Gramática del finés
Esti artículu trata en detalle la gramática del finés estándar (esto ye, el llinguaxe escritu y el que puede escuchase nos medios). Pa una visión más global ver idioma finés.
Comparanza col asturianu[editar | editar la fonte]
- El finés nun pertenez a la gran familia de llingües indoeuropees, sinón que ta emparentáu col idioma estoniu y más remotamente col idioma húngaru y otros llinguaxes falaos en Rusia.
- Trátase d'un idioma ensin:
- Futuru (tiempu)
- Xéneru
- Artículu
- Xerundiu
- El verbu "tener"
- El nuesu matiz ser / tar
- Pero con:
- Fonoloxía:
- Harmonía vocálica
- Fonemes llargos y curtios (doblando la lletra en cuestión)
- Acentu siempres na primera sílaba
- Alternanza consonántica y vocálica
- Un amenorgáu númberu de consonantes (13)
- Una marcada diferencia ente'l llinguaxe escritu y el faláu, con variaciones fonétiques y gramaticales mayores que les que puedan esistir ente distintos dialeutos del asturianu
- Gramática:
- Aglutinante
- Preferencia poles postposiciones frente a les preposiciones
- 15 casos
- Sistema verbal:
- 4 infinitivos, declinables amás
- Verbu negativu (ei)
- Una voz pasiva frecuentemente usada
- Clíticos (-ko, -kin, etc)
- Sufixos posesivos
- Usu del partitivu singular en cuenta de nominativu plural tres númberu (>1) o espresión de cantidá
- Fonoloxía:
Notación[editar | editar la fonte]
- V: una vocal idéntica a la precedente
- @: cualesquier vocal
- A: vocal corta
- AA: vocal llarga
- Ai: diptongu termináu en
i * 1 / 2 / 3: primer / segunda / tercera personal del singular
- 11 / 22 / 33: primer / segunda / tercera personal del plural
Fonoloxía[editar | editar la fonte]
Abecedariu[editar | editar la fonte]
- a (b) (c) d e (f) g h i j k l m n o p (q) r s t o v (w) (x) y (z) ä ö
Les lletres ente paréntesis namái apaecen en pallabres estranxeres. y ye en realidá una vocal, la contrapartida harmónica de u. La mesma rellación esiste ente a / ä y ente o / ö.
Diptongos[editar | editar la fonte]
- Terminaos en i: äi, ui, ai, oi, öi, yi
- Terminaos n'o: au, ou, eu, iu
- Terminaos en y: äy, öy
- Restu: ie, yö, uo
Harmonía vocálica[editar | editar la fonte]
La mayoría de sufixos con vocal vienen en pareyes posterior / anterior, por casu l'inesivo: ssa / ssä, la tercer persona del plural vat / vät, el "privativu" ton / tön, etc. Hai qu'usar el posterior si la pallabra a flexionar contién una o más vocales posteriores (auto|ssa) y l'anterior en casu contrariu (tähde|tön:ensin estrelles). La y y la i vienen ser comodinos. De normal los sufixos con estes vocales nun tienen pareya, por casu l'alativo lle, el comitativo ine o'l translativo ksi. Nestos casos la eleición ye simple.
Fonemes llargos y curtios[editar | editar la fonte]
La grafía dobla (aa, nn, etc) los fonemes llargos yá sían estos vocálicos o consonanticos.
Tipos radicales[editar | editar la fonte]
Les pallabres fineses suelen esperimentar al flexionarse y derivase una serie de cambeos qu'enzanquen la so reconocencia. Por casu, nel casu de los sustantivos, partiendo del nominativu singular, la forma de citación de los diccionarios, ciertos raigaños con determinaos finales (-si, -i, -y, -nen, -s, etc) yá esperimenten un primer cambéu previu a la flexón y dempués dependiendo del sufixu éstes pueden sufrir cambeos vocálicos y / o consonánticos adicionales.
