Guerra de Libia de 2011

Coordenaes: 31°11′44″N 16°31′17″E / 31.19562°N 16.52141°E / 31.19562; 16.52141
De Wikipedia
Pa la intervención estranxera vease Intervención militar en Libia de 2011.
Guerra de Libia de 2011
Parte de Primavera Árabe y Crisis libia (2011-presente) (es) Traducir
Fecha 15 febreru 2011 → 23 ochobre 2011
Llugar Libia
Coordenaes 31°11′44″N 16°31′17″E / 31.19562°N 16.52141°E / 31.19562; 16.52141
Causes Corrupción política, autoritarismu, males condiciones de vida
Conflictu

Sulevación cívicu-militar inspirada nos ideales de les revoluciones tunecina y exipcia.

Resultáu
  • Victoria rebalba
  • Muerte de Muamar Gadafi
  • Cayida de la Gran Yamahiriya Árabe Libia Popular Socialista
  • El Conseyu Nacional de Transición asume'l control provisional del gobiernu de Libia
  • Formación de la nueva República Libia
  • Consecuencies

    Destrucción parcial y casi total de les ciudaes principales

    • Grave crisis humanitaria con enormes grupos de movíos nacionales y estranxeros.[1]
    • Robu de patrimoniu cultural y históricu.[2]
    • Formación del Frente de Lliberación de Libia
    • Estallíu eventual de la segunda guerra de Libia en 2014
    • La organización terroristes Estáu Islámicu toma la ciudá de Sirte, últimu apartaz gadafista en cayer[3]
    Belixerantes
    Bandera de Libia
    Conseyu Nacional de Transición Rebalbes libios[4]

    Bandera de Libia Maniferstantes civiles anti-Gadafi

    Bandera de Libia
    República Libia

    Ministeriu del Interior (dende'l 25 d'agostu)

    • Policía de Libia ----

    Bandera de las Naciones Xuníes
    Organización de les Naciones Xuníes aplicando resolución 1973 del Cons. de Seguridá sobre intervención militar

    Sofitu internacional:

    Bandera de Libia
    Gran Yamahiriya Árabe Libia Popular Socialista

    Congresu Xeneral del Pueblu (Parllamentu libiu en Tripoli, hasta'l 25 d'agostu)
    Ministeriu de Defensa (hasta'l 25 d'agostu)

    Ministeriu del Interior (hasta'l 25 d'agostu)

    • Policía de Libia
    • Paramilitares
    Bandera de Libia
    Fuercies gadafistas derrocaes

    Fuercies paramilitares
    Tribus lleales a Gadafi[6][7][39]
    Mercenarios estranxeros[40][41][42][43][44][45][46][47][48]


    Sofitu internacional

    Figures polítiques
    Bandera de Estaos Xuníos d'América Barack Obama

    Bandera de Estaos Xuníos d'América Hillary Clinton
    Bandera del Reinu Xuníu David Cameron
    Bandera de Francia Nicolás Sarkozy
    Bandera de Canadá Stephen Harper

    Bandera d'Italia Silvio Berlusconi
    Bandera de Libia Muammar al-Gaddafi  
    Comandantes
    Bandera de Libia Mustafa Abdul Jalil[61]

    Operación Proteutor Unificáu:

    Bandera de Libia Muammar al-Gaddafi 
    Fuercies en combate
    Bandera de Libia ~8000 desertores[66] Bandera de Libia 10 000-12 000 soldaos[73]
    • Bandera de Libia 800 tanques
    • Bandera de Libia 1000 vehículos blindaos
    • Bandera de Libia 3 buques
    • Bandera de Libia 394 aviones operativos[74]
    • 5000 mercenarios tuareg[75]
    Baxes
    5904-6626 muertos
    +5000 mancaos[76][77]
    3309-4227 muertos
    7000 prisioneros
    Estimaciones totales:
    9400 muertos
    50 000 mancaos
    4000 sumíos
    [editar datos en Wikidata]

    Plantía:Campaña rebelión en Libia de 2011

    Desenvuelvo de la guerra alredor de tol país. Cuanto más anaranxada ye la zona, antes foi conquistada pola rebelión. Les zones en cuadros representen frentes y zones reconquistaes.

    La Guerra de Libia de 2011,[78] llamada tamién en dellos medios de comunicación Guerra civil libia,[79][80][81][82] Revolución Libia[83] o Revuelta del 17 de Febreru,[84] foi un conflictu bélicu internacional en territoriu libiu qu'empezó en febreru de 2011. Enfrentó al gobiernu libiu de Muammar al-Gaddafi contra distintos grupos opositores entamaos nel llamáu Conseyu Nacional de Transición sofitaos estos per distintos países estranxeros, principalmente Francia y los países de la OTAN, y tuvo como contestu históricu la llamada Primavera Árabe.

    El conflictu empezó por aciu manifestaciones y protestes populares contra'l gobiernu de Muammar al-Gaddafi, pocu dempués de los conflictos que se produxeren nel vecín Tunicia. Los grupos sulevaos armaos llegaron a tomar el control de delles ciudaes faciendo que'l gobiernu libiu, llamáu yamahiriya, perdiera'l control sobre árees importantes del país lo que derivó nun enfrentamientu armáu. La respuesta, armada que dio la yamahiriya foi calificada per dellos países como un atentáu contra los derechos civiles y la seguridá de la población civil.[85] Esos países, principalmente pertenecientes a la OTAN y lideraos por Francia, poniendo como argumentu una resolución de les Naciones Xuníes, decidieron realizar una intervención que calificaron d'intervención humanitaria. El 31 d'ochobre de 2011, el Conseyu de Seguridá de la ONX determinó por unanimidá anulara la resolución que dexara la intervención por cuenta de la victoria rebalba.[86]

    Nos primeros cuatro meses de guerra civil, según el xefe d'una delegación del Conseyu de Derechos Humanos de la ONX, produciríense ente diez y quince mil muertos en dambos bandos, constatándose casos de violencia sexual y crímenes de guerra cometíos principalmente, según fontes de los gobiernos que sofitaben a los opositores, poles fuercies lleales a Gadafi.[87]

    La guerra remató cola derrota de los partidarios de Muammar al-Gaddafi, la so muerte, y el control total del país per parte de los rebeldes del Conseyu Nacional de Transición. N'agostu de 2012 eslleir el Conseyu Nacional de Transición, empecipiando la transición democrática col Congresu Xeneral de la Nación y la fundación de la República Libia. En 2014 españa un nuevu conflictu quedando'l país estremáu en distintes zones d'influencia y desapaecíu na violencia na cual los grupos yihadistas tienen una relevancia creciente.[88]

    Contestu[editar | editar la fonte]

    Nes selmanes anteriores llevárense a cabu delles revueltes nel distintos países árabe vecinos a Libia, primero en Tunicia y más tarde n'Exiptu, onde los manifestantes llograron trunfar, espulsando a los gobiernos esistentes dexando'l poder a gobiernos que, en teoría, deberíen d'impulsar reformes democrátiques. A esta series de protestes conocer como "Primavera Árabe". Les protestes estendiéronse llegando'l 15 de febreru (cuatro díes dempués del derrocamientu de Hosni Mubarak, n'Exiptu) a Libia.

    El coronel Muammar al-Gaddafi yera'l xefe de los Oficiales Llibres, un grupu de nacionalistes árabes que depunxeron al Rei Idris I de Libia el 1 de setiembre de 1969, nun "golpe d'estáu incruento".[89] Dende esi mesmu añu Gadafi, autroproclamado "Líder y Guía de la Revolución", exercía de forma ininterrumpida la xefatura del estáu libiu, convirtiéndose para 2011 n'unu de los xefes d'estáu non monárquicos con más tiempu nel poder.

    Sol mandatu de Gadafi, Libia yera teóricamente una democracia direuta socialista y apartidista (esto ye, ensin partíos políticos de nengún tipu).[90] L'estáu funcionaba d'alcuerdu a la filosofía del Llibru Verde de Gadafi, que daba al xefe d'estáu una posición nominalmente ceremonial. Libia yera gobernada oficialmente por un sistema de comités que sirvíen como gobiernos llocales pa les subdivisiones del país, un Congresu Xeneral del Pueblu escoyíu indireutamente que sirvía como llexislativu y el Comité Xeneral del Pueblu, dirixíu por un Secretariu Xeneral, como caña executiva. A pesar de que tanto'l mandatariu como'l restu del gobiernu de Libia negaren que Gadafi tuviera cualquier tipu de poder, viéndose convertíu nuna "figura simbólica" n'abandonando la Presidencia en 1977,[91][92] según Freedom House les anteriores estructures yeren de cutiu utilizaes p'asegurar el predominiu del coronel, que al paecer apoderaba, de facto, tolos poderes del estáu.[93]

    Dende'l 13 al 16 de xineru, por cuenta de la inconformidad coles demorances na entrega de viviendes de proteición social (subvencionaes pol gobiernu yá qu'en Libia tolos sos habitantes teníen derechu a de tener una vivienda) y la corrupción política, produciéronse manifestaciones en Derna, Bengasi, Bani Walid y otres ciudaes libies. Una de les aiciones de los manifestantes foi tomar unes 2.000 viviendes que'l gobiernu taba construyendo.[94][95]

    Antes del 27 de xineru, el gobiernu respondiera a los disturbios con un fondu d'inversión de 24.000 millones de dólares p'apurrir vivienda ya impulsar el desenvolvimientu. A finales de xineru, Jamal al-Hajji, escritor y comentarista políticu opositor a Gadafi, "llamó vía Internet a que la xente manifestar en pos d'aumentar la llibertá d'espresión", inspiráu nos llevantamientos de Túnez y Exiptu.[96] Al-Hajji foi deteníu'l 1 de febreru por axentes de la policía y acusáu el 3 de febreru por mancar a una persona col so coche. Amnistía Internacional afirmó que al-Hajji fuera encarceláu poles sos opiniones polítiques non violentes; la verdadera razón de la detención sería la convocatoria de manifestaciones.[96]

    Primeres manifestaciones y entamu de la guerra[editar | editar la fonte]

    Les primeres manifestaciones con demandes de reformes polítiques y económiques contra'l réxime de Gadafi, que llevaba 41 años nel poder, convocaes n'Internet por un grupu de mozos sol lema «Revuelta del 17 de febreru: Día de la roxura en Libia», bastiar cola detención el día 15 en Bengasi de Fethi Tarbel, abogáu defensor de presos de conciencia acusáu pola policía d'arrobinar el rumor d'una quema provocada na cárcel d'Abu Salim. El choque ente policías y manifestantes que reclamaben la lliberación de los presos dexó un saldu de trés muertos y 38 mancaos, na so mayoría axentes de la policía.[97] Les manifestaciones fueron creciendo en magnitú y violencia siendo reprimíes, cada vez con mayor brutalidá, poles fuercies de seguridá, superando en pocos díes, según delles fontes, los cuarenta muertos. El 18 de febreru en Al Bayda, ciudá onde primeramente dellos manifestantes morrieren a manes de la policía, dos axentes que trataben d'esvalixar a los manifestantes fueron prindaos por estos y aforcaos.[98] Les protestes dexeneraron nuna revuelta que s'estendió rápido pola Cirenaica, la parte oriental del país, tradicionalmente contrariu a Gadafi.[99] Gran parte del exércitu nesta zona xunir a los opositores, mientres los lleales al réxime abandonaron les armes y los cuarteles.[100]

    Diversos medios de comunicación internacionales informaron de presuntes aiciones de represión estrema, incluyendo bombardeos indiscriminaos nes ciudaes per parte de la fuercia aérea. Escontra finales de febreru delles ciudaes de la zona occidental del país cayeron tamién sol control de los contrarios a Gadafi, quedando Trípoli, la capital del país, arrodiada de ciudaes controlaes pola oposición.[101]

    La cercanía de los opositores fizo que les fuercies lleales al réxime doblaren los sos ataques contra estes ciudaes pa recuperales, causando numberoses baxes inclusive na capital, onde tamién teníen lugar manifestaciones de valumbu.[102] Los rebeldes, sofitaos por soldaos y políticos desertores, entamaron el Conseyu Nacional de Transición con sede en Bengasi estableciendo un gobiernu paralelu nes zones fora del dominiu de Gadafi.

    L'exércitu partidariu de Gadafi, que tuviera a la defensiva, empezó una ofensiva nel este y nel oeste, camudando la situación a principios de marzu. A partir del día 5 de marzu les fuercies del réxime consiguieron recuperar diverses ciudaes principalmente nel oeste y la mariña central del país.[103][104] A partir d'esi momentu, les tropes de Gadafi tomaron la iniciativa, asediando Bengasi y Misurata, les principales ciudaes so dominiu opositor.[105]

    A nivel internacional, la crisis en Libia tuvo impautu na economía: l'euru baxó y el preciu del petroleu aumentó hasta niveles cimeros a los 110 dólares.[106][107] Miles de libios y de ciudadanos estranxeros residentes nel país fuxeron del conflictu escontra países vecinos, xenerando una crisis humanitaria.

    La mayoría de los gobiernos occidentales manifestaron de momentu un fuerte refugu al gobiernu de Gadafi y les sos midíes represives, esixendo'l so arrenunciu. La Lliga Árabe suspendió la membresía de Libia y sofitó l'establecimientu d'una zona d'esclusión aérea contra dichu gobierno.[108]

    Manifestaciones en Al Bayda a favor de la rebelión.

    El 26 de febreru de 2011, el Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes emitió la Resolvimientu 1970 alvirtiendo a Muammar al-Gaddafi que los medios de represión emplegaos podría considerase como crímenes de lesa humanidá. Coles mesmes el resolución imponía sanciones al gobiernu libiu y los sos dirixentes. El 17 de marzu de 2011 el Conseyu de Seguridá por aciu la Resolvimientu 1973 declaró l'establecimientu d'una zona d'esclusión aérea autorizando a los Estaos miembros de la ONX l'usu de «toles midíes que sían necesaries» pa protexer a la población civil de Libia, con esclusión espresa del usu de fuercies d'ocupación en cualquier llugar del territoriu.[109][110]

    Desenvolvimientu de la guerra[editar | editar la fonte]

    Antigua bandera de Libia, utilizada dende la independencia en 1951 y hasta'l golpe d'estáu de Gadafi en 1969, foi usada pola oposición y restituyida como bandera nacional en 2011 como un símbolu de la resistencia y oposición a Gadafi.[111][112]
    Civiles sobre un tanque'l 23 de febreru de 2011 en Bengasi.
    Oficina del Comité Revolucionariu de la Yamahiriya (pro-Gadafi) en Bengasi dempués de ser amburáu.

    Estensión y desenvolvimientu de la insurrección (del 17 al 26 de febreru)[editar | editar la fonte]

    Ente'l 17 y 19 de febreru de 2011 miles de ciudadanos salieron a la cai en Libia.[113] Los manifestantes facer col control de la ciudá de Bengasi,[114] onde se creó la Coalición 17 de febreru como gobiernu provisional del país.[115] Calcúlase la muerte de 173 persones na represión de les manifestaciones que cobraron fuercia en Trípoli.[116][117]

    El 20 de febreru de 2011, Estaos Xuníos, La Unión Europea y la Lliga Árabe pidieron a Muammar al-Gaddafi el fin de la violenta represión contra los manifestantes,[118] mientres el fíu d'ésti, Saif al Islam Gadafi, acusó a terceros países d'intervenir nes protestes pa perxudicar a Libia.[119]

    El 21 de febreru de 2011 los manifestantes en Trípoli amburaron la sede central del Gobiernu, el Salón del Pueblu, y l'edificiu qu'alluga'l Ministeriu de Xusticia. Calcúlase que pudieron morrer siquier 61 persones esi día nos enfrentamientos ente fuercies de seguridá y manifestantes na capital,[120] amás dellos políticos y militares desertaron poniéndose de llau de los manifestantes en contra de Gadafi, ente ellos el ministru de Xusticia y la delegación libia na ONX.[121] Les protestes provocaron un aumentu nel preciu del petroleu qu'algamó'l so preciu más eleváu dende 2008.[122] Muammar al-Gaddafi aseguró en televisión:

    «Voi Morrer como un mártir hasta'l final».[123]
    Muammar al-Gaddafi

    La rebelión popular contra'l réxime de Gadafi, que llevaba yá dellos díes produciéndose, convertir nun conflictu militar, calificáu per dellos medios como una guerra civil, cuando s'informó que l'aviación lleal al réxime había bombardeado a los manifestantes opositores na capital Trípoli causando siquier 250 muertos mientres unidaes del Exércitu sublevábense xuniéndose a los rebeldes na ciudá de Bengasi, pa combatir xunto colos rebeldes contra les unidaes d'élite lleales al réxime.[124][125][126] El mesmu día espublizáronse y desmintieron informaciones según les cualos Gadafi fuxera de Libia camín de Venezuela.[127]

    El 22 de febreru'l ministru del Interior, Abdul Fatah Younis, anunció la so dimisión, sumándose a les protestes y reclamando la marcha de Muammar al-Gaddafi.[128][129] Esi mesmu día Daniel Ortega, presidente de Nicaragua, amosó'l so sofitu a Gadafi en casu d'una guerra armada siendo asina'l primer país en sofitar abiertamente al réxime de Gadafi.[130] El país averóse más al caos cuando Gadafi amenació con esaniciar a los rebeldes, a los que calificó de "aguarones", nun discursu tresmitíu per televisión.[131]

    El 23 de febreru l'ex ministru de Xusticia, Mustafa Abdel Jalil, aseguró que Muammar al-Gaddafi foi quien ordenó'l atentáu terrorista de Lockerbie en 1988 que causó la muerte a 270 persones.[132] Dellos pilotos militares desertaron pa evitar cumplir les órdenes de disparar contra la población civil[133] y dellos ministros, embaxadores y líderes relixosos abandonaron a Gaddafi.[134] Consolidóse tamién el control de les fuercies rebalbes sobre les rexones del este del país, mientres Gadafi y los sos lleales atrincherar en Trípoli nuna nueva esguilada del conflictu.[135][136]

    El 24 de febreru de 2011, Muammar al-Gaddafi aseguró que les revueltes taben siendo fomentaes por Al Qaeda, y que Osama bin Laden taba distribuyendo drogues a los mozos libios.[137] La Xunión Europea dixo tar preparando una intervención militar en Libia col fin de sacupar a los cerca de 5000 ciudadanos europeos que s'atopaben nel país.[138] Nel desenvolvimientu del conflictu les milicies rebalbes siguieron avanzando, estendiéndose tamién al oeste de Libia y avanzando escontra la capital en dos frentes dende l'oeste y l'este. Nes ciudaes ocupaes polos rebeldes formáronse gobiernos municipales provisionales y en Bengasi el gobiernu llocal nomó a un oficial d'altu rangu por que comandase a les fuercies antigubernamentales de la ciudá. Pero Gadafi nun daba señales de rindición y, otra manera, unvió tropes lleales a recuperar les ciudaes rebalbes del oeste más cercanes a Trípoli llibrándose sangrientos combates colos alzaos. Entrín y non los rebeldes del este entamaron les sos unidaes so un solu comandu pa colar sobre Trípoli y ayudar a los rebeldes del oeste.[139][140][141][142][143]

    El 25 de febreru de 2011 pela mañana, Gadafi ufiertó beneficios económicos al traviés de la televisión pública, na cual aseguró que cada familia recibiría 500 dinares (unos 290 euros) y que los funcionarios públicos tendríen un aumentu de sueldu del 150%.[144] Sicasí, dellos enfrentamientos violentos españaron en distintos puntos de la capital pocu dempués del rezu del mediudía. Los lleales a Gadafi enfrentar a los manifestantes en dellos barrios de la capital, dalgunos de los cualos podríen acabar en manes de los opositores, según los mensaxes unviaos por internautes en Trípoli al traviés de redes sociales. Periodistes de la cadena TeleSUR, Caraques (Venezuela) pudieron constatar disturbios y enfrentamientos al este y al oeste de Trípoli y "bien de esplegue de la policía, sobremanera escontra la zona del puertu".[145] Testigos en Trípoli aseguraron a delles axencies internacionales y televisiones árabes que les tropes de Gadafi habíen abiertu fueu contra los fieles que se rexuntaben nos esteriores de les mezquites, provocando «munchos, munchos muertos». Yá pela tarde, el mandatariu dirixir a los sos siguidores dende la muralla de la plaza Verde pa dici-yos que:

    «La xente que nun m'amar, nun merez vivir».[ensin referencies]

    La prensa internacional señaló que'l coronel Gadafi reprimía con gran durez les manifestaciones emplegando mercenarios y ataques aéreos, retrasmitidos pola cadena árabe Al Jazeera. Según declaraciones de la Federación Internacional de Derechos Humanos con fecha de 25 de febreru, dende l'entamu de la rebelión produciríense yá 640 víctimes mortales por cuenta de la represión, ente elles 130 militares executaos en Bengasi por negase a disparar contra la población, magar el balance oficial amenorgaba'l númberu de víctimes a 300 muertos.[146][147] Como responsables d'estes muertes señaláronse grupos d'élite lleales al gobiernu y mercenarios estranxeros procedentes de Chad.[148]

    Tamién el 25 de febreru, Saif al Islam Gadafi pidió a la Xunión Europea qu'unviara una misión a Libia pa desmentir los informes de prensa sobre les otomíes.[149] Gadafi remaneció nuna masiva manifestación de los sos lleales en Trípoli y en tonu griespu xuró ganar a los sos enemigos, mientres arengaba a los sos homes diciendo que'l so réxime yera "la verdadera Revolución, la Revolución Verde".[150] A pesar del tonu de los discursos de Gadafi, les protestes y manifestaciones estender a les cais de la capital y les fuercies de Gadafi fueron acusaes de disparar indiscriminadamente contra manifestantes opositores y civiles, anque eso nun podría frenar l'emburrie de les tropes rebalbes que tomaron posiciones nos barrios de Trípoli. Delles informaciones falaron de insurreciones na principal base militar aérea del país, asitiada en Trípoli, lo mesmo que de la defección d'otres fuercies militar y policial, y del Fiscal Xeneral quien tamién se xunieron a la rebelión estrechando'l cercu sobre Gadafi, quien perdería los control d'importantes instalaciones petroleres.[151][152][153][154][155]

    El 26 de febreru Trípoli amaneció con un relativu aselu dempués d'una nueche de combates, mientres los rebeldes aseguraben controlar zones de la capital, anque Gadafi y les sos fuercies calteníen el control de siquier el centru de la ciudá. Entrín y non un xeneral de brigada subleváu al mandu de les fuercies rebalbes nel este de la nación, afirmó dende Bengasi que los rebeldes atropaben fuercies y entamábense pa llanzar un asaltu definitivu contra Trípoli. El xeneral alzáu n'armes fixo tamién un llamamientu al restu del exércitu a xunise a la revolución contra Gadafi y colar contra les sos fuercies en Trípoli. Otru xeneral xuníu a la rebelión declaró qu'esperaba una feroz resistencia de Gadafi y que ésti "va quemar Libia antes de perder el poder".[156][157][158][159][160]Nel intre del día los habitantes de dellos barrios probes de Trípoli alzar contra Gadafi y protagonizaron duros enfrentamientos coles fuercies lleales; finalmente les fuercies de Gadafi retirar de delles d'estes zones de la capital dexándoles en manes de los opositores. Mentanto, l'ex-ministru de Xusticia de Gadafi, que dimitiera díes tras pa pasase a la rebelión, anunció la formación d'un gobiernu provisional d'unidá nacional integráu por civiles y militares con sede en Bengasi hasta la lliberación de Trípoli. Esti gobiernu tendría d'encargase de dirixir el país tres la salida de Gadafi hasta la celebración d'eleiciones democrátiques.[161][162][163]

    El mesmu día 26, Gadafi -atrincheráu na so residencia en Bab al-Azizia- fixo un llamamientu a los sos partidarios a "dir casa per casa pa entartallar a los manifestantes", en tantu asegurábase que los rebeldes dispondríen de 10.000 voluntarios entrenaos pa formar les nueves fuercies armaes de la revolución.[164]

    Formación del Conseyu Nacional de Transición y direición de la revolución dende Bengasi[editar | editar la fonte]

    El 27 de febreru formar en Bengasi un Conseyu Nacional de Transición encargáu de les xeres de gobiernu na zona rebalba, fundiendo dos órganos provisionales, el conseyu nacional libiu y el gobiernu provisional del antiguu ministru de xusticia Mustafa Abdul Jalil[165]

    El 28 de febreru. Muammar al-Gaddafi, declaró a la BBC y a otres axencies internacionales de noticies que tol so pueblu amar y negó que se produxeren protestes en Trípoli. El coronel Gadafi aseguró que'l so pueblu morrería por protexer lo. Amás, burllar de les propuestes por qu'abandonara el país y afirmó sentise traicionáu polos dirixentes que-y pidieren l'arrenunciu.[166]

    El 2 de marzu de 2011, fuercies lleales a Gadafi intentaron recuperar el control de la estratéxica ciudá de Brega,[167] la segunda ciudá más importante en poder de los rebeldes nesi momentu, fracasando nel intentu mientres los líderes de la revuelta dirixir a la ONX solicitando l'aprobación d'una zona d'esclusión aérea. Tamién se producieron enfrentamientos en Gharyan, a 40 quilómetros al sur de Trípoli, y en Sabratha, a unos 40 quilómetros al este de la capital.

