Gramática del ucraín

De Wikipedia
(Redirixío dende Gramática del ucranianu)

La gramática del idioma ucraín describe les regles fonolóxiques, morfolóxiques, y sintáctiques de dichu idioma. L'ucraín contién 7 casos y 2 númberos pa la so declinación nominal; y 2 aspeutos, 3 tiempos, 3 maneres y 2 voces pa la so conxugación verbal. Los axetivos tienen que concordar en númberu, xéneru y casu colos sos sustantivos.

Pa entender la gramática ucraniana, ye necesariu entender les diverses regles fonolóxiques que deriven del choque de dos o más soníos. Remarcar esto mengua'l númberu d'esceiciones y fai entender les regles meyor. L'orixe de delles d'estes regles fonolóxiques retrotrayer hasta'l ablaut indoeuropéu. Esto ye lo que suel esplicar les diferencies ente l'infinitivu y el raigañu del presente de munchos verbos.

Esti artículu describe la gramática de la llingua lliteraria, que coesiste xeneralmente con varios dialeutos. Les diferencies principales ente los dialeutos son de vocabulariu, pero tamién hai diferencies ocasionales na fonoloxía y la morfoloxía.

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

Los siguientes aspeutos de la fonoloxía ucraniana tienen de tenese en cuenta pa entender correutamente la gramática del ucraín.

Clasificación de vocales[editar | editar la fonte]

N'ucraín esisten dos clasificaciones distintos de vocales: según la perspeutiva histórica y según la perspeutiva moderna. Según la perspeutiva histórica, les vocales ucraínes pueden estremase nestos dos categoríes:

  1. Vocales dures (ciríliques: а, и (del protoeslavu ), о y у; transliteradas: a, y (del protoeslavu *y), o y o).
  2. Vocales blandes (ciríliques: е, і y и (del protoeslavu и); transliteradas: y, i y y (del protoeslavu *i). Les vocales yodizadas considérense vocales blandes.

Según la perspeutiva moderna, les vocales ucraínes pueden clasificase nestes otres dos categoríes:

  1. Vocales dures (ciríliques: а, е, и, і, о y у; transliteradas: a, y, y, i, o y o). Esta categoría difier de la categoría dura histórica.
  2. Vocales yodizadas (ciríliques: я, є, ї y ю; transliteradas ja, je, ji y ju). A esta categoría tamién pueden añader les combinaciones de lletres йо/ьо (transliteradas como jo).

Clasificación de consonantes[editar | editar la fonte]

N'ucraín, les consonantes pueden categorizarse asina:

  • Llabiales (ciríliques: б, в, м, п y ф; transliteradas: b, v, m, p y f). Estes lletres son casi siempres dures n'ucraín (hai esceiciones ortográfiques), nunca pueden ser doblaes, nin pueden polo xeneral dir siguíes por una vocal yodizada (esceición: en combinaciones CL onde C ye una dental y L ye una llabial, una vocal blandia puede siguir, p. ex., svjato/свято).
  • Sibilantes postalveolares (ciríliques: ж, ч y ш; transliteradas: ž, č y š). El dígrafu щ (šč) tamién s'incluyiría equí. Estes lletres yeren en protoeslavu toes palatales (blandes). N'ucraín, fixéronse dures pa crear la declinación mista de sustantivos. Nenguna d'elles puede dir siguida por un signu blandu (cirílicu: ь; treslliteráu con un apóstrofu (')) nin por cualesquier vocal yodizada. Toes sacante'l dígrafu pueden doblar si van siguíes por una vocal blanda, p. ex., zbižžja/збіжжя.
  • Dentales (ciríliques: д, з, л, н, с, т y ц; transliteradas: d, z, l, n, s, t y c). N'ucraín, como en protoeslavu, estes lletres pueden ser tanto dures como blandes. Nunca (sacantes que sían la última lletra nun prefixu) pueden dir siguíes por un apóstrofu. Amás, pueden doblar.
  • Alveolar (cirílica: р; transliterada: r). Esta lletra puede ser cualesquier tanto dura como blanda. Ye siempres dura a la fin d'una sílaba. Por tanto, r siempres ye dura a la fin d'una pallabra y nunca puede dir siguida por un signu blandu. r Nunca puede doblar, sacante en pallabres estranxeres (como сюрреалізм).
  • Velares (ciríliques: г, ґ, к y х; transliteradas: h, g, k y x). Tantu n'ucraín como en protoeslavu, estes lletres son siempres dures. Si fueren siguíes por una vocal blanda o yodizada, esperimenten la primera y segunda palatalizaciones. Por ello, nunca pueden ser doblaes nin dir siguíos por un apóstrofu.

Cambeos históricos[editar | editar la fonte]

Na llingua ucraniana, asocedieron los cambeos de soníu siguientes ente'l periodu del idioma protoeslavu y el del ucraín actual:

  1. Nuna sílaba recién zarrada, esto ye, una sílaba qu'acaba nuna consonante, los protoeslavos o y y muten a i si la vocal siguiente en protoeslavu yera unu de los "yers" (ǐ (ь) o ǔ (ъ)).
  2. Pleofonía: Les combinaciones protoeslavas, ToRT y TeRT, onde T ye cualquier consonante y R ye r o l tienen los siguientes cambeos n'ucraín ##

TorT da ToroT (el protoeslavu *borda da l'ucraín boroda)

    1. TolT da ToloT (el protoeslavu *bolto da l'ucraín boloto)
    2. TerT da TereT (el protoeslavu *berza da l'ucraín bereza)
    3. TelT da ToloT (el protoeslavu *melko da l'ucraín moloko)
  1. La vocal nasal protoeslava ę refléxase como ja sacante dempués d'una sola llabial, onde se reflexa como ″ja ('я), o dempués d'una sibilante postalveolar onde se reflexa como a. Exemplos: el protoeslavu *pętĭ da nel ucraín p″jat' (п'ять); el protoeslavu *telę da nel ucraín telja; y el protoeslavu kyrčę da nel ucraín kyrča. Esta vocal nasal protoeslava deriva del protoindoeuropéu -en, -em, o una de les sonantes n y m.
  2. La lletra protoeslava ě (ѣ), reflexar n'ucraín xeneralmente como i sacante:
    1. Al entamu de la pallabra, onde se reflexa como ji: el protoeslavu *ěsti da l'ucraín jisty
    2. Depués de les sibilantes postalveolares, onde se reflexa como a: el protoeslavu *-yžěti da l'ucraín -yžaty
  3. Los protoeslavos i y y refléxense dambos n'ucraín como y
  4. La combinación protoeslava -CǐjV, onde C ye cualquier consonante y V ye cualesquier vocal, apuerta n'ucraín na combinación -CCjV, sacante:
    1. Si C ye llabial o 'r', onde apuerta -C"jV
    2. Si V ye la protoeslava y, entós la vocal n'ucraín muta a a, p. ex., el protoeslavu *žitĭje da l'ucraín žyttja
    3. Si V ye la protoeslava ĭ, entós la combinación apuerta ej, p. ex., el plural de xenitivu de mancomún eslavu *myšĭjĭ da n'ucraín myšej
    4. Si una o más consonantes precieden a 'C', entós nun se doblar les consonantes n'ucraín #

Les combinaciones protoeslavas dl y tl simplificar en l, por casu, el protoeslavu *mydlo da l'ucraín mylo

