Antilles Mayores

Coordenaes: 21°59′00″N 79°02′00″W / 21.983333333333°N 79.033333333333°O / 21.983333333333; -79.033333333333
De Wikipedia
(Redirixío dende Grandes Antilles)
Antilles Mayores
Alministración
Tipu d'entidá grupu d'islles
Xeografía
Coordenaes 21°59′00″N 79°02′00″W / 21.983333333333°N 79.033333333333°O / 21.983333333333; -79.033333333333
Superficie 207411 km²
Altitú media 3087 m
Demografía
Población 37 862 400 hab. (2009)
Densidá 182,55 hab/km²
Cambiar los datos en Wikidata

Les Antilles Mayores o Grandes Antilles son un grupu d'islles nel norte del mar Caribe, alcontraes al este de Yucatán (Méxicu) y sureste de la Florida (Estaos Xuníos) y al oeste de les Antilles Menores. El grupu ta compuestu poles islla de Cuba, Xamaica, La Española (qu'inclúi a República Dominicana y Haití), y Puertu Ricu. Les Les Bahames, magar vecines, nun integren esta unidá xeográfica.

Les Antilles Mayores constitúin casi'l 90 % de la masa de tierra de toles Indies Occidentales,[1] según más del 90 % de la so población. El restu de la tierra pertenez al archipiélagu de les Antilles Menores, que ye una cadena d'islles al este (que s'estiende de norte a sur y toma el cantu oriental del Mar Caribe, onde s'atopa col Océanu Atlánticu) y al sur (que s'estiende d'este a oeste dende la mariña norte d'América del Sur).

La pallabra Antilles aniciar nel periodu anterior a la conquista europea del Nuevu Mundu. Los europeos usaron el términu Antilia como una de les tierres misterioses qu'apaecen nes cartes medievales, dacuando como archipiélagu, dacuando como tierra continua de mayor o menor estensión, fluctuando el so allugamientu en mediu del océanu ente les Islles Canaries y Eurasia.

Xeografía[editar | editar la fonte]

Les Grandes Antilles fuelguen sobre un macizu submarín común y tán travesaes por una cadena abrupta y elevada de montes, que los sos picos más altos bazcuyen ente 2.000 y 3.000 msnm (metros sobre'l nivel del mar) que rematen na República Dominicana (nel Picu Duarte con 3.087 msnm) y torna, a entrambos llaos, en Cuba, Xamaica y Puertu Ricu. Esos montes tán compuestes de piedra caliar, con afloramientu d'otres roques, toes elles muncho más antigües que les d'orixe eruptivu de les Pequeñes Antilles y ensin buelgues d'actividá volcánica recién. Les Bahames, otra manera, son islles d'orixe coralín. D'antiguo a les Les Bahames nin siquier considerar como parte de les Antilles, anque anguaño ta espublizáu la so englobamiento como un tercer grupu dientro de les mesmes (Grandes Antilles, Pequeñes Antilles y les Les Bahames).

La República Dominicana ye la que más se destacar ente les Antilles Mayores y una de les más importante, yá que s'atopen, los ríos más llargos (Ríu Artibonito), el puntu más baxu y el llagu más grande de les Antilles (Llagu Enriquillo).

Les Grandes Antilles tán nuna parte d'América Central llamada Archipiélagu Antillanu y tán bañaes pel mar Caribe y l'océanu Atlánticu.

Dalgunos de los recursos minerales que podemos atópase nes Antilles Mayores son: bauxita, oru, cobre, fierro, plata, mármol, ente otros..


División políticu alministrativa[editar | editar la fonte]

Les grandes Antilles tán estremaes dende'l puntu de vista alministrativu en 5 países independientes.

País Área
(km²)
Población
(est. 2009)
Densidá
(per km²)
IDH

2015[2]

Capital Idiomes
Bandera de Cuba Cuba 110.860 11.242.621 102,4 0,769 (altu) L'Habana español
Bandera d'Haití Haití 27.750 9.800.000 292,7 0,483 (baxu) Port-au-Prince francés y criollu haitianu
Xamaica 10.991 2.735.520 248,6 0,719 (altu) Kingston inglés
Bandera de República Dominicana República Dominicana 48.730 10.090.000 207,05 0,715 (altu) Santu Domingu español
Dependencies
Bandera de Puertu Ricu Puertu Ricu (US.) 9.104 3.994.259 430,2 0,838 (bien altu) San Xuan (Puertu Ricu) español
Total 207.435 37.931.400 192,5 0,704 (altu)

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Greater Antilles». Consultáu'l 8 de setiembre de 2017.
  2. «Human Development Report 2015». Informe sobre Desenvuelvo Humanu 2015 - PNUD. http://hdr.undp.org/sites/default/files/2015_human_development_report.pdf. Consultáu'l 20 d'avientu de 2016. 

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]