    Muammar al-Gaddafi sollertó esi mesmu día de que si la Organización del Tratáu del Atlánticu Norte (OTAN) o los Estaos Xuníos invadíen el so país, xeneraríense "miles de muertos", anunciando que defendería categóricamente la soberanía y condergando tou intentu d'intervención estranxera.

    Contraofensiva de les tropes lleales[editar | editar la fonte]

    Les tropes lleales pasaron a la ofensiva'l 5 de marzu, lluchando pa recuperar Zauiya (Vease Primer Batalla de Zauiya) y Ben Yauad, tomada esi mesmu día. Los díes posteriores centrar na conquista de Zauiya y Ras Lanuf.

    Dende'l día 9 y hasta'l 11 de marzu los combates fueron favorables pa les tropes gubernamentales. El 9, tres duros combates casa por casa, les tropes lleales tomaron Zauiya. El 11 tomaron el complexu petrolíferu de Ras Lanuf, tres un intensu bombardéu de l'aviación sobre la ciudá y sofitaos por un barcu de les fuercies lleales asitiáu a un quilómetru de la carretera onde s'atopaba'l nucleu de la resistencia rebalba.[168] Darréu dempués les tropes de Gadafi bombardearon Brega, a la qu'entraron el día 13 de marzu.[169]

    El día 12, pela so parte, la Lliga Árabe dio'l so sofitu a la creación d'una zona d'esclusión aérea sobre Libia,[170] con solo'l votu en contra de Siria y Arxelia, onde teníen llugar protestes democrátiques en contra de los sos respeutivos gobiernos. Estos países, xunto con Zimbabue y Bielorrusia, fueron acusaos pol Conseyu Nacional de Transición d'ayudar al réxime de Gadafi apurriendo armes y mercenarios.[171]

    Fathi Terbil, miembru del Conseyu Nacional de Transición, negaba'l día 15 que Brega tuviera en manes de los lleales:

    «Les fuercies de Gadafi disponen de medios aéreos, terrestres y marítimos, pero tou lo que conquisten pela mañana nós retomar pela nueche».

    Amás, los rebeldes cuntaben con aviones y pilotos na denomada Fuercia Aérea de la Libia Llibre, de xuru provenientes de los desertores del exércitu que se xunieron a los rebeldes de primeres de la guerra. Según Terbil, dos aviones rebalbos llograríen bombardear a trés barcos mercantes, reconvertíos en buques de guerra, de los cualos consiguiríen fundir dos. Sicasí, y magar delles meyores nocherniegues de los rebeldes recuperando terrén perdíu pel día, Al Jazeera pudo confirmar el día 15 que Brega fuera abandonada polos rebeldes —dempués de camudar delles vegaes de manes nos últimos díes— pa crear una nueva llinia de resistencia en Ajdabiya.[173]

    El mesmu día 15 axuntóse'l G8 p'aldericar la posible intervención militar en Libia, nun algamar nengún alcuerdu anque, según el so comunicáu, «l'alderique sobre la zona d'esclusión aérea [siguía] abiertu».[174]

    El 16 de marzu les fuercies rebalbes y les lleales siguíen lluchando pol control de Ajdabiya. Los lleales atacaron Zintan y prosiguieron l'ataque a Misurata, atacando'l sur y l'oeste de la ciudá, consiguiendo los rebeldes aguantar ya inclusive prindar tanques enemigos.[175] La ONX pel so llau pidió un cese d'hostilidaes per dambes partes y empezó a preparar un proyeutu de resolución pa la creación d'una zona d'esclusión aérea.[175]

    Intervención de la comunidá internacional[editar | editar la fonte]

    El buque d'asaltu anfibiu USS Kearsarge.
    Países participantes n'intervención militar en Libia
    Bandera de la Organización del Tratáu del Atlánticu Norte OTAN Operación Unified Proteutor

    La intervención de la comunidá internacional tuvo una llarga xestación. Tres una primer propuesta formulada per Francia a la Unión Europea, el 23 de febreru, pa l'adopción de sanciones concretes contra'l réxime libiu, y la decisión del gobiernu suizu de conxelar les cuentes bancaries de la familia Gadafi,[182] David Cameron llamó'l 25 de febreru a la ONX a adoptar sanciones contra Gadafi por posibles crímenes contra la humanidá.[183]

    La decisión suiza foi darréu siguida per Estaos Xuníos, Austria, Reinu Xuníu y España, en tanto'l Conseyu de Seguridá de Naciones Xuníes empecipiaba les deliberaciones el 26 de febreru. Yá'l 3 de marzu la Lliga Árabe suspendiera a Libia de participar nes sos sesiones y sofitáu l'establecimientu d'una zona d'esclusión aérea contra'l gobiernu de Gadafi.[108]

    El 17 de marzu'l New York Times publicaba qu'Estaos Xuníos taba pensando atacar per aire a los aviones, tanques y artillería pesao del exércitu de Gadafi. Tamién consideraba la posibilidá de tresferir dineru de les cuentes bancaries bloquiaes de Gadafi a los rebeldes por que pudieren mercar armes.[184] L'oficial del Departamentu d'Estáu de los Estaos Xuníos William Burns dixo que'l Conseyu Nacional de Transición podría abrir una oficina en Washington DC.[185] Esi mesmu día, el Conseyu de Seguridá de la ONX a propuesta de Francia, Reinu Xuníu y El Líbanu aprobó l'establecimientu d'una zona d'esclusión aérea sobre Libia per mediu de la Resolvimientu 1973.[186]

    El 18 de marzu Reinu Xuníu y Francia empezaron a preparar la unviada d'aviones pa imponer la zona d'esclusión aérea aprobada'l día anterior pola ONX. Ensin esperar a esta intervención los rebeldes atacaron a les fuercies gubernamentales cerca de la frontera tunecina en Nalut.[187]

    La flota estauxunidense n'agües del Mediterraneu que yá s'atopaba preparada pa empecipiar l'ataque, cuntaba colos buques d'asaltu anfibiu USS Kearsarge y USS Ponce xunto al submarín USS Providence, el buque de mandu USS Mount Whitney y los destructores USS Mason, USS Barry y USS Stout.[188]

    Con oxetu de ganar tiempu Gadafi anunció una tregua. Sicasí Associated Press y Al Arabiya informaron que los combates prosiguíen n'Ajdabiya y Misurata a pesar de la proclamada tregua.[189]

    Ataque aliáu[editar | editar la fonte]

    El destructor USS Barry llanzando misiles Tomahawk nel empiezu de la operación Odissey Dawn (Amanecer de la Odisea).
    Restos d'un grupu de seis obuses autopropulsados Palmaria lleales destruyíos por aviones franceses al suroeste de Bengasi, na Operación Harmattan el 19 de marzu de 2011.
    Un F-16C estauxunidense saliendo d'un hangar reforzáu na base aérea de Spangdahlem n'Alemaña la nueche del 20 de marzu.

    El 19 de marzu, mientres el gobiernu libiu siguía atacando a la población de Bengasi per vía aérea, inorando'l ultimátum de la ONX, Francia decidió llanzase a la ofensiva usando 20 aviones de guerra,[190][191] incluyendo caces Rafale y Mirage 2000, aviones cisterna y AWACS.[192] Los primeros oxetivos fueron cuatro tanques del exércitu libiu.[193]

    Poques hores dempués aviones norteamericanos y británicos xunir a los franceses atancando les defenses aérees de la parte occidental del país y algamando oxetivos cerca de Trípoli y Misurata, la tercer ciudá más grande del país.[194] [195]

    Esa primer nueche, los barcos de guerra y submarinos d'Estaos Xuníos y Reinu Xuníu llanzaron más de 110 misiles de cruceru Tomahawk contra los sistemes antiaéreos libios y confirmóse qu'algamaron más de 20 oxetivos estratéxicos de les fuercies de Gadafi.[196]

    El 20 de marzu homes armaos en Trípoli prindaron un barcu petroleru italianu con cinco tripulantes italianos, dos d'India y unu d'Ucraína.[197] Pela nueche destruyóse un edificiu cerca de la jaima onde'l líder libiu recibía enantes a les autoridaes d'otros países; l'edificiu yera parte del complexu residencial de Gadafi y onde se tomaben les decisiones militares.[198] Los lleales esconder nes ciudaes pa evitar los ataques aéreos aliaos y los rebeldes sicasí intentaron tomar Ajdabiya ensin ésitu.[198]

    Al Jazeera informó que nos bombardeos del día 20 nes proximidaes de Misurata fueron destruyíos 14 tanques, 20 blindaos y dellos camiones llenos de munición y llanzacohetes, matando a 14 soldaos del exércitu lleal a Gadafi.[199] Sicasí trés de los tanques lleales llograron llegar al centru de la ciudá rebalba, según un voceru de la oposición, causando un eleváu númberu de baxes. Amás la ciudá víase asediada per mar, onde los barcos lleales a Gadafi torgaben la llegada d'ayuda humanitaria.[200]

    El 22 de marzu los aliaos bombardearon a les fuercies lleales nes proximidaes d'Ajdabiya, onde los rebeldes trataben de romper el cercu, y en Misurata, onde tanques gadafistas prosiguíen atacando nel mesmu centru de la ciudá.[201][202] Un F-15Y estauxunidense estrellóse pela redolada de Bengasi por un fallu téunicu, dambos tripulantes salieron ilesos.[203]

    Esi mesmu día, nel senu de la OTAN abrióse una fienda por cuenta de la cesión per Estaos Xuníos del mandu de les operaciones. Francia y Turquía amosaron la so oposición a l'asunción del control de les operaciones per parte de la OTAN, por medrana a qu'eso estornara a los países árabes, en tanto Italia amenaciaba con dexar de dexar el so bases aérees —les más cercanes a Libia— si la OTAN nun se faía col mandu total de les operaciones militares.[204]

    El 23 de marzu los aliaos bombardearon Misurata pela mañana callando l'artillería lleal que bombardeaba la ciudá.[205] Pela tarde les tropes lleales llograron tomar el hospital y asitiaron francotiradores na azotea. Los rebeldes pidieron un barcu hospital pa la ciudá. En Ajdabiya los aliaos bombardearon la puerta esti de la ciudá.[205] Tamién hubo fuertes bombardeos de les tropes lleales a Gadafi en Zintan, onde se combatía dende'l 19 de marzu.[206] [207]

    Esi día, un oficial del exércitu británicu afirmó que la fuercia aérea libia «yá nun esiste como una fuercia de combate» por cuenta de los ataques aéreos de la coalición, y añadió que los aviones de la coalición taben «operando con impunidá» en Libia. Firmes nes sos posiciones na zona oriental, los rebeldes formaron esi día un gobiernu provisional encabezáu por Mahmoud Jabril.[208]

    El 24 de marzu les tropes lleales a Gadafi trataron de prindar el puertu de Misurata con buques de guerra, pero retirar por mieu a los aviones de combate de la coalición.[209]

    Nueva ofensiva rebalba[editar | editar la fonte]

    Situación del frente'l 29 de marzu de 2011

    El 26 de marzu pela mañana los rebeldes, col sofitu de l'aviación aliada, consiguieron la so primer victoria dende l'entamu de la contraofensiva lleal y l'intervención militar aliada n'Ajdabiya, llogrando asina retomar la iniciativa que llevaren nos primeros díes de marzu.[210][211] Esa mesma tarde los rebeldes retomaron la ciudá de Brega ensin apenes resistencia.[212]

    El 27 de marzu los rebeldes enfusaron en Tripolitania reconquistando la terminal petrolífera de Ras Lanuf según la población de Ben Yauad, asitiada a 150 km al este de Sirte, ciudá natal de Muammar al-Gaddafi y últimu apartaz importante antes de l'abarganada Misurata.[213][214]

    El 28 de marzu los insurxentes siguieron la so meyora, tomando Naufaliya, nel distritu de Sirte. La so progresión, sicasí, foi frenada poco primero de algamar Sirte, onde les tropes del coronel Gadafi, forníes con armes pesaes, tendiéron-yos una emboscada,[215] forzando a los insurxentes a recular hasta Ben Jawad.[216] Tamién siguieron los combates en Zintan, abarganada y bombardeada pola artillería lleal.[217] Amás según Al Jazeera hubo deserciones ente los militares lleales na rexón de Kufra.[218] Nel contestu internacional Qatar convertir nel segundu país, tres Francia, en reconocer al Conseyu Nacional de Transición como l'únicu gobernante llexítimu de Libia,[219] pero coles mesmes, na prensa internacional, la evocación d'una guerra urdida pol interés de les potencies, y particularmente per Francia, siguió alimentando les crítiques, inclusive nos medios xeneralistas de los Estaos Xuníos.[220]

    Frenu a la ofensiva rebalba y entamu d'una nueva contraofensiva lleal[editar | editar la fonte]

    El 29 de marzu los dos columnes rebalbes qu'habíen tomáu Naufaliya y averábense a Sirte tuviéronse que retirar ante la intensidá del fueu d'artillería lleal. Asina los lleales recuperaben Ben Yauad.[221]

    El 30 de marzu pela mañana Ras Lanuf foi recuperada poles fuercies lleales, obligando a los rebeldes a retirase escontra l'este.[222][223] La coalición estableció formalmente este mesmu día los grupu de contautu» nuna xunta celebrada en Londres a la qu'allegaron cuarenta países de la comunidá internacional convocaos pa tratar de la era «posGadafi». El Conseyu Nacional de Transición libiu nun foi autorizáu a integrase nesti grupu de contautu, que s'encargaría de dirixir los aspeutos políticos, democráticos, humanitarios y de seguridá, pero tamién los relativos al comerciu, mientres la transición libia, antes de confiar la xestión a una direición nacional.[224] Per otru llau, el Ministru d'Asuntos Esteriores libiu, Moussa Koussa, presentó la so dimisión y se exilió en Londres,[225] dando pie a pensar nun debilitamientu del réxime, del que yera un elementu determinante.[226]

    El 31 de marzu, aprovechando la so superioridá militar sobre los insurxentes mal armaos y en forzándo-yos a recular escontra la Cirenaica, les tropes de Gadafi bombardearon el Puertu de Marsa Brega, acercándo de nuevos los combates a les proximidaes de Bengasi.[227]

    A les 6h UTC, la OTAN tomó'l control de les operaciones militares aérees asocediendo a la coalición multinacional.[228] Coles mesmes l'alianza reafitó la so oposición a armar a los insurxentes, cuestión nuevamente amenada poles principales potencies de la coalición tres el nuevu retrocesu rebalbu. La Organización del Tratáu del Atlánticu Norte, según el so secretariu xeneral Anders Fogh Rasmussen, basó'l so refugu na resolución 1973, que concreta la so misión en «protexer a la población civil ante una situación que podría dexenerar en catástrofe humanitaria».[229]

    El 1 d'abril la batalla por Brega siguía. El Exércitu Popular Libiu, perteneciente al bandu rebalbu, dio muestres d'una mayor organización, llogrando un mayor control del frente, al que nun dexaron pasar a civiles desarmaos nin a periodistes, al empar que llegaben nuevos soldaos bien formaos pa reforzar les llinies y antiguos oficiales del exércitu libiu asitiar colos rebeldes en primer llinia de batalla dando órdenes.[230]

    Darréu los combates en Brega y los bombardeos sobre Misurata, el gobiernu de Gadafi entamó aiciones diplomátiques encabezaes pol viceministru d'asuntos esteriores (tres la deserción a Londres del titular de la cartera, Musa Kusa[231]), unviáu a Ankara el 5 d'abril «pa solicitar la mediación turca nun posible alto'l fueu na guerra civil qu'afara'l país».[232]

    Enllancaes les llinies del frente en Brega, onde les fuercies gadafistas llograron el día 5 d'abril recuperar el control del puertu petroleru, y Misurata,[233] el 6 d'abril Abdul Fatah Younis, xefe de les fuercies rebalbes, dirixó duros reproches a la OTAN, acusando a l'alianza militar de dexar morrer a miles d'inocentes en Misurata. Según Younis, desque asumió'l mandu la OTAN la intervención aliada convertiríase nun problema: «Si la OTAN espera otra selmana más nun va haber yá namás en Misrata, va ser un crime que l'alianza tendrá de cargar sobre los sos llombos».[234] Pel so llau, Charles Bouchard, comandante en xefe de les fuercies de la OTAN envaloró qu'un 30 % de la fuercia militar de Gadafi fuera destruyida dende l'entamu de la intervención aliada. Fuentes de l'alianza esplicaron el descensu nel númberu d'operaciones militares por causa del mal tiempu y l'orde de nun causar baxes ente civiles, lo que se vería enzancáu pol usu d'escudos humanos» poles tropes de Gadafi, que taríen escondiendo les sos armes pesaes en nucleos poblaos.[235]

    En controlando Brega l'exércitu de Gadafi llanzó'l 9 d'abril un fuerte ataque sobre Ajdabiya, obligando a los rebeldes a replegase escontra Bengasi colos pocos civiles qu'entá permanecíen na ciudá.[236] Un día dempués, sicasí, un intensu bombardéu protagonizáu por aviones de la OTAN, centráu na destrucción d'equipamientu pesáu, llogró frenar la meyora lleal, dexando a les fuercies rebalbes caltener el control de la estratéxica ciudá.[237]

    De mediaos d'abril a finales de xunetu: lenta meyora rebalba[editar | editar la fonte]

    Estancamientu del frente ente Brega y Ajdabiya[editar | editar la fonte]

    Dende'l 16 d'abril los rebeldes, en consiguiendo asegurar la ciudá d'Ajdabiya, centraron los sos esfuercios en tratar de recuperar Brega. Sicasí nengunu de los dos bandos paeció tar en facultaes de torar al otru y l'últimu intentu de los lleales el día 17 d'atacar el lladral derechu de los rebeldes p'abrir camín escontra Ajdabiya, mientres los rebeldes taben apexaos a les puertes de Brega, tamién fracasó, enllancándose'l frente dende'l 18 d'abril a metá de camín ente dambes poblaciones.[238] El 26 d'abril túvose noticies de que los lleales taben fortificando posiciones en Brega y que podíen cuntar hasta con 3000 efectivos.[239]

    A partir del 26 d'abril y mientres tol mes de xunu la llinia de frente ente Adjabiya y Marsa La Brega caltúvose estable.[240] El 14 de xunetu los insurxentes decidieron llanzar una nueva ofensiva sobre Brega,[241] que va ser tomada'l 18 de xunetu tres duros combates.[242] Sicasí, anque batiéndose en retirada escontra Ras Lanuf, les fuercies lleales siguieron hostigando a los rebeldes y bombardenado les sos posiciones nos díes inmediatos.[243]

    Asediu de Misurata[editar | editar la fonte]

    Nel frente occidental, na asediada ciudá de Misurata, les tropes lleales recibieron órdenes el día 23 d'abril de retirase. A otru día los rebeldes tomaron l'hospital qu'entá taba en manes lleales y la ciudá quedó de nuevu totalmente nes sos manes.[244] Les fuercies lleales, sicasí, nun cesaron de bombardear la ciudá los díes posteriores a la so retirada.[245] El 10 de mayu, tres dos díes de combates, los rebeldes anunciaron tomar del aeropuertu asitiáu al sur de Misrata,[246] magar les fuercies lleales siguieron intentando faese col control del puertu de la mesma ciudá.[247]

    A empiezos de xunu entá prosiguíen los bombardeos sobre la ciudá, pero a partir del día 13, los combates intensos na zona de Zauiya, próxima a la frontera con Tunicia y vital pal suministru de Tripoli, dexó afloxar la presión sobre la ciudá sitiada.[248]

    Combates en Tripolitania[editar | editar la fonte]

    Na nueche del sábadu 30 d'abril, el menor de los fíos del líder libiu Muammar al-Gaddafi, Saif al Arab Gadafi, y trés de los sos nietos, morrieron por cuenta de una incursión aérea de la OTAN según informó un voceru del réxime de Trípoli.[249]

    A empiezos del mes de mayu la OTAN siguió los sos ataques sobre Trípoli y la so contorna, bombardeando ente otros un edificiu de los servicios de seguridá interior, la sede del ministeriu d'inspección y control popular, encargáu de la llucha contra la corrupción en Libia, y les residencies de Gadafi.[250][251][252][253]

    El 20 de mayu, la OTAN inutilizó ocho barcos de guerra pertenecientes a les fuercies lleales nos puertos de Trípoli, Al Khoms y Sirte.[254]

    El 11 de xunu les fuercies lleales bombardearon la histórica ciudá de Ghadames controlada polos rebeldes, en tanto Zauiya, en poder de les fuercies gadafistas, foi atacada polos insurxentes que se replegaren a los montes pa entrenase (y recibir armes llanzaes en paracaíes per Francia a pesar de la disconformidá de los británicos).[255][256] La ciudá, de gran valor estratéxicu, cuntaba cola más importante refinería petrolifera que s'atopaba entá en poder de les fuercies lleales al réxime de Gadafi.[257]

    A finales de xunu les meyores de los rebeldes en Nefusa confirmábense, en tantu los enfrentamientos prosiguíen en redol a Brega, nel centru del país.[258] Les fuercies de Gadafi centraron la so atención sobre la ciudá costera de Zliten, ente Misurata y Trípoli, nuevamente sulevada.[259]

    Na última selmana de xunu los rebeldes fueron refugaos poles fuercies lleales a 80 quilómetros al sur de Trípoli. Pero dende'l 6 de xunetu desencadenóse una nueva ofensiva de los insurxentes protagonizada por bereberes procedentes del djebel Nefusa qu'atacaron nes rexones de Bir Al-Ghanam y Gharyan al sur de Trípoli,[260] avanzando'l día 8 escontra Zliten onde les fuercies lleales reagrupárense.[261]