  1. El protoeslavu ǔl (voz ) y ǐl (voz ĺ̥) apuerta ov, ente que'l final de pallabra * apuerta v. Por casu, el protoeslavu *vĺ̥kǔ apuerta vovk n'ucraín

Cambeos actuales[editar | editar la fonte]

  1. La primer palatalización afecta a les velares y les vocales siguientes: y, y del protoeslavu i, a/i del protoeslavu ě; esto deriva del protoindoeuropéu ē:
    1. h/g antes d'estes vocales muta a ž
    2. k antes d'estes vocales muta a č
    3. x antes d'estes vocales muta a š
  2. La segunda palatalización afecta a les velares y les vocales siguientes: y del protoeslavu i deriváu d'un diptongu indoeuropéu y a/i del protoeslavu ě deriváu d'un diptongu indoeuropéu:
    1. h/g antes d'estes vocales muta a z
    2. k antes d'estes vocales muta a c
    3. x antes d'estes vocales muta a s
  3. La yodización afecta a toles consonantes y a la semivocal j (й). Prodúcense los siguientes cambeos:
    1. Les llabiales enserten una l ente la llabial y la semivocal: el protoeslavu *zemja da l'ucraín zemlja.
    2. Les velares siguíes por una semivocal muten como na primer palatalización. La semivocal cai. Esti cambéu puede ser rastrexáu hasta'l protoeslavu.
    3. ktj apuerta č
    4. tj apuerta č
    5. dj apuerta ž, sacante nos verbos onde apuerta
    6. sj apuerta š
    7. stj y skj apuerten šč (щ)
    8. zdj y zhj apuerten ždž
    9. zkj apuerta žč
    10. lj, nj y rj apuerten l, n y r (ль, нь y рь)
  4. N'ucraín, cuando dos o más consonantes xúntense a la fin de la pallabra, entós ensertar una "vocal flotante" so les condiciones siguientes.[1] Dada una agrupación consonántica C1(ь)C2(ь), onde C ye cualquier consonante ucraniana, la vocal de rellenu ensertar ente los dos consonantes y dempués del ь. Una vocal de rellenu solamente ensertar si C2 ye una de les consonantes siguientes: k, v, l, m, r, n y c. Nesti casu:
    1. Si C1 ye h, k o x, rellenar con o siempres
    2. Si C2 ye k o v, rellenar con o, pero nun se rellena si v deriva de voz l, por casu, vovk
    3. Si C2 ye l, m, r o c, entós rellénase con y
    4. La única esceición conocida ye vide′om, que se debería rellenar con y, pero sicasí añade una o.
    5. Les combinaciones -stv y -s′k nun se ruempen
    6. Si'l C1 ye j (й), l'aplicación d'estes regles vien siendo opcional, habiendo formes con rellenu y ensin rellenu

Asimilación[editar | editar la fonte]

Les asimilaciones siguientes asoceden:

  • Antes de la с d'un sufixu (-ський o -ство)
    • Si'l raigañu acaba en г (ґ), ж o з, entós muta a з y la с del sufixu piérdese.
    • Si'l raigañu acaba en к, ч o ц, entós muta a ц y el с del sufixu piérdese.
    • Si'l raigañu acaba en х, с o ш, entós muta a с y el с del sufixu piérdese (o la última lletra del raigañu esaníciase).
  • Les combinaciones siguientes de lletres camuden:
    • {ж, з} + дн ta contraida a {ж, з} + н.
    • ст + {л, н} ta contraida a с + {л, н}.
    • {п, р} + тн ta contraida a {п, р} + н.
    • {с, к} + кн ta contraida a {с, к} + н.

Disimilación[editar | editar la fonte]

La disimilación más común apaez nel infinitivu de verbos, ónde {д, т} + т disimila a ст, por casu, крад + ти da красти y плет + ти da плести.

Morfoloxía[editar | editar la fonte]

Nominal[editar | editar la fonte]

Sustantivos[editar | editar la fonte]

La declinación tien siete casos (nominativu, xenitivu, dativu, acusativu, presea, llocativu y vocativu), en dos númberos (singular y plural), y con completa concordanza de xéneru gramatical (masculín, femenín y neutru). Los axetivos, los pronomes, y los dos primeros númberos cardinales tienen formes concretes en función del xéneru.

Un tercer númberu, el dual, tamién esistió en ruteno, pero quitando'l so usu nos casos nominativos y acusativos de los númberos dos, trés y cuatro, p. ex. dvi hryvni/дві гривні vs. dvoje hryven/двоє гривень (recategorizado güei como nominativu plural), perdióse n'ucraín. Otros restos del dual pueden atopase en referencia a coses que son por naturaleza dobles: güeyos, costazos, oreyes, p. ex. plečyma. Dacuando, les formes duales pueden estremar ente significaos.

N'ucraín, hai 4 tipos de declinación. La primer declinación usar pa la mayoría de sustantivos femeninos. La segunda declinación usar pa la mayoría de sustantivos masculinos y neutros. La tercer declinación utilizar pa los sustantivos femeninos qu'acaben en ь o nuna sibilante postalveolar. La cuarta declinación usar pa los sustantivos neutros qu'acaben en я/а (del protoeslavu ę).

La mayoría de los tipos de declinación consta de 3 subgrupos distintos: fuerte, mista, y débil. La declinación débil ye pa sustantivos que les sos raigaños terminen nuna lletra blanda (siguida por vocal yodizada o vocal blanda). La declinación mista ye pa sustantivos que les sos raigaños terminen nuna sibilante postalveolar o dacuando en r. La declinación fuerte ye pa tolos demás sustantivos.

Si tómase como base'l final de les pallabres que tienen declinación fuerte, a partir de les regles siguientes pueden estrayese los finales de pallabra correspondientes nes declinaciones misto y débil:

  • Declinación mista *#

Toa o siguiendo a una sibilante postalveolar pasa a y.

    1. Toa и siguiendo a una sibilante postalveolar pasa a i.
  • Declinación débil: siempres que'l signu blandu ь o la semivocal й preciedan a la vocal final, prodúcense los cambeos siguientes(estos son principalmente cambeos d'ortografía, correlacionados con cambeos similares en protoeslavu):
    1. ьа y йа dan я
    2. ьо da е
    3. йе da є
    4. ьи da і
    5. йи da ї
    6. ьу y йу dan ю
    7. ьі da і
    8. йі da ї

Los sustantivos qu'acaben nuna consonante tán marcaos nes tables siguientes con (ensin terminación).

Primer declinación[editar | editar la fonte]

Esta declinación aplicar a sustantivos terminaos en а o я. Polo xeneral son sustantivos femeninos, pero unos cuantos sustantivos con esta terminación referir a oficios que pueden dir en masculín o en femenín. Nestos casos, el plural de xenitivu suel formase añadiendo -ів. Los sustantivos referíos a les persones pueden tomar tamién esta terminación.

Primer declinación: sustantivos femeninos

Singular
Fuerte Mista Débil (ь) Débil (й)
Nominativu
Xenitivu
Dativu (1)
Acusativu
Presea -ою -ею -ею -єю
Llocativo (1)
Vocativu
Plural
Fuerte Mista Débil (ь) Débil (й)
Nominativu
Xenitivu (2)
Dativu -ам -ам -ям -ям
Acusativu (3) -и / ∅ -і / ∅ -і / -ь -ї / -й
Presea -ами -ами -ями -ями
Locativu -ах -ах -ях -ях
Vocativu
  • (1) Una consonante velar esperimenta los cambeos correspondientes a la segunda palatalización
  • (2) Si dos o más les consonantes queden a la fin de la pallabra, entós puede metese una vocal de rellenu

(3) La forma del xenitivu usar pa tolos sustantivos animaos, ente que los sustantivos inanimaos tomen la forma nominativa.