Exemplu: agua:vesi: > vete + plural i > vet|i + inesivo ssä > ved|i|ssä: nes agües
Los sufixos que suelen disparen el cambéu consonánticu consten o bien d'una única consonante o bien empiecen por dos:
- Sustantivos / Axetivos: nominativu plural t, xenitivu singular n y plural dean / tten, inesivo ssa /ssä, elativo sta / stä, adesivo lla / llä, ablativu lta / ltä, alativo lle, translativo ksi, instructivu n
- Verbos: 1 n, 2 t, 11 mme, 22 tte.
Esceiciones:
- Los siguientes sufixos estrúin a pesar de nun encaxar cola descripción: "ensin" ton / tön, superlativu in.
- Y los sufixos posesivos de 3 y 33 nsa / nsä, 11 mme y 22 nne nun lo faen a pesar d'encaxar.
Les combinaciones de consonantes a modificar puede trate n'alternanza consonántica.
Amás por que'l cambéu tenga llugar, ente les consonantes y el sufixu tien qu'haber puramente una vocal curtia o diptongu.
Los sufixos que disparen el cambéu vocálicu son el pasáu i, el condicional isi, el plural i y el superlativu in.
De normal el partitivu derivar del nominativu y el restu de casos, sufixos posesivos y el plural facer del raigañu flexiva, pero como amuesa la siguiente tabla hai tou tipu de casos, dende primeru invariable, al postreru onde los cuatro raigaños difieren.
A | B | C | D |
---|---|---|---|
Nominativu
singular |
Raigañu flexiva singular | Raigañu
flexiva plural |
Partitivu |
-i |
= B |
= A | |
= descomprimir (A) + y |
= B | = A | |
-in | = A – in + ime | = B | = A |
-tön/-ton | = A – tön/ton + tomma/tömma | = B | = A |
-el/-en | = A + y | = B | = A |
-t | = A + t + y | = B | = A |
-s | = A – s + kse | = B | = A |
-@s | = descomprimir (A) – s + V | = B | = A |
-i | = A - i + y | = B | = B |
-i | = A - i + y | = B | = B – y |
= A – si + te |
= B | = B – y | |
-nen | = A – nen + se | = B | = B - y |
-s | = A – s + te | = A – s + ks | = B - y |
Regles[editar | editar la fonte]
Al sufijar pallabres (por casu al tornar sustantivos y axetivos, conxugar verbos, derivar nueves pallabres), ciertes combinaciones de consonantes na última sílaba pueden esperimentar cambeos. Namái los sufixos formaos por una simple consonante (p.ej. xenitivu –n) o aquellos qu'empiecen con dos (p.ej. inesivo -ssa / -ssä) provoquen el cambéu. Sicasí, non cualquier sufixu qu'encaxe con esta descripción "estrúi" la(s) consonante(s). Los sufixos posesivos (p.ej. –mmy) son esceición, como lo ye'l sufixu "privativu" –ton /-tön tähti > tähdy|tön qu'a güeyu nun tendría de provocar cambéu dalgunu. Amás, ente la(s) consonante(s) a estruyir y el sufixu tien qu'haber obligatoriamente una vocal curtia o un diptongu. Vocales llargues eviten el cambéu. La siguiente tabla presenta los 16 tipos de cambéu.
Tipos[editar | editar la fonte]
Cuantitativos | |
---|---|
kk > k | llugar:paikka > paika|n, aallokko > aalloko|n, cabaña:mökki |
pp > p | caseta:koppi > kopi|n, trucu:temppo > tempun, teoría:oppi, botón:nappi |
tt > t | fema:nartto, netto, unión:liitto, enllibráu:nialtto |
Cualitativos | |
nk > ng | Helsinki > Helsingi|ssä, zapatu:kenkä > kengä|t |
uku > uvu
yky > yvy |
vistíu:puko > puvo|n, númberu:luko > luvo|lla |
k > - | maxa:taika > taia|n, costazu:olka > fola|lla:a costazos |
lke > lje | claru:selkeä > seljetä:esclariar, triar:polkea > polj|in:pedal |
rke > rje | razón:järki > järke > järje|tön:irracional |
hke > hje | valiente:rohkea > rohjeta:osar |
mp > mm | kumpi, amor:-ympi > -ymmy|n-juoma, diente:haimmas > haimpaa|sta |
p > v | manera:tapa > tava|n, descansu:-ypo > -yvo, permisu:lupa > luvan |
@t > @d | cai:kato > kado|n, berru:huuto, bruxu:noita auto > auto|n[1] |
ht > hd | voluntá:tahto > tahdo|sta, estrella:tähti > tähdy|tön |
rt > rr | entender:ymmärtä|ä > ymmärrä|n, pasu:porras > porta|i|ta, cuntar:kerto|a > kerro|n |
nt > nn | pechu:rinta > rinna|n, sentise:el tonto|a > el tonno|n |
lt > ll | tarde:ilta > illa|n, ponte:silta > silla|t |
Regles[editar | editar la fonte]
Amás de l'alternanza consonántica, ciertos sufixos provoquen cambeos vocálicos. Son, en verbos, la marca del condicional –isi y del pretéritu –i y en sustantivos, el plural –i y el superlativu –in. La siguiente tabla ilustra'l tresformamientu.
