Gramática del turcu

De Wikipedia

Introducción[editar | editar la fonte]

Harmonía vocálica - Ünlü uyumu[editar | editar la fonte]

La vocales anteriores (y, i, ö, ü) tienen que ser siguíes poles vocales anteriores y les vocales posteriores (a, ı, o, o) tienen de ser siguíes poles vocales posteriores. Esta regla llámase la "harmonía palatal" (Büyük ünlü uyumu), ej: çiçek (flor), gömlek (camisa), küçük (pequeñu)...

Les vocales llanes (a, y, ı, i) tienen que ser siguíes poles vocales llanes; pero les vocales arrondaes (o, o,ö,ü) tienen de ser siguíes poles vocales baxes y llanes (a/y) o altes y arrondaes (o/ü). Esta regla llámase la "harmonía llabial" (küçük ünlü uyumu), ej: oduncu (lleñador), kömürcü (carboneru), köylülerle (colos llabradores)

Según estes regles, cada vocal puede ser siguida solo por dos vocales, que son:

Vocal precedente Vocal siguiente
y y, i
i y, i
ö y, ü
ü y, ü
a a, ı
ı a, ı
o a, o
o a, o


Toos lo sufixos tamién reparen les mesmes regles.

Hai esceiciones a l'harmonía de les vocales:

En turcu, les pallabres que nun concordar cola regla de "l'harmonía de les vocales" son polo xeneral pallabres d'orixe estranxeru (la mayoría son d'orixe árabe persa y francés. Sicasí, los sufixos amestaos a tales pallabres tamién concuerden cola vocal de la última silaba:

  • memur
  • domates
  • hakim
  • otobüs
  • (funcionariu)
  • (tomate)
  • (xuez)
  • (autobús)

Sicasí, hai un pequeñu númberu de pallabres "turques" que nun concordar cola regla, estos son les pallabres que camudaron pol tiempu:

anne (madre), kardeş (hermanu), elma (mazana), haydi (anda), hadi (anda), hangi (cuál), dahi (tamién), hani (ónde), şişman (gordu), inanmak (creer)

La mayoría de les pallabres que terminen en vocal posterior + "l" faen el so respeutivu camudó a vocal anterior pa la siguiente sílaba:

  • Senegalliler
  • alkolü
  • festivali
  • petrollyr
  • kabulü
  • meşgulsün

Pero İspanyollar y İsrailliler cumplen la regla

Delles pallabres compuestes nun cumplen l'harmonía de les vocales (ej: bilgisayar, formáu por bilgi (información) y sayar (calculador) ilkbahar (primavera), formada por ilk (primero) y bahar (primavera)

Amás, los siguientes sufixos son invariables, polo que nun camuden cola "harmonía vocálica":

-ken -ki -yor -mtrak -leyin

Harmonía Consonantal - Ünsüz uyumu[editar | editar la fonte]

Les consonantes en turcu clasificar en dos grupos principales: Les sonores (titremli ünlüler) y les sordes (titremsiz ünlüler), y estes postreres en dos grupos asina:

  1. Les sonores b c d g ğ h j l m n r v y z
  2. Les fricatives sordes (titremsiz akıcı ünlüler): f h s ş
  3. Les oclusives y africaes sordes (titremsiz kapanmalı ünlüler): ç k p t

Nes pallabres que terminen por consonante sorda los sufixos que s'añader tamién empiecen con otra vocal sorda. Esti fenómenu d'asordamientu consonantal aplícase principalmente a los sufixos qu'empiecen por c, g o t: (c-ç g-k d-t). Si termina en vocal sonora entós debe tamién empecipiar en consonante sorda (salvu rares esceiciones).

  • kitap + cı : kitaı
  • öğren + ci : öğrenci
  • çalış + gan : çalışkan
  • sıkıl + gan : sıkılgan
  • sınıf + da : sınıfta *okul
+ da : okulda

.


Sonorización Consonantal - Ünsüz yumuşamesı[editar | editar la fonte]

Les consonantes sordes o fuertes se sonorizan en presencia de vocal. Esta regla nun aplica a los monosílabos como aç, ak, dik, ek, geç, gık. Anque nun s'aplica tampoco a les pallabres d'orixe estranxeru como ahlak, erzak, merak, mikroskop, hukuk o nomes propios como Facebook y Zonguldak, si fai la diferencia na llingua falada.

  • borç: (onun) borco *

ayak: (benim) ayağım

  • tat : (yemeğin) tadı
  • kap : ayakkabı
  • Zonguldak'a giderim
  • Facebook'a hoşgeldiniz
  • Üsküp'y uçan havayolları
  • delda: el so (él/ella) deuda *

pie: el mio pie * sabor: el sabor de la comida * cobertor: zapatu * voi a Zonguldak

Elisión - Ünsüz düşmesi[editar | editar la fonte]

Los nomes bisílabos de dellos órganos del cuerpu al igual que de pallabres d'orixe árabe sufren la perda de la so postrera vocal cuando s'amiesten sufixos pa formar nueves pallabres.

Turques

  • göğüs :
  • karın :
  • omoz :
  • ız :
  • buron :
  • pechu *

estómagu * hombro * boca * ñariz

  • tavuk göğsü
  • karnım ağrıyor
  • onun omzu
  • ağzımız kurudu
  • burnu akıyor
  • pechuga de pollu *

duelme l'estómagu * el so costazu * la nuesa boca ensugó él tien fluxu nasal

Árabes

  • fikir: benim fikrim
  • şehir: Türkiye'nın başşehri

Partes de la oración - Sözcük türü[editar | editar la fonte]

Les oraciones en turcu consten de 8 partes

  • Ad (isim): Sustantivu *

Eylem (fiil): Verbu * Sıfat: Axetivu * Belirteç (zarf): Alverbiu * İlgeç (edat): Partícula de preposición

  • Adıl (zamir): Pronome *

Ünlem: Exclamación

  • Bağlaç: Conxunción

L'orde de les pallabres na frase[editar | editar la fonte]

  • Delles normes:
    • Los axetivos precieden al sustantivu.
Ej.: büyük ev - casa grande (grande casa)
    • El llocativu suel dir de primeres d'oración.
Ej.: Masada bir kalem var - hai un llapiceru na mesa (na mesa un llapiceru hai)

El sustantivu[editar | editar la fonte]

Flexón[editar | editar la fonte]

Númberu[editar | editar la fonte]

  • En turcu esisten dos númberos, singular y plural. La forma del plural llograr cola ayuda del sufixu -llar (siguiendo a les vocales a/ı/o/o) o -ler (siguiendo a y/i/ö/ü).

Ej.: kitaplar (llibros), mumlar (veles), perdeler (cortines), öğrenciler (estudiantes)

  • El sufixu de plural nun s'utiliza cuando'l sustantivu vaya acompañáu d'un numberal:

Ej.: iki (tane) portakal - dos naranxes (dos pieces de naranxa)

Posesión[editar | editar la fonte]

Declinación[editar | editar la fonte]

En turcu hai seis caso (nominativu, acusativu, dativu, xenitivu, llocativu y ablativu).

  • El nominativu (yalın hal) emplégase a cencielles pa denominar un nome, y les sos funciones principales son les de suxetu de la oración y oxetu direutu indetermináu del verbu. Formar col raigañu del sustantivu ensin añader nenguna terminación.
  • El acusativu (belirtme hali) define sobre qué oxetu recái l'aición del verbu. N'español equival al complementu direutu del verbu (ej.: cantar un cantar, lleer un llibru, ver una película). Pero a diferencia d'otros idiomes, como en llatín, l'oxetu direutu del verbu non siempres va n'acusativu, yá que dacuando apaez en nominativu. La terminación del acusativu ye -i.
  • El dativu (yönelme hali) tien dos valores distintos. Per un sitiu indica la direición (voi al parque), y por otru'l beneficiariu de l'aición del verbu o oxetu indireutu (doi un regalu al mio hermanu). La terminación ye -a/-y.
    • L'oxetu indireutu tamién puede espresase por aciu la construcción nominativu + posposición "için" (para).
  • El llocativu (bulunma hali) espresa'l llugar nel que trescurre l'aición del verbu. Constrúyese añadiendo una de les siguientes terminaciones al sustantivu, siguiendo les regles d'harmonía vocálica:
-da: la postrera vocal ye a,ı,o, o y la postrera consonante ye sonora (lokantada - nel restorán).
-ta: la postrera vocal ye a,ı,o, o y la postrera consonante ye sorda (parkta - nel parque).
-de: la postrera vocal ye y, i,ö,ü y la postrera consonante ye sonora (üniversitede - na universidá).
-te: la postrera vocal ye y, i,ö,ü y la postrera consonante ye sorda (markette - nel mercáu).
  • El ablativu (ayrılma hali) espresa l'orixe d'una aición. Les sos terminaciones son -dan, -tan, -dean o -ten (siguiendo les mesmes regles que pal llocativu).

Orde de los sufixos[editar | editar la fonte]

  • raigañu del sustantivu + plural + posesivu + casu + -ki

Espresión de la esistencia/inesistencia: los sustantivos var y yok[editar | editar la fonte]

N'español, la esistencia d'un elementu espresar por aciu el verbu haber na so forma "hai". En turcu espresar por aciu l'usu de los siguientes sustantivos:

  • var: espresa la esistencia d'un oxetu. Ej.:
Masada kalem var (na mesa hai un boli)
  • yok: espresa la inesistencia de daqué. Ej.:
Ofiste el so yok (na oficina nun hai agua)

Estos sustantivos tamién s'empleguen pa espresar la posesión de la mesma forma que lo fai'l verbu "tener" n'español. En turcu, la construcción ye la siguiente:

  • construcción de xenitivu + var/yok
Benim bir arabam var (tengo un coche).
Ahmet'in büyük bir evi var (Ahmet tien una casa grande)
Onun (hiç) arkadaşı yok (él nun tien amigos)
  • Dambes construcciones pueden espresase en pasáu añadiendo les terminaciones -mış o -tı:
varmış, vardı (había)
yokmuş, yoktu (nun había)

Nomes verbales[editar | editar la fonte]

L'axetivu[editar | editar la fonte]

Xeneralidaes[editar | editar la fonte]

Axetivos calificativos[editar | editar la fonte]

Participios[editar | editar la fonte]

Intensificación del axetivu[editar | editar la fonte]

Comparativu[editar | editar la fonte]

Superlativu[editar | editar la fonte]

Diminutivos[editar | editar la fonte]

L'alverbiu[editar | editar la fonte]

Pronomes[editar | editar la fonte]

  • ben: yo *sen:

tu *o: él, ella *biz: nós, nós

  • siz: vós, vós, usté, ustedes
  • onlar: ellos, elles

Al igual que n'español, los pronomes pueden omitise cuando esiste un verbu conxugáu na frase.

