Saltar al conteníu

Gliese 445

Ficha d'oxetu celesteGliese 445
estrella con movimientu propiu altu[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 176,92245209946 °[2]
Declinación (δ) 78,691160935541 °[2]
Distancia a la Tierra 5,2559 pc
Magnitú aparente (V) 12,741 (B band (en) Traducir)
10 (R band (en) Traducir)
9,5402 (G band (en) Traducir)
6,724 (J band (en) Traducir)
6,217 (H band (en) Traducir)
5,954 (Q2520419 Traducir)
11,545 (g' band (en) Traducir)
10,217 (r' band (en) Traducir)
8,754 (i' band (en) Traducir)
Magnitú absoluta 12,2
Constelación Camelopardalis[3]
Velocidá radial −111,804 km/s[4]
Parallax 190,3251 mas[5]
Carauterístiques físiques
Radiu 0,285 Radius solars
Masa 0,23 M☉[6]
Gravedá superficial 105 000 cm/s²[1]
Tipu espectral M4[7]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Gliese 445 (GJ 445 / LHS 2459 / HIP 57544)[8] ye una estrella cercana asitiada a 17,6 años lluz del Sistema Solar na constelación de Camelopardalis. La estrella conocida más cercana a Gliese 445 ye Gliese 687, asitiada a pocu más de 7 años lluz de distancia.[9]

Carauterístiques

[editar | editar la fonte]

Gliese 445 ye una nana colorada de magnitú aparente +10,78 non observable a simple vista. De tipu espectral M3.5V,[8] la so lluminosidá ye namái'l 0,12% de la del Sol. Les sos carauterístiques son asemeyaes a les de Ross 154 o a les de les componentes del sistema estelar Struve 2398, pero a diferencia d'éstes nun hai constancia de que seya una estrella acandilante.

Gliese 445 tien una temperatura efectivo de 3240 K.[10] La so masa ye d'apenes 0,24 vegaes la masa solar[11] y el so radiu ye daqué menor d'un terciu del radiu solar. Tien una metalicidá, espresada como la bayura relativa de fierro, equivalente al 55% de la del Sol.[12]

Aproximamientu al Sistema Solar

[editar | editar la fonte]
Alloña de les estrelles más cercanes dende hai 20.000 años hasta 80.000 años nel futuru.

La sonda Voyager 1 salea pel espaciu dirixiéndose escontra Gliese 445 y, dientro de 40.000 años, va pasar a 1,6 años lluz d'ella.[13]

Ente que la Voyager 1 avérase amodo a Gliese 445, ésta tase averando rápido al Sol. Nel momentu que la sonda pase a Gliese 445, la estrella va tar a 1,06 parsecs (3,45 años lluz) del Sol,[14] pero va tener la metá del rellumu necesariu por que pueda ser reparada a simple vista.

Los datos astrométricos del satélite Hipparcos indiquen que 3000 años dempués de dichu alcuentru, Gliese 445 va alcuéntrase a namái 3,28 años lluz del Sistema Solar —el so máximu acercamientu—, enantes de volver alloñar de nuevu.[15]

Ver tamién

[editar | editar la fonte]

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. 1 2 Afirmao en: SIMBAD.
  2. 1 2 «Gaia Data Release 2» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog:  páxs. I/345. 25 abril 2018.
  3. Afirmao en: VizieR. Llingua de la obra o nome: inglés.
  4. M. Lampón (abril 2018). «The CARMENES search for exoplanets around M dwarfs. High-resolution optical and near-infrared spectroscopy of 324 survey stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics:  páxs. 49–49. doi:10.1051/0004-6361/201732054.
  5. «Gaia Early Data Release 3» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog:  páxs. I/350. 3 avientu 2020.
  6. URL de la referencia: http://nsted.ipac.caltech.edu/cgi-bin/Sieve/nph-sieve?mission=NStED&currentForm=Result&objectSearch&dump&stripped=&obj=HIP+57544&id=57544&aliases=/work/TMP_gvkZYw_7866/NStED/default/aliases_57544. Direición web d'archivu: https://www.webcitation.org/68wOkF3Ax?url=http://exoplanetarchive.ipac.caltech.edu/cgi-bin/Sieve/nph-sieve?mission=NStED. Data d'archivu: 5 xunetu 2012.
  7. Pablo Mauas (setiembre 2014). «Trumpeting M dwarfs with CONCH-SHELL: a catalogue of nearby cool host-stars for habitable exoplanets and life» (n'inglés). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (3):  páxs. 2561-2578. doi:10.1093/MNRAS/STU1313.
  8. 1 2 Gliese 445 (SIMBAD)
  9. Gliese 445 (The Internet Stellar Database)
  10. Morales, J. C.; Ribas, I.; Jordi, C. (2008). «The effect of activity on stellar temperatures and radii». Astronomy and Astrophysics 478 (2). páxs. 507-512. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008A%26A...478..507M&db_key=AST&nosetcookie=1.
  11. The One Hundred Nearest Star Systems (RECONS)
  12. Bonfils, X.; Delfosse, X.; Udry, S.; Santos, N. C.; Forveille, T.; Ségransan, D. (2005). «Metallicity of M dwarfs. I. A photometric calibration and the impact on the mass-luminosity relation at the bottom of the main sequence». Astronomy and Astrophysics 442 (2). páxs. 635-642. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2005A%26A...442..635B&db_key=AST&nosetcookie=1.
  13. NASA – Voyager - Mission - Interstellar Mission
  14. Bobylev, V. V. (2010). «Searching for stars closely encountering with the solar system». Astronomy Letters 36 (3). páxs. 220-226. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2010AstL...36..220B&db_key=AST&nosetcookie=1.
  15. García-Sánchez, J.; Weissman, P. R.; Preston, R. A.; Jones, D. L.; Lestrade, J.-F.; Latham, D. W.; Stefanik, R. P.; Paredes, J. M. (2001). «Stellar encounters with the solar system». Astronomy and Astrophysics 379. páxs. 634-659. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2001A%26A...379..634G&db_key=AST&nosetcookie=1.