Tipos[editar | editar la fonte]
Verbos | Sustantivos | |||
---|---|---|---|---|
Condicional –isi | Pasáu –i | Plural –i | Superlativu –in | |
i | - | - | y |
y |
ä | ä | - | - | - |
a |
¿Bisilábica?
|
- | ||
AA[2] | A | A | A árbol:puu > po|i|n | A |
ie | y | y | y camín:tie > ty|i|n | y |
uo | o | o beber:juo|da > jo|i|n | o barraquera:suo > so|i|n | o |
yö | ö comer:syö > sö|isi|n | ö comer:syö > sö|i|n | ö nueche:yö > ö|i|n | ö |
Ai[3] | A |
A || A || A | ||
y |
- |
- | - | - |
Morfología[editar | editar la fonte]
Caso[editar | editar la fonte]
- Cuadru sinópticu
Singular | Plural | ||
---|---|---|---|
- |
t[4] | ||
a / ä ta / tä tta / ttä |
i[5] + | a / ä
ta / tä | |
Xenitivu[4] | n | dean
tten | |
Inesivo[4] | ssa / ssä | singular | |
Elativo[4] | sta / stä | singular | |
Ilativo | Vn
hVn seen siin |
||
Adesivo[4] | lla / llä | singular | |
Ablativu[4] | lta / ltä | singular | |
Alativo[4] | lle | singular | |
Esivo | na / nä | singular | |
Translativo[4] | ksi | singular | |
Abesivo[4] | tta / ttä | singular | |
Instructivu[4] | n | singular | |
Comitativo | ine | = |
Plural[editar | editar la fonte]
El plural del nominativu y acusativu ye –t (puu|t), pal restu de casos ye –i (puu > pu|i|n:colos árboles) que como yá s'aldericó modifica la(s) vocal(ye) final(ye). ==
Sufixos posesivos[editar | editar la fonte]
La pertenencia espresar en finés con ayuda de los sufixos:
Español | Xenitivu
Pronome Personal |
Sustantivu !(Plural)
-t /-i |
(Casu) | Sufixu
Posesivu[6] |
Clíticu(s) | Resulta | |
---|---|---|---|---|---|---|---|
El mio | (minu|n)[7] | koira:perru | t | -nin | koira|nin | ||
El to | (sinu|n) | kissa:gatu | -si | kissa|si | |||
El so (d'él(la)) | häne|n | kirja:llibru | sta | -nsa / -nsä[8]
Vn[9] |
kirja|sta|an | ||
El nuesu/a |
(me|i|dän) ||| balto:casa ||| i ||| ssa ||| -mme[8] ||| ||| balto|i|ssa | ||||||
El vuesu/a |
(te|i|dän) ||| ||| ||| ||| -nne[8] ||| ||| | ||||||
El so (d'ellos/as) | he|i|dän | -nsa / -nsä[8]
Vn[9] |
==
Orde de los sufixos[editar | editar la fonte]
Los sufixos apaecen nel orde yá vistu nel apartáu Sufixos posesivos. Primero'l plural siguíu del caso, sufixu posesivu y clíticos.
