Gaultheria erecta

De Wikipedia
Gaultheria erecta
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Ericales
Familia: Ericaceae
Subfamilia: Vaccinioideae
Tribu: Gaultherieae
Xéneru: Gaultheria
Especie: Gaultheria erecta
Vent.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Gaultheria erecta conocida comúnmente como Arrayán, ye una especie d'arbustu perteneciente a la familia Ericaceae.

Vista de la planta
Flores
Detalle de la planta en flor

Descripción[editar | editar la fonte]

Son arbustos qu'algama un tamañu d'hasta 1.2 m d'altu, con tarmos sele piloso-setosos, glabrescentes. Fueyes alternes, suborbiculares, 2–4 cm de llargu y 2–3.5 cm d'anchu, apicalmente arrondaes o subredondeaes, punta engrosada por glándules, base subcordado-arrondada, marxe serráu denticulado; peciolu 3–6 mm de llargu. Inflorescencies axilares, racemoses, raquis 3–4.5 cm de llargu, bráctees florales oblongo-elíptiques, 6–9 mm de llargu, pedicelos 4–5 mm de llargu, abuxáu puberulentos, bibracteolaos cerca de la base, bractéoles 2.5–4 mm de llargu; llobos de la mota ovaos, agudos a acuminaos, 2.5–3 mm de llargu, marginalmente pilosos; corola urceolada, 5.5 mm de llargu, pilosa, blanca; estames 4 mm de llargu, anteres con 4 arestes distales; ovariu sele piloso. Cápsula loculicida non vista.[1]

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Distribuyir pol norcentro de Méxicu, Centroamérica, a lo llargo de los Andes hasta'l norte d'Arxentina y nel sureste de Brasil. Habita en clima templáu ente los 1900 y los 2000 msnm. Crez a veres de caminos, acomuñáu al monte mesófilu de monte, monte de pinu y mistu de pinu-encino.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

El arrayán, como se-y llama a esta planta en Chiapas, ye utilizada contra la foria. Como remediu pa curar esta infeición prepara una fervinchu coles fueyes y alminístrase la cantidá d'un vasu xunto con un pocu de carbonatu.

Tamién se-y usa pa tratar la tuberculosis. Coles mesmes, utilizar pa solliviar les molesties de les reumes y p'aumentar de pesu (engordar).[2]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Gaultheria erecta describióse por Étienne Pierre Ventenat y espublizóse en Description des Plantes Nouvelles . . . Jardin de J. M. Cels t. 5. 1800.[1]

Etimoloxía

Gaultheria, nome xenéricu, mal escritu, dau pol escandinavu Pehr Kalm en 1748 n'honor de Jean François Gaultier de Quebec.[3]

erecta: epítetu llatín que significa "erecta".

Sinonimia
  • Brossaea bracteata var. odorata Kuntze
  • Brossaea erecta (Vent.) Kuntze
  • Brossaea formosa (Remy) Kuntze
  • Brossaea hirtiflora (Benth.) Kuntze
  • Brossaea loxensis (Benth.) Kuntze
  • Brossaea odorata Kuntze
  • Brossaea roraimae (Klotzsch ex Meisn.) Kuntze
  • Brossaea scabra (Willd.) Kuntze
  • Brossaea trichocalycina (DC.) Kuntze
  • Brossaea vestita (Benth.) Kuntze
  • Gaultheria antioquiensis A.C.Sm.
  • Gaultheria apiculata Sleumer
  • Gaultheria coccinea Kunth
  • Gaultheria conzattii Camp
  • Gaultheria cordata M.Martens & Galeotti
  • Gaultheria cordifolia Kunth
  • Gaultheria cordifrons Sleumer
  • Gaultheria costaricensis (Donn.Sm.) Small
  • Gaultheria cummingii Sleumer
  • Gaultheria donnellii Sleumer
  • Gaultheria fendleri Rusby
  • Gaultheria formosa Remy
  • Gaultheria glandulifera Small
  • Gaultheria glandulifera B.Fedtsch. & Basil.
  • Gaultheria glandulosissima Sleumer
  • Gaultheria hartwegiana Klotzsch ex Loes.
  • Gaultheria hidalgensis Loes.
  • Gaultheria hirtiflora Benth.
  • Gaultheria jelskii Szyszył.
  • Gaultheria lancifolia Small
  • Gaultheria lepida A.C.Sm.
  • Gaultheria longiflora E.Morren
  • Gaultheria longipes Small
  • Gaultheria loxensis Benth.
  • Gaultheria meridensis A.C.Sm.
  • Gaultheria montana Brandegee
  • Gaultheria odorata Bredem. ex Willd.
  • Gaultheria odorata Kunth
  • Gaultheria opaca Sleumer
  • Gaultheria ornata A.C.Sm.
  • Gaultheria parvifolia Small
  • Gaultheria pennellii A.C.Sm.
  • Gaultheria pilosa B.Fedtsch. & Basil.
  • Gaultheria poasana Sleumer
  • Gaultheria regia Sleumer
  • Gaultheria roraimae Klotzsch ex Meisn.
  • Gaultheria saltensis Sleumer
  • Gaultheria scabra Willd.
  • Gaultheria schiedeana Sleumer
  • Gaultheria subrotunda Sleumer
  • Gaultheria tacanensis Camp
  • Gaultheria tatei A.C.Sm.
  • Gaultheria tetriches Rusby
  • Gaultheria trichocalycina DC.
  • Gaultheria vegasana A.C.Sm.
  • Gaultheria vestita Benth.
  • Gaultheria weberbaueriana Sleumer[4]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  2. Correa A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  3. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2009. Cucurbitaceae a Polemoniaceae. 4(1): i–xvi, 1–855. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universidá Nacional Autónoma de Méxicu, Méxicu.
  4. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  5. Funk, V. A., P. E. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Venezuela: Amazonas, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. U.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
  6. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nuevu Cat. Fl. Vasc. Venezuela 1–860. Fundación Instituto Botánicu de Venezuela, Caracas.
  7. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidá d'Antioquia, Medellín.
  8. Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Andes of Ecuador–A checklist. AAU Rep. 34: 1–443.
  9. Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Ecuador, Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  10. Linares, J. L. 2003 [2005]. Listado comentado de los arboles nativos y cultivados en la Republica de El Salvador. Ceiba 44(2): 105–268.
  11. Luteyn, J. L. 1995. 18. Gaultheria Linnaeus. Fl. Neotrop. 66: 384–488.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]