tipu espectral K0V[1]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

HD 12661 (HIP 9683 / SAO 75125)[9] ye una estrella na constelación d'Aries de magnitú aparente +7,44. Alcuéntrase a 114 años lluz de distancia del Sistema Solar. Conócense dos planetes estrasolares n'órbita alredor d'esta estrella.

Carauterístiques físiques

[editar | editar la fonte]

HD 12661 ye una nana mariella de tipu espectral G6V —na base de datos SIMBAD apaez como K0V—[9] con una temperatura efectivo de 5742 K. Con un diámetru un 12% más grande que'l del Sol, relluma con una lluminosidá un 22% superior a la lluminosidá solar. La so elevada lluminosidá en rellación al so tipu espectral, según el so tamañu, suxeren que pue tar entrando na etapa de subxigante; por ello, guarda cierta semeyanza con 70 Virginis —estrella tamién con sistema planetariu—, anque la so lluminosidá nun ye tan alzada como nesta postrera. La so masa envalorada ye un 7% mayor que la masa solar y, como correspuende a lo enantes espuestu, ye una estrella antigua con una edá averada ente 6500 y 7050 millones d'años.[10][11] Tien una metalicidá —bayura relativa d'elementos más pesaos que'l heliu— netamente cimeru a la solar ([Fe/H] = +0,385). Otros elementos como carbonu, azufre, magnesiu y aluminiu, amuesen el mesmu enclín; namái'l manganesu ye «sobreabundante» en rellación al fierro ([Mn/Fe] = +0,17).[12]

Sistema planetariu

[editar | editar la fonte]

El primer planeta, HD 12661 b, orbita a una distancia media de 0,83 UA de la estrella, emplegando 236 díes en completar la órbita. El segundu planeta, HD 12661 c, mover nuna órbita más alloñada, a una distancia de 2,56 UA, emplegando 1708 díes pa completar la so órbita.[13]

A pesar de l'alta escentricidá de la órbita del planeta interior (ε = 0,35), el sistema ye estable si les órbites son coplanares. Si nun fueren coplanares, el sistema podría nun ser estable.[14]

Sistema planetariu alredor de HD 16221.
Acompañante
(N'orde dende la estrella)
Masa
(MJ)
Periodu orbital
(díes)
Semiexe mayor
(UA)
Escentricidá
HD 12661 b 2,3 263,6 ± 1,2 0,83 0,35 ± 0,03
HD 12661 c 1,57 1708 ± 14 2,56 0,031 ± 0,022

Ver tamién

[editar | editar la fonte]

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. 1 2 3 Afirmao en: SIMBAD.
  2. 1 2 3 «Gaia EDR3» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog. 3 avientu 2020. doi:10.26093/CDS/VIZIER.1350.
  3. «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». The Astronomical Journal (1). 21 avientu 2016. doi:10.3847/1538-3881/153/1/21.
  4. Caroline Soubiran (agostu 2018). «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics. doi:10.1051/0004-6361/201832795.
  5. «Gaia DR2» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog. 25 abril 2018. doi:10.26093/CDS/VIZIER.1345.
  6. «Age consistency between exoplanet hosts and field stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics. 8 avientu 2015. doi:10.1051/0004-6361/201527297.
  7. Debra Fischer (20 abril 2001). «Planetary Companions to HD 12661, HD 92788, and HD 38529 and Variations in Keplerian Residuals of Extrasolar Planets» (n'inglés). The Astrophysical Journal (2):  páxs. 1107–1118. doi:10.1086/320224.
  8. Lee Rosenthal (xunetu 2021). «The California Legacy Survey. I. A Catalog of 178 Planets from Precision Radial Velocity Monitoring of 719 Nearby Stars over Three Decades» (n'inglés). The Astrophysical Journal Supplement Series (1):  páxs. 8. doi:10.3847/1538-4365/ABE23C.
  9. 1 2 G 72-54 -- High proper-motion Star (SIMBAD)
  10. Takeda, Yoichi (2007). «Fundamental Parameters and Elemental Abundances of 160 F-G-K Stars Based on OAO Spectrum Database». Publications of the Astronomical Society of Japan 59 (2). pp. 335-356. http://cdsarc.u-strasbg.fr/cgi-bin/VizieR-5?-out.add=.&-source=J/PASJ/59/335/catalog&recno=84.
  11. HD 12661 (The Estrasolar Planets Encyclopaedia)
  12. González Hernández, J. I.; Israelian, G.; Santos, N. C.; Sousa, S.; Delgado-Mena, Y.; Nieves, V.; Udry, S. (2010). «Searching for the Signatures of Terrestrial Planets in Solar Analogs». The Astrophysical Journal 720 (2). pp. 1592-1602. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2010ApJ...720.1592H&db_key=AST&nosetcookie=1.
  13. Wright, J. T.; Upadhyay, S.; Marcy, G. W.; Fischer, D. A.; Ford, Eric B.; Johnson, John Asher (2009). «Ten New and Updated Multiplanet Systems and a Survey of Exoplanetary Systems». The Astrophysical Journa] 693 (2):  páxs. pp. 1084-1099. doi:10.1086/500566. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2009ApJ...693.1084W&db_key=AST&nosetcookie=1.
  14. Veres, Dimitri; Ford, Eric B. (2010). «Secular Orbital Dynamics of Hierarchical Two-planet Systems». The Astrophysical Journal 715 (2). pp. 803-822. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2010ApJ...715..803V&db_key=AST&nosetcookie=1.