Artículos[editar | editar la fonte]
El finés nun tien artículos nin definíos nin indefiníos. Esti aspeutu espresar colo posición del sustantivu na oración y l'usu del partitivu o'l nominativu. Por casu, los suxetos singulares definíos apaecen de primeres, los indefiníos facer a la fin. El nominativu plural considérase definíu. Los nomes divisibles (agua, pan) indefiníos apaecen en partitivu plural y los definíos en nominativu singular.
Demostrativos[editar | editar la fonte]
Esti/a | Esi/a
Aquel(la) |
Eso | Estos as | Esos as
Aquellos as |
Esos | |
---|---|---|---|---|---|---|
ma | tuo | sy | nä|ma[10] | nuo[10] | ne[10] | |
mä|n | tuo|n | se|n | nä|i|dean[11][12] | non|i|dean[13][14] | ni|i|dean[15] | |
tä[11] | tuo|ta | si|tä[16] | nä|i|tä | non|i|ta | ni|i|tä | |
Ilativo | tä|hän | tuo|hon | sii|hen[17] | nä|i|hin | non|i|hin | nin|i|hin |
Inesivo | tä|ssä | tuo|ssa | sii|na[17][18] | nä|i|ssä | non|i|ssa | nin|i|ssä |
Elativo | tä|stä | tuo|sta | sii|tä[17][19] | nä|i|stä | non|i|sta | nin|i|stä |
El restu de casos formar colos raigaños tä-, tuo-, si-, nä|i-, non|i-, nin|i- + sufixu de casu
Personales[editar | editar la fonte]
Casu | Yo | Tu | Él/Ella | Nós/as | Vós/as | Ellos/as |
---|---|---|---|---|---|---|
minä |
sinä | hän |
te | he | |||
Ablativu |
minu|lta |
sinu|lta | häne|ltä | me|i|ltä | te|i|ltä | he|i|ltä |
Acusativu |
minu|t |
sinu|t | häne|t | me|i|dät | te|i|dät | he|i|dät |
Adesivo | minu|lla | sinu|lla | häne|llä | me|i|llä | te|i|llä | he|i|llä |
Alativo | minu|lle | sinu|lle | häne|lle | me|i|lle | te|i|lle | he|i|lle |
Elativo | minu|sta | sinu|sta | häne|stä | me|i|stä | te|i|stä | he|i|stä |
Xenitivu |
minu|n |
sinu|n | häne|n | me|i|dän | te|i|dän | he|i|dän |
Ilativo | minu|un | sinu|un | häne|en | me|i|hin | te|i|hin | he|i|hin |
Inesivo | minu|ssa | sinu|ssa | häne|ssä | me|i|ssä | te|i|ssä | he|i|ssä |
Partitivu |
minu|a || sinu|a || hän|tä |
me|i|tä | te|i|tä | he|i|tä |
==
Adjetivo == Grau comparativu =[editar | editar la fonte]
- Formación
- Partiendo del raigañu flexiva, camúdase la a /ä final de los axetivos bisilábicos por y, estrúyese'l raigañu y añader –mpi. Al tornar esta forma, -mpi camuda a –mpa / -mpä forma susceptible d'alternanza vocálica y consonántica.
Exemplos:
- Usu
- El términu de la comparanza introducir con kuin o bien ta nel partitivu.