    El 17 de xunetu tuvieron llugar intensos combates ente les fuercies armaes regulares de Libia y los insurxentes que buscaben romper les sos llinies pa colar escontra la capital, Trípoli.[262]

    Na madrugada del 28 los rebeldes asitiaos nos montes de la zona occidental llanzaron una nueva ofensiva contra Ghezaya, na frontera con Túnez, qu'anunciaron haber tomáu pocu más tarde con otres pequeñes llocalidaes. Los lleales a Gadafi na rexón montascosa nun reteníen nesi momentu más que'l bastión de Tiji, onde 500 soldaos lleales taben arrodiaos.[263]

    Asesinatu de Abdul Fatah Younis: divisiones nes files rebalbes[editar | editar la fonte]

    El 27 de xunetu, el xeneral Abdul Fatah Younis, xefe de les operaciones militares del Conseyu Nacional de Transición foi secuestráu al paecer cuando se dirixía del frente de Brega a Bengasi pa declarar ante una comisión xudicial. El día 28 anuncióse la so muerte, atribuyida primeramente a un comandu gadafista, lo que foi rápido desmentíu polos sos propios partidarios, qu'achacaron l'asesinatu a faiciones rivales dientro del sector rebalbu. El crime perpetáu namái un día dempués de que Gran Bretaña reconociera oficialmente a la CNT, semó'l desconciertu nes files rebalbes, poniendo de manifiestu severes diferencies internes; mientres en Bengasi celebrábense los funerales a los qu'asistieron miles de persones en tirante aselu, y tres oirse dellos disparos pela nueche, un voceru militar en Misurata aseguraba que la ciudá nun recibía órdenes de Bengasi.[264][265]

    Agostu: Rápido meyora rebalba[editar | editar la fonte]

    Combates nel Distritu de Zauiya y nel Distritu d'A los Jabal al Gharbi[editar | editar la fonte]

    Los rebeldes nel oeste de Libia avanzaron el 13 d'agostu escontra'l norte, llogrando llegar a la ciudá costera de Zauiya, 50 km al oeste de Trípoli, na qu'atoparon una fuerte resistencia de les tropes lleales, estableciéndose'l frente de batalla a unos cinco quilómetros del pueblu de Bir Shuaib.[266] Pela so parte el voceru de los rebeldes libios afirmó que taben lluchando contra les fuercies de Gadafi pol control de Garyan (Distritu d'A los Jabal al Gharbi), a 80 quilómetros al sur de Trípoli y que llograren el control de la ciudá costera de Surman, a 70 quilómetros de la capital.[267] El 16 d'agostu, los rebeldes libios tomen Garyan. Según afirmó un voceru de los rebeldes, entartallaríen a la Brigada Sahban (principal centru de mandu de los gadafistas nos Montes Occidentales), tomando darréu les sos armes.[268] Estes meyores faíen abarruntar que'l conflictu libiu taba nuna fase decisiva, tal como lo anunciaba'l representante en Francia del Consejo Nacional libiu, Mansur Saif al-Nasr.[269]

    Asediu y toma de Trípoli[editar | editar la fonte]

    Tres tomar de la importante ciudá petrolera de Brega'l día 20 d'agostu ensin apenes resistencia[270] y tomar polos rebeldes de les estratéxiques ciudaes de Zauiya y Zlitan estrechóse'l cercu sobre la capital.[271] Mustafa Abdul Jalil, líder de la CNT llamó a la «última batalla» en Trípoli, onde na madrugada del 21 produciéronse llevantamientos rebalbos en dellos barrios y na base aérea de Matica que pasaron a manes rebalbes.[272]Les fuercies rebalbes llegaron a la ciudá capital de Trípoli dende distintes direiciones, una parte llegó per mar dende la ciudá rebalba de Misrata y otru importante contingente llegó dende los montes de Nefusa, nel oeste, tomando'l control d'un cuartel asitiáu nel quilómetru 27”, incautándo armes municiones. Esti cuartel yera la torga más importante na ruta a Trípoli.[273][274][275]

    El 22 d'agostu, delles fontes dixeron que'l 95% de Trípoli taba en manes de los rebeldes llegaos del oeste, quedando dellos focos de resistencia, especialmente en redol al complexu de Bab al-Azizia, bombardeado por fuercies de la OTAN en sofitu a la meyora rebalba.[276][277] Nos combates podríen perder la vida 1300 combatientes según delles fontes; amás dirixentes de la CNT anunciaben equivocadamente la captura de dos de los fíos de Gadafi: Saif al Islam Gadafi, reclamáu pola Corte Penal Internacional, y Al-Saadi al-Gaddafi, en tanto'l primoxénitu, Mohammad Gadafi, apurrir a los rebeldes ufiertando de siguío una entrevista a la cadena de televisión Al Jazeera.[278][279]Na mañana del 22 d'agostu tanques de guerra de les fuercies lleales a Gadafi salieron del complexu de Bab al-Azizia disparando contra les fuercies rebalbes qu'arrodien el complexu; los combates estender pela cai d'A los Sarine (axacente al complexu) y pela zona del puertu de la ciudá; a la fin de la xornada los rebeldes llograren controlar la zona costera de la ciudá, mientres nel sur los soldaos sobrevivientes de les fuercies de Gadafi adoptaben táctiques guerrilleres, y faíen apaición los francotiradores n'otres partes de la ciudá; según dellos informantes, militares gadafistas faíense pasar por rebeldes pa depués abrir fueu contra los civiles o los periodistes.[280][281][282]Na nueche del llunes la OTAN llanzó un bombardéu contra'l complexu de Bab al-Azizia mientres los rebeldes atacar dende tierra nun esfuerciu pa tomar o destruyir l'últimu apartaz importante de resistencia gadafista y terminar la batalla pola capital.[283]

    La euforia con que se vivió en Bengasi y los barrios lliberaos de Trípoli lo que paecía un rápidu desmoronamiento del réxime, viose enturbiada pola comparecencia na nueche del día 22 de Saif al Islam ante los medios de prensa y un centenar de los sos siguidores, desmintiendo l'anunciada captura y llamando a prosiguir la llucha, en tantu la batalla siguía en Trípoli.[284]

    La proximidá de la cayida del réxime gadafista anició nuevos motivos d'esmolición pa les autoridaes rebalbes, al confirmase actos de represalia indiscriminada, como la execución sumaria de 34 civiles, ente ellos delles muyeres, en Garian, al noroeste de Libia, denunciada por voceru del réxime gadafista. Mustafa Abdul Jalil, líder de la CNT, declaró sentise «inquietu» ante determináu aiciones de los sos homes, llegando a suxurir que podría dimitir de persistir tales aiciones. Tantu Amnistía Internacional como Human Rights Watch y la Comisión de Derechos Humanos de la ONX pudieron constatar actos de represalia, tortures y saqueos protagonizaos por fuercies rebalbes, al paecer incontrolaes, y llamaron l'atención sobre la situación de los subsaharinos en Libia, puestos nel puntu de mira de los rebeldes poles denuncies, nunca confirmaes, de que'l réxime de Gadafi taba utilizar como mercenarios.[285]

    Toma del complexu de Bab al-Azizia[editar | editar la fonte]

    Un moñecu representando a Gadafi xunto a una bandera tricolor libia cuelguen d'una grúa na antigua Plaza Verde de Trípoli, agora renombrada como Plaza de los Mártires.

    Na mañana del 23 d'agostu les fuercies rebalbes llanzar al asaltu del complexu de Bab al-Azizia empecipiando violentos combates colos defensores gadafistas del apartaz; los soldaos lleales a Gadafi opunxeron gran resistencia, ya inclusive llograron nun primer momentu repeler el primer gran asaltu contra una de les puertes de la enorme residencia, pero finalmente dempués de delles hores de combates munchos d'ellos tuvieron qu'apurrir les armes.

    El momentu decisivu producióse cuando los asaltantes rebalbos tiraron embaxo les muralles de cementu del complexu ya ingresaron a él metanes un nutríu tirotéu no qu'un corresponsal de guerra presente calificó de "escena increíble"; los rebeldes siguieron avanzando, travesaron una tercer puerta y llegaron a un edificiu que yera consideráu la vivienda de Gadafi, onde ondearon la bandera rebalba. Cientos de rebeldes y civiles entraron al complexu y empezaron a apoderase de tol material de guerra que taba en manes de los gadafistas y a escalar les residencies y edificios del complexu; inclusive se vieron rebeldes pasiando nos vehículos que yeren de Gadafi.

    Les imáxenes de televisión amosaron a los rebeldes corriendo polos jardínes del enorme complexu y glayando d'allegría pola cayida del baluarte. Dellos rebeldes destruyeron una estatua de bronce de Gadafi y otros posaron montaos enriba de la simbólica estatua que conmemoraba'l ataque estauxunidense de 1986 y na que Gadafi acostumaba dar los sos discursos; anque tamién se siguíen escuchando tiroteos dientro del complexu por dellos francotiradores gadafistas qu'entá disparaben contra los rebeldes dientro de Bab al-Azizia.

    Los rebeldes rexistraron toles edificaciones buscando a Gadafi pero nun pudieron atopalo faciéndose evidente qu'ésti fuxera d'ellí en dalgún momentu dempués del entamu de la batalla na capital; polo que, anque la conquista del complexu foi un golpe crucial dientro d'esta batalla, nun significaría nin el fin de la resistencia de Gadafi, nin el de la guerra. De fechu les fuercies lleales a Gadafi en delles zones de Trípoli siguíen repeliendo a les fuercies rebalbes con fueu d'armamentu pesáu (morteros y obuses), por casu na Plaza Verde (rebautizada polos rebeldes como Plaza de los Mártires). Amás, nel barriu d'Al-Mansoura, al igual que n'otres ciudaes cercanes a Trípoli, como Shaba y Zaura siguía lluchándose.

    Afitamientu de los rebeldes[editar | editar la fonte]

    El 24 d'agostu siguíen los combates en Trípoli. Les fuercies lleales a Gadafi llanzaron pela mañana un contraataque nes cercaníes del complexu de Bab al-Azizia y pela tarde bombardearon el complexu y l'aeropuertu, qu'agora taben en manes de los rebeldes, según tamién otres zones del centru de la capital. D'alcuerdu a reportar de los medios de comunicación presentes, les fuercies gadafistas llanzaren siquier siete proyeutiles de morteru sobre'l complexu presidencial y dellos cohetes sobre l'Aeropuertu Internacional de Trípoli; aparentemente unu cayó sobre la mesma pista.

    Tamién foi bombardeado el barriu d'Al-Mansoura (escenariu'l día anterior de violentos combates ente rebeldes y lleales) y la zona cercana al hotel Rixos; fontes rebalbes afirmaben que les célules gadafistas responsables d'esos bombardeos taben allugaes na zona de Abu Salim, un barriu onde se llibraben fuertes combates ente rebeldes y gadafistas. Les milicies de Gadafi tamién siguíen controlando barrios como los de Salah ad din, el de Bab Anashir o'l d'A los Hadaba al Jadr.[286][287]

    Mentanto fora de Trípoli los rebeldes avanzaben escontra Sirte en dos frentes (dende l'oeste partiendo de Misrata y dende l'este partiendo de Ras Lanuf). Tomar de la ciudá natal de Gadafi y el so apartaz más importante depués de la perda de casi tola capital representaba'l tiru de gracia que p'acabar col réxime y polo tanto cola guerra (amás abarruntábase que Gadafi abellugárase nesa ciudá); pero la meyora rebalba foi deteníu poles fuercies gadafistas a la entrada de Ben Yawad, una llocalidá asitiada 160 quilómetros al este de Sirte.

    Los rebeldes llograron conquistar la estratéxica ciudá costera de Ben Yauad en sangrientos combates nos qu'hubo alredor de 700 muertos, amás de asediar Sirte ciudá natal de Gadafi, mientres los lleales intentaben caltener el control sobre l'accesu costeru ente Bisher, a 20 km al oeste de Brega, y Bani Walid, al suroeste de Misrata, pa caltener la llibertá de movimientos dende Trípoli a Shaba", d'alcuerdu a un voceru militar de la OTAN.[288][289][290][291][292]

    Amás de Sirte la única otra gran ciudá libia en manes de los lleales a Gadafi yera Sabha, nel suroeste del país; los rebeldes espresaron que al conquistar Sirte y por tanto asegurar el control de tola franxa norte costera del país, van poder avanzar al sur pa tomar Sabha y entós los gadafistas namái caltendríen pequeñes llocalidaes que podríen cayer con facilidá. Entrín y non otres fuercies rebalbes llograron conquistar el cuartel militar de Mazraq al Shams, allugáu 120 quilómetros al oeste de Trípoli, cerca de la frontera con Túnez; pero anque los rebeldes arrampuñáron-y el cuartel a los gadafistas los combates siguieron cerca d'él y el comandante rebalbu local anunció que se quedaren ensin municiones y por eso pidió con urgencia refuerzo y municiones al altu mandu rebalbu y sofitu aereu a la OTAN pa nun dexar el terrén conquistáu.[293][294]

    Asaltu rebalbu a los últimos apartaces gadafistas[editar | editar la fonte]

    Puestu de control rebalbu en Trípoli el 26 d'agostu de 2011.

    El 25 d'agostu siguía la batalla ente los rebeldes y los remanentes de les fuercies gadafistas en Trípoli; nesta nueva xornada la llucha concentrábase especialmente nel barriu de Abu Salim, pela redolada del hotel Corinthia y na redoma del aeropuertu capitalín. Cientos de rebeldes llanzaron una ofensiva contra'l barriu de Abu Salim pa conquistalo y erradicar al gruesu de les fuercies gadafistas de Trípoli que s'abellugaron nél y que dende ellí hostigan les posiciones rebalbes nel restu de la ciudá; la unidá rebalba encargada d'ésta ofensiva ye la Brigada de los Mártires de Trípoli.

    Nos encarnizados combates nésti barriu los rebeldes tuviéronse qu'enfrentar a una gran cantidá de francotiradores gadafistas, polo que van tomando edificiu per edificiu y sacando de cada unu a decenes de prisioneros; amás los rebeldes dispararon con bateríes antiaéreas contra 10 edificios ocupaos por gadafistas y siquier trés d'esos edificios amburaron en llapaes. Un comandante rebalbu dixo que los gadafistas qu'ocupaben el barriu teníen armamentu pesáu ya inclusive un tanque de guerra.[295]

    Tamién nel ataque a Abu Salim los rebeldes recibieron informaciones de que posiblemente Gadafi y los sos fíos despintar nun complexu d'apartamentos del barriu, polo que los insurxentes arrodiaron el complexu y atacar, anque nun toparon entá rastros de Gadafi. Nesi contestu surdieron reportes qu'indiquen que tanto los rebeldes como los gadafistas taríen asesinando a los sos respeutivos prisioneros de guerra; en concretu en Abu Salim topáronse los cuerpos de 30 supuestos gadafistas muertos y siquier dos d'ellos teníen puestes esposes de plásticu, lo qu'indicaría que fueron executaos tando prisioneros, y cerca d'ellí nun hospital de campaña había cinco cuerpos más, y unu d'ellos inda tenía una sonda intravenosa nel brazu. Pel so llau una trabayadora sanitaria británica dixo que toparen los cuerpos de 17 presuntos rebalbos prisioneros y según un sobreviviente seríen executaos por fuercies gadafistas antes de la cayida del complexu residencial de Gadafi. Conocióse qu'amás de Abu Salim tamién hai fuercies gadafistas concentraes nel barriu de Hatba Charkia.

    Poco antes del entamu de la ofensiva contra Abu Salim, un grupu de rebeldes encargáu de curiar l'hotel Corinthia (onde s'agospia la prensa estranxera) intercambió disparos d'armes automátiques y de morteros con francotiradores gadafistas apostaos n'edificios cercanos; los rebeldes usaron granaes de morteru y armes antitanques pa barrer a los francotiradores enemigos, y amás apostaron a los sos propios francotiradores nel techu del hotel pa liquidar a los sos rivales del otru bandu. Los tiroteos siguen de forma esporádica pela redolada del hotel asitiáu a dos quilómetros de l'antigua Plaza Verde.[296]

    Mientres se reportaron intensos combates cerca del aeropuertu, mientres nes principales cais de Trípoli hai instalaos controles de mozos rebalbos cada 100 metros. Tou nun día en que'l Gobiernu de los rebeldes fixo la so entrada triunfal en Trípoli, a pesar de que la llucha na capital falta de cesar.[297][298]

    Les últimes informaciones indiquen que los rebeldes llograron conquistar la totalidá del barriu de Abu Salim y faer una gran cantidá de prisioneros, pero nun toparon a Gadafi nin a la so familia, y un voceru rebalbu reconoció que los dirixentes del réxime mover d'una zona a otra pa fuxir de la persecución rebalba.[299]

    Na nueche del 25 d'agostu al 26 d'agostu hubo duros combates na ciudá de Sabha, en plenu ermu del sur del país; decenes de rebeldes morrieron nun asaltu al cuartel xeneral del serviciu d'intelixencia militar nesa ciudá. Sicasí los rebeldes consiguieron tomar los barrios d'A los Karda y A los Manshiya de dicha ciudá, na que nun hai agua nin lletricidá. Mentanto en Sirte, la otra gran ciudá libia que queda en manes de Gadafi, tamién hai combates. Aviones británicos atacaron pela nueche un centru de comandu de les fuercies gadafistas na ciudá y 29 vehículos armaos de los lleales a Gadafi, nun esfuerciu pa facilitar la meyora rebalba contra'l feudu gadafista. Pela so parte los rebeldes unviaron más fuercies escontra la ciudá, forníes con tanques de guerra y cohetes, antemanando una dura batalla por Sirte si les negociaciones colos líderes tribales llocales pa llograr la so rindición pacífica nun llogren frutos. Nel intre del 26 d'agostu los rebeldes apoderar de Ras Jadir, el principal puestu de control de la frontera con Túnez, ensin apenes resistencia de los gadafistas que fuxeron al vecín país.

    Mentanto en Trípoli, dempués de violentos combates cerca del aeropuertu na nueche pasada, la ciudá amaneció con un relativu aselu, pero los restos de les fuercies gadafistas siguieron cañoneando l'aeropuertu dende una base militar cercana (qu'había estáu controlada por Khamis, un fíu de Gadafi); polo que los rebeldes preparar pa llanzar una ofensiva contra esi remanente de fuercies lleales que permanez al llau de la terminal aérea. Per otru llau los medios de comunicación empezaron a percorrer l'estrozáu barriu de Abu Salim, escenariu de la espectacular batalla del día anterior y agora so control rebalbu; y pudieron acreitar les dantesques resultaos del encarnizado combate, como los siquier 200 cadabres topaos atropaos dientro d'un hospital del barriu, que foi abandonáu por casi tol so personal médico y sanitario ante'l peligru xeneráu pola selvaxe batalla.[300][301][302][303][304]

    El 27 d'agostu Trípoli amaneció con relativu aselu depués d'una nueche d'esplosiones y rabaseres d'armes automátiques en distintos puntos de la ciudá; el xefe d'operaciones militares de los rebeldes aportuna en que les sos fuercies controlen el 95% de la ciudá, pero reconoz qu'entá esisten nucleos de resistencia gadafista nos barrios de Abu Salim y Salaheddin. Tamién dixo qu'anque controlaben l'aeropuertu, hai focos de resistencia gadafista na zona de Bin Qafr Ghirchir, asitiada a dos milles de la terminal aérea.

    Darréu los rebeldes tomaron el cuartel de la Brigada 32 de tropes de elite gadafistas, la unidá que comandaba unu de los fíos de Gadafi (Khamis Gadafi); dichu cuartel ta asitiáu nel distritu de Salaheddine nel sur de Trípoli, y foi abandonáu polos gadafistas depués d'hores de combates y de un bombardéu de la OTAN. Na cárcel amiesta al cuartel toparon los cuerpos de siquier 50 rebeldes que yeren prisioneros de los gadafistas y aparentemente fueron executaos díes tras; amás los rebeldes apoderar d'una gran cantidá d'armes de fabricación alemana, estauxunidense, rusa ya italiana que s'atopaben nel cuartel.

    Mentanto la OTAN sigue bombardeando Sirte, y destruyeron ente 11 y 15 vehículos armaos y un blindáu, amás de cuatro oxetivos en tierra; y pela so parte los rebeldes siguen lluchando p'abrir pasu escontra la ciudá natal de Gadafi, coles mesmes que siguen axustando colos líderes tribales de la ciudá pa evitar una batalla sangrienta y llograr la rindición pacífica de la urbe. Especulóse nes últimes hores cola posibilidá de que les fuercies gadafistas retirar de Sirte escontra'l sur, a la ciudá desértica de Sabha, pa evitar ser arrodiaes y destruyíes ante la meyora rebalba dende l'este y dende l'oeste; con esi eventual repliegue tácticu buscaríen reorganizar les sos menguaes fuercies en Sabha y llantar una resistencia más fuerte y eficiente nun terrén más favorable.

    Nesi mesmu día los rebeldes tomaron tamién Jmayl, llocalidá d'orixe del primer ministru libiu, Baghdadi Mahmudi.[305][306][307][308][309][310]

    El 29 d'agostu los rebeldes siguíen la so meyora a Sirte de forma lenta; la principal torga qu'enzanca a los rebeldes avanzar de forma más rápida, amás de la aportunante resistencia gadafista, ye la necesidá de caltener al gruesu de les sos fuercies en Trípoli p'asegurar la pacificación de la capital y evitar una eventual contraofensiva gadafista nella. Aun así los rebeldes llograron delles meyores importantes, ente ellos controlar la carretera que xune Trípoli cola sureña ciudá de Sabha (l'otru gran bastión gadafista) y al este de Sirte, dempués de conquistar la ciudá de Ben Yawad los rebeldes llograron avanzar siete quilómetros más en direición a Sirte y tomaron la llocalidá de Nawfaliyah, onde s'atopa un importante encruz carreteru. Pel oeste de Sirte los rebeldes tomaron un pequeñu destacamentu en Abu Grein, a unos 130 quilómetros de la ciudá; anque siguen llimpiando la zona ante la presencia de munchos gadafistas escondíos en dellos edificios.

    Mentanto los rebeldes siguen concentrando fuercies pal ataque a Sirte y pela carretera costera al este de Trípoli unviaron vehículos tresportadores que llevaben tanques de guerra T-55 de fabricación soviética; los rebeldes apoderar d'esos tanques nuna base militar abandonada na ciudá de Zlitan. Amás de tanques de guerra, les fuercies rebalbes que s'arrexunten nes cercaníes de Sirte tamién disponen de danzaderes de misiles Grad, otros armamentos pesaos y bayura d'armes llixeres; sicasí los rebeldes entá confíen nes negociaciones pa llograr una rindición pacífica y evitar la batalla, anque tamién afirmen que les fuercies gadafistas de Sirte tán obligando a los civiles a xuníse-yos pa engarrar colos rebeldes y qu'executaron a 45 de los sos propios soldaos que se negaben a siguir lluchando por una causa perdida.

    Pela so parte la OTAN sigue bombardeando oxetivos gadafistas en Sirte.[311][312][313][314][315]

    Setiembre. Sigue la incertidume[editar | editar la fonte]

    El 1 de setiembre el coronel libiu Muammar al-Gaddafi dixo que "toles tribus libies" tán armaes, y pidió-yos que sigan la llucha duro y violento y tiendan emboscaes a los axentes (los rebeldes)”, nun discursu tresmitíu pola televisión per satélite siria “Al Rai”.

