Fumana thymifolia

De Wikipedia
Fumana thymifolia
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Dilleniidae
Orde: Malvales
Familia: Cistaceae
Xéneru: Fumana
Especie: F. thymifolia
(L.) Spach ex Webb
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Fumana thymifolia, el tomillu moriscu o jara tomillu,[1] ye una planta de la familia de les cistacees, distribuyida pol Mediterraneu Occidental. Crez preferentemente, sobre suelos bien probes d'arenisques o margues.[2]

Descripción[editar | editar la fonte]

Pequeñu arbustu qu'algama ente 30 a 50 cm d'altor, de tarmos argutos y fueyes lliniares, pequeñes, les cimeres disponer de forma alterna, les inferiores opuestes. Frecuentemente apaecen grupos de fueyes formando fascículos. Les flores son hermafrodites, pedicelaes, axuntaes n'inflorescencies de 3 a 6 flores, con 5 sépalos verdes, 5 pétalos mariellos, numberosos estames y con un pistilu col estilu desenvueltu, Frutu secu, tipu cápsula. Floria dende finales del iviernu y en primavera y fructifica en primavera.

Distribución[editar | editar la fonte]

Alcuéntrase en carbes y tomillares en llugares soleyeros, daqué térmicos, y suelos cascayosos o non, en substratoscalizos o descarbonataos. Tola rexón mediterránea. Les Baleares y cuasi tola Península Ibérica, sacante nel NO y na Cordelera Cantábrica;

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Usada como diuréticu, en Málaga tómase la planta entera en cocimientu.[3]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Fumana thymifolia describióse por (L.) Spach ex Webb y espublizóse en Annales des Sciences Naturelles; Botanique, sér. 2, 6: 271. 1836.[4]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Fumana thymifolia (Fam. Cistaceae) y táxones infraespecíficos 2n=32[5]

Etimoloxía

Fumana: nome xenéricu dadu por Thomas Bartholin (1673) que llamó Herba fumana a lo que depués Linneo nomó Cistus Fumana L., quiciabes pol so aspeutu abuxáu, como afumáu (del latin fumus = "fumu".[6]

thymifolia: epítetu llatín que significa "con fueyes similaresa al xéneru Thymus".[7]

Sinonimia
  • Cistus glutinosus L.
  • Cistus laevis Cav.
  • Cistus thymifolius L.
  • Fumana barrelieri (Ten.) Rouy & Foucaud
  • Fumana glutinosa (L.) Boiss.
  • Fumana glutinosa f. barrelieri (Ten.) Pau
  • Fumana hispidula Loscos & J.Pardo
  • Fumana viridis (Ten.) Sennen
  • Fumana viscida Spach
  • Fumanopsis glutinosus (L.) Pomel
  • Fumanopsis laevis (Cav.) Tzvelev
  • Fumanopsis thymifolia (L.) Fourr.
  • Helianthemum barrelieri Ten.
  • Helianthemum glutinosum Pau
  • Helianthemum laeve Rchb. ex Nyman
  • Helianthemum thymifolium (L.) Dum.Cours.[8]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Fumana thymifolia (Waste magacín, ideal.es)
  2. Coca Pérez, Manuel (2001). Árboles, arbustos y matos del Parque Natural Les Sufrerales, 2ª, Xerez:Orni Tour S.L.. ISBN 84-607-3494-3.
  3. «Fumana thymifolia». Plantes útiles: Linneo. Consultáu'l 15 de marzu de 2014.
  4. «Fumana thymifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 5 de payares de 2013.
  5. Chromosome numbers of vascular plants from Austria, Mallorca and Yugoslavia. Nilsson, O. & P. Lassen (1971) Bot. Not. 124: 270-276
  6. En Flora Vascular
  7. N'Epítetos Botánicos
  8. Fumana thymifolia en PlantList

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]