Glycyrrhiza uralensis

De Wikipedia
Glycyrrhiza uralensis
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Rosidae
Orde: Fabales
Familia: Fabaceae
Subfamilia: Faboideae
Tribu: Galegeae
Xéneru: Glycyrrhiza
Especie: G. uralensis
Fisch.[1]
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Glycyrrhiza uralensis ye una especie de planta anxosperma, perteneciente a la familia Fabaceae y nativa d'Asia. Ye una de les 50 yerbes fundamentales usaes na medicina tradicional china, onde tien el nome chinu de: gān cǎo ().[1]

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye una planta erecta qu'algama un tamañu de 45-60 cm d'altor; cañes pubérulas a pilosas y glandular puntiformes. Axustes llaterales llibres, de 3 mm de llargu, pilosas y glandulares. Fueya pinnada compuesta; raquis (incluyendo'l peciolu) de 8-14,5 cm de llargu, piloso y glandular; peciolu de 8-29 mm de llargu; foliolos 13-17, con fueyuques llaterales opuestes, peciólulo de 1.5-3.0 mm de llargu, llámina c. 16-42 mm de llargu, c. 8-18 mm d'anchu, llargamente elíptiques a obovaes, enteres, obtusu, pubérulas, escasamente puntiada enriba y puntiada densamente embaxo. La inflorescencia ye un recímanu pedunculáu axilar, con pedúnculu de 3-6 cm de llargu. Brácteas de 4-6 mm de llargu, pubescentes y puntiaes. Frutes de 6-7 mm d'anchu, encorvada o n'espiral, cubierta de tubérculos duros de color marrón escuru, con 5-8 granes.[2]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Glycyrrhiza uralensis describióse por Friedrich Ernst Ludwig von Fischer y espublizóse en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 2: 248. 1825.[2]

Etimoloxía

Glycyrrhiza: nome xenéricu que remanez del griegu antiguu γλυκύρριζα (glukurrhiza), que significa "raigañu duce",[3] de γλυκύς (glukus), "dulce"[4] + ῥίζα (rhiza), "raigañu",[5][6] dándo-y el nome Dioscórides.[7]

uralensis: epítetu xeográficu qu'alude a la so llocalización nos Urales.

Sinonimia
  • Glycyrrhiza asperrima var. desertorum Regel
  • Glycyrrhiza asperrima var. uralensis Regel
  • Glycyrrhiza glandulifera Ledeb.
  • [1]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 «Glycyrrhiza uralensis - Plants For A Future database report». Consultáu'l 8 de febreru de 2008.
  2. 2,0 2,1 «Glycyrrhiza uralensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 9 d'abril de 2014.
  3. γλυκύρριζα, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, on Perseus
  4. γλυκύς, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, on Perseus
  5. ῥίζα, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, on Perseus<
  6. liquorice, on Oxford Dictionaries
  7. google books Maud Grieve, Manya Marshall - A modern herbal: the melecinal, culinary, cosmetic and economic properties, cultivation and folk-lore of herbs, grasses, fungi, shrubs, & trees with all their modern scientific uses, Volume 2 Dover Publications, 1982 & Pharmacist's Guide to Medicinal Herbs Arthur M. Presser Smart Publications, 1 Apr 2001 2012-05-19

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  2. Flora of China Editorial Committee. 2010. Flora of China (Fabaceae). 10: 1–642. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]