Segunda declinación[editar | editar la fonte]

La segunda declinación aplicar a sustantivos masculinos y neutros.

Sustantivos masculinos: son principalmente sustantivos que terminen en consonante, en signu blandu ь o en й. Na declinación masculina, los sustantivos que terminen en р pueden pertenecer a cualesquier de los trés subgrupos de la declinación: fuerte, mista y débil. La forma nominativa nun dexa estremar a priori a cuál de los trés subgrupos pertenez el sustantivu.

Segunda declinación: sustantivos masculinos

Singular
Fuerte Mista Débil (ь) Débil (й)
Nominativu -ь / ∅ (1)
Xenitivu (2) -а / -у -а / -у -я / -ю -я / -ю
Dativu (3) -ові / -у -еві / -у -еві / -ю -єві / -ю
Acusativu (4) ∅ / -а ∅ / -а -ь / -я -й / -я
Presea -ом -ем -ем -єм
Llocativu (5) -ові / -і / -у -еві / -і -еві / -і -єві / -ї
Vocativu (6) -у / -е -е / -у
Plural
Fuerte Mista Débil (ь) Débil (й)
Nominativu
Xenitivu -ів -ів -ів / -ей (7) -їв
Dativu -ам -ам -ям -ям
Acusativu (8) -и / -ів -і / -ів -і / -ів -ї / -їв
Presea -ами -ами -ями -ями
Llocativu -ах -ах -ях -ях
Vocativu

Notes:

  • (1) Namái colos sustantivos débiles qu'acaben en р.
  • (2) La terminación depende de la naturaleza del sustantivu, conforme a les siguientes normes de la ortografía del ucraín:[2]
    • Úsase la terminación con
      1. Nomes d'oficios y de persones (nome y apellíu)
      2. Nomes de plantes y animales
      3. Nomes d'oxetos
      4. Nomes de poblamientos y sitios xeográficos
      5. Nomes d'unidaes de midida

Nomes de máquines

      1. Pallabres d'orixe estranxeru que describan partes xeométriques o oxetos concretos.
    • Úsase la terminación con Elementos químicos, materiales (hai unes cuantes esceiciones)
      1. Sustantivos coleutivos
      2. Nomes d'edificios y los sos partes
      3. Nomes d'organizaciones y los sos sitios
      4. Fenómenos naturales
      5. Sentimientos
      6. Nomes de procesos, estaos, fenómenos sociales (tanto concretos como astractos)
      7. Nomes d'orixe estranxeru que se refieran a procesos físicos o químicos
      8. Nomes de xuegos y bailles
  • (3) El final en -ові ye preferible.
  • (4) Nel acusativu, úsase'l xenitivu pa sustantivos animaos y el nominativu pa inanimaos.
  • (5) Pa evitar la palatalización, los sustantivos con raigañu velar usen la terminación . Les otres formes son dafechu aceptables. Los sustantivos acabaos en esperimenten la primer palatalización.
  • (6) Si usa la terminación , produzse la primer palatalización. Sicasí, pueda evitase usando la forma .
  • (7) El segundu final solo asocede con un pequeñu grupu de sustantivos.
  • (8) Úsase'l xenitivu pa oxetos animaos, ente que los inanimaos tomen la forma nominativa.

Sustantivos neutros: aquellos sustantivos neutros qu'acaben en о o en е, según aquellos sustantivos qu'acaben en я precedíos por cualesquier consonante doble, por apóstrofu, o por dos consonantes, que principalmente deriven de verbos. Esta última categoría terminó d'antiguo en *ĭjе, pero debíu al cambéu de sonido antes esplicáu desenvolvió una я final.

Segunda declinación: sustantivos neutros
Singular
Fuerte Mista Débil Débil (ĭjе)
Nominativu
Xenitivu
Dativu
Acusativu
Presea -ом -ем -ем -ям
Llocativu (1)
Vocativu
Plural
Fuerte Mista Débil Débil (ĭjе)
Nominativu
Xenitivu -ь / ∅ (2)
Dativu -ам -ам -ям -ям
Acusativu
Presea -ами -ами -ями -ями
Llocativu -ах -ах -ях -ях
Vocativu
  • (1) Necesariamente produzse la segunda palatalización, sacante nos sustantivos ĭjе.
  • (2) La consonante doble pasa a ser una consonante sola si usa'l ь. Aun así, si una sibilante postalveolar ye la postrera consonante, entós nengún ь úsase, pero escríbese tamién una consonante sola. Pa una consonante final llabial, la terminación ye -'їв. Finalmente, los sustantivos monosílabos tomen la terminación -ів. Si dos o más consonantes apaecen a la fin, entós podría tenese que meter una vocal de rellenu.
Tercer declinación[editar | editar la fonte]

Esta declinación solamente úsase pa sustantivos femeninos terminaos en consonante. Ye senciella, yá que solamente tien dos subgrupos: declinación débil y declinación mista.

Tercer declinación
Singular
Débil Mista
Nominativu
Xenitivu
Dativu
Acusativu
Presea (1)
Llocativu
Vocativu

-y

Plural
Débil Mista
Nominativu
Xenitivu -ей -ей
Dativu -ям -ам
Acusativu
Presea -ями -ами
Llocativu -ях -ах
Vocativu
  • (1) Puesto que esta terminación deriva de la terminación protoeslava -ĭjǫ, produzse una duplicación consonántica de resultes de les regles enantes esplicaes. Amás, si la forma nominativa del sustantivu tien pa , entós asina se va faer la forma instrumental, por casu, ніччю (singular instrumental) y ніч (nominativu singular)
Cuarta declinación[editar | editar la fonte]

Esta declinación solamente úsase en sustantivos neutros derivaos del protoeslavu *ę. Hai dos subgrupos: aquellos con una н ensertada, y aquellos con una т ensertada.

Cuarta declinación
Singular
(н) (т)
Nominativu ім'я теля
Xenitivu імені теляти
Dativu імені теляті
Acusativu ім'я теля
Presea ім'ям телям
Llocativu імені теляті
Vocativu ім'я теля
Plural
(н) (т)
Nominativu імена телята
Xenitivu імен телят
Dativu іменам телятам
Acusativu імена телята (телят)
Presea іменами телятами
Llocativu іменах телятах
Vocativu імена телята

Axetivos[editar | editar la fonte]

Los axetivos ucraínos tienen de concordar colos sos sustantivos en xéneru, númberu, y casu.

N'ucraín, esiste un númberu amenorgáu d'axetivos, principalmente posesivos, que esisten en masculín na llamada forma "curtia". La forma curtia ye una reliquia de la declinación indefinida de los axetivos en protoeslavu. Exemplos comunes d'esta declinación anómala son бабин (masculín) comparáu con бабина (femenín); братів (masculín) comparáu con братова (femenín); y повинен (masculín) comparáu con повинна. La forma "curtia" solamente esiste nel nominativu masculín. Toles demás formes son regulares.

Declinación[editar | editar la fonte]

N'ucraín, hai 2 tipos de declinación d'axetivos: fuerte y débil. La débil estrémase de la mesma en dos subgrupos. A diferencia de lo qu'asocede nos sustantivos, equí les sibilantes postalveolares cunten como dures. Esiste una declinación mista especial pa los axetivos qu'acaben en -лиций. Estos axetivos deriven del sustantivu лице, describiendo tipos de cares, por casu, білолиций.

