Fuercies Armaes de Turquía

De Wikipedia
Fuercies Armaes de Turquía
Türk Silahlı Kuvvetleri
Mandos
Xefe de personal Hulusi Akar

Les Fuercies Armaes de Turquía (FAT) (en turcu: Türk Silahlı Kuvvetleri o TSK) consisten nel Exércitu, l'Armada (inclusión de l'aviación naval y d'Infantería de Marina), y la Fuercia Aérea de la República de Turquía. La Xendarmería y los guardacostes funcionen como componentes de les fuercies de seguridá interna en tiempu de paz, y tán subordinaes al Ministeriu del Interior de Turquía. En tiempos de guerra, tán subordinaes al Exércitu y la Marina. Dambes tienen funciones policiales y militares.

El Xefe del Estáu Mayor Xeneral de les Fuercies Armaes de Turquía (FAT) dende'l 4 d'agostu de 2008, ye'l Xeneral İlker Başbuğ.

Dempués de convertise nun miembru de la OTAN el 18 de febreru de 1952, Turquía empecipió un programa integral de modernización de les sos Fuercies Armaes. Escontra'l final de la década de 1980, empecipióse un segundu procesu de reestructuración.

Les FAT, con una fuercia combinao de tropes d'alredor de 1,042,850 soldaos,[1] ye la segunda mayor fuercia militar de la OTAN (dempués de los EE. XX.).[2][3] Na actualidá, hasta 36.700 tropes van poder ser aparcaes nel norte de Xipre como parte de la Fuercia de Paz Turcochipriota.

Los partidarios de la Unión Europea como una superpotencia agoraron que la adición de les Fuercies Armaes de Turquía na estructura militar de la UE dexaría-y ser un xugador verdaderamente global.[4] Les FAT anguaño participen nos Grupos de combate de la Unión Europea baxu control del Conseyu Européu, y como parte del grupu de combate italo-rumanu-turcu, que tien de tar operativu ente xunu y avientu de 2010. Tamién contribúi con efectivos operativos nel Eurocuerpo, una fuercia multinacional a iniciativa de la UE y la OTAN.

Oficiales de la OTAN sostienen que les Fuercies Armaes de Turquía actuales son "bien esperimentaes y tán perbién entrenaes".[4]

Historia[editar | editar la fonte]

Fundación de la República de Turquía[editar | editar la fonte]

L'Exércitu turcu tien los sos raigaños nel restu de les fuercies otomanes heredaes dempués de la cayida del Imperiu Otomanu a la fin de la I Guerra Mundial. La puxanza del nacionalismu turco n'Anatolia, sol lideralgu de Mustafa Kemal Atatürk, condució finalmente a la victoria na guerra de la independencia de Turquía, y darréu a la fundación de la República de Turquía, de la que estes fuercies reorganizar nel exércitu turcu.

Segunda Guerra Mundial[editar | editar la fonte]

Turquía permaneció neutral hasta les etapes finales de la Segunda Guerra Mundial, y trató de caltener una distancia igual ente'l Exa y los Aliaos. Sicasí, na Segunda Conferencia d'El Cairu en 1943, Franklin D. Roosevelt, Winston Churchill y İsmet İnönü llegaron a un alcuerdu sobre les cuestiones relatives a la posible contribución de Turquía a los aliaos, y decidióse que Turquía tenía de caltener la so neutralidá y asina bloquiar l'accesu de la Exa a les reserves estratéxiques de petroleu d'Oriente Mediu.

Guerra de Corea[editar | editar la fonte]

Turquía participó na Guerra de Corea como un Estáu miembru de les Naciones Xuníes y sufrió 731 muertes en combate.

Turquía convertir en miembru de la OTAN el 18 de febreru de 1952, y empecipió un programa integral de modernización de les sos Fuercies Armaes.

Ecos de la batalla de Kunuri:

"4500 soldaos metanes la llinia de fueu supieron crear el milagru. Los sacrificios de los soldaos turcos van permanecer eternamente na nuesa memoria." - Washington Tribune

"El coraxe nes batalles de la Brigada Turca creó un efeutu favorable nel conxuntu de les Fuercies de Naciones Xuníes." - Time

"La sorpresa nes batalles de Corea nun fueron los chinos sinón los turcos. Ye imposible nesti momentu topar una pallabra pa describir l'heroísmu que los turcos amosaron nes batalles." - Abent Post

"Los turcos amosaron en Kunuri un heroísmu al altor de la so gloriosa historia. Los turcos ganáronse l'almiración del mundu enteru pola gloriosa llucha nes batalles." - Figaro

"Los turcos, quién fueron conocíos al traviés de la historia pol coraxe y decoro, probaron que caltuvieron estes carauterístiques, na guerra que Naciones Xuníes sostuvo en Corea." - Burner - U.S. Congresista

"Nun queda naide que nun sepa que los turcos, los nuesos aliaos pervalibles, son guerreros duros y que realizaron proezas bien grandes nel frente." - Claude Pepper, U.S. Senador

"Agora entiendo que'l votu que di en favor de l'asistencia a Turquía foi la votación más apropiada que di na mio vida. Coraxe, valentía y heroísmu son les mayores virtúes que tarde o aína van conquistar. Nesti asuntu, nun conozo nenguna nación cimera a los turcos." - Rose - U.S. Senador