    Na so alocución, atayada sópitamente ensin previu avisu, esplicó que les tribus de Sirte y Bani Walid -dos rexones entá en manes de gadafistas- “tán armaes y nun van poder ser sometíes”, reseñó Efe. Afp destaca que l'ex-home fuerte de Libia Muamar Gadafi, que'l so paradoriu desconocer, afirmó'l xueves que nun se rindirá” y “va siguir el so combate”, n'apartes d'un mensaxe audiu espublizaos por escritu na pantalla pola canal de televisión Arrai. Gadafi encamentó tamién a los sos partidarios a "siguir la resistencia", al considerar qu'hai “diverxencies” ente los rebeldes y la OTAN.

    “Inclusive si ustedes nun escuchen la mio voz, sigan la resistencia”, añadió a la cadena, qu'anunció que'l mensaxe d'audiu sería espublizáu darréu. “Hai diverxencies ente l'Alianza de l'agresión y los sos axentes rebalbos”, añadió según la cadena, con sede en Damascu.

    Mentanto nel frente de Sirte la situación permanecía tranquila, yá que se caltién la posa nos combates que dispunxeron los líderes de la rebelión pa dar una oportunidá a les negociaciones de paz colos líderes de les tribus de Sirte. Inclusive'l gobiernu rebalbu prorrogó'l plazu del ultimátum por que los xefes tribales apurran la ciudá pacíficamente o tengan qu'enfrentase a un masivu ataque de les fuercies rebalbu que lo arrodien; agora tienen hasta'l 10 de setiembre p'apurrir la ciudá a los rebeldes o enfrentar una batalla urbana pol so control. D'alcuerdu a los rebeldes, los líderes tribales (que crucien les llinies del frente p'axustar en persona colos oficiales rebalbos) comparten l'oxetivu d'evitar un gran derramamiento de sangre, pero tienen problemes pa convencer a una parte de los militares gadafistas que defenden Sirte de que se rindan.

    Por eso los voceros rebalbos aportunen en que la torga pal fin definitivu de la guerra ye l'enfotu de delles unidaes sobrevivientes del Exércitu gadafista de siguir aguantando hasta'l final. Tamién los rebeldes axusten colos xefes tribales de la ciudá de Bani Walid por que la apurran y amás arresten a Gadafi y poner a disposición de les fuercies rebalbes, yá que informaciones d'intelixencia recién fáen-yos creer que Gadafi abellugóse nesa pequeña ciudá desértica cercana a Trípoli y qu'estableció el so cuartel xeneral ellí. Los voceros rebalbos dixeron que nun pueden atacar esa ciudá porque munchos de los sos homes que vienen de Bengasi y Zintan son orixinarios d'ella y tendríen problemes p'atacar la so propia ciudá d'orixe.

    Pela so parte la OTAN sigue bombardeando oxetivos militares gadafistas concretos en Sirte y Bani Walid, debilitando la capacidá de los restos de les fuercies lleales a Gadafi.[316][317][318][319][320]

    El 9 de setiembre pela tarde, faltando poques hores por que concluyera l'ultimátum pa la rindición pacífica de los apartaces lleales a Gadafi, produciéronse violentos combates ente les fuercies rebalbes y los defensores gadafistas de Bani Walid y Sirte. Los mandos militares rebeldes afirmaron que los combates en Bani Walid empecipiáronse entós que los gadafistas atacaren les posiciones rebalbes alredor de la ciudá llanzando cohetes dende l'interior de Bani Walid; eso asocedió hores dempués de qu'un bombardéu de la OTAN destruyera una danzadera de misiles de los lleales a Gadafi nesa población. En respuesta al bombardéu de les sos posiciones por cohetes gadafistas, los rebeldes llanzaron a les sos fuercies al asaltu de Bani Walid; les unidaes de vanguardia rebalbes avanzaron dende l'este y el sur peles carreteres de Trípoli y Misrata pa llimpiar de gadafistas les entraes norte, este y sur de la ciudá.

    Los rebeldes atoparon una fuerte resistencia de los gadafistas, que repelieron con fusiles d'asaltu y cohetes la so meyora; tamién actuaron munchos francotiradores gadafistas apostaos en cases y edificios. Aun así los rebeldes llograron enfusase más d'un quilómetru nel interior de la ciudá; y pela nueche informábase que los rebeldes engarraben colos gadafistas a dos quilómetros del centru de Bani Walid. Nos combates hubo reportes de muertos y mancaos en dambos bandos, y los rebeldes llograron faer prisioneros a dellos gadafistas.

    Los rebeldes calculen en 600 la cantidá d'homes que tienen les fuercies gadafistas dientro de Bani Walid. Mentanto nel frente de Sirte los gadafistas atacaron a les fuercies rebalbes qu'intentaben apoderase d'una aldega casi despoblada allugada 90 quilómetros al este de Sirte, na zona conocida como'l "el valle coloráu"; los gadafistas atrincheraos nuna zona de grandes dunes intentaron frenar la meyora rebalba con disparos de misiles Grad, cohetes de morteru y bateríes antiaéreas, desamarrando una batalla.[321][322][323][324][325]

    El 10 de setiembre siguíen los sangrientos combates en Bani Walid; los rebeldes llograren llegar a namái 500 metros del centru de la ciudá, onde engarraben colos defensores gadafistas que calteníen una aportunante resistencia. El xeneral rebalbu Daw Dejek axuntar con periodistes estranxeros a 3 quilómetros al norte del accesu a la ciudá (en díes pasaos los rebeldes namái podíen llevar a los periodistes a decenes de quilómetros de Bani Walid, lo qu'evidencia la meyora rebalba) y ellí informólos que los sos homes lliberaren el zoco de la ciudá y espulsáu a los combatientes gadafistas, que taben perbién adomaos y disciplinaos nel combate.

    El xeneral amosóse optimista de tomar el restu de la ciudá dientro poco. Les columnes rebalbes entraron a la ciudá dende trés frentes: dende'l norte coles tropes rebalbes provenientes de Trípoli, y dende l'este y el sur (onde los gadafistas tienen mayor capacidá defensiva) colos batallones rebalbos de la ciudá de Misrata, los que soportaron mientres meses l'asediu de les fuercies gadafistas qu'atacaron esa ciudá. Na encarnizada batalla de Bani Walid engarróse casa per casa, y los gadafistas actuaron sofitaos por lanzagranadas RPG y por gran cantidá de francotiradores que hostigan a los rebeldes ensin fuelgu. Tamién hai fueu d'artillería y d'alcuerdu a combatientes rebalbos los gadafistas taríen disparando con misiles Grad dende residencies privaes pa evitar ser bombardeados pola OTAN.

    Sía comoquier los combatientes rebalbos replegar nun momentu de la batalla pa dexar que la OTAN bombardeara les posiciones gadafistas dientro de Bani Walid; hubo siquier siete ataques de l'aviación de la OTAN contra blancos gadafistas na ciudá. Nos duros combates morrieron dos comandantes rebalbos y siquier dos soldaos gadafistas el sábadu y otru na nueche del vienres; amás de cuatro o cinco civiles la nueche del vienres. Los rebeldes aportunen en tener información de que dos fíos de Gadafi comandan a les fuercies gadafistas na batalla de Bani Walid; seríen Saif al Islam (el más poderosu de los fíos del derrocáu gobernante y buscáu como él pola Corte Penal Internacional) y Mutasim. Tamién podríen tar na ciudá otru fíu de Gadafi (Saidi) y el voceru del so derrocáu réxime, Musa Ibrahim.

    Entrín y non el frente de Sirte taría sele depués de que los rebeldes tuvieron que retirase de les sos posiciones del día anterior ante l'intensu fueu enemigo y en sufriendo graves perdíes.[326][327][328][329][330]

    El 13 de setiembre los rebeldes suspendieron les sos grandes operaciones militares en Bani Walid y dieron una nueva tregua de 48 hores (dos díes) pa dexar que los civiles que queden na ciudá puedan sacupala, depués de que dempués de dellos díes de combates nun llograren conquistar totalmente la ciudá ante la encarnizada resistencia de los gadafistas. Dende'l vienres 9 de setiembre que los rebeldes empecipiaron la so ofensiva en tenaza (dos frentes) sobre Bani Walid, los gadafistas refugaron numberosos asaltos de les fuercies del nuevu gobiernu libiu formáu polos insurxentes.

    Los rebeldes afirmen qu'ocuparon la metá norte de Bani Walid pero nun llograron avanzar más dende va díes; eso a pesar de que los rebeldes recibieron refuerzos y munches armes que fueron abandonaes polos gadafistas. Ante esa situación los rebeldes empecipiaron una campaña de propaganda ente los civiles por qu'abandonen la ciudá y asina tener el terrén estenu pa llanzar un ataque a gran escala dientro de dos díes pa torar a los defensores gadafistas; pel so llau los civiles tán acatando'l llamáu y saliendo en grandes cantidaes de Bani Walid, que se convirtió nuna trampa mortal pa la población civil atrapada nella en mediu del fueu cruzao. Mentanto la OTAN sigue bombardeando oxetivos gadafistas, especialmente en Sirte y Sabha, destruyendo radares, misiles, bateríes artilleres, tanques y otros vehículos blindaos.[331][332][333][334]

    Los combates volver# a entamar el 15 de setiembre pero dos díes depués, al 17 de setiembre, la situación sigue enllancada y les socesives ofensives de les fuercies del nuevu gobiernu formáu polos rebeldes contra Bani Walid y Sirte fracasaron ante la poderosa y obstinada resistencia de les fuercies gadafistas. En dambes ciudaes los gadafistas aguanten con artillería llixero y pesada, cohetes y l'usu recurrente de los francotiradores; forzar atacantes rebalbos a pesar de cuntar con munchos más homes y una cantidá abondosa d'armamentu son repelidas una y otra vez pola sólida defensa gadafista.

    Dalgunos atribúin el fracasu de los rebeldes a la falta de más tropes, de coordinación y de disciplina ente les distintes brigaes rebalbes; y cítase como exemplu'l casu d'una unidá rebalba que nun oyó la orde de retirada y quedó atrapada y aisllada dientro de Bani Walid per hores dempués de que les otres unidaes atacantes retirárense. Eso xeneró descontentu ente les files rebalbes contra los sos comandantes. En Bani Walid los gadafistas valir de la complicada topografía del terrén pa faer un meyor usu de los sos francotiradores y detener cualquier meyora rebalba; amás los combatientes rebalbos reportaron que los gadafistas arramaron petroleu poles empináu cais de la ciudá pa faer entá más difícil la meyora rebalba.

    Ente qu'en Sirte los gadafistas atacaron a les fuercies rebalbes en dellos barrios con artillería pesao y cohetes, y los rebeldes respondiéronlos con misiles Grad. La llucha en Sirte ye práuticamente casa por casa, nuna batalla terriblemente sangrienta; los gadafistas, acompañaos de dellos civiles de Sirte que se-yos xunieron, aguanten dende los edificios con fusiles d'asaltu, bateríes antiaéreas, cohetes y otres armes. Los rebeldes nun llograron casi progresos dientro de la ciudá, anque sí llograron conquistar l'aeropuertu nes contornes de la ciudá na xornada pasada. La única victoria'l 17 de setiembre foi la conquista polos rebeldes de la llocalidá costera de Herawa, a 60 quilómetros al este de Sirte, onde fueron recibíos con allegría pola población llocal que glayaba lemas contra Gadafi; pero la meyora rebalba detúvose ellí pel momento ante la resistencia gadafista, retrasando l'oxetivu d'entrar a Sirte pel este pa sofitar a les fuercies rebalbes qu'entraron a ella dende l'oeste'l vienres 16 de setiembre, y que son les que tán llibrando los encarnizados combates colos gadafistas.

    La resistencia gadafista en Bani Walid y Sirte y el fracasu rebalbu pa torala faen prever que'l final de la guerra podría retrasase dellos díes. Entrín y non los bombardeos de la OTAN contra oxetivos gadafistas siguen, de la que los gadafistas denuncien qu'un ataque de la OTAN mataría a 354 civiles; una denuncia que nun pudo ser verificada por fontes independientes.[335][336][337][338]

    El 21 de setiembre los rebeldes anunciaron que conquistaren casi tola ciudá sureña desértica de Sabha, qu'al pie de Sirte y Bani Walid yera de les últimes ciudaes importantes en manes gadafistas; los voceros rebalbos dixeron que tola ciudá cayera nes sos manes, sacante'l distritu d'Al-Manshiya onde los gadafistas entá aguantaben, pero la ocupación d'esi distritu yera cuestión de poco tiempu.[339]

    Tamién los rebeldes tomaríen el 70% de la pequeña ciudá sureña de Waddan, que taba igualmente en manes de los gadafistas. Entrín y non la situación siguía enllancada en Sirte y Bani Walid ensin progresos importantes de los rebeldes y cola encarnizada resistencia gadafista de pies.[340][341]

    Ochobre. Asaltu a los últimos apartaces gadafistas, muerte de Gaddafi y fin de la guerra[editar | editar la fonte]

    Depués de tar mientres más d'un mes sitiada, la ciudá de Bani Walid foi tomada'l 17 d'ochobre nes últimes hores. Hores antes, llográrase tomar el centru de la ciudá llogrando alzar una bandera tricolor y el restu de la ciudá nun tardó en cayer.[342] Sirte, l'últimu apartaz gadafista de pies, foi finalmente tomada'l día 20 d'ochobre.[343] Na batalla, Muammar al-Gaddafi, foi prindáu polos rebeldes y finó por causes entá por determinar. Llueu apaecieron videos de Gadafi poco primero de la so muerte y del so cadabre.[344] La ONX demandó una investigación sobre la so muerte pos, anque'l CNT asegura que morrió por causa de les sos firíes nun tirotéu, hai bastantes nicios qu'apunten que foi asesináu polos soldaos rebalbos que-y curiaron dempués de la so detención.[345][346] El fíu de Gaddafi, Moatassem, tamién foi prindáu y executáu.[347] Saif al Islam Gadhafi sigue vivu y ye buscáu polos rebeldes.[348]

    La respuesta de la diplomacia al allongamientu del conflictu[editar | editar la fonte]

    Mediación de la Unión Africana[editar | editar la fonte]

    La xunta presidencial del Conseyu de Paz y Seguridá de la Xunión Africana estableció, el 10 de marzu de 2011, un plan pa poner fin a la guerra de Libia, y creó un Comité de Mediación, compuestu por cinco presidentes.[349][350][351] El Comité de la Xunión Africana integráu polos presidentes de Mali, Amadou Toumani Touré; Sudáfrica, Jacob Zuma; República del Congo, Denis Sassou-Nguesso, y Mauritania, Mohamed Uld Abdelaziz, xunto col ministru ugandés d'Asuntos Esteriores, Sam Kutesa, viaxó a Trípoli el 11 d'abril nun intentu de mediación pa poner fin al sangrientu conflictu.[352] El plan pa poner fin a la guerra, aceptáu pol coronel libiu Muammar al-Gaddafi, axustaba una declaración d'alto'l fueu, l'apertura d'un corredor d'ayuda humanitaria y l'establecimientu de víes de diálogu pa favorecer una transición pacífica, pero foi refugáu polos rebeldes un día dempués en Bengasi, onde la delegación africana, ensin el líder sudafricano, foi recibida por un grupu de manifestantes contrarios a cualquier solución que nun fora precedida pola salida del país del mandatariu.[353][354] El secretariu xeneral de la OTAN, Anders Fogh Rasmussen, acoyó tamién con reserves el plan de la UA, poniendo en dulda la voluntá de Gadafi de llegar a un altu'l fueu real, de la que'l so exércitu intensificaba los bombardeos sobre la asediada Misurata.[355][356][357] El presidente de Sudáfrica, Jacob Zuma, visitó al líder libiu, Muammar al-Gaddafi, pa buscar una solución negociada al conflictu armáu, llegando a Trípoli el 30 de mayu onde foi recibíu por un grupu de neños que coriaba: “Queremos a Gadafi” mientres ondeaban banderes verdes y fotografíes del líder.[358] El Comité de Mediación volvió axuntase en Pretoria el 26 de xunu de 2011 onde aportunó nos sos esfuercios pacificadores y ellaboró una fueya de ruta más detallada con nuevos encamientos pa poner fin al conflictu.[359]

    Xuntes del "Grupu de Contautu" y de les potencies emerxentes[editar | editar la fonte]

    El llamáu Grupu de Contautu formáu polos ministros d'esteriores de los países miembros de la coalición axuntáu en Doḥa, Qatar, el 13 d'abril, encamentó a Gadafi a abandonar el poder y abrió la puerta a facilitar sofitu económicu al Conseyu Nacional de Transición. Ente los aliaos surdieron diferencies, sicasí, sobre la intensificación de los bombardeos y sobre la posibilidá de facilitar armamentu a los rebeldes, una posibilidá que para dalgunos de los estaos miembros sería contraria al embargu d'armes decretáu pola ONX.[360]

    El 14 d'abril, mientres los ministros d'esteriores de la OTAN axuntar en Berlín pa tratar de resolver les diferencies surdíes ente los aliaos sobre la conveniencia d'intensificar los bombardeos, los líderes de les "potencies emerxentes" -China, Rusia, India, Brasil y Sudáfrica- aconceyaos en China, de la que criticaben l'actuación de la OTAN fixeron un nuevu llamamientu a poner fin a la guerra civil y buscar un arreglu pacíficu al conflictu.[361]

    Posición de les tribus[editar | editar la fonte]

    Mapa de la composición étnico y tribal de Libia.

    En Libia hai alredor de 140 cles tribales. Anque dellos libios consideren la persistencia del tribalismo como una torga a la movilidá social, la igualdá d'oportunidaes y el desenvolvimientu de la sociedá civil, lo cierto ye que munchos libios siguen identificándose como pertenecientes a una tribu. Los principales grupos tribales allugar de la siguiente forma:[362]

    • Tripolitania: Warfalla, Awlad Busayf, Al-Zintan, Al-Rijban.
    • Cirenaica: Al-Awagir, Al-Abaydat, Drasa, Al-Barasa, Al-Fawakhir, Al-Zuwayya, Al-Majabra.
    • Sirte: Al-Qaddadfa, Al-Magarha, Al-Magharba, Al-Riyyah, Al-Haraba, Al-Zuwaid, Al-Guwaid.
    • Fezzan: Al-Hutman, Al-Hassawna; Tubu, Tuareg.
    • Al-Kufra: Al-Zuwayya; Tubu.

    Magar que Gadafi siempres favoreció la división ente les distintes tribus de Libia, el 23 de febreru produció una xunta de los líderes tribales en Al Bayda cola presencia de Mustafa Abdel Jalil, ex-ministru de Xusticia. Según l'ex-ministru del Interior, Abdul Fatah Yunis, de resultes d'esta xunta la mayoría de les tribus xunir n'oposición a Gadafi.[6]

    Esta ye la posición de les tribus principales:

    • A favor de los opositores:[363]
      • Al-Zawiya (o Zuwayya): Ye la mayor tribu de la rexón de Cirenaica, al este de Libia, y la primer tribu en tomar partíu a favor de la insurxencia. El líder de la tribu, Shaikh Faraj al Zuway, amenació con detener el fluxu de petroleu si Gadafi nun dexaba de matar a los manifestantes.
      • Migraha: El 21 de febreru la tribu anunció que retiraba'l so sofitu al réxime de Gadafi.
    Mapa de la zones habites pola tribu Tuareg.
      • Al-Zintan: asitiar ente les ciudaes de Jado y Yefren, a poca distancia de Trípoli. El so voceru dirixir a los siguidores de Gadafi nos siguientes términos: "Pidimos tamién a los fieles del réxime corruptu, que son pocos, que se xunan a esta revolución por que nun dexen pasar la oportunidá de ser perdonaos".[364]
    • A favor de Gadafi:
      • Warfalla (o Warfallah): Compuesta de 52 cles, ye'l grupu tribal más numberosu de Libia, con un 15% de la población, una parte d'ella abrazó la revuelta, ente que'l restu caltuvo fiel al antiguu réxime y aguantó nos oasis meridionales de Bani Walid, Sabha y Jufrah, y la ciudá costera de Sirte, trubiecu de Gadafi.[365] Los Warfalla formen parte de la resistencia en Bani Walid, allugada al noroeste de Libia, contra les fuercies del Conseyu Nacional de Transición (CNT) y de la Organización del Tratáu pal Atlánticu Norte (Otan).[366]
      • Qadhadhfa, (o Qadafa, o Qadhafa): Asitiada en Sirte, ye la tribu a la que perteneció Gadafi. Esta tribu ganó protagonismu en 1969 al deponer al rei Idris de Libia. Tamién ye la tribu de los pilotos que desertaron a Malta, lo que podría indicar que nun hubo una posición común dientro de la mesma.
      • Al-Magarha (o Magariha): ye la segunda mayor tribu dempués de la Warfalla. Dempués de la tribu Qadhafa, foi la que tuvo los llazos más fuertes col réxime de Gadafi. Munchos de los sos miembros tán en puestos sensibles inclusive nos servicios de seguridá. Sicasí, paez que munchos mozos Magariha xunir a la revuelta. La mesma tribu nun se pronunció. Al Magariha ye tradicionalmente bien allegáu a la tribu d'A los Zintan, que foi de les primeres en xunise a la revuelta tomando'l control de Zintan.
      • Tuareg:La so población ye +1.200.000, los tuaregs sofitaron tradicionalmente a Gadafi n'agradecimientu pol respaldu que'l so réxime dio a los alzamientos armaos contra los gobiernos de Malí y Níxer, na década de los setenta, y por dexa-yos asitiase darréu nel sur de Libia.[367]
      • Tubu: Son un grupu étnicu que vive principalmente nel norte de Chad, pero tamién en Libia, Níxer y Sudán. Informaciones apunten a que los clanes de nómades negros del sur del Sahara de la etnia Tubú alcordaron sofitar a Gadafi y lluchar por llimpiar de rebeldes nes sos amplies zones d'influencia. La noticia nun foi estraña yá que el réxime de Gadafi sofitó movimientos de lliberación tubú como'l Movimientu pola Democracia y la Xusticia en Chad y les Fuercies Armaes Revolucionaries del Sahara (FARS).[368]

    Situación de ciudadanos estranxeros y campos de refuxaos[editar | editar la fonte]

    Campu de refuxaos en Tunicia.

    Munchos ciudadanos estranxeros pidieron ser sacupaos de Libia polos sos respeutivos gobiernos, los aeropuertos tán colapsaos, na so mayoría son aviones militares los que saquen a los estranxeros del país por cuenta de que'l gobiernu libiu cerró'l so espaciu aereu enzancando la salida d'estranxeros. Antes de la crisis había 10.000 turcos, 300 españoles, 70 venezolanos, 60 arxentinos,[369] 22 colombianos y munchos ciudadanos d'otros países qu'empezaron a salir del país.

    La situación na frontera de Libia con Túnez algamaba un puntu desaxeradamente críticu por cuenta de les folaes de refuxaos que fuxen de la llucha sangrienta que se desamarraba en Libia.[370][371]

    Fueron sacupaos munchos ciudadanos cola ayuda de los países cercanos de la Unión Europea escontra los sos países d'orixe y distribuyóse tamién ayuda humanitaria a los refuxaos, anque nun paran de llegar abellugaos a los campamentos asitiaos n'Exiptu y Tunicia.