Declinación fuerte (-ий) d'axetivos
Singular Plural
Masculín Neutru Femenín
Nominativu -ий
Xenitivu -ого -ого -ої -их
Dativu -ому -ому -ій -им
Acusativu (1) -ий / -ого -і / -их
Presea -им -им -ою -ими
Llocativu (2) -ім / -ому -ім / -ому -ій -их
Declinación débil (-ій) d'axetivos
Singular Plural
Masculín Neutru Femenín
Nominativu -ій
Xenitivu -ього -ього -ьої -іх
Dativu -ьому -ьому -ій -ім
Acusativu (1) -ій / -ього -і / -іх
Presea -ім -ім -ьою -іми
Llocativu (2) -ім / -ьому -ім / -ьому -ій -іх
Declinación débil (-їй) d'axetivos
Singular Plural
Masculín Neutru Femenín
Nominativu -їй
Xenitivu -його -його -йої -їх
Dativu -йому -йому -їй -їм
Acusativu (1) -їй / -його -ї / -їх
Presea -їм -їм -йою -їми
Llocativu (2) -їм / -йому -їм / -йому -їй -їх
Declinación mista (-лиций) d'axetivos
Singular Plural
Masculín Neutru Femenín
Nominativu -лиций -лице -лиця -лиці
Xenitivu -лицього -лицього -лицьої -лицих
Dativu -лицьому -лицьому -лицій -лицим
Acusativu (1) -лицій / -лицього -лице -лицю -лиці / -лицих
Presea -лицим -лицим -лицьою -лицими
Llocativu (2) -лицім / -лицьому -лицим / -лицьому -лицій -лицих

Nota sobre les declinaciones:

  • (1) Nel casu acusativu (sacante'l singular femenín), estremar ente axetivos animaos (=xenitivu) ya inanimaos (=nominative).
  • (2) El final en -ому ye más avezáu. La otra forma ye una reliquia de la declinación indefinida de los axetivos del protoeslavu.
Otres formes del axetivu[editar | editar la fonte]

Los axetivos ucraínos tamién tienen formes comparatives y superlatives.

La forma comparativa créase dexando cayer ий y añadiendo a la fin -(і)ший. La resultancia tórnase como un axetivu de raigañu fuerte regular. Dellos axetivos tienen formes irregulares.

La forma superlativa créase añadiendo'l prefixu най- a la forma comparativa. Les pallabres de calter relixosu de cutiu añaden el prefixu пре- (bien) a la forma comparativa. Dellos axetivos tienen formes irregulares.

Alverbios[editar | editar la fonte]

N'ucraín, los alverbios fórmense coyendo'l raigañu del axetivu (retirando la −а del femenín nominativu singular; les formes qu'acaben en −я sustituyir por −ьа (dempués de consonantes) o −йа (dempués de vocales), antes de retirar la −а) y añadiendo la terminación:

  • , ye la terminación avezada, *

, puede usase pa dellos raigaños fuertes (nengún ь o й a la fin), por casu, добре de добрий. Esto ye bien común pa la forma comparativa del axetivu. Por casu, гарний da гарно. Les formes comparativu y superlativu d'un alverbiu fórmense coyendo la forma correspondiente del axetivu y reemplazando −ий por , por casu, гарніше de гарніший.

Los alverbios tamién pueden derivar del llocativu o singular instrumental d'un sustantivu, por casu, ввечері (de в más el llocativu de вечера), нагорі (de на más el llocativu de гора).

Pronomes[editar | editar la fonte]

Pronomes personales[editar | editar la fonte]

Los pronomes personales tórnense asina:

1ª sing 2ª sing 3ª sing masc 3ª sing fem 3ª sing neut 1ª pl 2ª pl 3ª pl
Nominativu я ти він вона воно ми ви вони
Xenitivu мене тебе його / нього її / неї його / нього нас вас їх / них
Dativu мені тобі йому їй йому нам вам їм
Acusativu мене тебе його її його нас вас їх / них
Presea мною тобою ним нею ним нами вами ними
Llocativu мені тобі ньому / нім ній ньому / нім наc вас них
Pronomes demostrativos[editar | editar la fonte]

El pronome demostrativu, той, tórnase asina:

Masculín Neutru Femenín Plural
Nominativu той те та ті
Xenitivu того того тієї тих
Dativu тому тому тій тим
Acusativu N o G те ту N o G
Presea тим тим тією тими
Llocativu тому / тім тому / тім тій тих
Pronomes posesivos[editar | editar la fonte]

Los pronomes posesivos de primer persona del singular (мій) y segunda persona del singular (твій) tornar de manera asemeyada, como puede trate na siguiente tabla:

Masculín Neutru Femenín Plural Masculín Neutru Femenín Plural
Nominativu мій моє моя мої твій твоє твоя твої
Xenitivu мого мого моєї моїх твого твого твоєї твоїх
Dativu моєму моєму моїй моїм твоєму твоєму твоїй твоїм
Acusativu N o G моє мою N o G N o G твоє твою N o G
Presea моїм моїм моєю моїми твоїм твоїм твоєю твоїми
Llocativu моєму моєму моїй моїх твоєму твоєму твоїй о твоїх

Los pronomes posesivos de primer persona del plural (наш) y segunda persona del plural (ваш) tornar según la siguiente tabla. Les formes del nominativu masculín son les formes "curties".

Masculín Neutru Femenín Plural Masculín Neutru Femenín Plural
Nominativu наш наше наша наші ваш ваше ваша ваші
Xenitivu нашого нашого нашої наших вашого вашого вашої ваших
Dativu нашому нашому нашій нашим вашому вашому вашій вашим
Acusativu N o G наше нашу N o G N o G ваше вашу N o G
Presea нашим нашим нашою нашими вашим вашим вашою вашими
Llocativu нашому нашому нашій наших вашому вашому вашій ваших

El pronome posesivu de la tercer persona del plural, їхній, tórnase como un axetivu débil normal.

Pronomes interrogativos[editar | editar la fonte]

Los pronomes interrogativos хто y що tórnense asina:

Nom. Xen. Dat. Acus. Inst. Loc.
хто кого кому кого ким кому
що чого чому що чим чому

El pronome interrogativu чий tórnase asina:

Masculín Neutru Femenín Plural
Nominativu чий чиє чия чиї
Xenitivu чийого чийого чиєї чиїх
Dativu чиєму чиєму чиїй чиїм
Acusativu N o G чиє чию N o G
Presea чиїм чиїм чиєю чиїми
Llocativu чийому чийому чиїй чиїх

Númberos[editar | editar la fonte]

Símbolu Cardinal Ordinal Cuntando
0 нуль нульовий --
1 один, одна, одне перший раз
2 два, дві другий двічі
3 три третій тричі
4 чотири четвертий чотири рази
5 п'ять п'ятий п'ять разів
6 шість шостий шість разів
7 сім сьомий сім разів
8 вісім восьмий вісім разів
9 дев'ять дев'ятий дев'ять разів
10 десять десятий десять разів
11-19 (1) Cardinal+надцять Cardinal+надцятий Cardinal+надцять разів
20 двадцять двадцятий двадцять разів
21 двадцять один двадцять перший двадцять один раз
30 тридцять тридцятий тридцять разів
40 сорок сороковий сорок разів
50 п'ятдесят п'ятдесятий п'ятдесят разів
60 шістдесят шістдесятий шістдесят разів
70 сімдесят сімдесятий сімдесят разів
80 вісімдесят вісімдесятий вісімдесят разів
90 дев'яносто дев'яностий дев'яносто разів
100 сто сотий сто разів
200 двісті двохсотий двісті разів
300 триста трьохсотий триста разів
400 чотириста чотирьохсотий чотириста разів
500 п'ятсот п'ятисотий п'ятсот разів
600 шістсот шестисотий шістсот разів
700 сімсот семисотий сімсот разів
800 вісімсот восьмисотий вісімсот разів
900 дев'ятсот дев'ятисотий дев'ятсот разів
1000 тисяча тисячний тисяча разів

Comentarios:

  • (1) Cualquier signu blandu cai si va a la fin de la pallabra nel númberu cardinal orixinal.

Polo xeneral, les siguientes regles determinen la concordanza ente'l númberu cardinal y un sustantivu. Nel casu nominativu, los sustantivos concuerden col últimu númberu en cualquier númberu compuestu. Los sustantivos que tengan de concordar con un númberu termináu en 2, 3 o 4 tán en nominativu plural, pero retienen l'acentuación del dual, esto ye, del xenitivu singular. Los sustantivos que tienen de concordar con un númberu termináu en 5, 6, 7, 8, 9, 0, y tolos 11-19 van en xenitivu plural. En cualesquier otru casu, los sustantivos y los númberos tán nel mesmu casu.

Verbos[editar | editar la fonte]

La conxugación gramatical realizar a partir de trés persones en dos númberos con trés senciellos tiempos verbales (presente-futuru, futuru, y pasáu), con formes perifrástiques pal futuru y condicional, según formes imperatives y participios pasaos/presentes, estremaos pol so usu axetival o alverbial. Hai dos voces: activa y media-pasiva, que constrúyese añadiendo'l sufixu reflexivu -ся/сь a la forma activa. Una carauterística interesante ye que'l pasáu concuerda en xéneru col suxetu, pa ello'l participiu ta orixinalmente formáu en perifrásticu perfectu col presente de быть (modernu: бути) /bɨtʲ/,"ser".

La inflexón verbal güei ye considerablemente más senciella qu'en protoeslavu. L'antiguu aoristo, l'imperfectu, y el (perifrásticu) pluscuamperfeutu sumieron n'ucraín. La perda de trés de los anteriores seis tiempos viose compensada, al igual que n'otres llingües eslaves, nel aspeutu verbal. La mayoría de los verbos funcionen en pares, unu con aspeutu imperfeutivu o connotación continua, y l'otru con aspeutu perfectivu o completáu, de normal formáu con un prefixu de calter preposicional, pero dacuando utilizando un raigañu distintu.

El presente del verbu бути, el verbu copulativu del ucraín, güei de normal usa la forma є pa toles persones y númberos. Enantes (antes de 1500) y dacuando n'ámbitos llitúrxicos, podíen trate aspeutos de la conxugación plena. Nesti exemplu puede trate l'afinidá indoeuropea del ucraín:

Castellán Ucraín !AFI Llatín PIE
"soi" я єсьми* /(je)smɪ/ sum éǵh₂om H₁ésmi
"yes" ти єси /(je)sɪ/ túh₂

H₁ési

"(él, ella, ello) ye" він, вона, воно єсть, є /jestʲ, je/ est khī H₁ésti
"somos" ми єсьмо* /jesmɨ/ sumus wéy H₁smés
"sois" ви єсьте* /jeste/ estis ju H₁ste
"son" вони суть* /sutʲ/ sunt tō H₁sónti

Nota: les formes ucraínes marcaes con asteriscu (*) considérense arcaiques nel ucraín estándar contemporaneu (anque entá s'usen en dellos dialeutos) y tán reemplazaes por є. Nel tiempu presente, el verbu бути ye frecuentemente omitíu (o reemplazáu por una raya "—" na escritura), por casu, Я — студент.

Clasificación de verbos[editar | editar la fonte]

N'ucraín hai dos formes de clasificar los verbos: la tradicional y l'histórica llingüística.

La clasificación tradicional de verbos subdivide los verbos en dos categoríes, basándose na forma de la 3ª persona del singular del tiempu presente de la manera indicativa:

  1. Verbos de tema е, que tienen el final o na 3ª persona del singular.
  2. Verbos de tema и, que tienen el final -ить na 3ª persona del singular.

Otra manera, la clasificación histórica-llingüística clasifica a los verbos en 5 categoríes. Les clases 1, 2 y 3 correspuenden a los verbos de tema е de la clasificación tradicional, ente que la clase 4 correspuende a los de tema и. Los de la clase 5 son verbos atemáticos.[3]

  1. Clase 1: temes en
    • La mesma tema nel presente y l'infinitivu
      • La mesma tema consonánticu (los últimos trés exemplos nun aparentar tar equí por cuenta de dellos cambeos de soníu (palatalización) n'ucraín):
          • нести / несе
          • пекти / пече
          • умерти / умре
          • почати / почне
      • La mesma tema vocálicu #****

плисти / пливе

    • Infinitivu en -ати
      • Tema consonántica #***

брати / бере

      • Tema vocálica #***

рвати / рве

  1. Clase 2: "n" verbos (mayoritariamente verbos perfectivos)
    • двигнути / двигне
  2. Clase 3: Presentes en є (esperimenta los cambeos acomuñaos cola yodización)
    • Verbos primarios
      • Mesma tema en presente ya infinitivu
        • Mesma tema vocálica #****

знати / знає

        • Mesma tema consonántica (esta tema tien dacuando una forma pleofónica nel infinitivu)
          • молоти (protoeslavu *melti) / меле (мелю)
          • полоти (protoeslavu *polti) / поле (полю)
      • Infinitivu en -ати
        • Mesma tema vocálica (-я)
          • сіяти / сіє
        • Mesma tema consonántica #****

орати / оре (орю)

        • La tema esperimenta los cambeos acomuñaos a doblar les consonantes (la resultancia ye llixeramente regularizáu nun -ĭje que nun muta a cuando s'esperaría)
          • бити: б'ю, б'єш ... (protoeslavu: *biti: bĭjǫ, bĭješĭ ...)
          • пити
          • лити: ллю, ллєш ...
    • Verbos derivaos (toles temes vocáliques)
      • а-tema #***

думати / думає

      • ě-tarreza #***

жовтіти / жовтіє

      • uva-tarreza #***

купувати / купує

  1. Clase 4: i-tema nel presente (esperimenta los cambeos acomuñaos a la yodización)
    • i-tema tanta en presente como n'infinitivu #**

хвалити / хвалить

    • ě-tarreza #***

вертіти / вертить

        • лежати / лежить
  1. Clase 5: verbos atemáticos (presente -m)
    • їсти
    • дати
    • -вісти
    • бути

Voces[editar | editar la fonte]

L'ucraín tien dos voces: (1) voz activa y (2) voz pasiva. La voz activa ye la única con un conxuntu completu de conxugaciones.

Manera indicativa de la voz activa[editar | editar la fonte]

El manera indicativa usar pa describir acontecimientos qu'asocedieron, asoceden o van asoceder. N'ucraín, la manera indicativa s'estructura en tres tiempo: presente, futuru y pasáu.

Presente[editar | editar la fonte]

Deriva del presente del indoeuropéu. El protoeslavu y, más tarde, l'ucraín retuvieron el so significáu solamente pa verbos imperfeutivos y desenvolvieron un significáu futuru pa verbos perfectivos.

Pa les temes е (clases 1, 2, y 3), les terminaciones son:

Terminaciones "e"
Singular Plural
Primer persona -у / -ю -емо / -ємо
Segunda persona -еш / -єш -ете / -єте
Tercer persona -е / -є -уть / -ють

Tolos verbos que la so raigañu acaba nuna velar esperimenten la primer palatalización en toles formes del presente (anque históricamente falando la primer persona del singular nun debería). Los finales en є usar pa raigaños que'l so tema acaba en vocal. Tolos verbos de la clase 3 y los acabaos en vocal usen y -ють. Amás, los verbos de la clase 3 esperimenten yodización naquelles formes qu'usen -ю-. Pa verbos reflexivos, na tercer persona del singular, la terminación tien el so históricu -ть restauráu primero que'l participiu -ся / -сь se afije. Asina, el final apuerta -еться.

Pa les temes и (clase 4), les terminaciones son:

Terminaciones "и"
Singular Plural
Primer persona -ю / (-у) -имо / -їмо
Segunda Persona -иш / -їш -ите / -їте
Tercer Persona -ить / -їть -ать / -ять

Tolos verbos de la clase 4 esperimenten la yodización na primer persona del singular. Asina, realmente solo hai una terminación, que por motivos ortográficos tien dos formes. Los verbos qu'acaben nuna vocal tomen la terminación de la segunda columna. Na tercer persona del plural, los verbos terminaos en llabial enserten una л antes del final, -ять. El final -ать úsase dempués de les sibilantes ж, ш, щ, o ч.

Exemplos[editar | editar la fonte]
нести (tema: нес-) (verbu de la clase 1)
Singular Plural
Ucraín Asturianu Ucraín Asturianu
Primer persona несу toi llevando несемо tamos llevando
Segunda persona несеш tas llevando несете táis llevando
Tercer persona несе ta llevando несуть tán llevando
вернути (tema: верн-) (verbu de clase 2)
Singular Plural
Ucraín Asturianu Ucraín Asturianu
Primer persona верну voi volver вернемо vamos volver
Segunda persona вернеш vas volver вернете vais volver
Tercer persona верне va volver вернуть van volver
читати (tema: чита-) (verbos de clase 3)
Singular Plural
Ucraín Asturianu Ucraín Asturianu
Primer persona читаю lleo читаємо lleemos
Segunda persona читаєш llees читаєте lleéis
Tercer persona читає llee читають lleen
говорити - (tema: говор-) (verbu de clase 4)
Singular Plural
Ucraín Asturianu Ucraín Asturianu
Primer persona говорю falo говоримо falamos
Segunda persona говориш fales говорите faláis
Tercer persona говорить fala говорять falen
Verbos atemáticos[editar | editar la fonte]

L'ucraín heredó del indoeuropéu, al traviés del protoeslavu, los trés siguientes verbos atemáticos. Estos verbos tienen la so conxugación propia nel presente. En tou lo demás son regulares.

дати - dar (perfectivu)
Singular Plural
Primer persona дам дамо
Segunda persona даси дасте
Tercer persona дасть дадуть
їсти - comer (imperfeutivu)
Singular Plural
Primer persona їм їмо
Segunda persona їси їсте
Tercer persona їсть їдять
Los compuestos acabaos en -вісти
Singular Plural
Primer persona -вім -вімо
Segunda persona -віси -вісте
Tercer persona -вість -відять
Pasáu[editar | editar la fonte]

El pasáu n'ucraín tien la peculiaridá de ser orixinalmente un axetivu, pos deriva del antiguu compuestu perfectu (correspondiente a, por casu, el final de participiu de la primer conxugación Gramática del llatín llatina -atus). Asina, el pasáu concuerda en númberu y xéneru col suxetu del verbu. Los finales siguientes tán añadíos al infinitivu col final -ти quitáu (la mayoría de les terminaciones de raigañu д y т tán cayíes):

  • Singular masculín:
    • Nota 1: piérdese depués de с, з, к, г, б, р.
    • Nota 2: les temes qu'acaben en е o о más una consonante convertir en і, por casu, ніс pero несла y міг pero могла. Les temes en я más una consonante tamién puede esperimentar esti cambéu.
  • Singular femenín: -ла
  • Singular neutru: -ло
  • Plural: -ли

Los verbos de clase 2 pueden tener formes ensin el −ну, por casu, заслабнути tien les formes заслаб, заслабла, заслабло, y заслабли. Non tolos verbos de clase 2 esperimenten esti cambéu.

Estes formes conócense como "participiu pasáu activu I". El singular masculín evolución d'un más tempranu -лъ que se perdió (cf. Polacu ).

Futuru[editar | editar la fonte]

N'ucraín, hai dos futuros distintos pa verbos imperfeutivos. La primer forma, llamada simple (проста форма), formar al añader al infinitivu del verbu les siguientes terminaciones, que deriven del protoeslavu *jęti (tema del presente: jĭm−):

Futuru simple
Singular Plural
Terminación

Terminación

Exemplu
Primer persona -му їстиму -мемо їстимемо
Segunda persona -меш їстимеш -мете їстимете
Tercer persona -ме їстиме -муть їстимуть

La segunda forma, llamada compuesta (складена форма), combina la conxugación presente del verbu бути col infinitivu del verbu. Asina,

Futuru compuestu
Singular Plural
Primer Persona буду їсти будемо їсти
Segunda Persona будеш їсти будете їсти
Tercer Persona буде їсти будуть їсти

Toos estos exemplos son el futuru de "comer" n'ucraín.

Manera imperativa de la voz activa[editar | editar la fonte]

El manera imperativa usar pa dar órdenes. Nesta manera solamente esiste'l tiempu presente n'ucraín. Nun esiste na primer persona del singular.

N'ucraín, la manera imperativa formar cola tema del presente del verbu más les terminaciones siguientes (l'exemplu basar nel ucraín пити):

Manera imperativa n'ucraín
Singular Plural
Primer persona -ьмо / -ймо / -мо / -імо (пиймо)
Segunda persona -ь / -й / ∅ / -и (пий) -ьте / -йте / -те / -іть (пийте)
Tercer persona хай o нехай + 3ª persona singular presente (хай п'є o нехай п'є) хай o нехай + 3ª persona plural presente (хай п'ють o нехай п'ють)

El primer conxuntu de finales usar pa temes terminaes en dental (з, д, т, с, н, y л). El segundu usar pa temes terminaes en vocal. El terceru usar pa temes terminaes en llabial o sibilante postalveolar (б, в, м, п, ф, ш, щ, ч, ж, y р). El cuartu usar p'aquellos verbos que la so forma ensin afixos acentúase a la fin na primer persona de singular del presente. Tamién, la mayoría de verbos de clase 2 y aquellos verbos terminaos en consonante más л o р tomen estos finales. Por casu, бери y вибери. Los verbos de clase 5 usen el primer conxuntu de finales, pero esperimenten una forma arcaica de yodización, de cuenta que дь apuerta ж (en llugar de дж), por casu, їжте < їд+ьте. Esto nun s'aplica a дати, que ta tratáu como verbu regular con tema en да-.

Hai de tenese en cuenta que tolos verbos con temes acabaes en к y г esperimenten la primer palatalización. Los verbos de clase 3 con temes en к, г, y с esperimenten yodización (como asocede na so conxugación presente).

