Saltar al conteníu

Grad (Transmurania)

Grad
Alministración
PaísBandera d'Eslovenia Eslovenia
Conceyu Conceyu de Grad
Tipu d'entidá asentamientu humanu
Xeografía
Coordenaes 46°47′53″N 16°05′53″E / 46.798°N 16.098°E / 46.798; 16.098
Grad alcuéntrase n'Eslovenia
Grad
Grad
Grad (Eslovenia)
Altitú 343,6 m
Demografía
Población 620 hab. (1r xineru 2020)
- 308 homes (1r xineru 2020)

- 312 muyeres (1r xineru 2020)
Porcentaxe 100% de Conceyu de Grad
Cambiar los datos en Wikidata

Grad, d'antiguu hasta 1952 llamada Gornja Lendava (húngaru: Felsőlendva) ye una llocalidá y conceyu de Transmurania n'Eslovenia.

Tien una superficie de na que viven un total de 620 habitantes (1 xineru 2020)[1][2], alcuéntrase a unos 344 metros sobre'l nivel del mar. Llenda coles siguientes llocalidaes: Boreča, Dolič, Dolnji Slaveči, Gornji Slaveči, Kovačevci, Kruplivnik, Kuzma, Motovilci, Radovci, Vidonci. Alcuéntrase al noroeste a 20 km de Murska Sobota, la capital de Transmurania, na zona montesa de la rexón (n'eslovenu goričko).

Grad ye un asentamientu históricu bien importante en Transmurania. La llocalidá foi mentada per primer vegada en 1208 col nome de Lyndwa. El primer castiellu del asentamientu foi construyíu polos Templarios a principios del sieglu XIII. Escontra l'añu 1365 yá esistía l'actual castiellu na llomba. El castiellu foi escaláu a la fin de la Segunda Guerra Mundial y los trabayos de restauración siguen anguaño.

La mayoría de la población ye católica y tienen la so propia ilesia, que ta dedicada n'honor a la nuesa Señora (construyíu del sieglu XIV, los elementos más antiguos probablemente daten de 1275). Nel pasáu, Grad foi una ciudá de mercáu y güei tamién ye un centru importante de la rexón de Goričko.

Otros monumentos culturales inclúin la tumba de la familia noble húngara Széchy del sieglu XVIII, el molín de Pütar de 1921 y la llamada capiya d'alquería (prekmuru: Marofska kapejla) del sieglu XX.

Personaxes pernomaos

[editar | editar la fonte]

Ver tamién

[editar | editar la fonte]

Referencies

[editar | editar la fonte]

Bibliografía

[editar | editar la fonte]
  • Alojz, Jože; Sraka, Janez (1984) Prekmurci in Prekmurje. Chicago: Autoedición.
  • Fujs, Metka (2019). Trije gradovi, dve deželi, ena zgodba, zgodovinska monografija. Murska Sobota: Pomurski muzej. ISBN 978-961-6579-44-5.
  • Slavič, Matija (1999). Naše Prekmurje: zbrane razprave in članki. Murska Sobota: Pomurska založba. ISBN 86-7195-316-5.
  • Zelko, Ivan (1982). Historična topografija Slovenije I. Prekmurje do leta 1500. Murska Sobota: Pomurska založba.
  • Kuhar, Štefan (2004). Mozaik podatkov iz župnije Grad. Grad: Občina Grad.

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]