En turcu, los alverbios (pallabres que completen el significáu de los verbos, los axetivos o otros alverbios en respuesta a les entrugues "¿cuándo?", "¿ónde?", "¿cuántu?" y "¿cómo?", estremar en cuatro grupos según les sos funciones y significaos:

Alverbios de tiempu (Zaman belirteçleri)[editar | editar la fonte]

Son les pallabres qu'indiquen el "tiempu"de l'aición. Los principales alverbios de tiempu son los siguientes:

  • sonra dempués, *
henüz inda, *

şimdi agora, *

daha inda, *

dün ayeri, *

hâlâ entá, *

bugün güei, *

hemen nel intre, *

yarın mañana, *

derhal darréu, *

önceki gün antieri, *

erken ceo, *

ertesi gün a otru día, *

geç tarde, *

geçen gün esti día, *

vaktiyle d'antiguo, *

sabahleyin pela mañana, *

önce antes, *

akşamleyin pela tarde, *

o zaman entós, *

akşamüstü pela tarde, *

günlerce mientres díes, *

bazen dacuando, *

sonunda a lo último
  • gece na nueche, *
demin va un minutu, *

gündüz nel día, *

çabucak rápido.

Alverbios de llugar (Yer belirteçleri)[editar | editar la fonte]

Son les pallabres que determinen el "llugar" o la "direición" de l'aición:

  • yukarı enriba *

aşağı embaxo * ileri alantre * geri tras

  • içeri dientro *

dışarı fuera * uzak lloñe *

yacın cerca

.


En turcu, los alverbios de llugar utilizar de la siguiente manera:

  • Utilizar en casu acusativu dientro d'una "rellación posesiva":

o evin arkası (detrás de la casa) o pencerenin önü (delantre de la ventana) o binenın sağı (la derecha del edificiu) o kulenin solu (la izquierda de la torre) o bahçenin ortası (el centru del xardín)

  • Pueden tomar los demás sufixos de los casos del sustantivu:

o sağa (a la derecha) o sola (a la izquierda) o içerde (adientro) o dışarıda (fuera) o yukarıdan (dende enriba) o suelden (pela esquierda)

  • Pueden tomar los sufixos d'acusativu d'una "rellación posesiva" xunto colos demás sufixos de los casos del sustantivu:

o toprağın altında (debaxo de la tierra) o damın üştünde (sobre'l teyáu) o evin yanında (al llau de la casa) o binenın önünden (enfrente del edificiu) o ağacın sağına (a la derecha del árbol) o okulun yacınında (cerca del colexu)

  • Pueden tomar el sufixu del plural -llar (-ler) xunto colos sufixu de los casos del sustantivu:

o yacınlarda (nes cercaníes) o evin yacınlarında (nes cercaníes de la casa) o uzaklarda (de lloñe) o uzaklardan (de lo lloñe)

Alverbios de cantidá (Ölçü belirteçleri)[editar | editar la fonte]

Son los alverbios que determinen la "cantidá" de l'aición:

  • çok enforma; bien
  • az pocu *

daha çok más

  • bu kadar tantu *

biraz un pocu * oldukça bastante *

çok fazla demasiáu

.


Alverbios de calificación (Niteleme belirteçleri)[editar | editar la fonte]

Son los alverbios qu'indiquen una "cualidá" de l'aición:

  • öyle asina *

böyle d'esta miente

  • şöyle asina *

çok iyi perbién

  • çokfena bien mal
  • mutlaka absolutamente *

hiç de nenguna manera * belki quiciabes

  • elbette de xacíu
  • uzun uzun largamente
  • birdenbire de sópitu
  • hemen hemen casi

.


Alverbios calidable (Nitelik belirteçleri)[editar | editar la fonte]

Indiquen la "calidá" de l'aición:

* İyi duymadım (Nun oyí bien)
* Sessizce girdi (Entró silenciosamente)
* Güzel giyinir (Vístise bien)

Pueden derivase alverbios de dellos axetivos o sustantivos, cola ayuda del sufixu -ca (-ce):

* aptal (tontu) -> aptalca (tontamente)
* güzel (bellu) -> güzelce (bellamente)
* çocuk (neñu/a) -> çocukça (puerilmente, infantilmente)
* erkek (home) -> erkekçe (virilmente)

En turcu, los axetivos pueden ser utilizaos como alverbios:

* iyi (bonu) -> İyi düşün (Piénsalo bien)
* yorgun (cansáu/a) -> Yorgun görünüyorsun (Paez que tas cansáu/a)
* uslu (bonu/a, bien educáu) -> Uslu ol (Pórtate bien)

Alverbios de manera (Durum belirteçleri)[editar | editar la fonte]

Indiquen el "manera"de l'aición:

* Ağlayarak konuşel to (Faló llorando)
* Korkmadan söyle (Dilo ensin mieu)
* Yavaş yavaş sallenıyor (Bánciase amodo)

Alverbios intensivos (Pekiştirme belirteçleri)[editar | editar la fonte]

Son los mesmos axetivos intensificadores utilizaos como alverbiu:

* Odayı tertemiz yaptı (Fixo'l cuartu "requetelimpio")
* Elleri simsiyah oldu (Les sos manes fixéronse bien negres)
* Onu büsbütün unuttum (escaecióseme del tou)

Alverbios diminutivos (Küçültme belirteçleri)[editar | editar la fonte]

Son los mesmos axetivos diminutivos utilizaos como alverbiu:

* Çabucak faiırlandı (Preparóse "rapidito")
* Saçımı kısacık kestim (Corté'l pelo "cortín")
* Hemencecik yanıtladı (Contestó "en seguidita")

Alverbios de semeyanza o aproximamientu (Yacınlık veya yaklaşıklık belirteçleri)[editar | editar la fonte]

Indiquen la "semeyanza" d'una calidá de l'aición:

* Hemen hemen herkes geldi (Llegaron casi toos)
* Aşağı yukarı herkesi tanıyorum (Conozo más o menos a tol mundu)
* Kendimi şöyle böyle hissediyorum (Siéntome más o menos bien)

Alverbiu condicional (Koşul belirteci)[editar | editar la fonte]

Ye la pallabra yğer (si):

* Yğer gelirsen llabra (Llámame si vienes)
* Yğer istersen yapabilirsin (Puedes faelo si quies)
* Yğer oradaysa haber ver (Avísame si ta ellí)

Alverbios de repetición (Yineleme belirteçleri)[editar | editar la fonte]

Indiquen la "repetición" o la "continuación" de l'aición:

* Yine xel (Ven otra vegada)
* Tekrar düşün (Piénsalo otra vegada)
* İkide bir sözümü kesme (Nun m'atayes a cada ratu)

Alverbios d'afirmación (Kesinlik belirteçleri)[editar | editar la fonte]

Afirmen la "certidume" de l'aición:

* Mutlaka gelir (Va Venir ensin falta)
* Tıpkı babesına benziyor (Ye esautamente como'l so padre)
* Elbette tanıyorum (Claro que lo conozo)

Alverbiu de deséu (Dilek belirteçleri)[editar | editar la fonte]

Indiquen el "deséu" pa la realización de l'aición:

* Keşke gelse (Yá que venga)
* İnşallah görüşürüz (Veremos si Dios quier)
* Ne olur beni llabra (Por favor, llámame)

Alverbios de posibilidá o dulda (Folesılık veya kuşo belirteçleri)[editar | editar la fonte]

Indiquen la "posibilidá" o la "dulda" pa la realización de l'aición:

* Herhalde gelecek (Posiblemente va venir)
* Belki görüşürüz (Seique veamos)
* Bakalım ne yaptı (A ver qué fixo)

Alverbios distributivos (Üleştirme belirteçleri)[editar | editar la fonte]

Son los mesmos alverbios distributivos utilizaos como alverbiu:

* Birer birer dağıttı (Partió ún por ún)
* İkişer ikişer yürüyorlar (Tán caminando de dos en dos)
* Birer ikişer geldiler (Llegaron unu o dos al empar)

Alverbiu de respuesta (Yanıt belirteçleri)[editar | editar la fonte]

* Evet geldi (Sí, llegó)
* Haiır görmedim (Non, nun vi)
* Peki (D'alcuerdu)
* Elbette (De xacíu)
* Kuşkusuz (Ensin dulda)

Alverbios demostrativos (Gösterme belirteçleri)[editar | editar la fonte]

Son los alverbios que demuestren la "realización" de l'aición:

* İşte geliyor (Ende vien)
* Ta orada oturuyor (Vive allá lloñe)
* Ta Ezurum'dan geldi (Vieno dende la ciudá alloñada de Ezurum)

Alverbios interrogativos (Soru belirteçleri)[editar | editar la fonte]

Son los alverbios qu'entruguen la realización de l'aición:

* Niçin gelmedin? (¿Por qué nun vinisti?)
* Nereden geliyor? (¿D'ónde vien?)
* Nasıl anladın? (¿Cómo lo aldovinasti?)

Alverbios según la so estructura[editar | editar la fonte]

En turcu, los alverbios estremar en cuatro grupos según la estructura de la pallabra:

1) Alverbios simples (Yalım belirteçler) Son los alverbios na so forma simple:

* İyi çalış (Estudia bien)
* Yavaş konuş (Fala adulces)
* Dün geldi (Llegó ayeri)

2) Alverbios compuestos (Bileşik belirteçler) Son los alverbios compuestos de dos o más pallabres:

* bu (esto) + gün (día) = bugün (güei)
* akşam (tarde) + üst (sobre)= akşamüstü (pela tarde)
* her (cada) + hal (manera) = herhalde (sía comoquier)

3) Alverbios en grupos (Öbekleşel mioş belirteçler) Son los grupos de dos o más alverbios utilizaos xuntos:

yarın akşam mañana pela tarde dün gece anueche daha çok más ağır ağır amodo biraz daha un pocu más öğleden sonra pela tarde

4) Alverbios derivaos (Türemiş belirteçler) Son los alverbios derivaos cola ayuda d'un sufixu:

* kiş (iviernu) -> kişin (pel hibiernu)
* yaz (branu) -> yazın (pel branu)
* sabah (mañana) -> sabahleyin (pela mañana)
* gece (nueche) -> geceleyin (pela nueche)

Les preposiciones[editar | editar la fonte]

El valor de delles preposiciones castellanes espresar en turcu por aciu posposiciones. Son pallabres independientes que, al contrariu qu'en castellán, asítiense detrás de les pallabres a les qu'acompaña. Les distintes construcciones posposicionales esixen amás que'l sustantivu vaya tornáu en dalgún casu.