Grau superlativu[editar | editar la fonte]
- Formación
- Partir del raigañu flexiva. Estrúyense consonantes y vocales y añader in. Al tornar esta forma, camúdase in por impa / impä, forma que puede sufrir compresión consonántica y vocálica. El partitivu singular sicasí fórmase direutamente, añadiendo ta / tä a -in
- Exemplos
- Usu
Numberales[editar | editar la fonte]
Cardinal | Partitivu | Raigañu flexiva | Ordinal | Raigañu flexiva | |
---|---|---|---|---|---|
1 | yksi | yh|tä | yhte-[20] | ensimmäinen | ensimmäise- |
2 | kaksi | kah|ta | kahte- | toinen | toise- |
3 | kolme | kolme|a | kolme- | kolma|s | kolma|nte-[21] |
4 | neljä | neljä|ä | neljä- | neljä|s | neljä|nte- |
5 | viisi | viit|tä | viite- | viide|s[22] | " |
6 | kuusi | kuut|ta | kuute- | kuude|s | " |
7 | seitsemän | seitsemä|ä | seitsemä- | seitsemä|s | " |
8 | kahdeksan | kahdeksa|a | kahdeksa- | kahdeksa|s | " |
9 | yhdeksän | yhdeksä|ä | yhdeksä- | yhdeksä|s | " |
10 | kymmenen | kymmen|tä | kymmene- | kymmene|s | " |
11 | yksi|tois|ta[23] | ||||
12 | kaksi|tois|ta | ||||
13 | kolme|tois|ta | ||||
14 | neljä|tois|ta | ||||
15 | viisi|tois|ta | ||||
16 | kuusi|tois|ta | ||||
17 | seitsemän|tois|ta | ||||
18 | kahdeksan|tois|ta | ||||
19 | yhdeksän|tois|ta | ||||
20 | kaksi|kymmen|tä[24] | ||||
21 | kaksi|kymmen|tä|yksi | ||||
30 | kolme|kymmen|tä | ||||
40 | neljä|kymmen|tä | ||||
50 | viisi|kymmen|tä | ||||
60 | kuusi|kymmen|tä | ||||
70 | seitsemän|kymmen|tä | ||||
80 | kahdeksan|kymmen|tä | ||||
90 | yhdeksän|kymmen|tä | ||||
100 | sata | ||||
200 | kaksi|sata|a | ||||
1000 | tuhat | ||||
2000 | kaksi|tuhat|ta | ||||
10.000 | kymmenen|tuhat|ta | ||||
100.000 | sata|tuhat|ta | ||||
1.000.000 | miljoona | ||||
2.000.000 | kaksi miljoona|a |
Infinitivos[editar | editar la fonte]
- Formación
Exemplos | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
1º[25] | ilmais|ta | ol|la | pur|ra | men|nä | juo|da | etsi|ä | hoky|a |
2º[26] | ilmais|ty | ol|ly | pur|ry | men|ny | juo|dy | etsi|y | hoki|y |
3º[27] | ilmaisy|ma | oly|ma | pury|ma | meny|mä | juo|ma | etsi|mä | hoke|ma |
4º[28] | ilmaisy|minen | oly|minen | pury|minen | meny|minen | juo|minen | etsi|minen | hoke|minen |
Formación[editar | editar la fonte]
Si'l raigañu
del infinitivu termina en: |
L'infinitivu
facer en: |
Exemplos: | Y el raigañu flexiva fórmase: | Exemplos: |
---|---|---|---|---|
s | ta / tä | suhis|ta:bisbisar
juos|ta:correr ilmais|ta:espresar julkais|ta: publicar |
añadiendo y
a la infinitiva |
suhise|n
juose|t ilmaise|y julkaise|mme |
l | la / lä | ol|la: ser / tar
foliatel|la:pensar epäil|lä:duldar estel|lä:torgar kuvitel|la:imaxinar |
descomprimiendo
la infinitiva y añadiendo y |
ole|n
foliattele|t epäile|vät estele|mme kuvittele|tte |
r (2 casos) | ra / rä | pur|ra:morder
sur|ra:llamentar |
descomprimiendo
la infinitiva y añadiendo y |
pure|n
sure|t |
n (2 casos) | na / nä | men|nä:dir
pan|na:poner |
descomprimiendo
la infinitiva y añadiendo y |
mene|n
pane|n |
diptongo o
vocal llarga | da / dä |
juo|da:beber
saa|da:consiguir analysoi|da:analizar arkistoi|da:archivar ennakoi|da:prever |
copiando la infinitiva | juo|n
saa|t analysoi arkistoi|mme ennakoi|tte | |
vocal curtia | a / ä | panta|a:ameyorar
peittä|ä:cubrir pelasta|a:salvar rahasta|a:cobrar sairasta|a:tar enfermu ampu|a:disparar |
copiando la infinitiva | paranna|n
peitä|t pelasta|a rahasta|mme sairasta|tte ampu|vat |
-it | a / ä | mainit|a:mentar
merkit|a:marcar: palkit|a:premiar |
añadiendo se
a la infinitiva |
mainitse|n
merkitse|t: palkitse|y |
-et | a / ä | lyhet|ä:encurtiase
lähet|ä:averase lämmet|ä:calecer |
camudáu la t
por ne |
lyhene|n
lähene|t lämmene|y |
-Vt | a / ä | avat|a:abrir
hypät|ä:saltar irrot|a:soltase kaivat|a:deseyar |
camudando t
por a / ä y descomprimiendo |
avaa|n
hyppää|t irtoa|a kaipaa|mme |
Declinación[editar | editar la fonte]
- Nominativu
- Translativo
Participiu pasáu[editar | editar la fonte]
- Activu
- Fórmase añadiendo nut / nyt al raigañu del infinitivu. La n inicial del participiu asimilar a la l, r o s final radical (si hai). La t final radical asimilar a la n inicial del participiu.
