Glaucidium

De Wikipedia
Glaucidium
Estáu de caltenimientu
Preocupación menor (LC)
Esmolición menor (IUCN)
Clasificación científica
Dominiu: Eukaryota
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Strigiformes
Familia: Strigidae
Subfamilia: Surniinae
Xéneru: Glaucidium
Boie, 1826
Especies
Cerca de 26[1]-35, ver el testu.
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Glaucidium ye un xéneru de uxos pigmeos incluyíos na familia Strigidae del orde Strigiformes. El xéneru inclúi alredor de 26 a 35 especies distribuyíes en tol mundu. El númberu exactu d'especies ye daqué en discutiniu. Na so mayoría son uxos pequeños, nocherniegos, que s'alimenten principalmente d'inseutos grandes y otres pequeñes preses.

Nome común[editar | editar la fonte]

Nun hai conseñaos nomes comunes n'asturianu pa esta especie.

Especies[editar | editar la fonte]

Glaucidium brasilianum.
Glaucidium capense.
Glaucidium cuculoides.
Glaucidium gnoma.
Glaucidium nanum.
Glaucidium passerinum.
Glaucidium siju.

Esiste un ciertu desalcuerdu sobre les especies que conformen el xéneru Glaucidium. El númberu d'especies varia conforme al autor(ye): Sibley y Monroe (1990, 1993) 24; Howard y Moore (2003) 26; Clements (2007) 20; Global Owl Project (2008) 34; Bird Life International (2008) 28; Avibase (2008) 35. Anguaño ITIS reconoz 26 especies.[1]

Indícase primero'l nome científicu, depués los nomes comunes encamentaos pola SEO y los demás nomes rexonales o locales, y a la fin en cursiva'l nome común n'inglés.

La supuesta especie prehistórica ‘Glaucidium' dickinsoni ye reconocida agora como un Athene cunicularia, probablemente una paleosubespecie providentiae. Güesos d'un Glaucidium non determináu atopáronse en depósitos del Pliocenu tardíu en Polonia.[18]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 Sistema Integráu d'Información Taxonómica. «Glaucidium (TSN 177901)» (inglés). Consultáu'l 29 d'avientu de 2010.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 2,25 2,26 Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes SEO
  3. Alministración de Parques Nacionales (Arxentina), Sistema d'Información de Biodiversidá, Glaucidium bolivianum
  4. Alministración de Parques Nacionales (Arxentina), Sistema d'Información de Biodiversidá, Glaucidium brasilianum
  5. Academia Arxentina de Lletres, Diccionariu de la fala de los arxentinos, Espasa, 2003. Lema caburé, p. 154.
  6. Diccionariu de María Moliner, caburé.
  7. Consideráu como especie distinta por Sibley y Monroe (1990, 1993), y como subespecie de Glaucidium brasilianum por XXXXXX.
  8. 8,0 8,1 8,2 Consideráu como especie distinta por XXXXXXX, y como subespecie por XXXXXXXX.
  9. 9,0 9,1 Consideráu como especie distinta por Sibley y Monroe (1990, 1993) y pola BirdLife Taxonomic Working Group, y como subespecie de Glaucidium capense por Dowsett and Forbes-Watson (1993).
  10. 10,0 10,1 Consideráu como especie distinta por Sibley y Monroe (1990, 1993), y como subespecie de Glaucidium capense por XXXXXX.
  11. Foi dixebráu de Glaucidium jardinii pola AOU (2000).
  12. Consideráu como especie distinta por Sibley y Monroe (1990, 1993), foi incorporáu a Glaucidium gnoma pola AOU (1998) y revisáu pola BirdLife Taxonomic Working Group.
  13. Alministración de Parques Nacionales (Arxentina), Sistema d'Información de Biodiversidá, Glaucidium jardinii
  14. Avibase, Miagón Menor (Glaucidium minutissimum) (Wied-Neuwied, 1830)
  15. Biblioteca del congresu Nacional de Chile, Aprueba reglamentu de la Llei de Caza, 9 de xineru de 1998.
  16. Secretaría d'Ambiente y Desarrollu Sustentable de la Nación (Arxentina), Aves Arxentines en CITES
  17. Campbell, K.Y. Jr. (2013). «Two new late Pleistocene miniature owls from Ranchu La Brea, California». Acta Palaeontologica Polonica 58 (4):  páxs. 707–721. doi:10.4202/app.2011.0125. http://app.pan.pl/article/item/app20110125.html. 
  18. Mlíkovský, Jirí (2002): Cenozoic Birds of the World, Part 1: Europe: 215. Ninox Press, Prague. ISBN 80-901105-3-8

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

N'inglés: