Gebhard Leberecht von Blücher

De Wikipedia
Gebhard Leberecht von Blücher
comandante Exércitu de Prusia, Reinu de Prusia

Vida
Nacimientu Rostock[1]16 d'avientu de 1742[2]
Nacionalidá Bandera de Reinu de Prusia Reinu de Prusia
Bandera de Suecia Suecia
Muerte Krobielowice12 de setiembre de 1819[2] (76 años)
Familia
Padre Christian Friedrich von Blücher
Madre Dorothea Maria von Zülow
Casáu con Karoline Amalie von Mehling
Katharina Amalie von Blücher (1795 – 1819)[3]
Fíos/es Franz Ferdinand Joachim Blücher von Wahlstatt
Hermanos/es Gustav Gotthard von Blücher
Estudios
Llingües falaes alemán[4]
Oficiu oficial, agricultorcomandante militar (es) Traducir
Llugares de trabayu Rostock y Münster
Premios
Miembru de Academia de Ciencias Útiles (es) Traducir
Serviciu militar
Cuerpu militar Exércitu de Prusia
Graduación Generalfeldmarschall (es) Traducir
Lluchó en Guerra de los Siete Años
Guerres Napoleóniques
Pomeranian War (en) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Gebhard Leberecht von Blücher (Rostock, Ducáu de Mecklemburgu; 16 d'avientu de 1742-Krieblowitz, Silesia; 12 de setiembre de 1819), príncipe de Wahlstatt, foi un militar prusianu comandante nes batalles de Leipzig y Lützen en 1813. Derrotáu na batalla de Ligny en 1815, foi decisiva la so intervención darréu posterior na batalla de Waterloo como comandante en xefe del exércitu prusianu. Teniente xeneral en 1806 y mariscal de campu en 1813 ye, xunto a Paul von Hindenburg, unu de los dos únicos portadores de la Estrella de la Gran Cruz de la Cruz de Fierro.

Primeros años[editar | editar la fonte]

Gebhard Blücher nació en Rostock, Mecklemburgu, fíu d'un oficial retiráu de caballería. Ingresó nel exércitu prusianu en 1760 dempués de sirvir nel exércitu suecu en contra del so propiu país en tres campañes socesives mientres la guerra de los Siete Años, daqué relativamente frecuente na dómina.

Calter[editar | editar la fonte]

Blücher, el xeneral más veteranu de los que participaron nes guerres napoleóniques, yera un home belicosu, por demás intelixente y ciñu a l'acción direuta. Xefe de les fuercies de húsares mientres décades, desenvolviera'l gustu propiu de los comandantes d'élite por batese en primer llinia, lo que-y ganó'l disgustu de los sos colegues y superiores al envalorar qu'un estratega de los sos quilates arriesgaba demasiáu en cada enfrentamientu. Magar esto yera bonu pa la moral de les tropes, acusábase-y de perder de vista les condiciones xenerales de les batalles y de concentrase solo nel so sector del frente. La so especialidá yera la caballería.

Antecedentes[editar | editar la fonte]

Impulsivu y sanguineu, los sos frecuentes problemes col vinu, los apuestes y los asuntos de muyeres valiéron-y la enemistá de Federico'l Grande y l'apreciu de los sos homes. Perdió ascensos y oportunidaes por esta causa hasta que, tres una disputa col rei, foi «retiráu» en Silesia, alloñamientu que duró dieciséis años. Mientres esi tiempu vivió como un ricu hacendado.

Al llegar al poder Federico Guillermu III, la sanción de Blücher foi llevantada y se reintegró al serviciu activu. En 1793 combatió contra les tropes de la Revolución francesa, y al añu siguiente foi xubíu a xeneral de división como reconocencia a la so victoria en Landau. Xubíu a teniente xeneral, foi fechu prisioneru tres les batalles de Jena y Auerstaedt.

El maltratu que recibió mientres el so cautiverio nun fixo más qu'abonar el so odiu contra los franceses polo xeneral y contra los oficiales de Napoleón en particular, una y bones les humildaciones recibíes nun yeren coherentes col so fonduxe y el so alcurnia. Blücher xuró vengase, y empezó a faelo por aciu los sos numberosos ésitos na campaña de Silesia (1813).

Sumando esto al gran ciñu que sentía poles sos tropes, al fechu de que se consideraba unu d'ellos y al so intensu sentíu del patriotismu, Blücher se autoimpuso la xera sagrada» de prindar vivu y faer aforcar a Napoleón, oxetivu qu'empondría tola so actuación mientres la campaña de 1815. Mientres esta etapa trabó amistá col xeneral August Neidhardt von Gneisenau, decisión que contribuyó descomanadamente a la so carrera. Gneisenau yera reflexivu onde Blücher yera aponderáu, cerebral onde Blücher determináu y fríu onde Blücher emotivu y griespu. Dambos complementábense perfectamente.