Manera condicional de la voz activa[editar | editar la fonte]

El manera condicional usar pa situaciones hipotétiques o deseyaes. Tien 2 tiempos n'ucraín: presente condicional y pasáu condicional.

Presente condicional[editar | editar la fonte]

El presente condicional formar n'ucraín a partir del participiu би o de la forma curtia б, que deriva de l'arcaica conxugación del aoristo de бути y el participiu activu pasáu I, lo cual ye igual que'l participiu pasáu indicativu. Asina, hai concordanza ente'l suxetu y el participiu. Un exemplu d'esta construcción sería я би хотів (gustaríame...).

Pasáu condicional[editar | editar la fonte]

El pasáu condicional formar n'ucraín a partir del participiu би o de la forma curtia б siguida pol participiu pasáu activu I del verbu бути (був, була, було, були) y dempués el participiu pasáu activu I del verbu. Dambos participios tienen que concordar cola tema. Un exemplu d'esta construcción sería як я би був знав... (yo supiera...). Alternativamente, el pasáu condicional puede formase usando la forma якби y el participiu pasáu activu I del verbu, por casu, якби я знав....

Voz pasiva[editar | editar la fonte]

La voz pasiva tien 2 funciones distintes. Amuesa que daquién fixo daqué al suxetu o que al suxetu asocediólu daqué d'orixe indetermináu. N'ucraín, la voz pasiva ta formada como sigue:

  1. Usu d'un verbu reflexivu: митися (llavase)
  2. Usu del verbu copulativu y el participiu pasivu pasáu: Він був вбитий (foi asesináu).
  3. Usu impersonal de la tercer persona del plural del participiu activu pasáu I: Його вбили (asesinar).
  4. La construcción siguiente: Було + singular neutru del participiu pasivu pasáu, la forma "-но/-то": Місто було захоплене (la ciudá tuvo prindada).

Participios y sustantivos verbales[editar | editar la fonte]

N'ucraín, queden restos de los cinco participios del protoeslavu.

Participiu activu presente[editar | editar la fonte]

Esti participiu fórmase coyendo la tercer persona del plural, quitando ть y añadiendo чи(й). Suel usase como xerundiu cola forma чи. Dacuando, úsase como axetivu, cola forma чий. Exemplos d'esti participiu son несучи, знаючи, y хвалячи.

Participiu pasivu presente[editar | editar la fonte]

Esti participiu nun esiste n'ucraín como forma separada. Sicasí, puede apaecer como axetivu cola forma -мий. Exemplos comunes d'esti participiu son відомий y знайомий.

Participiu activu pasáu I[editar | editar la fonte]

Esti participiu atópase formando'l tiempu pasáu del ucraín. Dacuando, apaez como un axetivu pa verbos intransitivos. Fórmase coyendo la tema d'infinitivu y añadiendo el final , -ла, -ло y -ли pa formar el participiu pasáu (en realidá la forma indefinida del axetivu) y el final -лий pa formar l'axetivu regular. Un exemplu de la forma axetival ye почорнілий.

Participiu activu pasáu II[editar | editar la fonte]

Esti participiu suel atopase como xerundiu, mientres ye solo úsase dacuando como axetivu. Ta formáu por tomar el participiu pasáu masculín I y añadiendo el final -ши(й). Un exemplu del xerundiu ye знавши, mientres un axetivu común (dialeutal) sería la pallabra бувший.

Participiu pasivu pasáu[editar | editar la fonte]

El participiu pasivu pasáu ye l'únicu usáu xeneralmente como axetivu. Hai dos formes paraleles ensin diferencia de significáu: en -тий o en -ний. Formar cola tema d'infinitivu pa la mayoría de verbos. Los verbos de clase 2 pueden, como n'otros participios, cayer el sufixu ну o solo'l у, por casu, движений de двигнути. Los verbos de clase 3 -увати o -ювати van reemplazar у por о y ю por ь/йо (ь si una consonante preciede o й si preciede una vocal), por casu, мальований de малювати. Finalmente, los verbos de clase 1 con voz plena usen n'efeutu la tema presente pa formar el so participiu pasivu pasáu, por casu мелений de молоти (< *melti en protoeslavu). El final ta determináu como sigue:

  • Si la tema termina en vocal, ер o ор (deriváu d'una r sonante en protoeslavu), entós:
    • Si la vocal ye и, у, я, una sibilante más а, ер, o ор entós añader -тий, por casu, розп'ятий, тертий, o жатий.
    • Pa los verbos de clase 4, el final ye -єний, por casu, гоєний.
    • N'otru casu, el final ye -ний.
  • Si la tema termina en consonante, entós añader -ений. Los verbos de clase 1 esperimenten la primer palatalización, mientres los de clase 2, 4 y 5 esperimenten yodización, por casu, печений, тиснений, ораний, лишений, люблений, y їджений.
Sustantivu verbal[editar | editar la fonte]

El sustantivu verbal fórmase coyendo'l participiu pasivu pasáu, quitando ий, doblando la consonante si dexar les regles so -ĭjV, y añadiendo una я. Esto da llugar a un sustantivu neutru tornáu como tolos sustantivos neutros en *ĭjе. Hai de tenese en cuenta que si la -е- del participiu pasivu pasáu ta acentuada entós la е va mutar a una і. Dellos exemplos son питання de питати y носіння de носити. Tamién hai que tener en cuenta que cualquier verbu de clase 3 en -увати o -ювати va restaurar la у o ю: малювання de мальований (малювати).

El sustantivu verbal n'ucraín deriva del sustantivu verbal protoeslavu, onde se formaba añadiendo *-ĭjе al participiu pasivu pasáu ensin el final. Asina, n'ucraín, la consonante dobla si ye posible.

Formación de pallabres[editar | editar la fonte]

L'ucraín tien un conxuntu ricu de prefixos, de naturaleza tantu preposicional como alverbial, según sufixos diminutivos, aumentativos, y frecuentativos. Toos estos pueden apilarse pa producir derivaos múltiples d'una pallabra dada. Los participios y otres formes inflexionales pueden tener una connotación especial. Por casu, la pallabra напіввідкритий puede ser dixebrada nos siguientes prefixos y sufixos:

на + пів + від + кри (raigañu) + тий.

Prefixos[editar | editar la fonte]

N'ucraín, los prefixos pueden añader a un raigañu y apilarse como nel exemplu anterior. Los prefixos más comunes apaecen na siguiente tabla. A pesar de que los prefixos tienen el significáu dau, cuando se xunen a un raigañu, pue que la pallabra nueva resultante tenga un únicu significando que disti del significáu orixinal del prefixu. Si ye posible, l'exemplu ta dau utilizando'l raigañu verbal ходити o'l raigañu nominal хід.

