Gliese 445

De Wikipedia
Ficha d'oxetu celesteGliese 445
estrella[1] y estrella con movimiento propio alto (es) Traducir[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 176,92245209946 °[2]
Declinación (δ) 78,691160935541 °[2]
Distancia a la Tierra 5,2559 pc
Magnitú aparente (V) 12,741 (Banda B (es) Traducir)
10 (Banda R (es) Traducir)
9,5402 (Banda G (es) Traducir)
6,724 (Banda J (es) Traducir)
6,217 (Banda H (es) Traducir)
5,954 (Banda K (es) Traducir)
11,545 (g' band (en) Traducir)
10,217 (r' band (en) Traducir)
8,754 (i' band (en) Traducir)
Magnitú absoluta 12,2
Constelación Camelopardalis[6]
Velocidá radial −111,804 km/s[7]
Parallax 190,3251 mas[8]
Carauterístiques físiques
Radiu 0,285 Radius solars
Masa 0,23 M☉[9]
Gravedá superficial 105 000 cm/s²[1]
Tipu espectral M4[10]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 11h 47m 41.389s, 78° 41 28.179

Gliese 445 (GJ 445 / LHS 2459 / HIP 57544)[11] ye una estrella cercana asitiada a 17,6 años lluz del Sistema Solar na constelación de Camelopardalis. La estrella conocida más cercana a Gliese 445 ye Gliese 687, asitiada a pocu más de 7 años lluz de distancia.[12]

Carauterístiques[editar | editar la fonte]

Gliese 445 ye una nana colorada de magnitú aparente +10,78 non observable a simple vista. De tipu espectral M3.5V,[11] la so lluminosidá ye namái'l 0,12% de la del Sol. Les sos carauterístiques son asemeyaes a les de Ross 154 o a les de les componentes del sistema estelar Struve 2398, pero a diferencia d'éstes nun hai constancia de que seya una estrella acandilante.

Gliese 445 tien una temperatura efectivo de 3240 K.[13] La so masa ye d'apenes 0,24 vegaes la masa solar[14] y el so radiu ye daqué menor d'un terciu del radiu solar. Tien una metalicidá, espresada como la bayura relativa de fierro, equivalente al 55% de la del Sol.[15]

Aproximamientu al Sistema Solar[editar | editar la fonte]

Alloña de les estrelles más cercanes dende hai 20.000 años hasta 80.000 años nel futuru.

La sonda Voyager 1 salea pel espaciu dirixiéndose escontra Gliese 445 y, dientro de 40.000 años, va pasar a 1,6 años lluz d'ella.[16]

Ente que la Voyager 1 avérase amodo a Gliese 445, ésta tase averando rápido al Sol. Nel momentu que la sonda pase a Gliese 445, la estrella va tar a 1,06 parsecs (3,45 años lluz) del Sol,[17] pero va tener la metá del rellumu necesariu por que pueda ser reparada a simple vista.

Los datos astrométricos del satélite Hipparcos indiquen que 3000 años dempués de dichu alcuentru, Gliese 445 va alcuéntrase a namái 3,28 años lluz del Sistema Solar —el so máximu acercamientu—, enantes de volver alloñar de nuevu.[18]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 Afirmao en: SIMBAD.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmao en: Gaia DR2. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 25 abril 2018.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Afirmao en: VizieR Online Data Catalog: UCAC4 Catalogue (Zacharias+, 2012). Autor: Arne Henden. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: xunetu 2012.
  4. Harold F. Levison (febreru 2003). «The USNO-B Catalog» (n'inglés). The Astronomical Journal (2):  páxs. 984–993. doi:10.1086/345888. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Afirmao en: VizieR Online Data Catalog: 2MASS All-Sky Catalog of Point Sources (Cutri+ 2003). Autor: Schuyler D. Van Dyk. Páxina: -1. Llingua de la obra o nome: rusu. Data d'espublización: xunu 2003.
  6. Afirmao en: VizieR. Llingua de la obra o nome: inglés.
  7. M. Lampón (abril 2018). «The CARMENES search for exoplanets around M dwarfs. High-resolution optical and near-infrared spectroscopy of 324 survey stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics:  páxs. 49–49. doi:10.1051/0004-6361/201732054. 
  8. Afirmao en: Gaia EDR3. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 3 avientu 2020.
  9. URL de la referencia: http://nsted.ipac.caltech.edu/cgi-bin/Sieve/nph-sieve?mission=NStED&currentForm=Result&objectSearch&dump&stripped=&obj=HIP+57544&id=57544&aliases=/work/TMP_gvkZYw_7866/NStED/default/aliases_57544. Direición web d'archivu: https://www.webcitation.org/68wOkF3Ax?url=http://exoplanetarchive.ipac.caltech.edu/cgi-bin/Sieve/nph-sieve?mission=NStED. Data d'archivu: 5 xunetu 2012.
  10. Pablo Mauas (setiembre 2014). «Trumpeting M dwarfs with CONCH-SHELL: a catalogue of nearby cool host-stars for habitable exoplanets and life» (n'inglés). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (3):  páxs. 2561-2578. doi:10.1093/MNRAS/STU1313. 
  11. 11,0 11,1 Gliese 445 (SIMBAD)
  12. Gliese 445 (The Internet Stellar Database)
  13. Morales, J. C.; Ribas, I.; Jordi, C. (2008). «The effect of activity on stellar temperatures and radii». Astronomy and Astrophysics 478 (2). páxs. 507-512. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008A%26A...478..507M&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  14. The One Hundred Nearest Star Systems (RECONS)
  15. Bonfils, X.; Delfosse, X.; Udry, S.; Santos, N. C.; Forveille, T.; Ségransan, D. (2005). «Metallicity of M dwarfs. I. A photometric calibration and the impact on the mass-luminosity relation at the bottom of the main sequence». Astronomy and Astrophysics 442 (2). páxs. 635-642. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2005A%26A...442..635B&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  16. NASA – Voyager - Mission - Interstellar Mission
  17. Bobylev, V. V. (2010). «Searching for stars closely encountering with the solar system». Astronomy Letters 36 (3). páxs. 220-226. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2010AstL...36..220B&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  18. García-Sánchez, J.; Weissman, P. R.; Preston, R. A.; Jones, D. L.; Lestrade, J.-F.; Latham, D. W.; Stefanik, R. P.; Paredes, J. M. (2001). «Stellar encounters with the solar system». Astronomy and Astrophysics 379. páxs. 634-659. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2001A%26A...379..634G&db_key=AST&nosetcookie=1. 

Coordenaes: Sky map 11h 47m 41.389s, 78° 41 28.179