  • için (para)
  • gibi (como)
  • -y kadar (hasta)
  • ile (con, y)
  • hakkında (sobre)
  • göre (según)
  • önce (antes de)
  • sonra (dempués de)
  • beri (dende)

Munches preposiciones de llugar castellanes espresar en turcu por aciu construcciones de xenitivu colos siguientes sustantivos:

  • iç (interior)
  • dış (esterior)
  • alt (parte inferior)
  • üst (parte cimera)
  • ön (parte delantera)
  • arka (parte trasera)
  • orta (mediu)
  • ara (intervalu)
  • yan (llau)

El verbu[editar | editar la fonte]

En turcu, el sufixu d'infinitivu ye -mak o -mek (dependiendo de la postrera vocal del raigañu del verbu, yá que sigue la regla de l'harmonía de la vocales).

Verbos copulativos ser y tar (Koşaç Tümcesi)[editar | editar la fonte]

El verbu ser o tar nel presente y el pasáu del indicativu ye representáu por una serie de sufixos que representen el Verbu copulativu (Koşaç Tümcesi).[1] Na tercer persona del singular el prefixu dır usar pa xeneralidaes y rexistru na llingua escrita y de normal omítese na llingua falada. Pal futuru del indicativu usa'l verbu auxiliar Olmak.

Ben: [a,ı] -ım(-yım) / [y,i] -im(-yim) / [o,o] um(-yum) / [ö,ü] üm(-yüm) <-> Yo: soi, toi

Sen: [a,ı] –sın / [y,i] –ensin / [o,o] –sun / [ö,ü] –sün <-> Tu: yes, tas

O: [a,ı] -dır, -tır / [y,i] -dir, -tir / [o,o] -dur, -tur / [ö,ü] -dür, -tür <-> Él/Ella: ye, ta

Siz: [a,ı] –sınız / [y,i] –siniz / [o,o] –sunuz / [ö,ü] –sünüz <-> Usté: ye, ta

Biz: [a,ı] –ız(-yız) / [y,i] – iz(-yiz) / [o,o] – uz(-yuz) / [ö,ü] – üz(-yüz) <-> Nós / as: somos, tamos

Siz: [a,ı] –sınız / [y,i] –siniz / [o,o] –sunuz / [ö,ü] –sünüz <-> Vós / as: sois, táis, (España) Ustedes: son, tán (Llatinoamérica)

Onlar: [a,ı] -dırlar, -tırlar / [y,i] -dirler, -tirler / [o,o] -durlar, -turlar / [ö,ü] -dürler, -türler <-> Ellos / as: son, tán

Sizler: [a,ı] –sınız / [y,i] –siniz / [o,o] –sunuz / [ö,ü] –sünüz <-> Ustedes: son, tán (Usáu na llingua formal y lliterario[2])

Exemplu 1:

öğrenci: estudiante

ben öğrenciyim -> yo soi estudiante

sen öğrenciensin -> tu yes estudiante

o öğrencidir -> él/ella ye estudiante

siz öğrencisiniz -> usté ye estudiante

biz öğrenciyiz -> nós/as somos estudiantes

siz öğrencisiniz -> vós/as sois estudiantes, ustedes son estudiantes

onlar öğrencidirler -> ellos/as son estudiantes

sizler öğrencisiniz -> ustedes son estudiantes

Exemplu 2:

üzgün: murniu

ben üzgünüm -> yo toi murniu

sen üzgünsün -> tu tas murniu

o üzgündür -> él/ella ta murniu

siz üzgünsünüz -> usté ta murniu

biz üzgünüz -> nós/as tamos murnios

siz üzgünsünüz -> vós/as táis murnios, ustedes tán murnios

onlar üzgündürler -> ellos/as tán murnios

sizler üzgünsünüz -> ustedes tán murnios

Exemplos por Ser

1. Ben Carlos’um o Carlos’um -> Yo soi Carlos o Soi Carlos

2. Türkiye büyük bir ülkedir -> Turquía ye un gran país

3. Biz Arkadaşız o Arkadaşız -> Nós somos amigos o Somos amigos

4. Onlar İspanyoldurlar o İspanyollar -> Ellos son d'España o Son d'España

5. Elmalar kırmızı yada yeşildirler -> Les mazanes son coloraos o verdes

6. Siz Türk müsünüz? Türk müsünüz? -> ¿ Ye usté Turcu? o ¿ Ye Turcu?

7. Arabam beyaz değildir -> El mio coche nun ye blancu

8. Sen Arjantinlisin - Arjantinlisin -> Tu yes Arxentina(o) o Yes Arxentina(o)

9. Juan ve Ben kardeş değiliz -> Juan y yo nun somos hermanos

10. İspanya’nın başkenti Madrid'dir -> La capital d'España ye Madrid

11. O Öğrencidir - Öğrencidir -> Él ye estudiante o Ye estudiante

12. Deniz mavidir -> El mar ye azul

13. Japonlar ve Çinliler Avrupalı değildirler -> Los xaponeses y los chinos nun son Europeos

14. Ben öğretmenim - Öğretmenim -> Yo soi profesora o Soi profesora

15. Demir bir metaldir -> El fierro ye un metal

16. Sen zeki misin? o Zeki misin? -> ¿ Yes tu Intelixente? o ¿ Yes Intelixente?

17. Nokta virgül değildir -> El puntu nun ye la coma

18. Siz kardeşsiniz o Kardeşsiniz -> Vós sois hermanes o Sois hermanes

19. Babamın işi kolaydır -> El trabayu del mio padre ye fácil

Exemplos por Tar

1. Ben okuldayım - okuldayım -> Yo toi n'escuela o Toi n'escuela

2. Annem ve Babam çok hastadırlar -> La mio madre y el mio padre tán enfermos

3. Kitap masanın üstündedir -> El llibru ta sobre de la mesa

4. O Fransa’dáiır - Fransa’dáiır -> Ella ta en Francia o Ta en Francia

5. Biz şo anda sınıftayız o Şo anda sınıftayız -> Nós tamos en clase agora o Tamos en clase agora

6. Kedi ağaçtadır -> El gatu ta nel árbol

7. İspanya Avrupa’dáiır -> España ta n'Europa

8. Onlar derstedirler o Derstedirler -> Ellos tán en lleición o Tán en lleición

9. Kitaplar ve defterler çantadadırlar -> Los llibros y los cuadiernos tán na bolsa

10. Nasılsın? Çok iyiyim -> ¿Cómo tas? Toi perbién

  • Raigañu de los verbos

Tiempos Verbales[editar | editar la fonte]

Tiempos verbales simples[editar | editar la fonte]

Presente Habitual (Geniş Zaman)[editar | editar la fonte]

Formación: raigañu verbal + -(a/y/ı/i/o/ü/-)r- + sufixu de persona
  1. "yazmak" (escribir):
  • yazarım (escribo)
  • yazarsın (escribes)
  • yazar (escribe)
  • yazarız (escribimos)
  • yazarsınız (escribís/uds escriben/ud escribe)
  • yazarlar (escriben)
  • yazmam (nun escribo)
  • yazmazsın (nun escribes)
  • yazmaz (nun escribe)
  • yazmayız (nun escribimos)
  • yazmazsınız (nun escribís/uds nun escriben/ud nun escribe)
  • yazmazlar (nun escriben)
  1. "içmek" (beber):
  • erim (bebo)
  • ersin (ñácaros)
  • er (bebe)
  • eriz (bebemos)
  • ersiniz (bebéis/uds beben/ud bebe)
  • erler (beben)
  • mem (nun bebo)
  • mezsin (nun bebes)
  • mez (nun bebe)
  • meyiz (nun bebemos)
  • mezsiniz (nun bebéis/uds nun beben/ud nun bebe)
  • mezler (nun beben)
  1. "koşmak" (correr):
  • koşarım (corru)
  • koşarsın (cuerres)
  • koşar (cuerre)
  • koşarız (corremos)
  • koşarsınız (correís/uds cuerren/ud cuerre)
  • koşarlar (cuerren)
  • koşmam (nun cuerro)
  • koşmazsın (nun cuerres)
  • koşmaz (nun cuerre)
  • koşmayız (nun corremos)
  • koşmazsınız (non correís/uds nun cuerren/ud nun cuerre)
  • koşmazlar (nun cuerren)
  1. "yüzmek" (nadar):
  • yüzerim (nado)
  • yüzersin (naes)
  • yüzer (nada)
  • yüzeriz (nadamos)
  • yüzersiniz (nadáis/uds naden/ud nada)
  • yüzerler (naden)
  • yüzmem (nun nado)
  • yüzmezsin (nun nades)
  • yüzmez (non nada)
  • yüzmeyin (nun nadamos)
  • yüzmezsiniz (nun nadáis/uds nun naden/ud non nada)
  • yüzmezler (nun naden)

Presente Actual (Şimdiki Zaman)[editar | editar la fonte]

Perifrasis del verbu tar más xerundiu[3]

Formación: raigañu verbal + -(i/ı/o/ü)yor- + sufixu de persona
  1. "içmek" (beber):
  • iyorum (toi bebiendo)
  • iyorsun (tas bebiendo)
  • iyor (ta bebiendo)
  • iyoruz (tamos bebiendo)
  • iyorsunuz (táis/uds tán/ud ta bebiendo)
  • iyorlar (tán bebiendo)
  • miyorum (nun toi bebiendo)
  • miyorsun (nun tas bebiendo)
  • miyor (nun ta bebiendo)
  • miyoruz (nun tamos bebiendo)
  • miyorsunuz (nun táis/uds tán/ud ta bebiendo)
  • miyorlar (nun tán bebiendo)

Pretéritu Narrativu (Geçmiş Zaman Hikaye Kipi)[editar | editar la fonte]

Formación: raigañu verbal + -(d/t)(ı/i/o/ü) + sufixu de persona
  1. "korkmak" (asustase):
  • korktum (asusté)
  • korktun (te asustasti)
  • korkel to (asustóse)
  • korktuk (asustamos)
  • korktunuz (vos asustásteis/uds asustáronse/ud asustóse)
  • korktular (asustáronse)
  • korkmadım (nun asusté)
  • korkmadın (non te asustasti)
  • korkmadı (nun s'asustó)
  • korkmadık(nun asustamos)
  • korkmadınız (non vos asustásteis/uds nun s'asustaron/ud nun s'asustó)
  • korkmadıllar (nun s'asustaron)

Pretéritu Inferencial (Geçmiş Zaman Rivayet Kipi)[editar | editar la fonte]

Formación: raigañu verbal + -m(ı/i/o/ü)ş- + sufixu de persona Aición

del pasáu de la cual nun se tien certidume, seya un camientu, un eventu nel cual nun se tuvo presente o foi oyíu pol interlocutor. Úsase frecuentemente na lliteratura pa narrar hestories. Nel casu de la primer persona del singular (yo) el so usu acutar a sucesos asocedíos nun periodu d'inconsciencia (esmorecí, taba bebíu) o que nun se recuerden (creo qu'escaecí daqué).