Prefixos ucraínos habituales
Prefixu Traducción al castellán Exemplu
пере- otra vegada, re- переходити
в-/у-, во- dientro de, en, en- входити, вхід
ви- fora de, ex- вихід, виходити
з-, с-, (зі-, зу-, со-, су-, із-, іс-) (1) xunto (con), con- сходи
за- más allá, trans- заходити, захід, Закарпаття
спів- co- співробітник
пів- a medies, mediu- південь
під- baxu-, sub- підходити
від-/од-

відходити

проти- en contra de, contra- протилежний
не- non, in-, non-, im- неходити
об-

обходити, обв'язковий

про-

проходити, продати

при- más cercanu, cis- приходити, Придністров'я
пре-

прекрасний

без- ensin безробітний
до- a, ad- доходити, додати
на-

надати

роз-

роздати, розходити

перво- primer первонароджений
пра- primero que, pre-, ante- прадід
над- enriba de, sobre, extra- надзвичайний
між- ente, inter- міжнародний

(1) L'ensame de formes n'ucraín pal protoeslavu *sŭ(n) (съ(н)) ye un resultáu del fechu que la s inicial podría asimilase (o disimilarse) coles consonantes iniciales del raigañu. Tamién, dende un ь siguíu había potencial pa cambeos de soníu más fondos. Finalmente, les pallabres que llegaron al ucraín de llingües eslaves distintes coles sos peculiaridaes propies o que l'orixe orixinal de la pallabra perdióse. Dellos exemplos de toles posibilidaes daes:[4]

  • збирати < *събирати
  • спекти < *съпекти
  • зіпріти < *съприти
  • ізнов
  • іспит < съпитъ
  • зошит < *съшитъ = arreyar xuntu *

зустріч < *състрѣчь

  • сусід < *сѫсѣдъ < *сънсѣдъ = sentar xuntu *

союз < *съюзь = xugu xuntu N'ucraín, la forma normal ye з sacante antes de к, п, т, ф y х onde la forma normal ye с.[2]

Les regles siguientes síguense cuando s'añader un prefixu al raigañu:

  1. Si'l prefixu termina en consonante y los el raigañu empieza con vocal yodizada, entós un apóstrofu añader ente'l prefixu y el raigañu, por casu, з'їсти.
  2. Si'l prefixu acaba en consonante y el raigañu empieza con dos o más consonantes, entós la vocal і ensertar ente'l prefixu y el raigañu, por casu, розібрати.

Sufixos[editar | editar la fonte]

N'ucraín, los sufixos añader a un raigañu y apilarse pa producir una familia de pallabres. Los sufixos más comunes son los de la tabla siguiente. Les llaves {} denotan los distintos sufixos con un significáu similar.

Sufixos ucraínos comunes
Tipu de raíz + sufijo = tipu de pallabra resultante Traducción al castellán Exemplu

Daquién que fai daqué, como "-ero" en "carteru", xeneralmente en masculín

школяр, ткач, коваль, бандурист, пастух

Femenín d'un sustantivu | княгиня

Sustantivu masculín cola carauterística del axetivu Sustantivu d'una nación/ciudá + {-ин(я), -як(а), -ець/-ця} = Sustantivu | Xentiliciu | українець

Descendiente de, fía de, fíu de | Шевченко (De швець), Ткачук (de ткач)

Sustantivu + -иха Femenín d'un sustantivu (xeneralmente peyorativu) сторожиха
Sustantivu + -ня

читальня, книгарня

Axetivu + -ота Tar nel estáu descritu pol sustantivu Tema del verbu o sustantivu + -ство

царство, товариство, жіноцтво

Axetivu + -ість

радість, старість

Diminutivu, de delles formes de significáu positivu (formes masculines/femenines/neutres)

млиночок, телятко, вітерець

Aumentativu con una connotación negativa | хлопчисько, дідище

Axetivu posesivu | братів

Axetivu posesivu | бабин

Perteneciente a, conteniendo'l sustantivu | дубовий, сільський

Perteneciente a | курячий, риб'ячий

Fechu de, consistente en

дерев'яний, гречаний

Fechu d'Axetivu Axetivu |

'Absolutamente, más altamente, desaxeradamente'

чистесенький/чистісінький
Axetivu + -нький = Sustantivu Axetival

чорненький

El sustantivu referir a la rexón

Київщина

Crea un verbu de cualesquier otra pallabra | купувати

Axetivos[editar | editar la fonte]

Dos o más los axetivos pueden ser combinaos nuna única pallabra usando una о como vocal d'enllaz. Por casu, сільськогосподарський, que consta de los axetivos сільський y господарський. Si'l segundu axetivu empieza con una vocal, la vocal d'enllaz dixebrar del segundu axetivu con una raya, por casu, середньо-європеський.

Verbos[editar | editar la fonte]

Amás de los sufixos y prefixos que pueden añader a los verbos, los verbos ucraínos heredaron rastros ocasionales de l'apofonía indoeuropea. La apofonía primaria ye la diferencia ente vocales indoeuropees llargues y curties. N'ucraín, por cuenta de que les vocales llargues y curties esperimentaron distintos reflexos, esta apofonía ta reflexada como cambéu vocálicu. Los verbos resultantes son de cutiu pares imperfectu-perfectu. Por casu, tenemos скочити y скакати (indoeuropéu *skoki- y *skōka-).

Estructura de frase fundamental[editar | editar la fonte]

Coordinación[editar | editar la fonte]

Les coordinaciones ucraínes comunes son:

  • і / й / та (y)
  • а (y, pero)
  • але (pero)

Subordinación[editar | editar la fonte]

Les subordinaciones ucraínes comunes son:

  • як (como, si)
  • коли (cuando)
  • якщо (si)

Sintaxis[editar | editar la fonte]

L'orde de pallabra básicu, tantu na conversación como na llingua escrita, ye suxetu-verbu-oxeto. Aun así, yá que les rellaciones tán marcaes por flexón, hai cierta flexibilidá nel orde de les pallabres, y toles permutaciones pueden usase. L'orde de pallabra espresa la importancia lóxica d'una o otra cosa dicha, y el grau de definitud.

Negación[editar | editar la fonte]

A diferencia otres llingües indoeuropees como l'inglés o'l llatín, l'ucraín almite negación múltiple, como en “nixto nikoly nikomu ninčoho ne proščfolie” (‘naide nunca perdona a cualesquier cualquier cosa', lliteralmente ‘naide nunca a naide nada nun perdona').

Los oxetos d'un verbu negáu tornar en xenitivu, onde seríen acusativo si'l verbu nun tuviera negáu.

Usu inflexional[editar | editar la fonte]

Caso[editar | editar la fonte]

L'usu de casos n'ucraín puede ser bien complicáu. Polo xeneral, el nominativu, xenitivu, acusativu, y vocativu pueden usase ensin una preposición. Otra manera, el llocativu y los casos presees úsense principalmente con una preposición. Amás, como asocede en preposiciones llatines, distintes preposiciones pueden dir siguíes por sustantivos en casos distintos, dando llugar a significaos distintos.

Aspeutu[editar | editar la fonte]

Los verbos ucraínos pueden tener unu de dos aspeutos: imperfeutivu y perfectivu. Nel imperfeutivu, la forma denota una aición que ta teniendo llugar nel presente, que ye actual, que ye repetitiva o que ye habitual. Nel perfectivu, la forma indica una aición que ta completada, que ye la resultancia d'una aición, que ye'l principiu d'una aición, o que ye más curtia o más llarga de lo habitual. Por casu, spaty (спати) ye imperfeutivu, mientres pospaty (поспати) ye perfectivu.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Notes[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Carlton, T. R. (1972). A Guide to the Declension of Nouns in

Ukrainian (n'inglés). Edmonton: Universidá de Alberta.

  • De Bray, R. G. A. (1951). Introduction to Slavonic Languages (n'inglés).
  • Panejko, Oleksander (1950). Граматика Україньської мови (n'ucraín).
  • Dellos autores (1993). Наукова думка: Український Правопис, 4ª (n'ucraín).

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]