- Al flexionarlo, camudar la ut / yt final por ee.
- Pasivu
Exemplos:
Participiu presente[editar | editar la fonte]
- Activu
- Añadir va / vä al raigañu flexiva.
- Pasivu ;Exemplos.
Presente[editar | editar la fonte]
- Formación
- El presente d'indicativu nun tien marca especial, los sufixos personales (embaxo) añader direutamente al raigañu flexiva verbal.
minä sinä hän me te he -n -t [29] -mme -tte -vat / -vät
- Sacante la tercer persona, el restu de los sufixos personales estrúin el raigañu.
- Negación
- Formar col verbu ei conxugáu + la primer persona del singular de presente d'indicativu del verbu en cuestión ensin la n final.
- Voz pasiva
- Exemplos
Pretéritu imperfectu[editar | editar la fonte]
- Formación
- Al raigañu flexiva añader la marca del imperfectu i y el sufixu personal nesti orde. La marca del pasáu i provoca cambeos vocálicos, cambeos a los qu'hai que sumar la compresión consonántica siempres y cuando'l suxetu seya de primera o segunda persona y haya una vocal curtia o diptongu ente'l sufixu personal y la(s) consonante(s) a estruyir.
- Negación
- Formar col verbu ei debidamente conxugáu + el participiu pasáu activu del verbu en cuestión.
- Voz pasiva
- Negación
- Formar col verbu ei debidamente conxugáu + el participiu pasáu pasivu del verbu en cuestión.
- Exemplos
Pretéritu perfectu[editar | editar la fonte]
- Formación
- Verbu ol|la conxugáu nel presente d'indicativu más el Participiu pasáu en singular o plural dependiendo de la persona.
- Negación
- Verbu ei conxugáu + ole + participiu pasáu en singular o plural.
- Voz pasiva
- Negación
- Exemplos
Pretéritu pluscuamperfeutu[editar | editar la fonte]
- Formación
- Verbu ol|la conxugáu nel pretéritu imperfectu d'indicativu + el participiu pasáu en singular o plural dependiendo de la persona.
- Negación
- Verbu ei conxugáu + participiu pasáu de olla en singular o plural + participiu pasáu en singular o plural.
- Voz pasiva
- Negación
- Exemplos
Futuru[editar | editar la fonte]
Nun tien. Espresar col presente.
Condicional[editar | editar la fonte]
- Formación
- Raigañu flexiva + isi + sufixu personal. isi modifica la vocales finales radicales.
- Negación
- ei conxugáu + condicional afirmativu ensin sufixu personal.
- Voz pasiva
- Negación
- Exemplos
Imperativu[editar | editar la fonte]
- Formación
- L'imperativu ye especial en dellos sentíos:
- Escarez de primera personal del singular (defeutivu)
- La marca del imperativu y el sufixu personal tán fundíos de tal manera que nun se puede dicir onde termina la una y empieza l'otru #
Toles persones sacante la segunda del singular derívense direutamente del primer infinitivu.
