Gentiana spathacea

De Wikipedia
Gentiana spathacea
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Gentianales
Familia: Gentianaceae
Tribu: Gentianeae
Subtribu: Gentianinae
Xéneru: Gentiana
Especie: Gentiana spathacea
Kunth
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

La Flor del xelu o Gentiana spathacea ye una especie de planta fanerógama, perteneciente a la familia de les gencianacees.

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye una yerba arguto qu'algama un tamañu de 40 cm a 1 m d'altor. Les fueyes son ovalaes y apuntiaes, pegaes al tarmu. Les flores son azules o azul morao, de 2 a 2.5 cm de llargu y son como campanines; con frecuencia nacen solitaries o pueden tar arrexuntaes en conxuntos terminales de les cañes. Los frutos son cápsules daqué estrapaes y tienen munches granes con ales.

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Orixinaria de Méxicu, tán presente en clima templáu a los 2000 metros, acomuñada a terrenes de cultivu, pacional, montes de encino y de pinu.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

El principal usu melecinal que recibe esta planta ye pa resolver problemes respiratorios. Contra la bronquitis, emplégase'l raigañu macerada con alcohol, ponse sobre'l pechu del neñu les vegaes que sían necesaries, faciendo namái una aplicación per nueche. Pa la tos utilicen les cañes fervíes xunto con pulgu de chirimoya china (Annona sp.), yerba de la víbora (Dalea minutifolia), flor de bugambilia (sp. n/r), lechuguilla (Agave lecheguilla) y flor de trompetilla (Bouvardia ternifolia); esta cocción tómase n'ayunes. Pa l'alferecía (neños con síntomes de amarillamiento de la piel y con suañu, parasitaos y anémicos), según pal hipu, faise una cocción del raigañu de la cual tómase una taza mientres 5 díes.[1]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Gentiana spathacea describióse por Carl Sigismund Kunth y espublizóse en Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 3: 173. 1818[1819].[2]

Etimoloxía

Gentiana: Según Pliniu'l Vieyu[3] y Dioscórides,[4] el so nome deriva del de Gentio, rei d'Iliria nel sieglu II e.C., a quien s'atribuyía'l descubrimientu del valor curatible de la Gentiana lutea. El Bancu d'Albania recoyó esta tradición: la Gentiana lutea ta representada nel aviesu del billete de 2000 lekë albaneses, emitíu en 2008, en que'l so anversu figura'l rei Gentio.[5]

spathacea: epítetu llatín que significa "con espatas".[6]

Sinonimia
  • Coilantha mocinni D. Don ex G. Don
  • Dasystephana spathacea (Kunth) Arthur
  • Ericala spathacea G.Don
  • Gentiana coerulea Moç. & Sessé
  • Gentiana coerulea Sesse & Mocino ex G. Don
  • Gentiana ovalis M.Martens & Galeotti
  • Gentiana plicata Willd. ex Schult.
  • Gentiana sessaei Griseb.
  • Gentiana spathacea var. benthamii Griseb.
  • Gentiana spathacea var. integra Kusn.
  • Pneumonanthe spathacea (Kunth) Greene[7]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. xelu&id=7953 En Medicina tradicional mexicana
  2. «Gentiana spathacea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 6 d'abril de 2014.
  3. Pliniu'l Vieyu: Historia natural XXV, 34 (n'inglés).
  4. Dioscórides: De materia medica III, 3 (en griegu y llatín).
  5. Bank of Albania. Currency: Banknotes in circulation. 2000 Lekë denomination. – Sitiu consultáu'l 12 de febreru de 2010.
  6. N'Epítetos Botánicos
  7. Gentiana spathacea en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  2. Pringle, J. S. 1977. Taxonomy and distribution of Gentiana (Gentianaceae) in Mexico and Central America. I. Sect. Pneumonanthe. Sida 7(2): 174–217. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
  3. Villarreal, J. A. 2001. Gentianaceae. Fl. Veracruz 121: 1–67.
  4. Villarreal-Quintanilla, J. A. 1998. Familia Gentianaceae. 65: 1–56. In J. Rzedowski & G. Calderón de Rzedowski (eds.) Fl. Bajío. Institutu d'Ecoloxía A.C., Pátzcuaro.