    El 29 d'agostu, Jean Ping, presidente de la Xunión Africana denuncia la matances de negros per parte de miembros de CNT, cola escusa de ser mercenarios.[372]

    Reaición internacional[editar | editar la fonte]

    Manifestación de protesta na plaza Franklin McPherson de Washington, D.C. el 19 de febreru.

    La mayoría de los estaos y organismos supranacionales condergaron los bombardeos de Libia en contra d'oxetivos civiles nes ciudaes más importantes del país, como la Lliga Árabe,[373] la Xunión Europea,[374] Naciones Xuníes,[375] Francia,[376] España,[377][378]Israel,[379] Kuwait,[380] Qatar,[381] Emiratos Árabes Xuníos,[382] Botsuana,[383] Mozambique,[384] Sudáfrica,[385] Arxentina,[386] Canadá,[387] Chile,[388] Colombia,[389] Perú,[390] Estaos Xuníos[391] Uruguái[392] Irán,[393] Xapón,[394] India,[395] Indonesia[396] Alemaña, Bélxica[397] Dinamarca,[398] Finlandia,[399] Islandia,[400] Luxemburgu,[401] Rusia,[402] Reinu Xuníu,[403] Eslovenia[404] y Australia.[405]

    Tamién l'ex presidente del Gobiernu d'España y presidente de la Fundación pal Analís y los Estudios Sociales FAES, José María Aznar, del que se considera que tien "amistá" con Gadafi porque siendo presidente foi convidáu al so jaima personal y recibió regalos del líder libiu,[406] celebró como una "bona noticia" que les nueves teunoloxíes faciliten "un poder desconocío hasta agora" a les sociedaes que viven primíes por rexímenes autoritarios. Y añadió que "Nel norte d'África y n'Oriente Mediu, vemos el hartazgo de les poblaciones coles autocracies", constatando amás que "dalgunes cayeron" y qu'otros, "enferronar al poder cola brutal represión".[407] Darréu criticó la intervención de la OTAN en Libia como hipócrita y calificó a Gaddafi como "amigu d'occidente".[408]

    Tamién hubo delles protestes de solidaridá n'otros países que fueron compuestes na so mayoría de los expatriados libios. Los mercaos financieros de tol mundu tuvieron reaiciones adverses a la inestabilidá de los precios del petroleu a un máximu de dos años y mediu.

    Sicasí hubo notables esceiciones o reticencies ente aquellos estaos con gobiernos d'esquierda que caltienen aliances y simpatíes ideolóxiques col estáu socialista o Yamahiriya del coronel Gadaffi, estos son: Zimbabue, Cuba, Nicaragua y Venezuela.[409]

    L'ex Presidente del Gobiernu d'España, José Luis Rodríguez Zapatero, del que se considera que tuvo "amistá" col líder libiu[410][411]porque foi recibíu delles vegaes por ésti na so jaima,[412][413] y que'l so gobiernu vendió armes al réxime libiu por valor de 10,7 millones d'euros dende 2005,[414][415] el 18 de marzu en presencia del secretariu xeneral de la ONX Ban Ki-moon, presente en Madrid, afirmó qu'España, tres l'aprobación de la zona d'esclusión aérea'l día anterior, va participar nésta y esixó un altu'l fueu a Gadafi.[416][417] La participación española na zona d'esclusión aérea y el bloquéu naval alcordada pol gobiernu foi ratificada pol Congresu de los Diputaos el 22 de marzu con solu trés votos en contra, dos del Bloque Nacionalista Galego y unu d'Izquierda Xunida, y el respaldu de tolos restantes grupos políticos presentes na cámara.[418]

    Organismos internacionales[editar | editar la fonte]

    • Bandera de las Naciones Xuníes Naciones Xuníes: fixo una estimación de muertos civiles a manes del réxime y solicitó una investigación internacional sobre la violenta represión. El 26 de febreru de 2011 emítese la Resolvimientu 1970 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes alvirtiendo a Muammar al-Gaddafi que la represión en Libia podría considerase como crímenes de lesa humanidá ya impon sanciones al gobiernu y los sos dirixentes. El 17 de marzu de 2011 la Resolvimientu 1973 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes promovida por El Líbanu en nome de la Lliga Árabe, Francia y el Reinu Xuníu, declaró l'establecimientu d'una zona d'esclusión aérea y l'usu de «toles midíes que sían necesaries» pa protexer a la población civil de Libia, escluyida la intervención per tierra. China, Rusia, Alemaña, India y Brasil reticentes a la intervención abstener na votación.[109] El 16 de setiembre l'asamblea xeneral reconoció al Conseyu Nacional de Transición como'l llexítimu representante de Libia.[419]
    • Bandera de Xunión Europea Unión Europea: La XE ye'l principal esportador d'armes a Libia, yá qu'en 2009 concedió llicencies pa esportar hasta 343 millones d'euros n'armes al réxime de Gadafi, incluyendo aeronaves d'asaltu y aviones militares por valor de 107 millones d'euros, venta de material de interceptación electrónica, llanza proyeutiles, 367 rifles pa francotiradores, 22.000 granaes, y material asociao.[420] Mientres el conflictu emitió sanciones contra'l réxime de Gadafi.[421]
    • Xunión Africana: La Xunión Africana encamentó a Gadaffi a que cese la violencia.
    • Bandera de Lliga Árabe Lliga Árabe: Amr Moussa, Secretariu Xeneral de la Lliga Árabe, emitió una resolución contra la violencia con que fueron trataes les protestes. El 22 de febreru la Lliga Árabe decidió suspender de toles sos xuntes a Libia, hasta qu'ésti país resolviera los requerimientos de la organización.[422] El 12 de marzu los ministros d'asuntos esteriores de la Lliga Árabe solicitaron a la ONX la imposición d'una zona d'esclusión aérea en Libia "como una midida preventiva y non militar" y reconocieron al mandu rebalbu libiu de la CNT como interlocutor.[108]
    • ALBA: Los ministros d'asuntos esteriores del organismu interestatal llatinoamericanu, espresen el respaldu de los sos gobiernos a la iniciativa del Presidente de Venezuela, Hugo Chávez, de crear una comisión internacional pa buscar una solución negociao y pacífico al conflictu internu de Libia que nun incluya la salida del poder de Gadafi.[423]
    • Interpol: La policía internacional fai una alerta naranxa tres Gadafi por entamar ataques o tar envolubráu n'ataques, incluyíu bombardeos aéreos en zones poblaes, de resultes de les resoluciones de les Naciones Xuníes que-y atayaron cualesquier tipu de viaxe al esterior y conxelaron la so cuenta d'aforros alegando que'l coronel ye perxudicial pa los ciudadanos de Libia y cualquier país del estranxeru.[424]

    Gobiernos[editar | editar la fonte]

    • Bandera d'Arxentina Arxentina: El gobiernu arxentín primeramente nun fixo comentarios sobre la situación en Libia, pero'l 24 de febreru anunció que s'atopa «fondamente esmolecíu poles graves violaciones a los derechos humanos en Libia» y sofitó la convocatoria d'una sesión especial nel Conseyu de Derechos Humanos de les Naciones Xuníes en Xinebra.[425]
    • Bandera de Bolivia Bolivia: El gobiernu bolivianun refugó atayante y inminentemente una intervención militar y política en Libia per parte de los Estaos Xuníos y los sos aliaos europeos pa derrocar al gobiernu de Muammar al-Gaddafi. El gobiernu bolivianu aprofió que Estaos Xuníos solo quier tener un dominiu xeopolíticu na zona y el control del petroleu de Libia.[426]
    • Bandera de Canadá Canadá: Unvió aviones militares a Tripoli en busca de los sos ciudadanos. Un avión C-17A aterrizó en Trípoli ensin autorización por cuenta de la falta de cooperación de les autoridaes libies y depués rescató a dellos ciudadanos australianos, británicos y canadienses, ente ellos l'embaxador y una parte del cuerpu diplomáticu canadiense que s'atopaba en Trípoli. D'esta forma, Ottawa manifiesta que cortó toa rellación diplomática col gobiernu libiu.[427]
    • Bandera de la República Popular China China: El gobiernu chinu oponer dende'l principiu a la intervención estranxera en Libia. El 22 de marzu, la vocera del Ministeriu d'Asuntos Esteriores de China refugó la intervención militar en Libia y pidió un altu al fueu con calter inmediatu, declarando: "Llamamos nuevamente a les partes implicaes a un inmediatu alto al fueu pa resolver la cuestión de Libia de forma pacífica" añadiendo que China ta "bien esmolecida poles noticies de víctimes civiles nos ataques de les fuercies multinacionales".[428]
    • Bandera de Colombia Colombia: Sofitó les midíes d'esclusión aérea en Libia. El presidente Juan Manuel Santos señaló que la población "ta siendo masacrada pol Gobiernu libiu", y dixo que con esta midida protexer a los civiles.[429]
    • Bandera de Cuba Cuba: Refugó ante'l Conseyu de Derechos Humanos de les Naciones Xuníes cualquier maniobra que favoreza una intervención militar estranxera en Libia y repitió pidir aselu a les autoridaes del país.[430]
    • Bandera d'Ecuador Ecuador: El gobiernu d'Ecuador condergó dende'l 25 de febreru los actos de violencia en Libia - antes abstener de comentarios - a pesar de les bones rellaciones del gobiernu de Rafael Correa con Libia y l'almiración personal del presidente ecuatorianu escontra'l coronel Gadaffi,[431][432] pero sollertó per mediu de la so cancillería sobre "el riesgu de instrumentalización política del Sistema de Naciones Xuníes, y particularmente del Conseyu de Derechos Humanos" y calificó d'inaceptable la posibilidá d'una intervención estranxera como l'asocedida n'Iraq.[433]
    •  España: El 20 de febreru España suspendió la venta d'armes a Libia, revocando los dos llicencies concedíes l'añu anterior. El gabinete de crisis axuntar p'analizar la represión de les revueltes y alcordó amás unviar un avión pa dar en la evacuación de los españoles que deseyaren abandonar el país.[434] El gobiernu d'España viose obligáu a amenorgar la velocidá nes autopistes a 110 km/h[435] por cuenta de la xubida del barril de petroleu de resultes de la inestabilidá nos países árabes, cuantimás de Libia, que suministra'l 13% del petroleu que consume'l país diariamente, siendo'l tercer provisor petrolíferu d'España.[436]
    • Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos: El presidente Barack Obama primeramente condergó la violencia pero nun fixo nenguna alusión a la dimisión de Gadafi.[437] El 25 de febreru, el Gobiernu d'EE. UU. anunció qu'impondría sanciones unillaterales contra Libia, y va buscar coordinar sanciones internacionales. Ente les midíes que s'estudiaron pa faer que'l réxime de Gadafi "rinda cuentes", inclúyense la imposición d'un embargu d'armamentu y la conxelación de fondos de Libia ante l'usu de la violencia per parte del réxime de Muammar al-Gaddafi.[438] El 28 de febreru Estaos Xuníos moviliza tropes en redol a Libia y el pentágonu asegura tener "a dellos planificadores trabayando y distintos planes de continxencia", mientres Hillary Clinton nun refuga una posible invasión: "Siguimos esplorando toles aiciones posibles. Nada ta escluyíu de la mesa".[439]
    • Bandera de Francia Francia: Francia, qu'en 2007 vendió a Gadafi misiles por valor de 168 millones d'euros y un sistema de comunicación per radiu por valor de 128 millones d'euros,[440] solicitó ante'l conseyu de seguridá de la ONX, xunto al Reinu Xuníu, "un embargu d'armes, sanciones y el recursu a la Corte Penal Internacional" y que se xulgue a Gadafi por crímenes contra la humanidá.[441] El 10 de marzu, Francia reconoció al Conseyu Nacional de Transición como'l gobiernu oficial de Libia.[442] El 17 de marzu de 2011 Francia alvierte que va intervenir nel conflictu dempués de la resolución de la ONX del día anterior.
    • Bandera d'Italia Italia: El 23 de febreru'l ministru d'asuntos esteriores italianu, Franco Frattini, dio credibilidá a la cifra de 1.000 muertos en Libia y calificó la situación de "guerra civil" y sollertó de la llegada de 300.000 inmigrantes dende Libia. Paralelamente, dende'l 21 de febreru les aiciones que tien Gadafi n'empreses italianes como, l'equipu de fútbol Juventus de Turín, la petrolera ENI y dellos constructores que realicen infraestructures en Libia producieron cayíes considerables y el gasoductu Greenstream, qu'apurre gas natural a Italia dende Libia foi zarráu.[443] El 26 de febreru Italia suspendió'l tratáu d'amistá robláu'l 29 d'agostu de 2008 ente'l presidente Italianu Silvio Berlusconi y Gadafi na ciudá libia de Bengasi, que contién alcuerdos de cooperación na llucha contra la inmigración irregular con una intensificación nos controles nes mariñes libies.[444]
    • Bandera de Méxicu Méxicu: La Secretaría de Rellaciones Esteriores espresó la so esmolición sobre la situación nel país africanu y llamó al gobiernu libiu a "detener de manera inmediata les violaciones grave y masivu a los derechos humanos de la población civil". Coles mesmes, encamentó a Libia a acatar los términos de les resoluciones del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes.[445]
    • Bandera de Nicaragua Nicaragua: Daniel Ortega, presidente de Nicaragua, amosó'l so sofitu fronteru a Gadafi en casu de dase una guerra civil,[130] cuntando que Libia ye víctima d'una "arremetedura mediática feroz" pol so petroleu, "onde falen de bombardeos y nun se ven los bombardeos. Nun vimos un solu avión disparando sobre la población, pero la campaña ye feroz."[446] Nun discursu proclamáu'l 29 d'abril del 2011, Daniel Ortega catalogó a la boda real de Kate Middleton y el Príncipe Guillermo como "una ofiensa", una y bones la realeza británica "tien tolos sos símbolos y les sos manes enllordiaes de sangre, porque se celebra la boda mientres tán bombardeando a los pueblos allá en Libia"[447]
    • Bandera del Perú Perú: El presidente Alan García suspendió les rellaciones diplomátiques con Libia, pa protestar pola violencia del líder libiu Muamar Gadafi contra'l so pueblu.[448]
    • Bandera de Rusia Rusia: Mientres el Conseyu de Derechos Humanos de les Naciones Xuníes, el ministru rusu d'Asuntos Esteriores, Serguéi Lavrov, consideró inaceptable l'usu de la fuercia militar contra la población civil en Libia, coles mesmes defendió que'l pueblu tien de resolver "ensin inxerencia" esterior les causes qu'aniciaron les revueltes populares.[449]
    • Bandera de Siria Siria: El presidente siriu, Bashar al-Asad, refugó cualquier intervención estranxera en Libia y llamó al pueblu libiu p'aguantar cualquier amenaza y poner fin al conflictu. Siria foi l'únicu país xunto con Arxelia que votó en contra d'una solicitú de la Lliga Árabe nel Conseyu de Seguridá de la ONX pa la imposición d'una "zona d'esclusión aérea" en Libia. Siria tamién dixo que ta absolutamente en contra de la intervención de fuercies militares estranxeres en Libia y d'interferencies nesti país. El Ministeriu de Rellaciones Esteriores siriu dixo: "Siria repite'l so refugu a toa forma d'inxerencia estranxera nos asuntos de Libia, una y bones eso sería una violación de la soberanía de Libia, la so independencia y l'unidá de la so tierra". Rebeldes libios alieguen que mercenarios de Siria taben volando aviones pal réxime libiu, y que baltaron dos aviones de combate sirios.
    • Bandera de Venezuela Venezuela: El presidente venezolanu Hugo Chávez denunció lo que pal mandatariu ye una doble moral de la comunidá internacional y refugó la inxerencia estranxera en Libia y dixo que naide ta en capacidá de condergar les aiciones de Gadaffi. Sentenció "Los que conderguen de momentu a Libia faen mutis colos bombardeos del Estáu d'Israel sobre Falluyah, y los miles y miles de muertos incluyendo neños, muyeres, families enteres; quédense callaos col bombardéu y les masacres n'Iraq, n'Afganistán, nun tienen moral entós pa condergar a naide".[450] Coles mesmes, el 24 de febreru, publicó "Vamos Canciller Nicolás: da-yos otra lleición a esa ultraderecha pitiyanqui! Viva Libia y la so Independencia! Gadafi enfrenta una guerra civil!!" na so cuenta de Twitter. Mientres el so canciller Nicolás Maduro criticó'l tratamientu internacional de la crisis, diz que la prensa ye favorable a los opositores de Gadaffi y a los intereses d'Occidente.[451]
    • Bandera de Zimbabue Zimbabue: El presidente Robert Mugabe unvió tropes pa defender a Gadafi.[452]

    Otres organizaciones[editar | editar la fonte]

    Medios de comunicación[editar | editar la fonte]

    TeleSUR, la cadena pública de televisión con apurras de diversos estaos suramericanos, con sede en Caraques (Venezuela), emitió reportes favorables a Gadaffi y a los sos partidarios, inclusive dixo que ye una mentira creada poles otres axencies internacionales de noticies que se dieren bombardeos d'aviones militares, afirmando que nun esistía nenguna masacre en Libia[453] y que la capital Trípoli topar en paz, al contrariu de reportar de la mayoría de cadenes internacionales.[454] Sicasí, el 25 de febreru, l'equipu de TeleSur que s'atopaba en Trípoli pudo constatar los enfrentamientos en dellos barrios de la capital y terminó siendo afrelláu por mozu non identificaos y darréu amenaciáu, afrelláu y arrestáu mientres 4 hores y media por policías, quien amás -yos requisaron les sos acreitaciones, según l'equipu de grabación, y tou ello magar viaxar nun vehículu diplomáticu venezolanu, que tamién requisaron.

    ONG[editar | editar la fonte]

    El 26 de febreru delles ONG con sede n'España como Amnistía Internacional, Fundació per la Pau, Greenpeace y Intermón Oxfam, xunto al Institutu d'Estudios sobre Conflictos y Aición Humanitaria (IECAH), solicitaron al gobiernu español que revisara "casu per casu" la venta d'armes a países onde se producen violaciones de derechos humanos especialmente nel casu de Libia al qu'España vendió nel primer semestre de 2010 pieces d'aeronaves militares por valor de 3,3 millones d'euros y equipos de visión nocherniega por otros 3,5 millones d'euros. Primeramente, España vendió en 2005 armes per valor de 10,7 millones d'euros, en 2006 empreses españoles esportaron a Libia armes de cañón per valor de 25.953 euros y dos años dempués, en 2008 España vendió material clasificáu como "bombes, torpedos o cohetes" por valor de más de 3 millones d'euros.[455]

    Corte Penal Internacional[editar | editar la fonte]

    La Corte Penal Internacional anunció'l 27 de xunu que dictara una orde de detención por crímenes contra la humanidá contra'l xefe d'Estáu libiu. Según Sanji Mmasenono Monageng, xueza de dicha Corte, habría motivos razonables pa creer que Muammar al-Gaddafi con ayuda de persones del so círculu íntimu, diseñaron un plan pa reprimir y castigar a la población que s'alzara na so contra. A solicitú del fiscal, Luis Moreno Ocampo, el fíu del coronel, Saif al Islam y Abdulhah al Sanussi, xefe de la intelixencia libia, quedaron entendíos na mesma orde d'arrestu.[456]

    Ver tamién[editar | editar la fonte]

    Actualidá[editar | editar la fonte]

    1. Violencia miliciana en Libia (2011-presente)
    2. Guerra de Libia de 2014-2015

    Notes y referencies[editar | editar la fonte]

    Notes[editar | editar la fonte]

    1. (Hasta marzu).
    2. (Hasta mayu).
    3. (hasta marzu)
    4. (hasta mayu)
    5. Xineru-mayu 2011
    6. Faiciones nacionalistes.

    Referencies[editar | editar la fonte]