  1. "yapmak" (faer):
  • yapmışım (fixi) Cuntáronme que fixi daqué (taba insconsciente)
  • yapmışsın (fixisti) Supi que fixisti daqué (cuntáronme, supongo, non te disti cuenta, fixisti daqué que yo non ví)
  • yapmış (fixo)
  • yapmışız (fiximos)
  • yapmışsınız (hicísteis/uds fixeron/ud fixo)
  • yapmışllar (fixeron)
  • yapmamışım (nun fixi)


  • yapmamışsın (nun fixisti)


  • yapmamış (nun fixo)
  • yapmamışız (nun fiximos)
  • yapmamışsınız (non hicísteis/uds nun fixeron/ud nun fixo)
  • yapmamışllar (nun fixeron)

Futuru (Gelecek Zaman)[editar | editar la fonte]

Formación: raigañu verbal + -aca(k/ğ)-/-ece(k/ğ)- + sufixu de persona
  1. "girmek" (entrar):
  • gireceğim (voi entrar)
  • gireceksin (vas entrar)
  • girecek (va entrar)
  • gireceğiniz (vamos entrar)
  • gireceksiniz (entrarais/uds van entrar/ud va entrar)
  • girecekler (van entrar)
  • girmeyeceğim (nun voi entrar)
  • girmeyeceksin (nun vas entrar)
  • girmeyecek (nun va entrar)
  • girmeyeceğiniz (nun vamos entrar)
  • girmeyeceksiniz (nun entrarais/uds nun van entrar/ud nun va entrar)
  • girmeyecekler (nun van entrar)

Tiempos Compuestos Narrativos (Hikaye Kipi)[editar | editar la fonte]

Presente Actual Narrativu (Pretéritu Imperfectu) (Şimdiki Zaman Hikaye Kipi)[editar | editar la fonte]

Formación: raigañu verbal + -iyor/ıyor/üyor/uyor- + -du- + sufixu de persona
  1. "yazmak" (escribir):
  • yazıyordum (yo escribía)
  • yazıyordun (escribíes)
  • yazıyordu (él escribía)
  • yazıyorduk (escribíamos)
  • yazıyordunuz (escribíais/uds escribíen/ud escribía)
  • yazıyorlardı (escribíen)
  • yazmıyordum (yo nun escribía)
  • yazmıyordun (nun escribíes)
  • yazmıyordu (ella nun escribía)
  • yazmıyorduk (nun escribíamos)
  • yazmıyordunuz (nun escribíais/uds nun escribíen/ud nun escribía)
  • yazmıyorlardı (nun escribíen)

Presente Habitual Narrativu (Pretéritu Imperfectu) (Geniş Zaman Hikaye Kipi)[editar | editar la fonte]

Usar en dellos contestos adicionalmente como sustitutu del condicional

Formación: raigañu verbal + -(a/y/i/ı/o/ü/-)r- + -du- + sufixu de persona
  1. "yazmak" (escribir):
  • yazardım (yo escribía/escribiría)
  • yazardın (escribíes)
  • yazardı (él escribía)
  • yazardık (escribíamos)
  • yazardınız (escribíais/uds escribíen/ud escribía)
  • yazardıllar (escribíen)
  • yazmazdım (yo nun escribía)
  • yazmazdın (nun escribíes)
  • yazmaz (ella nun escribía)
  • yazmazdık (nun escribíamos)
  • yazmazdınız (nun escribíais/uds nun escribíen/ud nun escribía)
  • yazmazdıllar (nun escribíen)

Futuru Narrativu (Futuru Imposible) (Gelecek Zaman Hikaye Kipi)[editar | editar la fonte]

Perífrasis de dir + pretéritu imperfectu. Usar en dellos contestos adicionalmente como sustitutu del condicional

Formación: raigañu verbal + -(a/y/i/ı/o/ü/-)r- + -du- + sufixu de persona
  1. "yazmak" (escribir):
  • yazacaktım (diba escribir) pero nun lu fixi *

yazacaktın (dibes escribir)

  • yazacaktı (él diba escribir)
  • yazacaktık (díbamos escribir)
  • yazacaktınız (íbais/diben/diba escribir)
  • yazacaktıllar (diben escribir)
  • yazmayacaktım (nun diba escribir) pero facer
  • yazmayacaktın (nun dibes escribir)
  • yazmayacaktı (nun diba escribir)
  • yazmayacaktık (nun díbamos escribir)
  • yazmayacaktınız (non íbais/diben/diba escribir)
  • yazmayacaktıllar (nun diben escribir)

Tiempos Compuestos Inferenciales (Rivayet Kipi)[editar | editar la fonte]

Maneres[editar | editar la fonte]

Imperativu (Emir Kipi)[editar | editar la fonte]

Formación: raigañu verbal + sufixu de persona Pa la 2

persona del plural (-un) ye d'usu común ente que (-unuz) ye d'usu oficial.

