Guissona

De Wikipedia
Blue globe icon.svgGuissona
Guissona 28-1-07 008.jpg
Bandera de Guissona.svg Escut de Guissona.svg
Alministración
PaísFlag of Spain.svg España
AutonomíaFlag of Catalonia.svg Cataluña
ProvinciaBandera antiga de la província de Lleida.svg provincia de Lleida
Ámbitu territorial Poniente (es) Traducir
Contorna Segarra (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde de Guisona (es) Traducir Jaume Ars i Bosch (es) Traducir
Nome oficial Guissona (ca)
Códigu postal
Xeografía
Coordenaes 41°47′05″N 1°17′17″E / 41.784672°N 1.287972°E / 41.784672; 1.287972Coordenaes: 41°47′05″N 1°17′17″E / 41.784672°N 1.287972°E / 41.784672; 1.287972
Guissona alcuéntrase n'España
Guissona
Guissona
Guissona (España)
Localització de Guissona respecte de la Segarra.svg
Superficie 18.1 km²
Altitú 484 m[1]
Llenda con Torrefeta i Florejacs, Massoteres, Sant Guim de la Plana y Els Plans de Sió
Demografía
Población 7390 hab. (2022)
- 3810 homes (2019)

- 3326 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.02%
0.1%
1.68%
100%
100% d'España
Cataluña
provincia de Lleida
Poniente (es) Traducir
Segarra (es) Traducir
Densidá 408,29 hab/km²
Viviendes 193 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
guissona.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Guissona ye un conceyu de Cataluña, perteneciente a la provincia de Lleida, na comarca de la Segarra, asitiáu nel centru de la llanura homónima, al norte de Cervera. Ye'l conceyu más pobláu de la contorna dempués de la capital ya inclúi el pequeñu nucleu de Guarda-si-venes. En 2009 cuntaba con 6.145 habitantes.

Economía[editar | editar la fonte]

Basase na agricultura, la ganadería y la industria. Tien una importante cooperativa agropecuaria que comercializa los productos de la zona.

Historia[editar | editar la fonte]

Guissona, Obra de Fluvià

Tien el so orixe na ciudá ibérica d'Iesso, que foi conquistada polos romanos y convertida en conceyu, con una muralla que s'estendía por una superficie mayor a la del actual cascu antiguu. D'esta dómina fueron topaos numberosos restos, ente ellos parte d'unos baños termales. Foi posiblemente sede episcopal, treslladada a La Seu d'Urgell por cuenta de la invasión musulmana. Tres reconquista cristiana en 1020, foi propiedá de los obispos de la diócesis d'Urgell, que construyeron un palaciu residencial na ciudá y fundaron un monesteriu agustiniano, convertíu en colexata secular nel s. XV. El 12 de xunu de 1837 producióse cerca de la villa una importante batalla ente carlistes y lliberales. Los carlistes al mandu del infante Sebastián fueron ganaos pol barón de Meer, capitán xeneral de Cataluña. Los carlistes yeren los de la Espedición Real que saliera de Navarra xuntu col pretendiente Carlos María Isidro de Borbón.

Llugares d'interés[editar | editar la fonte]

Guissona, El Portal
Guissona, Ilesia de Santa María

Demografía[editar | editar la fonte]

Evolución demográfica
1900 1930 1950 1970 1981 1986
1.668 1.774 1.919 2.085 2.602 2.685

Guissona ye'l conceyu de la provincia de Lleida con mayor porcentaxe d'inmigrantes estranxeros.[ensin referencies]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]