    1. «guerra civil/ Ciudad y Situación humanitaria ABC.com.py». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    2. Libia sufre'l robu de 10.000 antigüedaes de valor incalculable. Russia Today. 1 de payares de 2011. http://actualidad.rt.com/tiempolibre/cultura/issue_31794.html. Consultáu'l 1 de payares de 2011. 
    3. L'Estáu Islámicu toma Sirte con una exhibición de poderíu militar. Europa Press. 19 de febreru de 2015. https://www.europapress.es/internacional/noticia-grupos-yihadistes-allegaos-estáu-islamico-tomen-sirte-20150219204423.html. 
    4. Staff (6 de marzu de 2011). Ferocious Battles in Libya as National Council Meets for First Time. NewsCore (via News Limited). http://www.news.com.au/breaking-news/ferocious-battles-in-libya-as-national-council-meets-for-first-time/story-y6frfku0-1226016536676. Consultáu'l 27 de marzu de 2011. 
    5. Fuercies Armaes xuníes a la oposición y policía libia xuníes a la oposición amás de voluntarios civiles.
    6. 6,0 6,1 6,2 «Libya City Torn by Tribal Feud». The Wall Street Journal. 21 de xunu de 2011. http://online.wsj.com/article/SB10001424052702304887904576395143328336026.html. Consultáu'l 26 de xunetu de 2011. 
    7. 7,0 7,1 Von Rohr, Mathieu (26 de xunetu de 2011). Tribal Rivalries Complicate Libyan War. Der Spiegel. http://www.spiegel.de/international/world/0,1518,776695,00.html. Consultáu'l 26 de xunetu de 2011. 
    8. «Libya Live Blog - March 5» (5 de marzu de 2011). Archiváu dende l'orixinal, el 17 d'agostu de 2011. Consultáu'l 26 de xunetu de 2011.
    9. Mark Hosenball (2 de xunu de 2011). Mercenaries joining both sides in Libya conflict. Reuters Africa. http://af.reuters.com/article/libyaNews/idAFN0229488620110602?pageNumber=2&virtualBrandChannel=0&sp=true. Consultáu'l 17 de xunetu de 2011. 
    10. Tim Shipman (6 d'abril de 2011). Send in the dogs of war: Mercenaries could help the rag-tag rebels say UK generals. Daily Mail. http://www.dailymail.co.uk/news/article-1374206/Libya-Mercenaries-help-rebels-war-Gaddafi-say-UK-generals.html. Consultáu'l 17 de xunetu de 2011. 
    11. Staff (21 de marzu de 2011). Gulf Bloc: Qatar, UAE in Coalition Striking Libya. Associated Press (via Google News). https://www.google.com/hostednews/ap/article/ALeqM5jTmXlHe7peJtPJyj6O3laLRQa_yw?docId=y09dd83a85f14859942a15c341db9b53. Consultáu'l 26 de marzu de 2011.  (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'Staff (21 de marzu de 2011). [https://www.google.com/hostednews/ap/article/ALeqM5jTmXlHe7peJtPJyj6O3laLRQa_yw?docId=y09dd83a85f14859942a15c341db9b53 Gulf Bloc: Qatar, UAE in Coalition Striking Libya. Associated Press (via Google News). https://www.google.com/hostednews/ap/article/ALeqM5jTmXlHe7peJtPJyj6O3laLRQa_yw?docId=y09dd83a85f14859942a15c341db9b53. Consultáu'l 26 de marzu de 2011.  historial] y la Staff (21 de marzu de 2011). [https://www.google.com/hostednews/ap/article/ALeqM5jTmXlHe7peJtPJyj6O3laLRQa_yw?docId=y09dd83a85f14859942a15c341db9b53 Gulf Bloc: Qatar, UAE in Coalition Striking Libya. Associated Press (via Google News). https://www.google.com/hostednews/ap/article/ALeqM5jTmXlHe7peJtPJyj6O3laLRQa_yw?docId=y09dd83a85f14859942a15c341db9b53. Consultáu'l 26 de marzu de 2011.  última versión]).
    12. Staff (25 de marzu de 2011). UAE Updates Support to UN Resolution 1973. WAM (Emirates News Agency). http://www.wam.org.ae/servlet/Satellite?c=WamLocEnews&cid=1300255413630&p=1135099400124&pagename=WAM%2FWamLocEnews%2FW-T-LEN-FullNews. Consultáu'l 26 de marzu de 2011. 
    13. «Jordanian Fighters Protecting Aid Mission». The Jordan Times. 6 d'abril de 2011. http://www.jordantimes.com/?news=36218. Consultáu'l 6 d'abril de 2011. 
    14. EFE (1 d'abril de 2011). Parllamentu suecu aprueba la participación na operación en Libia. El Nacional.com. http://el-nacional.com/www/site/p_contenido.php?q=nodo/196374/Mundu/Parllamentu-suecu-aprueba-la-participaci%C3%B3n-en-la-operaci%C3%B3n-en-Libia. Consultáu'l 19 d'agostu de 2011. 
    15. lliga-arabe-da-el llombu-a-gadafi-y-reconoz-a-los rebeldes.html La Lliga Árabe da'l llombu a Gadafi y reconoz a los rebeldes. La Vanguardia. 25 d'agostu de 2011. https://www.lavanguardia.com/internacional/20110825/54205254892/la lliga-arabe-da-el llombu-a-gadafi-y-reconoz-a-los rebeldes.html. Consultáu'l 5 de febreru de 2014. 
    16. lliga-arabe-y niégase-a-axustar-con-gadafi La CNT ingresa na Lliga Árabe. El Públicu. 28 d'agostu de 2011. https://www.publico.es/internacional/393381/el-cnt-ingresa-en-la lliga-arabe-y niégase-a-axustar-con-gadafi. Consultáu'l 5 de febreru de 2014. 
    17. reconociendo-oficialmente-rebeldes/457678.shtml Almitir a Libia de nuevu. RTVE. 28 d'agostu de 2011. https://www.rtve.es/noticias/20110828/lliga-arabe-almite-nuevu-libia-en reconociendo-oficialmente-rebeldes/457678.shtml. Consultáu'l 5 de febreru de 2014. 
    18. voluntá-del pueblu.shtml La Unión Europea encamienta a Gaddafi a dimitir y "aceptar la voluntá del pueblu". La Tercer. 22 d'agostu de 2011. http://www.latercera.com/noticia/mundo/2011/08/678-387825-9-la-union-europea-encamienta-a-gaddafi-a-dimitir-y-aceptar-la voluntá-del pueblu.shtml. Consultáu'l 4 de febreru de 2014. 
    19. La XE celebró la cayida de Gaddafi. 22 d'agostu de 2011. http://www.elespectador.com/noticias/elmundo/articulo-306539-union-europea-celebro-caida-de-gadafi. Consultáu'l 4 de febreru de 2014. 
    20. La XE aprueba más sanciones pa primir a Gaddafi. La Tercer. 22 d'agostu de 2011. http://mexico.cnn.com/mundo/2011/04/12/union-europea-aprueba-mas-sanciones-contra-libia-pa-primir-a-gadhafi. Consultáu'l 4 de febreru de 2014. 
    21. Arab League hopes Gaddafi death 'turns page of tyranny'. Vanguard. 20 d'ochobre de 2011. http://www.vanguardngr.com/2011/10/arab-league-hopes-gaddafi-death-turns-page-of-tyranny. Consultáu'l 4 de febreru de 2014. 
    22. Lay down arms in peace. CARICOM. 24 d'ochobre de 2011. http://www.caricom.org/jsp/pressreleases/press_releases_2011/pres387_11.jsp. Consultáu'l 5 de febreru de 2014. 
    23. Estaos Xuníos y la OTAN asesinen a Gaddafi. La Tercer. 25 d'ochobre de 2011. http://www.wsws.org/es/articles/2011/oct2011/esgd-o25.shtml. Consultáu'l 4 de febreru de 2014. 
    24. la OTAN 'va asesorar' a Libia en defensa. Librered. 21 d'ochobre de 2011. http://www.librered.net/?p=29990. Consultáu'l 4 de febreru de 2014. 
    25. muerte-de-gaddafi-ye-importante-pa-una-nueva-libia.shtml Xapón sofita al nuevu gobiernu libiu. Cooperativa. 21 d'ochobre de 2011. http://www.latercera.com/noticia/mundo/2011/10/678-400258-9-japon-considera-que-la muerte-de-gaddafi-ye-importante-pa-una-nueva-libia.shtml. Consultáu'l 5 de febreru de 2014. 
    26. sur-reforzara-el sofitu-diplomatico-a-los-rebeldes-libios/2011-08-23/061335.html Seúl ayuda diplomáticamente a los rebeldes. Cooperativa. 23 d'agostu de 2011. http://www.cooperativa.cl/noticias/mundo/africa/libia/corea-del sur-reforzara-el sofitu-diplomatico-a-los-rebeldes-libios/2011-08-23/061335.html. Consultáu'l 5 de febreru de 2014. 
    27. Albania PM Hails Death of 'Criminal' Gaddafi. Balkan Insight. 21 d'ochobre de 2011. http://www.balkaninsight.com/en/article/albania-pm-hails-gadhafi-s-death. Consultáu'l 4 de febreru de 2014. 
    28. [1], Balkanweb
    29. Australia supports NTC. ABC. 21 d'ochobre de 2011. https://www.abc.net.au/news/2011-10-21/gillard-abbott-on-gaddafi-death/3590956. Consultáu'l 4 de febreru de 2014. 
    30. Israelis not sorry Muammar Gaddafi is dead. Jerusalem Post. 20 d'ochobre de 2011. http://www.jpost.com/Breaking-News/Israelis-not-sorry-Muammar-Gaddafi-is-dead. Consultáu'l 4 de febreru de 2014. 
    31. fin_de_Gaddafi.html?cid=30961304 Suiza, contenta col fin de Gaddafi. swissinfo.ch. 22 d'agostu de 2011. http://www.swissinfo.ch/spa/noticias/politica_suiza/Suiza,_contenta_ante_el fin_de_Gaddafi.html?cid=30961304. Consultáu'l 5 de febreru de 2014. 
    32. Canada-Libya Relations. CanadaInternational. 22 d'agostu de 2011. http://www.canadainternational.gc.ca/libya-libye/billateral_relations_billaterales/canada-libya-libye_bu.aspx. Consultáu'l 5 de febreru de 2014. 
    33. Muammar Gaddafi dead: India offers to rebuild liberated Libya. The Economic Times. 21 d'ochobre de 2011. http://articles.economictimes.indiatimes.com/2011-10-21/news/30306461_1_muammar-gaddafi-libyan-people-countries-support. Consultáu'l 4 de febreru de 2014. 
    34. Iraq. AlJazeera. 20 d'ochobre de 2011. http://blogs.aljazeera.com/topic/iraq-oct-20-2011-2056. Consultáu'l 4 de febreru de 2014. 
    35. Rival Lebanese leaders hail Gadhafi's death. Daily Star. 21 d'ochobre de 2011. http://www.dailystar.com.lb/News/Politics/2011/Oct-21/151850-rival-lebanese-leaders-hailgadhafis-death.ashx#axzz1bPE3Tgri. Consultáu'l 4 de febreru de 2014. 
    36. Kuwait apurre 189 dólares a los rebeldes. RiaNovosti. 5 de mayu de 2011. http://sp.ria.ru/international/20110505/148892811.html. Consultáu'l 5 de febreru de 2014. 
    37. Brasil bloquia activos del dictador Muamar Al Gadafi y del Bancu Central libiu. El Mundo. 6 de setiembre de 2011. https://www.elmundo.es/accesible/america/2011/09/06/brasil/1315342845.html. Consultáu'l 6 de marzu de 2014. 
    38. Panamá reconoz a la CNT. ABC. 23 d'agostu de 2011. http://www.abc.com.py/internacionales/venezuela-sofita-a-gadafi-colombia-y-panama-reconocen-cnt-libiu-298765.html. Consultáu'l 5 de febreru de 2014. 
    39. Libya's Tribal Politics Key to Gaddafi's Fate. 23 de febreru de 2011. http://www.stabroeknews.com/2011/news/world/02/23/libya%E2%80%99s-tribal-politics-key-to-gaddafi%E2%80%99s-fate/. Consultáu'l 26 de xunetu de 2011. 
    40. Is Libya's Gaddafi Turning to Foreign Mercenaries?. Reuters. 24 de febreru de 2011. http://af.reuters.com/article/drcNews/idAFLDE71N11N20110224. Consultáu'l 6 de xunu de 2011. 
    41. «Gadhafi Using Foreign Children As Mercenaries In Libya». NPR (3 de marzu de 2011).
    42. «African Mercenaries in Libya Nervously Await Their Fate». The Daily Telegraph. 27 de febreru de 2011. http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/africaandindianocean/libya/8349414/African-mercenaries-in-Libya-nervously-await-their-fate.html. 
    43. Tuaregs 'join Gaddafi's mercenaries'. BBC. 4 de marzu de 2011. https://www.bbc.co.uk/news/world-12647115. 
    44. «Gaddafi hiring Tuareg warriors as mercenaries in Libya: reports». International Business Times (4 de marzu de 2011). Archiváu dende l'orixinal, el 6 de marzu de 2011.
    45. «Libya: Gaddafi and his Mali-Chad Tuareg mercenaries». Afrik news (24 de marzu de 2011).
    46. Gaddafi recruits 800 Tuareg mercenaries. 3 de marzu de 2011. http://english.ahram.org.eg/NewsContent/2/8/6889/World/Region/Gaddafi-recruits--Tuareg-mercenaries.aspx. 
    47. Staff (19 February 2011) "Scores Die in Third Day of Libya's Anti-Gaddafi Protests – Gaddafi Recruits 'African Mercenaries' To Quell Protests". Al Arabiya. Consultáu'l 26 de marzu de 2011.
    48. Swaine, Jon (27 February 2011). Libya: African Mercenaries 'Immune from Prosecution for War Crimes' – African Mercenaries Hired by the Gaddafi Regime To Kill Libyan Protesters Would Be Immune from Prosecution for War Crimes Due to a Clause in This Weekend's UN Resolution That Was Demanded by the United States". The Daily Telegraph. Consultáu'l 26 de marzu de 2011.
    49. sofitu-de-Rusia Rusia dexa de sofitar a Gaddafi. http://archivo.laprensa.hn/Internacionales/Ediciones/2011/05/29/Noticias/Muamar-Gadafi-pierde-el sofitu-de-Rusia. 
    50. 50,0 50,1 China y Rusia dulden sobre l'aición militar contra Gaddafi. The Telegraph. 1 de mayu de 2011. http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/africaandindianocean/libya/8354737/Libya-Russia-China-join-France-in-opposing-military-action-against-Gaddafi.html. 
    51. Western Intelligence: Iran Helping Gaddafi in Confrontation with NATO. American Thinker. 7 de xunetu de 2011. http://www.americanthinker.com/2011/07/western_intelligence_iran_helping_gaddafi_in_confrontation_with_nato.html. Consultáu'l 4 de febreru de 2014. 
    52. 52,0 52,1 52,2 (n'inglés) Venezuela,Nicaragua and Cuba Still Support Gaddafi. http://www.gatestoneinstitute.org/2392/venezuela-nicaragua-cuba-support-gaddafi. 
    53. (n'inglés) a-hugo-chavez-en-sofitu-de-6626.htm Bolivia y Cuba sumir a Hugo Chávez en sofitu a Gaddadi. http://www.hechosdehoy.com/bolivia-y-cuba-sumir a-hugo-chavez-en-sofitu-de-6626.htm. 
    54. Nicaragua y Ecuador sofiten a Gaddafi. http://www.eltiempo.com/mundo/africa/ARTICULO-WEB-NEW_NOTA_INTERIOR-10214224.html. 
    55. (n'inglés) Zimbabwean army helping Gaddafi in Libya. http://www.thezimbabwean.co/news/37590/zimbabwean-army-helping-gaddafi-in-libya-.html. 
    56. (n'inglés) NK laments Gaddafi's nuke folly. http://www.atimes.com/atimes/Korea/MC29Dg01.html. 
    57. (n'inglés) Gaddafi Gets Love From Serbian Nationalists On Facebook. http://www.huffingtonpost.com/2011/04/05/gaddafi-facebook-serbian-nationalists_n_845074.html. 
    58. 58,0 58,1 (n'inglés) Omán, dispuestu a recibir a los familiares de Gaddafi. http://spanish.ruvr.ru/2011/10/27/59470952.html. 
    59. 59,0 59,1 59,2 59,3 lliga-arabe-pidio-una zona-de-exclusion-aerea Siria, Yemen, Arxelia y Sudán sofiten a Gaddafi. http://www.lanacion.com.ar/1357008-la lliga-arabe-pidio-una zona-de-exclusion-aerea. 
    60. 60,0 60,1 60,2 "Tropes de Kenia, Níxer y Malí sofiten a Gadafi". http://www.afrol.com/es/articulos/37497. 
    61. Middle East Unrest – Live Blog. http://live.reuters.com/Event/Middle_East_Protests. Consultáu'l 6 de xunu de 2011. 
    62. Staff (8 de marzu de 2011). Libya's Opposition Leadership Comes into Focus. Stratfor (via Business Insider). http://www.businessinsider.com/libyas-opposition-leadership-national-libyan-council-2011-3?páxina=1. Consultáu'l 26 de marzu de 2011. 
    63. Staff (10 de marzu de 2011). «The Battle for Libya: The Colonel Fights Back – Colonel Muammar Qaddafi Is Trying to Tighten His Grip on the West, While the Rebels' Inexperience Leaves Them Vulnerable in the East». The Economist. http://www.economist.com/node/18338840?story_id=18338840. Consultáu'l 26 de marzu de 2011. 
    64. 64,0 64,1 Staff (25 de marzu de 2011). Canadian To Lead NATO's Libya Mission. CBC News. http://www.cbc.ca/news/world/story/2011/03/25/libya-nato-mission.html. Consultáu'l 26 de marzu de 2011. 
    65. «so-captura_VTR4TwYSdHIQ8aOwlRalL1/ L'antiguu voceru de Gadafi niega la so captura». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    66. . http://english.aljazeera.net/news/africa/2011/03/201131542757285681.html#. 
    67. «Gadhafi showers strategic oil port with rockets» (10 de marzu de 2011). Archiváu dende l'orixinal, el 11 de marzu de 2011.
    68. Battle Rages over Libyan Oil Port. 3 de marzu de 2011. http://english.aljazeera.net/news/africa/2011/03/20113242554921501.html. 
    69. Qatar reconoz que tuvo soldaos en territoriu libiu. https://www.bbc.co.uk/mundo/ultimas_noticias/2011/10/111026_ultnot_libia_qatar_jm.shtml. 
    70. Qatar almite qu'unvió cientos de soldaos a invadir Libia y sofitar a la Otan. http://www.avn.info.ve/contenido/qatar-almite-que-envi%C3%B3-cientos-de-soldaos-invadir-libia-y-sofitar-la-otan. 
    71. 5000 soldaos de Qatar participaron na colonización de Libia. Fonte de la resistencia Gadafista. http://hator-ra.blogspot.com/2011/11/despues-de-la-victoriaderrota-empieza.html. 
    72. Pack, Jason (2013). The 2011 Libyan Uprisings and the Struggle for the Post-Qadhafi Future. Palgrave Macmillan, páxs. 214. ISBN 9781137308092.
    73. Gaddafi's Military Capabilities. http://english.aljazeera.net/videu/africa/2011/03/2011331522685587.html. 
    74. El País (19 de marzu de 2011). «Fuercies militares nel conflictu libiu». Consultáu'l 20 de marzu de 2011.
    75. Pack, Jason (2013). The 2011 Libyan Uprisings and the Struggle for the Post-Qadhafi Future. Palgrave Macmillan, páxs. 38. ISBN 9781137308092.
    76. Libertad Digital (2011). «fíu-de-gadafi-griespu-libia-nun tien-mieu-a-un ataque-1276415876/ El fíu de Gaddafi, griespu: "Libia nun tien mieu a un ataque"».
    77. CNN (25 de febreru de 2011). «Human rights groups: Violence in Libya must stop» (inglés).
    78. «Noticies sobre Guerra Libia». El País. Consultáu'l 8 de marzu de 2012.
    79. [https://www.rtve.es/noticias/20110301/revuelta-libia-conviértese-guerra-civil-futuru-inciertu/412579.shtml RTVE -, 1 de marzu de 2011
    80. guerra civil-en-libia CNN - La OTAN analiza una resolución pa frenar la guerra civil en Libia, 10 de marzu de 2011
    81. País, Ediciones El títulu=El mapa de la guerra en Libia (19 de marzu de 2011). EL PAÍS. https://www.elpais.com/graficos/internacional/mapa/guerra/Libia/elpepuint/20110319elpepuint_1/Gues/. Consultáu'l 9 de xineru de 2017. 
    82. TELEVISA - Gadafi avanza na guerra civil de Libia, 19 de marzu de 2011
    83. «A Visual Look Back at the Libyan Revolution». PBS (20 d'ochobre de 2009). Consultáu'l 28 d'ochobre de 2009.
    84. «On the second anniversary of the 17th February 2011 Revolution – reflections and considerations.».
    85. Kara Rowland (19 de marzu de 2011). «'Odyssey Dawn' starts: U.S. Navy fires cruise missiles at Libyan air defenses» (inglés). The Washington Times. Consultáu'l 19 de marzu de 2011.
    86. Gao, Silvia. «Naciones Xuníes anula resolución 1973 sobre Libia_Spanish.china.org.cn_中国最权威的西班牙语新闻网站». Consultáu'l 9 de xineru de 2017.
    87. El Mundo (1o de xunu de 2011). «La Guerra en Libia cobrar hasta 15.000 vides en tan solo cuatro meses». Consultáu'l 16 de xunu de 2011.
    88. ceso-libia-tres-muerte-de-gadafi-francia L'Espectador.com Violencia nun cesó en Libia tres muerte de Gadafi: Francia
    89. Viscus, Gregory (23 de febreru de 2011). «Qaddafi Is Non Mubarak as Regime Overthrow May Trigger a 'Descent to Chaos'». Bloomberg L.P.. https://www.bloomberg.com/news/2011-02-23/qaddafi-is-non-mubarak-overthrow-may-mean-descent-to-chaos-.html. Consultáu'l 12 de marzu de 2011. 
    90. Robbins, James (7 de marzu de 2007). Eyewitness: Dialogue in the desert. BBC News. http://news.bbc.co.uk/2/hi/africa/6425873.stm. Consultáu'l 22 d'ochobre de 2011. 
    91. Wynne-Jones, Jonathan (19 de marzu de 2011). escritu en London. «Libyan minister claims Gaddafi is powerless and the ceasefire is 'solid'». The Telegraph. http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/africaandindianocean/libya/8393285/Libyan-minister-claims-Gaddafi-is-powerless-and-the-ceasefire-is-solid.html. Consultáu'l 22 d'ochobre de 2011. 
    92. Gaddafi: Libya dignity under attack. Al Jazeera. 2 de marzu de 2011. https://www.aljazeera.com/news/africa/2011/03/201132113120236750.html. Consultáu'l 22 d'ochobre de 2011. 
    93. «Libya». Country Report. Freedom House. Consultáu'l 7 d'agostu de 2011.
    94. «Libyans protest over delayed subsidized housing units» (16 de xineru de 2011).
    95. Mohamed Abdel-Baky (16 de xineru de 2011). «Libya protest over housing enters its third day». Archiváu dende l'orixinal, el 19 de xunetu de 2011.
    96. 96,0 96,1 «Libyan writer detained following protest call». Amnesty International (8 de febreru de 2011). Archiváu dende l'orixinal, el 8 de febreru de 2011. Consultáu'l 8 de febreru de 2011.
    97. Ignacio Cembrero (16 de febreru de 2011). «La protesta españa en Libia». El País. Consultáu'l 15 d'abril de 2011.
    98. L'Universal, Caraques (21 de febreru de 2011). «Siete díes de protestes en Libia». Consultáu'l 15 d'abril de 2011.
    99. El País (22 de febreru de 2011). «La Cirenaica lidera la sulevación».
    100. El País (22 de febreru de 2011). «Los soldaos de la zona oriental retiren el so sofitu a Gaddafi».
    101. El País (24 de febreru de 2011). «La revuelta arimar al oeste de Libia».
    102. El País (23 de febreru de 2011). «Gaddafi llucha a la desesperada pa caltener el control del oeste de Libia».
    103. El País (7 de marzu de 2011). «Contraatacar de Gadafi frenen la ofensiva rebelde en Libia».
    104. El País (10 de marzu de 2010). «El réxime de Gaddafi anuncia una ofensiva a gran escala».
    105. El País (13 de marzu de 2011). «Les fuercies de Gadafi tomen Brega y aceleren pa asediar Bengasi».
    106. cientu-hasta-los-11125-dolareOnus.html El crudu Brent xube un 5,17 per cientu, hasta los 111,25 dólares. http://www.eleconomista.es/energia/noticias/2853149/02/11/El-crudu-Brent-xube-un-517-per cientu-hasta-los-11125-dolareOnus.html. 
    107. crisis-n'oriente mediu Llega petroleu a 115 dólares por crisis n'Oriente Mediu. 1 de marzu de 2011. http://www.aztecanoticias.com.mx/notes/finances/43917/llega-petroleo-a-115-forgares-por crisis-n'oriente mediu. 
    108. 108,0 108,1 108,2 «La Líga Árabe sofita la esclusión aérea en Libia y reconoz al mandu rebalbu». ABC (3 de marzu).
    109. 109,0 109,1 Naciones Xuníes (17 de marzu de 2011). «Libia: ONX declara zona d'esclusión aérea pa protexer a civiles». Consultáu'l 17 de marzu de 2011.
    110. Naciones Xuníes. «Resolución 1973 (2011)». Consultáu'l 6 d'abril de 2011.
    111. Janathan S. Landay, Warren P. Strobel and Arwa Ibrahim. «Violent repression of protests rocks Libya, Bahrain, Yemen». The Kansas City Star. Consultáu'l 19 de febreru de 2011.
    112. Mark Tran. «Bahrain in crisis and Middle East protests – live blog». The Guardian. Consultáu'l 19 de febreru de 2011.
    113. «protestes-contra-gadafi-podrian-haber-dexáu-decenes-de-muertos/ http://es.euronews.net/2011/02/18/les protestes-contra-gadafi-podrian-haber-dexáu-decenes-de-muertos/». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    114. «https://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2011/02/110220_libia_bengasi_violencia_protestes_az.shtml». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    115. «http://www.khaleejtimes.com/DisplayArticle09.asp?xfile=data/international/2011/February/international_February890.xml&section=international».
    116. «https://www.bbc.co.uk/mundo/ultimas_noticias/2011/02/110220_ultnot_libia_protestes_tripoli_lav.shtml». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    117. «https://www.elpais.com/articulo/internacional/200/muertos/brutal/represion/protestes/Libia/elpepuint/20110220elpepuint_1/Tes». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    118. «http://www.20minutos.es/noticia/965772/0/cese/represion/libia/». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    119. «http://tiempolibre.eluniversal.com/2011/02/20/int_ava_fíu-de-gadafi-recon_20A5192733.shtml».
    120. «L'Exércitu libiu bombardea dende l'aire a los manifestantes que protesten en Trípoli».
    121. «opositores-al-regimen-controlen-l'este-de-libia/ http://es.euronews.net/2011/02/22/los opositores-al-regimen-controlen-l'este-de-libia/». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    122. «Aumento récor del petroleu pol conflictu en Libia».
    123. ««Gadaffi: 'Voi Morrer a la fin como un mártir'».».
    124. «Les fuercies de Gadafi causen 'un xenocidiu' ente los manifestantes, n'El Mundo d'España.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    125. «Una unidá del Exércitu sumir a los manifestantes, n'Europa Press.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    126. «manifestante-eae1567.html La FIDH asegura que los manifestantes controlen delles ciudaes en Libia, en Yahoo España.».