  1. "okumak" (lleer):
  • Afirmativu *

oku (llee)

  • okusun (que llea) orde pal/ella *

okuyun(uz) (lleáis/llean (uds)/llea (ud))

  • okusunlar (que llean) orde pa ellos
  • Negativu *

okuma (nun lleas)

  • okumasın (que nun llea) orde pal/ella *

okumayın(ız) (nun lleáis/llean (uds)/llea (ud))

  • okumasınlar (que nun llean) orde pa ellos

Optativu (Istek Kipi)[editar | editar la fonte]

Formación: raigañu verbal + (y) + -a/y- + sufixu de persona
  1. "almak" (tomar):
  • a elaiım (voi tomar) Aición entamada a efectuase de momentu
  • a elasın (ve y tomar) Conseyu, invitación
  • -
  • a ela elım (vamos tomar) Suxerencia *

a elasınız (id y lo tomais/vaigan y tomar/vaya y tomar) Conseyu, invitación

  • a elalar (qu'ellos lo tomen) Conseyu, invitación

Suxuntivu[editar | editar la fonte]

Condicional[editar | editar la fonte]

Potencial (Yeterlik)[editar | editar la fonte]

Remplaza al verbu poder del español en diverses formes y tiempos verbales (-(y)ebil-/-(y)eme) La forma potencial afirmativa y la so contraparte negativa consten de sufixos bien distintos:

Presente actual

  • Halil Mutlu halterde 320 Kg. kaldırabiliyor ama ben kaldıramıyorum.
  • Halil Mutlu (campeón d'halterofilia) puede llevantar 320 Kg en halteras pero yo non puedo.

Pasáu *Sınavda tarih sorularını cevaplayabildim ama diğerlerini cevaplayamadım.

  • Pudi responder les entrugues d'historia nel exame pero non pudi responder les otres (entrugues).

Futuru *Seni en çok 15 dk.(dakkika) bekleyebileceğim.

  • Te voi poder esperar máximu 15 minutos.

Presente habitual

  • Metro ile hangi semtlere gidebiliriz?
  • En metro, ¿a qué llugares podemos dir?

Otros sufixos funcionales[editar | editar la fonte]

Conxunciones (bağalaçlar)[editar | editar la fonte]

  • ile : y; Murat ile Oya sinemaya gidiyor. Murat y Oya van (agora) al cine.

Preposiciones (ilgeçler)[editar | editar la fonte]

Distancia o duración

  • -(y)y kadar: hasta; Ofisy kadar yürüyorum. Camín hasta la oficina.
  • A-dean B-(y)y kadar: dende A hasta B; Saat dokuzdan on biry kadar. Dende los nueve hasta los once (hores).
  • -dean önce: antes de; Otobüs Ankara'dan önce durmuyor. El bus nun se detién antes de (llegar a) Ankara.
  • -dean sonra: dempués de; Asansöre 1. kattan sonra biniyorum. Xubo dempués del 1° pisu al ascensor.
  • ile, (y)-y: con; Murat Oya ile sinemaya gidiyor (Murat Oya'yla sinemaya gidiyor). Murat va (agora) al cine con Oya.

Participios Alverbios (ulaçlar)[editar | editar la fonte]

  • (y)ken: Cuando (Unviándose a un momentu particular); O hastayken biz burada değildik. Nós nun tuvimos equí cuando él taba enfermu.

Participios Axetivos (ortaçlar)[editar | editar la fonte]

Demostrativos (ilgi eki)[editar | editar la fonte]

  • -ki: (demostrativu de tiempu, de llugar o de pertenencia) ésti, aquel señalando un sustantivu en particular:
    • geçen seneki diploma töreni ; la ceremonia de graduación del añu pasáu ( ¿cuál? la del añu pasáu, d'una fecha en particular)
    • Sınıftaki öğrenciler: los alumnos de la (que tán nesa/esta) clase ( ¿cuálos? los que tán nesa clase, un grupu en particular)
    • benim kitabım -> benimki ; el mio llibru, el míu ( ¿cuál? el míu, un oxetu en particular perteneciente a daquién)

Oraciones coordinaes y subordinaes[editar | editar la fonte]

Principales nexos coordinantes[editar | editar la fonte]

  • ve (y)
  • ama (pero)

Oraciones subordinaes[editar | editar la fonte]

  • causales
    • çünkü (porque)
  • condicionales

Conversación[editar | editar la fonte]

  • Mustafa: Merhaba, Benim adım Mustafa (Hola, el mio nome ye Mustafa)
  • Ali: Merhaba, benim adım da Ali (Hola, El mio nome tamién ye Ali)
  • Mustafa: Ali, Nasılsın? (¿Cómo tas?, Ali)
  • Ali: Çok iyiyim, Mustafa. Sen nasılsın? (Perbién, Mustafa y tu)

Ver tamién[editar | editar la fonte]


Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Yeni HİTİT Yabancıllar için Türkçe. Ders Kitabı Temel 1. 4. Baskı. Sayfa 14
  2. https://eksisozluk.com/sizler--374773
  3. http://borgniet.be/espagnol/gram/GramEspa4.19.html