Gata de Gorgos

Coordenaes: 38°46′29″N 0°05′07″E / 38.774722222222°N 0.085277777777778°E / 38.774722222222; 0.085277777777778
De Wikipedia
Gata de Gorgos
Q11920081 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
ProvinciaBandera de Alacant provincia d'Alacant
Comarques Marina Alta (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Gata de Gorgos (es) Traducir Josep Francesc Signes Costa (es) Traducir
Nome oficial Gata de Gorgos (ca)[1]
Códigu postal 03740
Xeografía
Coordenaes 38°46′29″N 0°05′07″E / 38.774722222222°N 0.085277777777778°E / 38.774722222222; 0.085277777777778
Gata de Gorgos alcuéntrase n'España
Gata de Gorgos
Gata de Gorgos
Gata de Gorgos (España)
Superficie 20.33 km²
Altitú 78 m
Llenda con
Demografía
Población 6515 hab. (2023)
- 3082 homes (2019)

- 2967 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Marina Alta (es) Traducir
0.35% de provincia d'Alacant
0.13% de Comunidá Valenciana
0.01% de España
Densidá 320,46 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
gatadegorgos.org
Cambiar los datos en Wikidata

Gata de Gorgos ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Asitiáu nel nordeste de la provincia d'Alicante, a la comarca de la Marina Alta. Cuntaba con 5.825 habitantes en 2016 (INE).[2]

Xeografía[editar | editar la fonte]

Gata de Gorgos llenda colos términos municipales de:

Pedreguer Dénia Denia
Pedreguer Denia
Llíber Senija y Benisa Teulada

Historia[editar | editar la fonte]

A la fin de la dómina musulmana, Gata de Gorgos yera una alquería perteneciente a la taifa de Denia. Dempués de ser ocupada polos cristianos en 1250, Xaime I concedió'l señoríu a Gaspar de Híjar. En 1526 Carlos I decretó'l bautismu forzáu de los moriscos, lo que provocó una revuelta xunto a los moros de Pedreguer y Jalón. En 1535 la parroquia independizar de la de Dénia; constituyía un importante nucleu de moriscos (la población mayoritaria nestos valles de la provincia), nel momentu de la espulsión de los moriscos (1609), contabilizar na zona un total de 160 families de relixón musulmana, 150 d'elles nel nucleu de Gata, según el Censu de Caracena.

Símbolos[editar | editar la fonte]

  • L'escudu de Gata de Gorgos definir pol siguiente blasón:
«Escudu cuadrilongo de punta redonda. En campu d'azur un sol d'oru. Al tou bordura d'oru. Al timbre, corona real abierta.»[3]

Foi aprobáu'l 14 de payares de 2008 y publicáu el 28 de payares del mesmu añu nel DOGV númberu 5.903.[3]

Demografía[editar | editar la fonte]

Cunta con una población de 6.327 habitantes (INE 2012). El 15,87% de la so población, según esti censu, ye de nacionalidá estranxera.[4]

Evolución demográfica de Gata de Gorgos[5]
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007 2010 2012 2016
3.967 3.780 3.732 4.228 4.227 4.323 4.437 4.903 5.077 4.831 5.032 5.551 5.969 6.292 6.327 5.825

Monumentos[editar | editar la fonte]

  • Ilesia de San Miguel Arcánxel. Edificiu d'interés arquiteutónicu.
  • Ermita del Calvariu.
  • Paraxa de la xaronca.
  • Paraxa de La Font del Matu.
  • Les Cueves Rojas.

Festividaes[editar | editar la fonte]

  • Cabalgata de Reyes. Llevar a cabu una representación d'un Autu Sacramental de los Reis Magos.

Represéntase acaldía 5 de xineru'l "Misteriu de los Reis Magos" escritu por D. Antonio Salvà, cronista de la llocalidá des de 1968 hasta 2007, basada nos Autos Sacramentales. Enantes a esti escritu representaba otra obra, de dellos autores, toos ellos participantes nes primeres representaciones y reparties de regalos que se realizaron en Gata.

  • San Antonio Abá. Tien llugar el 17 de xineru cola tradicional bendición d'animales.
  • San Juan. el barriu de La Font del Riu celebra mientres unos díes la festividá n'honor a San Juan con verbenes y actos relixosos.
  • Fiestes patronales. Celébrense ente'l 27 de xunetu y el 6 d'agostu, n'honor del Santísimu Cristu del Calvariu.

Otres celebraciones festives: El 29 de setiembre, festividá de San Miguel Arcánxel. Y el 23-24 de xunu, fiesta nel barriu de la Font del Riu, n'honor a San Juan.

Alministración[editar | editar la fonte]

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Eduardo Adolfo Mulet Salvà (1980-1983) AP - CP
1983-1987 Eduardo Adolfo Mulet Salvà CP
1987-1991 Eduardo Adolfo Mulet Salvà CP - PP
1991-1995 Vicente Font Leyda PSPV-PSOE
1995-1999 Vicente Font Leyda (1995-1997) - Gabriel Feliu Pedro (1997-1999) PSPV-PSOE - PP
1999-2003 Gabriel Feliu Pedro PP
2003-2007 José Diego Mulet PSPV-PSOE
2007-2011 Ana María Soler Oliver PP
2011-2015 Ana María Soler Oliver - Mayte Signes Caselles PP
2015-2019 Magda Mengual Compromís
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]