Gabrielle Berthoud

De Wikipedia
Gabrielle Berthoud
Vida
Nacimientu Boudry (es) Traducir15 de xunu de 1907
Nacionalidá Suiza
Muerte Neuchâtel (es) Traducir5 d'abril de 1987 (79 años)
Oficiu historiadora
Cambiar los datos en Wikidata

Gabrielle Berthoud (15 de xunu de 1907Boudry (es) Traducir – 5 d'abril de 1987Neuchâtel (es) Traducir) foi una historiadora suiza.

Biografía[editar | editar la fonte]

Realizó los sos estudios nel Ximnasiu cantonal nun periodu onde poques moces siguíen esos estudios. « Ye seique nesa dómina que desenvuelve un feminismu amasáu de sede de equidad y de defensa de ciertos derechos. Un feminismu esmolecíu d'alzar la muyer ensin nunca humildar l'home ».[1]

Efectúa estudios de lletres en Neuchâtel de 1926 a 1929 onde ye alumna d'Arthur Piaget. Xuntos escriben un llabor críticu consagráu al llibru de los mártires de Jean Crespin apaecíu en 1564 que recrea los protestantes que carecieron el martiriu pola so fe.[2] (resume d'esti llabor na revista d'historia de la ilesia de Francia).[3] Llogra'l so llicenciatura en lletres a los 22 años. Durando una estancia en París (1930-1933) conoz la editora Eugénie Droz y sigue los cursos d'Abel Lefranc y de Augustin Renaudet. La universidá de Neuchâtel rinde homenaxe confiriéndo-y el grau de doctor Honoris causa en 1980.

Profesionalmente, enseña llatín, francés y historia na escuela media de Boudry-Cortaillod (1934-1948) según na Escuela cimera de moces de Neuchâtel (1948-1970). Miembru del comité de redaición del Muséu neuchateles (1944-1985), presidenta de la Sociedá d'historia y d'arqueoloxía del Cantón de Neuchâtel (1950-1953).

Les sos numberoses publicaciones (1928-1986) referir a la historia de la Reforma protestante, la propaganda relixosa y la Historia del llibru. Ye especialista de los oríxenes de la reforma nos países suizu-francófono, ya igualmente reconocida nel dominiu de la propaganda relixosa reformada.

La revista histórica neuchatelesa rinde homenaxe publicando un númberu nel so honor en 1982.

Archivo[editar | editar la fonte]

Unos fondos d'archivu ta calteníu nel Archivu estatal de Neuchâtel. Ystos fondos da una vista de les investigaciones efectuaes por Gabrielle Berthoud ; ya implica la Reforma, Xuan Calvino y Guillaume Farel, la propaganda relixosa, la historia del llibru y el XVI sieglu. Contién dellos tipos de documentos : notes llaborales, borradores, impresos, correspondencia, fotocopies diverses. El inventaire detalláu d'estos fondos ye consultable sobre'l portal del archivu neuchâteloises.[4]

Publicaciones[editar | editar la fonte]

  • de Dombresson a Nérac, 1536-1607. Amiestos d'historia, páx. 139-152.
  • Antoine Marcourt, réformateur y amphlétaire : del "Llibru de los marchans" a les Alacenes de 1534, Xinebra: Llibrería Droz, 330 p.
  • Biblia y fe reformada nel aís de Neuchâtel, 1530-1980 : esposición entamada pela ciudá de Neuchâtel y la ilesia reformada évangélique de la esquina de Neuchâtel con ocasión del 450º cumpleaños de la Réformation neuchâteloise : Neuchâtel, Biblioteca de la Ciudá, 1º ochobre - 7 d'avientu, catálogu, Neuchâtel : Biblioteca de la Ciudá, 1980, 93 p.

Notes y referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Musée neuchâtelois : recueil d'histoire nationale et d'archéologie : organe de la Société d'histoire du canton de Neuchâtel» páx. 201-206 (2012).
  2. Piaget, Arthur; Berthoud, Gabrielle (1930) Faculté de théologie de l'Université de Neuchâtel: Notes sur le livre des martyrs de Jean Crespin, páx. 268.
  3. «Arthur Piaget et Gabrielle Berthoud. Notes sur le Livre des Martyrs de Jean Crespin [compte rendu(francés). revue d'histoire de l'église de France 18 (80): 378-385 (1932).
  4. Inventaire on-line

Fuentes[editar | editar la fonte]

  • Maurice de Tribolet, « Arthur Piaget : philologue, archiveru ya historiador », en Biografíes neuchâteloises, tomu 4,p.229, Hauterive, G.attinger,

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]