Sicasí, los historiadores modernos cunten que Wellington nun llograra'l sofitu de los prusianos de nun ser pol francófobo Blücher, yá que Gneisenau odiaba a los ingleses tanto como a Napoleón y nun collaborara con ellos de tar solu.

Waterloo[editar | editar la fonte]

Modelu organizativo[editar | editar la fonte]

Blücherstern, la Cruz de Fierro con rayos doraos.

Prusia guardaba les formes del modelu militar francés qu'adoptara en 1806. Ante la falta d'elementos humanos, Blücher instituyera un sistema de reserves en vegada del reclutamiento o la lleva forzosa avezaes, una y bones el veteranu d'una guerra anterior yera más rápidu de preparar, taba bien entrenáu y disciplináu y nun tenía los mieos que caractericen a les tropes bisoñas.

Sicasí, la gran batalla que s'averaba obligara a consiguir tropes nueves. Blücher tenía coles mesmes bien de homes que componíen el tipu de fuercia denomináu Landwehr (infantería), pero ruinamente vistíos y mal forníos. Los sos cuerpos d'exércitu yeren grandes y poderosos, pero lentos, cabileños y bien difíciles de dirixir.

Unu de los problemes más graves yera la falta de caballos, llegando al puntu de que munchos reximientos teníen más caballeros que cabalgaduras. L'artillería yera poderosa y letal, y doblara la cantidá de pieces dende abril de 1815.

Orde de batalla en Waterloo[editar | editar la fonte]

Cada Cuerpu d'Exércitu constaba de 4 cuerpos d'infantería, 1 cuerpu de caballería y 1 cuerpu d'artillería.

Fuercies de Blücher[editar | editar la fonte]

  • Homes: 128 000
  • Pieces d'artillería: 312

Desempeñu[editar | editar la fonte]

Mapa de la batalla de Waterloo. En negru, les tropes de Blücher.

A pesar de que ciertos errores alministrativos del Cuartel Xeneral de Blücher xeneraren tresmanamientos y tracamundiu na llarga marcha hasta Waterloo, el cuerpu de Friedrich von Bülowllegó al campu de batalla escontra les 4 de la tarde, siendo atacáu de momentu polos franceses.

Bülow tuvo de recular escontra'l monte denomináu Bois de Paris, pero una hora más tarde, cola llegada del cuerpu de Pirch, la situación camudó en favor de Blücher. Folada tres folada atacaron los prusianos en furioses melées y combates cuerpu a cuerpu, abrasando a la Nueva Guardia (tropa élite de Napoleón) y estrozando al cuerpu d'exércitu del xeneral francés Lobau.

Más tarde, dos batallones franceses refugaron un tarrecible ataque de catorce batallones de Blücher, consiguiendo sostener les llinies. Sicasí, dellos errores del francés Ney y la mayor motivación de les tropes aliaes dexaron que Blücher afarara al traviés del pueblu de Placenoit y axuntárase con Wellington en La Belle Alliance a les 10 de la nueche, poniendo en fuga a los franceses y venciendo nuna batalla qu'otra manera podía derivar nun empate téunicu.

Los sos principales errores fueron concentrar l'ataque de la so vanguardia en Ligny, en llugar d'atacar al gruesu del exércitu francés; nun considerar que la folla y l'agua fadríenlo llegar tarde; y disponer movimientos de tropes por caminos que taben apexaos y trabaos polos servicios sanitarios que tresportaben mancaos.

Últimos años[editar | editar la fonte]

Blücher en París «tocando'l tambor de la victoria» sobre l'anatomía de Napoleón (caricatura de George Cruikshank, 1814).

Blücher decidió, tres Waterloos, entrar victoriosu en París, ciudá que percorrió al galopie nun frenesí d'allegría por haber derrotáu al tarrecíu enemigu. Consiguiera vengar les ofienses inferíes mientres el so antiguu cautiverio de los franceses.

Fechu esto, cumplió otru xuramentu que fixera: dinamitar el monumentu francés a la victoria de Jena (Ponte de Jena) y, satisfeches les sos cuentes pendientes, tornó al so país pa dedicase a interminables frenesíes de muyeres, bebida y xuegos de naipes. Morrió cuatro años dempués.

Blücher foi unu de los dos únicos portadores de la Estrella de la Gran Cruz de la Cruz de Fierro: la estrella qu'él recibió ye conocida como «Blücherstern».

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Chandler, David A.: Jena 1806, Osprey´s Military. Ed. Cast.: Del Prau, Madrid, 1994. ISBN 84-7838-487-1.
  • Wooten, Geoffrey: Waterloo 1815, Osprey´s Military. Ed. Cast.: Del Prau, Madrid, 1994. ISBN 84-7838-481-2.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 11 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. 2,0 2,1 Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 26 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. URL de la referencia: https://de.rodovid.org/wk/Person:840566.
  4. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]