    127. «Venezuela niega Gaddafi atópese camín al país, en Reuters América Llatina.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    128. «https://www.elpais.com/articulo/internacional/ministru/Interior/libiu/dimite/une/protestes/elpepuint/20110222elpepuint_31/Tes». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    129. «El ministru d'Interior libiu dimite pa xunise a la revolución, n'El Mundo d'España.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    130. 130,0 130,1 The Associated Press (22 de febreru de 2011). «Nicaragua prez call Gaddafi to expresses support» (inglés). The Washington Post. Consultáu'l 24 de febreru de 2011.
    131. «Gaddafi alvierte de que va escorrer 'casa per casa' a 'los aguarones que semen la revolución', n'El Mundo d'España.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    132. «L'ex ministru de Xusticia libiu asegura que Gaddafi ordenó l'atentáu de Lockerbie». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    133. «La tripulación d'un avión libiu opta por sacupar antes de bombardear a civiles». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    134. «Militares y diplomáticos desierten del réxime». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    135. «Gaddafi acantonar en Trípoli mientres pierde'l control del este de Libia, n'El Mundo d'España.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    136. «Opositores controlen l'oriente de Libia, n'El Universal de Méxicu.».
    137. «Gaddafi asegura qu'A los Qaeda ye'l 'celebru' de les revueltes en Libia». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    138. «La XE prepara una "operación militar humanitaria" en Libia». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    139. «Milicies antigubernamentales espanden el so control y avérense a Trípoli, n'El Mundo d'España.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    140. «Gaddafi intenta recuperar l'Oeste y alvierte qu'industria del crudu puede frenase, en Repara d'Uruguái.». Archiváu dende l'orixinal, el 26 de febreru de 2011.
    141. «Gaddafi xuégase'l so futuru nel oeste de Libia en perdiendo l'este traicionáu pol Exércitu, en Radio Televisión Española.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    142. «Gaddafi contraataca pa recuperar el control nes ciudaes del oeste, n'El País d'España.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    143. «Unidad en Bengasi preparar pa lliberar Trípoli, en Afrol News.». Archiváu dende l'orixinal, el 26 de febreru de 2011.
    144. «El futuru de Libia decidir en Trípoli». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    145. «Libia: Arrestáu, amenaciáu y afrelláu equipu de TeleSUR en Trípoli». Archiváu dende l'orixinal, el 28 de febreru de 2011.
    146. «L'embaxador de Libia n'EEXX iza bandera anterior al réxime de Gadafi». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    147. «http://web.archive.org/web/http://www.latribuna.hn/2011/02/23/protestes-en-libia-dexen-mas-de-600-muertos/». Archiváu dende l'orixinal, el 30 de payares de 2011. Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    148. Mercenarios de 15 años, artículu n'El País
    149. «Fíu de Gadafi repite que van recuperar l'este de Libia». eluniversal.com. Consultáu'l 26 de febreru de 2011.
    150. «Gadafi, na Plaza Verde: «¡Ésta ye la revolución verdadera! ¡Baillái y cantái!,» n'El Mundo d'España.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    151. «manifestaciones libies-acorrexen-a-Muammar-Khadafi-en-Tri Libia: la mayor base aérea sulevaríase, en Infobae.».
    152. «mundu internacional/Gadafi_promete_lluchar_per Libia_mientres_la_oposicion_avérase.html?cid=29593572 Gadafi promete lluchar per Libia mientres la oposición avérase, en Swissinfo.». Archiváu dende l'mundu internacional/Gadafi_promete_lluchar_per Libia_mientres_la_oposicion_avérase.html?cid=29593572 orixinal, el 19 de xineru de 2012.
    153. «La revuelta estiéndese y les tropes disparen en Trípoli, en Qué ye d'España.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    154. «Los manifestantes controlen la mayor parte de Trípoli, en Afrol News.». Archiváu dende l'orixinal, el 28 de febreru de 2011.
    155. «El fíu de Gadafi propón axustar colos rebeldes na zona oeste, n'El País d'España.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    156. «vegada-mas-abarganáu-agora-un xefe militar-pide-al-Exercito-sofitar-protestes-opositores.html Gadafi, cada vez más abarganáu: agora un xefe militar pide al Exércitu sofitar protestes opositores, en Infobae.».
    157. «xeneral subleváu-llapada-al-exercito-a xunise-a-la-revuelta-popular-libia.html Un xeneral subleváu llapada al Exércitu a xunise a la revuelta popular libia, en La Vanguardia d'España.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    158. «Trípoli: la sele antes de la nube, en Deutsche Welle.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    159. «Antes de dexar el poder, Gadafi va quemar Libia: xeneral rebalbu, en Mileniu de Méxicu.».
    160. «"Trípoli foi un infiernu esta nueche", n'El País d'España.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    161. «Zones de Trípoli desafían a Gaddafi, n'El Economista de Méxicu.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    162. «defensores+de+Gadafi+abandonen+delles zones+de+la capital libia Los defensores de Gadafi abandonen delles zones de la capital libia, n'Informativos de Telecinco d'España.».
    163. «L'ex ministru de Xusticia libiu anuncia que se va formar un gobiernu opositor, n'El Mundo d'España.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    164. «La revolución yá entrenó a 10.000 voluntarios pal exércitu de lliberación, n'El Mundo d'España.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    165. [http://www.lexpress.fr/actualites/2/monde/des-opposants-a-kadhafi-forment-un-conseil-national-libyen_966838.html L'Express, «Pulgue: Des opposants a Kadhafi forment un conseil national libyen», 27 de febreru de 2011.
    166. «https://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2011/02/110228_libia_gadafi_entrevista_protestes_bbc_amab.shtml». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    167. «http://es.euronews.net/2011/03/02/libia-brega-vuelve-a-manes-de-los rebeldes/». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    168. «Rebalbos reculen ante tropes de Gaddafi». www.sipse.com (11 de marzu).
    169. «Fuercies de Gaddafi recuperen Brega y diríxense a Bengasi». eleconomista.com.mx (13 de marzu).
    170. La Lliga Árabe sofita imponer una zona d'esclusión aérea sobre Libia, diariu El País, 12 de marzu de 2011
    171. «Acusen a Siria y Arxelia de sofitar a Gadafi con armes y mercenarios». www.eltribuno.info (13 de marzu).
    172. «Aviones rebalbos funden dos barcos de guerra de Gadafi frente a Ajadabiya». ABC (15 de marzu de 2011).
    173. «Libya Feb17blogue with source from Al Jazeera Arabic - March 15» (n'inglés). Al Jazeera Arabic. 15 de marzu de 2011. http://www.libyafeb17.com/. 
    174. «so cume ministerial-ensin-alcuerdu-sobre-la-intervencion-en-libia.aspx El G8 conclúi'l so cume ministerial ensin alcuerdu sobre intervención en Libia». terra.es (15 de marzu).
    175. 175,0 175,1 «Libya». Africa. Qatar: Al Jazeera (16 de marzu)..
    176. 176,0 176,1 176,2 176,3 De Cózar, Álvaro; Jiménez Barca, A. (19 de marzu de 2011). «EE UU y Reinu Xuníu xunir a Francia y bombardean Libia». El País. Consultáu'l 19 de marzu de 2011.
    177. 177,0 177,1 177,2 Kirka, Danica; Lawless, Jill (18 de marzu de 2011). «Amid uncertainty, allies prepare for non-fly zone» (inglés). [Associated Press via Forbes. Consultáu'l 19 de marzu de 2011.
    178. De Morgen (18 de marzu de 2011). «Belgische politici unaniem achter militaire interventie - Onrust in het Midden-Oosten» (flamencu). Consultáu'l 19 de marzu de 2011.
    179. CBC News (19 de marzu de 2011). «CF-18 jets to help enforce Libya non-fly zone» (inglés). Consultáu'l 19 de marzu de 2011.
    180. The Copenhagen Post (18 de marzu de 2011). «F-16s readied to defend Libyan people». Archiváu dende l'orixinal, el 18 de marzu de 2011. Consultáu'l 19 de marzu de 2011.
    181. Alatzás, Kostas (19 de marzu de 2011). «Ο ρόλος της Ελλάδας στο ενδεχόμενο επέμβασης στη Λιβύη» (griegu). Skai News. Consultáu'l 19 de marzu de 2011.
    182. «TSR.info, «Berne bloque les avoirs du cla Kadhafi»». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    183. Le Parisien, «Libye: Kadahfi doit partir pour Nicolas Sarkozy», 25 de febreru de 2011
    184. «The New York Times». New York Times. 17 de marzu de 2011. http://www.nytimes.com/2011/03/17/world/africa/17diplomacy.html?_r=3&partner=rss&emc=rss. 
    185. «Denmark ready for intervention in Libya' '». Politiken (Politiken). 17 de marzu de 2011. http://politiken.dk/newsinenglish/ECE1226374/denmark-ready-for-intervention-in-libya/. 
    186. «La ONX da lluz verde p'atacar Libia». El País (17 de marzu de 2011).
    187. «Libya rebels attack govt forces near Tunisia border» (n'inglés). Reuters. 18 de marzu de 2011. http://www.reuters.com/article/2011/03/18/libya-nalut-fighting-idUSLDE72H11720110318. 
    188. «US tells Gadhafi to pull back from east Libya» (n'inglés). Wmbf news. 18 de marzu de 2011. http://www.wmbfnews.com/story/14277524/clinton-world-has-non-choice-but-to-threaten-libya. 
    189. «Libya military action: live updates» (inglés). The Guardian (18 de marzu de 2011).
    190. Primer disparu en suelu libiu d'aviones franceses. 19 de marzu de 2011. https://www.elpais.com/articulo/internacional/Primer/disparu/suelo/libiu/aviones/franceses/elpepuint/20110319elpepuint_7/Tes. Consultáu'l 19 de marzu de 2011. 
    191. tropes-de-Khadafi Aviones franceses abrieron fueu contra les tropes de Khadafi. 19 de marzu de 2011. http://america.infobae.com/notas/21144-Aviones-franceses-abrieron-fueu-contra-les tropes-de-Khadafi. Consultáu'l 19 de marzu de 2011. «El voceru de la cartera, Laurent Teisseire, declaró ante periodista que "un primer oxetivu foi detectáu y destruyíu". La operación contra'l réxime libiu inclúi l'actuación de 20 aviones nun área 100 quilómetros a 150 quilómetros alredor de Bengasi. Ente que el domingu va llegar a la rexón el portaviones Charles de Gaulle.». 
    192. Percancies (19 de marzu de 2011). «Primer ataque de Francia a Libia: abren fueu contra vehículu». LaTercera.com. Consultáu'l 21 de marzu de 2011.
    193. Elianne Ros (19 de marzu de 2011). ventena-aviones-franceses-llancen-los-primeros-ataques-contra-gadafi/944950.shtml Una ventena d'aviones franceses llancen el primer ataque contra Gadafi. http://www.elperiodico.com/es/noticias/internacional/una ventena-aviones-franceses-llancen-los-primeros-ataques-contra-gadafi/944950.shtml. Consultáu'l 19 de marzu de 2011. «Una ventena d'aviones franceses han llanzando un primer ataque aereu en Libia, nel marcu del cumplimientu de la resolución 1973 del Conseyu de Seguridá de la ONX, qu'autoriza al usu de la fuercia militar pa protexer a la población civil de la ofensiva de Muamar Gadafi. L'ataque tuvo llugar a les 17.45 hores y algamó un vehículu de les tropes lleales al réxime, según informó l'Estáu Mayor francés. La cadena Al Jazeera informó que l'aviación francesa algamó cuatro tanques en Bengasi.». 
    194. Estaos Xuníos, Reinu Xuníu y Francia ataquen a fuercies de Gadafi. 19 de marzu de 2011. http://www.eud.com/2011/03/19/estaos-xuníos-reino-unido-y-francia-ataquen-a-fuercies-de-gadafi.shtml. 
    195. (n'inglés) Coalition Launches Operation Odyssey Dawn. 19 de marzu de 2011. http://www.defense.gov/news/newsarticle.aspx?id=63225. Consultáu'l 19 de marzu de 2011. 
    196. AFP (20 de marzu de 2011). «110 misiles Tomahawk, 20 blancos alcanzaos». El Mundo.es. Consultáu'l 21 de marzu de 2011.
    197. Sanskar Shrivastava (20 de marzu de 2011). «Italian Ship Captured in Libya, Gaddafi Called West Barbarians; Full Speech» (inglés). The World Reporter.
    198. 198,0 198,1 «Les tropes de Gadafi se parapetan nes ciudaes pa evitar los ataques aéreos». El País (21 de marzu de 2011).
    199. «Gaddafi condemns attack on his forces» (inglés). Al Jazeera (20 de marzu de 2011).
    200. «Libya live». Al Jazeera. Archiváu dende l'orixinal, el 30 d'abril de 2011.
    201. «Libya: air strikes continue live updates» (inglés). The Guardian (22 de marzu de 2011).
    202. Elimparcial.com (22 de marzu). «Tropes de Gaddafi bombardean Misurata».
    203. «Libya: US fighter jet crash lands in field near Benghazi» (inglés). The Telegraph (22 de marzu de 2011).
    204. «consigue_superar_les sos divisiones internes_sobre_Libia.html La OTAN nun consigue superar les sos divisiones internes sobre Libia». Diariu Francia (22 de marzu de 2011). Archiváu dende l'consigue_superar_les sos divisiones internes_sobre_Libia.html orixinal, el 1 de xineru de 2013.
    205. 205,0 205,1 (n'inglés) Live Blog Libya - March 2y. 23 de marzu de 2011. http://blogs.aljazeera.net/live/africa/libya-live-blog-march-23. 
    206. «Libya Live Blog - March 21». Al Jazeera.
    207. (n'inglés) Gaddafi attacks Libya's Zintan - Al Arabiya. 23 de marzu de 2011. http://www.reuters.com/article/2011/03/19/libya-zintan-tanks-idUSWEA958320110319. 
    208. (n'inglés) Libyan air force 'no longer exists'. 23 de marzu de 2011. http://english.aljazeera.net/news/africa/2011/03/201132316258646677.html. 
    209. (n'inglés) French Official Apures Patience With Allies' Libya Effort. 24 de marzu de 2011. http://www.nytimes.com/2011/03/25/world/africa/25libya.html?pagewanted=2&_r=1. «There were conflicting reports about the status of a port on the eastern approaches to the city of 300,000. Despite reports that loyalist forces may have moved into the port, the residents said rebels retained control of the area after two warships from the pro-Qaddafi camp pulled out, possibly in reaction to airstrikes against naval facilities around Tripoli. 'The port now is safe,' said Aiman». 
    210. (n'inglés) Libyan rebels enter Ajdabiya town. 26 de marzu de 2011. http://english.aljazeera.net/news/africa/2011/03/201132521323292102.html. 
    211. AFP (26 de marzu de 2011). «Ajdabiya, en liesse, fête l'entrée des rebelles» (francés). lepoint.fr. Consultáu'l 29 de xunetu de 2011.
    212. (n'inglés) Libyan Rebels Push West To Prinde Brega. 26 de marzu de 2011. http://news.sky.com/skynews/Home/World-News/Videu-Libyan-Rebels-Retake-Brega-And-Ajdabiyah-After-Gaddafi-Forces-Flee-Amid-Coalition-Airstrikes/Article/201103415960556?lpos=World_News_Top_Stories_Header_3&lid=ARTICLE_15960556_Video%3A_Libyan_Rebels_Retake_Brega_And_Ajdabiyah_After_Gaddafi_Forces_Flee_Amid_Coalition_Airstrikes_. 
    213. Diariu Liberation.fr, «Libération de Ras Lanouf et Ben Jawad».
    214. «Rebels take Ras Lanuf, Brega, Uqayla, Bin Jawad».
    215. «Radio Canadá, 28 de marzu de 2011, Sirte.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    216. ««Les insurgés se replient vers Ben Jawad»».
    217. Live: Libyan Unrest: Soldiers in the Kufra region have joined opposition forces. http://www.guardian.co.uk/world/blog/2011/mar/28/libya-arab-unrest-live-blog. 
    218. «Live: Libyan Unrest: Soldiers in the Kufra region have joined opposition forces». The libyan youth movement FEB 17th.
    219. Libya Live Blog - March 28. 28 de marzu de 2011. http://blogs.aljazeera.net/live/africa/libya-live-blog-march-28. 
    220. Rue 89, 29 de marzu de 2011: «Los americanos pregunten si en Libia caminen tres Sarkozy».
    221. Gaddafi troops force rebels back. 29 de marzu de 2011. https://www.bbc.co.uk/news/world-africa-12892798. 
    222. «Le Point, 30 de marzu de 2011, «Les pro-Kadhafi reprennent Ras Lanouf»». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    223. (n'inglés) Obama Deployed CIA Agent To Libya To Aid And Supply Rebels Weeks Ago. 30 de marzu de 2011. http://www.businessinsider.com/libya-wednesday-march-30-2011-3. 
    224. «-y JDD, 30 de marzu de 2011, «La coalition envisage l'après-Kadhafi»». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    225. «Le Point, 31 de marzu de 2011, «-y chef de la diplomatie libyenne démissionne».». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    226. «Monde 039;', 31 de marzu de 2011, «Libye: Paris et Londres évoquent une "fin de régime"».». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    227. «Associated Press, article du 31 mars 2011 : Libye, Les forces de Kadhafi pilonnent Brega».
    228. «Le Point, 31 de marzu de 2011, «L'Otan a pris le commandement des opérations en Libye»». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    229. «Le Point, 31 de marzu de 2011, «L'Otan s'oppose à l'idée d'armer les rebelles libyens»». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    230. «The rebels are reorganizing to attack Libyan Brega» (inglés) (1 d'abril de 2011).
    231. «ministru libiu-de-esteriores-abandona-a-gadafi.html El ministru libiu d'Esteriores abandona a Gadafi» (30 de marzu de 2011).
    232. «Gadafi pide a Turquía qu'axuste una tregua» (5 d'abril de 2011).
    233. «rebeldes-de-brega.html Fuercies de Gadafi espulsen a los rebeldes de Brega» (6 d'abril de 2011).
    234. «xente-de-misrata-cada-dia.html Los rebeldes libios acusen a la OTAN de tar dexando a la xente morrer "acaldía"» (6 d'abril de 2011).
    235. «Francia almite que'l riesgu de baxes civiles complica la intervención militar en Libia» (6 d'abril de 2011).
    236. El Norte de Castilla (9 d'abril de 2011). «Sacupáu l'hospital de Ajdabiya ante la intensidá del bombardéu de les fuercies lleales a Gadafi».
    237. El Norte de Castilla (10 d'abril de 2011). «L'ataque de la OTAN pa frenar la meyora de les fuercies de Gadafi en Adjabiya dexa decenes de baxes».
    238. Ben Hubbard (17 d'abril de 2011). «Close-quarters combat and bombardments kill 17 in key rebel foothold in western Libya» (n'inglés). The Canadian Press. https://www.google.com/hostednews/canadianpress/article/ALeqM5ieaLnOQkZ2r_yjBJxHCKNsYzuseA?docId=6590604. 
    239. «UPDATE 1-Gaddafi forces dig in around Brega oil town - rebel» (n'inglés). Reuters Africa. 26 d'abril de 2011. http://af.reuters.com/article/libyaNews/idAFLDE73P19920110426. 
    240. Radio France Internationales, «Libye: le front figé à Adjabiya», 6 de xunetu de 2011.
    241. Le Figaro , «Les rebelles vont attaquer Brega», 14 de xunetu de 2011.
    242. Le Figaro , «Libye: les rebelles ont pris Brega», 18 de xunetu de 2011.
    243. «7 rebels dead, dozens wounded in Libyan government shelling», Associated Press, 19 de xunetu de 2011, n'inglés.
    244. «Libya Live Blog - April 23» (n'inglés). Al Jazeera Blogue. 23 d'abril de 2011. http://blogs.aljazeera.net/live/africa/libya-live-blog-april-23. 
    245. «Libya Live Blog - April 23» (n'inglés). Al Jazeera Blogue. 24 d'abril de 2011. http://blogs.aljazeera.net/live/africa/libya-live-blog-april-24. «[...] over the same period, said the spokesman, Safieddin. 'Gaddafi's brigades, using Grad rockets, carried out random bombardment on Sunday. They targeted several areas here. There are eight martyrs. Thirty-four people were also wounded,' he said.». 
    246. Los rebeldes tomen l'aeropuertu de Misrata, diariu El País, 11/05/2011
    247. Los rebeldes denuncien una nueva ofensiva de les tropes de Gadafi pa controlar el puertu de Misrata, diariu El País, 12/05/2011
    248. RFI, «Des experts dénoncent la gestion de dossier libyen et les courants islamistes du CNT», 13 de xunu de 2011.
    249. Le Parisien, «Frappes de l'Otan: Tripoli annonce la mort d'un des fils Kadhafi», 1 de mayu de 2011.
    250. «LCI.TF1.fr, «Libye: deux fortes explosions entendues dans l'ouest de Tripoli»».
    251. «LCI.TF1.fr «Pulgue: l'Otan aurait bombarde le complexe de Kadhafi a Tripoli».».
    252. «LCI.TF1.fr. «Deux explosions dans le secteur de la résidence de Kadhafi à Tripoli».».
    253. poste-de-securite-et-le-ministere-anti-corruption-6475627.html LCI.TF1.fr, «Pulgue: l'Otan frappe un poste de securite et le ministere anti corruption».
    254. «LCI.TF1.fr».
    255. «RFI, «En Libye, Les insurgés progressent vers Tripoli», 28 de xunu de 2011.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    256. RFI, «Depuis la publication du mandat d'arrêt du CPI, toutes les initiatives sont dans l'impasse», 30 de xunu de 2011.
    257. Des experts dénoncent la gestion du dossier libyen et les courants islamistes du CNT Radio France internationale.
    258. Pascal Riché, «Comment peut se finir la guerre en Libye», Rue89, 28 de xunu de 2011.
    259. Reuters, «French arms to Libya expose tensions in war», 1 de xunetu de 2011.
    260. Claire Arsenault, «En Libye, la rébellion mène une offensive "à portée de canon" de Tripoli», Radio France internationale, 6 de xunetu de 2011.
    261. «Monde, «Libye: avancee des rebelles vers Tripoli: cinq morts».». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    262. «Monde, «Libye: violents combats dans le djebel Nefoussa».».
    263. Reuters, «Rebels attack last Gaddafi Western Mountain stronghold», 30 de xunetu de 2011.
    264. «El País, 29 de xunetu de 2011, «L'asesinatu del xeneral Yunis agrava la división ente los rebeldes libios».». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    265. Guardian.co.uk., «Abdel Fatah Younis assassination creates division among Libya rebels».
    266. Les tropes de Gadafi traten de frenar la meyora de los rebeldes libios en Zawiyah, diariu El Mundo, 13/08/2011
    267. Los rebeldes libios aseguren tar lluchando pol control de Garyan, a 80 quilómetros de Trípoli, diariu El País, 14/08/2011.
    268. dictador-Khadafi-esta-aislláu.html Conquista de Garyan Consultáu'l 16 d'agostu de 2011
    269. Según el representante en Francia del Conseyu Nacional libiu, ta ye una fase decisiva Consultáu'l 16 d'agostu de 2011
    270. control-de-los rebeldes Los rebeldes tomen Brega Consultáu'l 20 d'agostu de 2011
    271. Conquista rebalba de Brega Consultáu'l 20 d'agostu de 2011
    272. El País «Los rebeldes libios declaren que la cayida de Gadafi ta bien cercana» 21 d'agostu de 2011.
    273. «Los postreros fieles a Gadafi aguanten nel palaciu presidencial, n'El Mundo d'España.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    274. «Réquiem a Kadhafi, n'El Nuevu Diariu de Nicaragua.». Archiváu dende l'orixinal, el 18 de xineru de 2014.
    275. «Rebalbos ocupen centru de Trípoli y prinden a dos fíos de Jaddafi, n'El Mercuriu de Chile.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    276. capital libia/ Los Rebeldes controlen el 95% de Tripoli Consultáu'l 22 d'agostu de 2011
    277. Libia: los rebeldes en Tripoli Consultáu'l 22 d'agostu de 2011
    278. Aljazeera: Gadafi sons in custody Consultáu'l 22 d'agostu de 2011, n'inglés.
    279. El País, Los rebeldes lleguen al centru de Trípoli Consultáu'l 22 d'agostu de 2011.
    280. «'Los mozos revolucionarios escribieron una páxina épica', n'El Mundo d'España.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    281. «Rebelión libia controla gran parte de Trípoli y proclama fin d'era Gadafi, en La Nación de Costa Rica.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    282. «Libia: Caos en Trípoli, combates siguen, en ABC Color de Paraguay.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    283. «Libia: la OTAN bombardea l'abellugu de Muammar Khadafi en Trípoli, en Infobae.».
    284. El País, «Intensos combates en Trípoli tres la comparecencia de Saif l'Islam», 23 d'agostu de 2011.
    285. El País, «El Conseyu rebalbu esixe a los sos homes que cesen les represalies», 23 d'agostu de 2011.
    286. «Los rebeldes ufierten un millón de pagu y amnistía por Gadafi 'vivu o muertu', n'El Mundo d'España.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    287. «Ufierten rebeldes 1.6 mdd por Gadafi, vivu o muertu, en Procesu de Méxicu.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    288. «Los rebeldes tomen el complexu de Gadafi, n'El Mundo d'España.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    289. «Rebalbos tomen cuartel xeneral de Gadafi en Trípoli, en IPS.». Archiváu dende l'orixinal, el 3 de xunetu de 2012.
    290. «complexu-de-gadafi-en-tripoli-tres-tirotéu.shtml Rebalbos ingresen al complexu de Gadafi en Trípoli tres tirotéu, n'El Universal de Venezuela.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    291. «Los rebeldes ocuparon el búnker de Khadafi en Trípoli, en Infobae.». Archiváu dende l'orixinal, el 18 de mayu de 2012.
    292. «Libia: los rebeldes tomaron la residencia de Kaddafi, en Telam.». Archiváu dende l'orixinal, el 3 de xunetu de 2012.
    293. «rebeldes-controlen-casi-toa-libia-acorrexen-los-gadafistas-feudu-sirte/457097.shtml Los rebeldes controlen casi toa Libia y acorrexen a los gadafistas nel so feudu de Sirte, en Radio Televisión Española.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    294. «Próximu oxetivu: Sirte, n'El Mundo d'España.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    295. https://www.elmundo.es/elmundo/2011/08/25/internacional/1314278214.html?a=2b0d5628a7eec0y3838y129d20666994&t=1314302623&numbero= 'Caza' a Gadafi en Trípoli mientres el gobiernu rebalbu llega a la capital, n'El Mundo d'España.]
    296. «Llama Gadafi a los sos siguidores a defender Trípoli de los rebeldes, en Procesu de Méxicu.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    297. «Gadafi arenga, pero taría abarganáu, en Perú 21.».
    298. «Caza a los lleales a Gadafi en Trípoli, en Euronews.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    299. «con-el control-del barriu-de-Abu-Salim,-en-Tr%C3%ADpoli Rebalbos facer col control del barriu de Abu Salim, en Trípoli, n'El Nacional de Venezuela.».
    300. «Aviones británicos bombardean un búnker na ciudá natal de Gadafi, n'El Mundo d'España.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    301. «Les fuercies de Gadafi siguen combatiendo en Sebha y Sirte, en vanguardia de Méxicu.».
    302. «La OTAN garrasti a los insurxentes, n'El Universal de Venezuela.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    303. «Atopen más de 200 cadabres nun hospital al sur de Trípoli, onde siguen los combates, en Radio Televisión Española.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    304. «Los rebeldes libios facer col principal control de la frontera con Túnez, n'El Mundo d'España.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    305. «Sele tirante nes primeres hores del sábadu en Trípoli, n'El Mundo d'España.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    306. «Topen 50 cadabres carbonizaos nuna base militar gadafista cerca de Trípoli, n'El Mundo d'España.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    307. «mundu internacional/La escasez_afara_Tripoli_mientres_los rebeldes_busquen_a_Gadafi.html?cid=31002344 La escasez afara Trípoli mientres los rebeldes busquen a Gadafi, en Swissinfo.ch.». Archiváu dende l'mundu internacional/La escasez_afara_Tripoli_mientres_los rebeldes_busquen_a_Gadafi.html?cid=31002344 orixinal, el 19 de xineru de 2012.
    308. «AXUSTEN "RENDICION" EN SIRTE, ¿KADAFI N'ARXEL?, en Ansalatina.».
    309. «La OTAN sigue bombardeando Sirte, n'El Universal de Venezuela.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    310. «Los rebeldes tomen Jmayl, llocalidá natal del primer ministru gadafista, en ABC d'España.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    311. «rebeldes-busquen-dar-el golpe-de-gracia-en-Sirte Los rebeldes busquen dar el golpe de gracia en Sirte, en Infobae.».
    312. «Libios primen bastión de Gaddafi, en Terra.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    313. «amenaza-y-tripoli-vive-emerxencia.shtml Rebalbos afirmen que Gaddafi sigue siendo una amenaza y Trípoli vive emerxencia sanitaria, en La Tercera de Chile.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    314. «Rebalbos lluchen por Sirte, ciudá natal de Gadafi, en Noticies de Televisa.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    315. «Los rebeldes achaquen a táctiques de "terror" la resistencia qu'opón la ciudá de Sirte, en Europapress.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    316. «Los rebeldes aseguren que Gadafi atópase en Bani Walid, nel desiertu, n'El Mundo d'España.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    317. «Gadafi llama a los sos siguidores a preparar pa 'una guerra enllargada', n'El Mundo d'España.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    318. «Libia: Gadafi llamó a lluchar “a sangre y fueu”, en La Nación de Chile.».
    319. «Los rebeldes dan una selmana más a les tropes de Gadafi por qu'apurran Sirte, en ABC d'España.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    320. «Rebalbos alderiquen condiciones de rindición de Sirte, en Univision d'Estaos Xuníos.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    321. «Los combates enfoscar a nos bastiones lleales a Muamar Gadafi, n'El Mundo d'España.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    322. «hores-de-expirar-ultimatum-rebalba.shtml Duros combates en Sirte y Bani Walid a poques hores de expirar ultimátum rebalbu, en La Tercera de Chile.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    323. «Rebalbos ataquen últimos bastiones de Gadafi, n'El Universal de Méxicu.».
    324. «Libia: enfrentamientos en Bani Walid, en BBC Mundo.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    325. «Libia: negociaciones bloquiaes, una ofensiva paez inminente: CNT, en Mileniu de Méxicu.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    326. «La OTAN bombardea el bastión gadafista de Bani Walid tres la meyora rebalba, n'El Mundo d'España.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    327. «resistencia-gadhafista-los rebeldes-combaten-dientro-de-bani-wallid.htm Magar la resistencia gadhafista, los rebeldes combaten dientro de Bani Wallid, n'El Informador de Méxicu.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    328. «Los rebeldes aseguren que dos fíos de Gadafi lluchen na ciudá de Bani Walid, n'El País d'España.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    329. «mundu internacional/Los_combatientes_libios_lluchen_polos bastiones_de_Gadafi.html?cid=31107498 Combatientes libios lluchen polos bastiones de Gadafi, en Swissinfo.». Archiváu dende l'mundu internacional/Los_combatientes_libios_lluchen_polos bastiones_de_Gadafi.html?cid=31107498 orixinal, el 19 de xineru de 2012.
    330. «La OTAN confirma operaciones aérees en Bani Walid, en Europapress.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    331. «Nueva tregua en Bani Walid mientres s'alvierte sobre abusos de dambos bandos, en ABC d'España.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    332. «Aviones de la OTAN ataquen blancos gadafistas, n'El Universal de Venezuela.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    333. «families-pa-que-abandonen-bani-walid/ La CNT da dos día a les families por qu'abandonen Bani Walid, en Euronews.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    334. «Aviones de la OTAN bombardean apartaces gadafistas, n'El Nuevu Herald.».
    335. «Les tropes lleales a Gadafi frenen la meyora rebalba en Sirte y Bani Walid, n'El Mundo d'España.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    336. «Lleales a Gaddafi dicen ataque OTAN dexó 354 muertos, en Reuters América Llatina.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    337. «Los gadafistas atayen la meyora de los rebeldes escontra Sirte pel este, en Europapress.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    338. «pueblu natal-de-gadhafi-en replegándose Los rebeldes libios entren al pueblu natal de Gadhafi, en replegándose, en CNN Méxicu.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    339. «Gobierno libiu diz que prinda bastión de Gaddafi, en Reuters América Llatina.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    340. «La CNT asegura que tomaron Sabha, unu de los últimos bastiones de Gadafi, n'El Mundo d'España.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    341. «CNT CONTROLA CIUDAES DE SABHA Y GRAN PARTE DE WADDAN, en Ansa Llatina.».
    342. «http://web.archive.org/web/http://es.noticias.yahoo.com/especial/libia.html». Archiváu dende l'orixinal, el 24 de xunu de 2012. Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    343. «http://www.clarin.com/mundo/Festejo-Sirte-caida-dictador_0_575942570.html». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    344. «Videu polémicu:¿Gaddafi entá vivu en manes d'un ensame furioso?». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    345. «http://www.20minutos.es/noticia/1195388/0/investigacion-ONX/muerte/gadafi/». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    346. «http://www.20minutos.es/noticia/1196194/0/muere-gadafi/executáu-forense/libia/». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    347. «A last cigarette and a swig of water, Gaddafi's son Mutassim pictured before he too died of new wounds acquired in captivity». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    348. «islam-gadhafi http://mexico.cnn.com/mundo/2011/10/21/los-revolucionarios-de-libia-busquen-vivu-a-saif-al islam-gadhafi». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    349. «https://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=728815». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    350. «https://www.elpais.com/articulo/internacional/Libia/ufierta/referendu/Gadafi/depués/rectifica/elpepiint/20110627elpepiint_3/Tes». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    351. «http://www.au.int/en/content/peace-and-security-council-african-union-au-its-265th-meeting-held-level-heads-state-and-gov».
    352. «crisis/ http://es.euronews.net/teletipos/852491-el-comite-de-la-union-africana-prepara-viaxe-a-libia-pa-mediar-en-la crisis/».
    353. «https://www.elpais.com/articulo/internacional/Gadafi/acepta/propuesta/dialogo/Union/Africana/elpepuint/20110411elpepuint_1/Tes». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    354. «http://english.aljazeera.net/news/africa/2011/04/2011410232126366150.html». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    355. «https://www.elpais.com/articulo/internacional/rebalbes/libios/refuguen/altu/fueu/propuesto/Union/Africana/elpepuint/20110411elpepuint_1/Tes». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    356. «plan-de-paz-de-la-union-africana/ http://es.euronews.net/2011/04/11/los-rebeldes-libios-refuguen-el plan-de-paz-de-la-union-africana/». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    357. «fueu-en-libia-ten de ser-creible-y-verificable/ http://es.euronews.net/2011/04/11/rasumussen-un-altu-el fueu-en-libia-ten de ser-creible-y-verificable/». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    358. «salida-al conflictu libiu-17033 http://www.mundo.com/ultimas-noticias/zuma-llega-a-tripoli-pa-buscar-una salida-al conflictu libiu-17033».
    359. «http://www.au.int/en/content/meeting-au-high%E2%80%90level-ad-hoc-committee-libya-pretoria-south-africa».
    360. RTVE.es (10 d'abril de 2011). «El Grupu de Contautu va dar ayuda a los rebeldes libios y urge a Gadafi a colase».
    361. swissinfo.ch, axencia Reuters (14 d'abril de 2011). «mundu internacional/Les fuerces_de_Gadafi_asedian_Misrata%20_sigue_la diplomacia.html?cid=30004250 Les fuercies de Gadafi asedian Misrata; sigue la diplomacia».
    362. Souhail Karam, Jon Hemming, Tribal ties key to Gaddafi rule, Reuters (2011)[2]
    363. «Libya crisis: what role do tribal loyalties play?». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    364. «Una de les principales tribus del oeste de Libia llama a la rebelión». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    365. Libia mira escontra'l llaberintu de la transición mientres prosiguen los combates, El Mundo (2011)[3]
    366. Gaddafi aguanta xunto a patriotes libios invasión estranxera, avn (2011)[4]
    367. Los-tuaregs-la tribu-nomade-de-africa-que-sofita-a-gaddafi-en-el sur-de-libiatribu-nomade-de- africa-que-sofita-a-gaddafi-en-el sur-de-libia.shtml
    368. Últimu informe del Gobiernu Libiu (10/10/2011)[5]
    369. «La Razón. Los 60 arxentinos en Libia "tán bien" y empezaron a dexar el país». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    370. «Refuxaos l». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    371. «frontera libia-egipto-con-tunez-encara-la fuxida-de-150000-persones 15000-persones». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    372. wikiquote:Jean Ping Declaraciones oficiales na Comisión de la Unión Africana. Addis Abeba, 29 d'agostu de 2011
    373. «Lliga Árabe». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    374. «Unión Europea». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    375. Naciones Xuníes, Ban Ki-moon "if confirmed, would constitute a serious violation of international humanitarian law and would be condemned by the secretary-xeneral in the strongest terms."
    376. Exiptu Yusuf al-Qaradawi
    377. ««Trinidad Jiménez conderga la represión libia mientres ve "normalidá democrática" na marroquina».».
    378. Los ministros d'Esteriores de la Unión Europea conderguen la represión contra los manifestantes en Libia. Intervención de la ministra Trinidad Jiménez.
    379. Israel, Simón Péres
    380. «Gobierno de Kuwait».
    381. «Gobierno de Qatar». Archiváu dende l'orixinal, el 18 de xunetu de 2011.
    382. «Gobierno de los Emiratos Árabes Xuníos».
    383. «Gobierno de Botsuana». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    384. «Gobierno de Mozambique». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'abril de 2017.
    385. «Gobierno de Sudáfrica». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    386. «Gobierno d'Arxentina».
    387. «Gobierno de Canadá». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    388. «Gobierno de Chile». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    389. «El Tiempu Gobierno de Colombia».
    390. «Gobierno de Perú». Archiváu dende l'orixinal, el 25 de febreru de 2011.
    391. «Gobierno de los Estaos Xuníos de Norteamérica».
    392. «Gobierno d'Uruguái». Archiváu dende l'orixinal, el 24 de xineru de 2013.
    393. «Gobierno d'Irán». Archiváu dende l'orixinal, el 25 de febreru de 2011.
    394. «Gobierno de Xapón». Archiváu dende l'orixinal, el 13 de xunetu de 2011.
    395. «Gobierno de la India». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    396. «Gobierno d'Indonesia». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    397. «Gobierno d'Alemaña, Francia y Bélxica». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    398. «Gobierno de Dinamarca». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    399. «Gobierno de Finlandia». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    400. «Gobierno d'Islandia». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    401. El ministru d'asuntos esteriores de Luxemburgu, Jean Asselborn, calificó a Gadafi como "un dictador que dispara al so propiu pueblu."
    402. «Gobierno de Rusia». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    403. «Reinu Xuníu de Gran Bretaña ya Irlanda del Norte».
    404. «Gobierno de Eslovenia». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    405. «Gobierno d'Australia». Archiváu dende l'orixinal, el 28 de xunu de 2011.
    406. «Asina ye la jaima de Gaddafi». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    407. «fundamentalismu-de-aprovechar-el-hartazgo.aspx Aznar conderga la "brutal represión" en Libia y avisa del riesgu del fundamentalismu». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    408. «so-delda Aznar pon en dulda qu'España pueda pagar la so delda». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    409. L'ambigüedá de la izquierda llatinoamericana frente a Gaddafi. 'Pa munchos n'América Llatina, Muamar Gaddafi nun ye un líder más del mundu árabe que güei s'atope en problemes, sinón una referencia histórica qu'alimentó sentimientos revolucionarios en Cuba o Nicaragua y, más apocayá, en Venezuela.' BBC Mundo
    410. «Zapatero y Gaddafi, bien a gustu».
    411. «L'amistá de Zapatero y Gaddafi». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    412. «Cuando Muamar Gaddafi yera entá un bon amigu d'España». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    413. «Zapatero, na jaima 'de campu' de Gaddafi». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    414. «gobiernos baxu-abarrunta España viende armes a gobiernos so barruntu». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    415. «Un informe denuncia qu'España vendió armes a Gaddafi violando la llexislación». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    416. «bases-de-rota-y-moron Zapatero confirma qu'España va participar nel ataque a Libia». La Razón. 18 de marzu de 2011. http://www.larazon.es/noticia/5349-espana-pondra-a-disposicion-de-la-otan-les bases-de-rota-y-moron. 
    417. «fueu Diariu Les Américas, 19 de marzu de 2011.». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    418. Diariu El País, 22 de marzu de 2011.
    419. «conseyu-de-transicion-libiu.shtml http://www.latercera.com/noticia/mundo/2011/09/678-393322-9-asamblea-xeneral-de-la-onu-reconoz-al conseyu-de-transicion-libiu.shtml». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    420. «Europa foi'l principal esportador d'armes a Libia». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    421. «La XE va sancionar al réxime de Gaddafi». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    422. «lliga-arabe-espulsa-a-libia La Lliga Árabe espulsa a Libia». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    423. Países del ALBA sofiten iniciativa venezolana pa buscar la paz en Libia. Nel contestu de la Xunta de Cancilleres del ALBA, los cancilleres de Bolivia, David Choquehuanca, Ecuador, Ricardo Patiño, de Cuba, Bruno Rodríguez, y el viceministru de Rellaciones Económiques y de Cooperación Esterna del Ministeriu de Rellaciones Esteriores de Nicaragua, Valdrack Jaentschke, espresen el respaldu de los sos gobiernos a la iniciativa del Presidente de Venezuela, Hugo Chávez.
    424. INTERPOL issues global alert following threat identified in UN sanctions resolution targeting Libya's Colonel Al-Qadhafi and others http://www.interpol.int, 2 de marzu del 2011
    425. «Clarín. Agora l'Arxentina sofita investigar la feroz represión a la revuelta libia. 24/02/11 Dio'l so respaldu a un proyeutu de la ONX. Antes, evitara condergar a Gadafi. Por Natasha Niebieskikwiat». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    426. «Morales diz qu'EE.XX. “estremó” Libia como intentó en Bolivia en 2008».
    427. «Ottawa s'évertue à évacuer ses ressortissants de la Libye» (francés). www.cyberpresse.ca.
    428. fueu Chino repitió oposición a intervención en Libia y pidió alto al fueu. TeleSUR
    429. votu-dio-colombia-la-onu-sobre-libia Santos resalta'l votu que dio Colombia na ONX sobre Libia. Caracol Televisión
    430. Cuba refuga en Xinebra intervención militar estranxera en Libia. TeleSUR
    431. «so%20pasu%20por%20Libia Ecuador - Libia: Correa y Gaddafi falen de política internacional».
    432. Gaddafi ye una figura maltratada, dixo Correa nel 2008. El Comercio
    433. Ecuador refuga una intervención estranxera en Libia similar a la d'Iraq. L'Universu
    434. «El País, 23 de febreru de 2011: «España suspende la venta d'armes».». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    435. «velocidá-en-autovias-llindar a-110-km-hora La velocidá n'autovíes llindar a 110 km/hora». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    436. «El 13 per cientu del petroleu que consume España vien de Libia». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    437. «opciones-contra-gad-y1y34ad.html Obama sopesa les opciones contra Gaddafi ante'l "bañu de sangre" en Libia».
    438. EEXX anuncia sanciones contra Gaddafi y nun refuga una intervención militar. El Mundo
    439. so-exercito-en-tornu-a-libia EEXX moviliza al so Exércitu en redol a Libia. Públicu
    440. Sarkozy accepta una investigació parlamentària sobre l'alliberament dels Sis de Benghazi i vender d'armes a Líbia.
    441. Francia y Reinu Xuníu piden a la ONX que se xulgue a Gadafi por crímenes contra la humanidá.
    442. gobiernu rebalbu-libiu Francia, primer país en reconocer al 'Gobiernu' rebelde libiu. Radio France Internationale
    443. llegada-de-300-000-inmigrantes-dende-libia Italia sollerta de la llegada de 300.000 inmigrantes dende Libia.
    444. Italia suspende'l Tratáu d'Amistá robláu con Libia. Gara
    445. EFE (20 de marzu de 2011). «Méxicu encamienta a respetar los derechos humanos en Libia». Archiváu dende l'orixinal, el 22 de marzu de 2011. Consultáu'l 26 de marzu de 2011.
    446. «so-petroleo/ Ortega afirma que Libia ye víctima d'arremetedura mediática feroz” pol so petroleu». Consultáu'l 1 d'abril de 2017.
    447. https://web.archive.org/web/20110503064648/http://www.laprensa.com.ni/2011/04/29/nacionales/59067 La Prensa.com.nin Ortega critica boda real
    448. Peru curtia relaçõye diplomátiques com a Líbia. (En Português)
    449. «Rusia conderga la violencia contra civiles en Libia, pero refuga inxerencia».
    450. comunidá internacional-y-refuga-intervencionismu-en-libia/ Chávez denuncia doble moral de comunidá internacional y refuga intervencionismu en Libia. TeleSUR
    451. Chávez cree que Gadafi "enfrenta" guerra civil y empondera independencia libia. Univision
    452. «Mugabe dispatches Commandos to protect Gaddafi». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'abril de 2017.
    453. Telesur desvela campaña de desinformación sobre situación política en Libia. Axencia Venezolana de Noticies
    454. Pa Telesur, Trípoli vive en paz 'La cadena de noticies llatinoamericana Telesur unvió un corresponsal a Trípoli, capital de Libia, quien reportó que nes cais vive una "total normalidá" y aseguró que les manifestaciones en sofitu a Muammar al-Gaddafi difieren a la "desinformación" de les axencies de noticies.' Diariu dixital Paraguay.com
    455. España viende armes a gobiernos so barruntu.
    456. Le Figaro , «Kadhafi frappé par un mandat d'arrêt international», 27 de xunu de 2011.

    Enllaces esternos[editar | editar la fonte]