- Negar ensin ei
- L'oxetu direutu definíu nun se marca (n) pa la primera y segunda persona.
minä | sinä | hän | me | te | se | |
---|---|---|---|---|---|---|
- |
[30] | -koon
-köön |
-kaamme
-käämme |
-kaa
-kää |
-koot
-kööt | |
Negativu |
rowspan=2 | - |
älä + imperativu
afirmativu || äl|köön ||| äl|käämme |
äl|kää | äl|kööt | |||
+ raigañu del infinitivu sufijada con ko / kö |
Potencial[editar | editar la fonte]
Úsase raramente.
- Formación
- Partiendo del participiu pasáu activu, camudar el ut / yt final por y.
- Negación
- Similarmente al restu de casos, pasando'l sufixu de persona del verbu en cuestión al verbu negativu ei.
Tener[editar | editar la fonte]
A falta de verbu tener, el finés espresa la pertenencia cola siguiente estructura:
- Posesor n'adesivo (o inesivo) +
- Tercer persona del singular, presente d'indicativu de ol|la:ser / tar, on +
- El / los oxetu(s) teníu(s)
Irregulares[editar | editar la fonte]
ol|la | ei | ||
---|---|---|---|
minä | ole|n | -n | y|n |
sinä | ole|t | -t | y|t |
hän | on | -V | ei |
mme | -mme | y|mme | |
tte | -tte | y|tte | |
vat | -vat / -vät | ei|vät |
Léxicu[editar | editar la fonte]
Derivación[editar | editar la fonte]
Composición[editar | editar la fonte]
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ Esceición. En pallabres d'orixe estranxeru namái la compresión cuantitativa suel tener llugar
- ↑ Vocal llarga
- ↑ Diptongu termináu en i
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 Estrúi consonantes
- ↑ Estrúi vocales
- ↑ El sufixu posesivu se "come" el plural del nominativu –t y la postrera consonante de los casos terminaos en consonante (p.ej. xenitivu:n, ilativo:Vn / hVn / seen / siin)
- ↑ Úsase cuando se desea acentuar la posesión
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Magar el so aspeutu, nun estrúi consonantes
- ↑ 9,0 9,1 Úsase Vn cuando'l casu temina en vocal (p.ej. inesivo:ssa / ssä)
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Plural irregular n- > t-
- ↑ 11,0 11,1 Pierde la segunda sílaba –mä nel restu de los casos
- ↑ Según les regles de compresión vocálica tendría de perder la ä
- ↑ Notar el doble plural n-i-
- ↑ Sufre compresión vocálica
- ↑ Según les regles de compresión vocálica tendría de perder la y
- ↑ Cambéu vocálicu irregular
- ↑ 17,0 17,1 17,2 i llarga
- ↑ Paecer al inesivo
- ↑ Paecer al partitivu
- ↑ Ver Tipos radicales
- ↑ El raigañu flexiva del ordinal ye pola so forma, candidata a compresión
- ↑ La s del ordinal estrúi'l raigañu
- ↑ Los númberos del 11 al 19 formar cola unidá más el partitivu de toinen = tois|ta
- ↑ Los múltiplos de 10 formar cola decena más el partitivu de diez:kymmenen = kymmen|tä
- ↑ Ye la forma que figura nos diccionarios
- ↑ Partiendo de primer infinitivu, camudar la a / ä final por y y la y darréu a la izquierda del sufixu (si hai) por una i
- ↑ Añadir ma / mä al raigañu flexiva verbal
- ↑ Añadir minen al raigañu flexiva verbal
- ↑ Allargar la vocal curtia anterior. Los diptongos y vocales llargues nun s'allargar
- ↑ Ye igual a la primer persona del singular del presente d'indicativu ensin el sufixu personal n
Bibliografía[editar | editar la fonte]
- Fred Karlsson. Finnish. An essential grammar. Routledge
- Colloquial Finnish. Daniel Abondolo. Routledge
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
- Ymmärrä Suomea Cursu de comprensión escrita pa estranxeros Vocabulariu n'inglés.
- Supisuomea Cursu audiovisual de la televisión pública finesa. Vocabulariu n'inglés, francés, alemán, rusu, suecu, somalín, y estoniu.
- Finés pa estranxeros (n'inglés, francés y alemán)
- Programa pa un analís morfolóxicu de les pallabres finlandeses (n'inglés)