"Mientres los turcos taben por llargu tiempu lluchando contra l'enemigu y morriendo, los británicos y americanos taben retirándose. Los turcos, quién taben ensin munición, afitaron les sos bayonetes y atacaron al enemigu y entós producióse un tarrecible combati cuerpu a cuerpu. Los turcos llograron retirase con un combate continuu y cargando colos mancaos a los sos llombos. Desfilaron por Pyongyang coles frentes bien altes." - G.G. Martín - Teniente Xeneral británicu

"Les fuercies turques amosaron ésitu más allá de los esperáu nes batalles sosteníes en Corea." - Xeneral Collings - Comandante del Exércitu de los EE.XX.

"Debemos la salvación de miles de tropes de Naciones Xuníes de quedar con certidume arrodiaes al heroísmu de los soldaos turcos. Los soldaos turcos en Corea añadieron una nueva páxina inolvidable d'honor a les lleendes y costumes d'heroísmu de la nación turca." - Emanuel Shinwell - Ministru de Defensa del Reinu Xuníu

"Los heroicos soldaos d'una nación heroica, salvastis al VIII Exércitu y al IX Cuerpu d'Exércitu de quedar arrodiaos y a la 2ª División de la destrucción. Vini güei equí pa estimavos en favor del Exércitu de Naciones Xuníes." - Xeneral Walton H. Walker, Comandante, Octavu Exércitu

"Los turcos son los héroes de los héroes. Nun hai nada imposible pa la Brigada Turca." - Xeneral Douglas MacArthur - Comandante en Xefe de les Fuercies de Naciones Xuníes.

Xipre[editar | editar la fonte]

El 20 de xunetu de 1974, les Fuercies Armaes de Turquía punxeron en marcha una intervención militar d'ocupación de Xipre cola sida d'un golpe d'Estáu que fuera entamáu pola Guardia Nacional Chipriota contra'l presidente Makarios III col enfotu d'amestar la islla a Grecia. La intervención terminó cola ocupación per Turquía d'un área considerable na parte norte de la islla y l'establecimientu d'un gobiernu que namái Turquía reconoz. La intervención producióse dempués de más d'una década d'episodios esporádicos de violencia ente les comunidaes grecoxipriotes y turcoxipriotes de resultes de la rotura constitucional de 1963. Turquía fixo valir el so papel de garante en virtú del Tratáu de Garantía de 1960 na xustificación d'esta intervención.[5] Les fuercies turques invadieron la islla en dos folaes, qu'ocuparon el 37% del territoriu de la islla nel nordeste.[6][7][8][9][10][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28]

Nel periodu posterior, los turcoxipriotes declararon una entidá política separada na forma del Estáu turcu de la Federación de Xipre y en 1983 fixo una declaración unillateral d'independencia como la República Turca del Norte de Xipre, que foi reconocida solamente per Turquía. Les Naciones Xuníes siguen solamente reconociendo la soberanía de la República de Xipre d'alcuerdu a los términos de la so independencia en 1960. El conflictu amenacia con asombrar les rellaciones de Turquía con Grecia y cola Xunión Europea.

Campaña Contra El PKK[editar | editar la fonte]

A partir de la década de 1980 les fuercies armaes turques tuvieron implicaes nuna enllargada campaña contra'l PKK, una milicia integrada por miembros d'orixe curdu, tanto nacionales como estranxeros, considerada una organización terrorista pola mayoría de los miembros de la UE y los EE.XX.[29] Nel cursu de la campaña qu'arreyó frecuentes incursiones na vecina Iraq, munches comunidaes rurales curdes fueron arrincaes nun esfuerciu pa llindar la base loxística del PKK.[29] Estes aiciones de la FAT dieron llugar, a mediaos de la década de 1990, al abandonu de más de 3.000 pueblos curdos, ente que según cifres oficiales 378.335 curdos fueron movíes o permanecen ensin llar.[29]

Modernización[editar | editar la fonte]

Helicópetro d'ataque turcu T-129.

Escontra'l final de la década de 1980, un procesu de reestructuración y de modernización per valor de 300 mil millones dólares foi empecipiáu poles Fuercies Armaes de Turquía, y sigue güei. L'oxetivu final de Turquía ye producir nueves xeneraciones de material militar pa convertise en cada vez más autosuficientes en términos de teunoloxíes. Turquía ye agora considerada como una de los diez potencies militares más fuertes del mundu.[30]

Deberes y Doctrina de defensa[editar | editar la fonte]

Turquía atopar nuna rexón de vital importancia y dificultá, con distintos rexímenes políticos, relixones, sistemes económicos y los poderes militares. Por cuenta de la so posición estratéxica, arrodiada pel mar Negru, y los mares Exéu y Mediterraneu, según la Balcanes, el Cáucasu y l'Oriente Mediu, ye un puntu focal onde intersectan les llinies internacionales geoestratégicas y les rutes de los trés continentes del Vieyu Mundu (Europa, Asia y África. Turquía, que controla los estrechos del Bósforu y de los Dardanelos, tamién ta bien asitiada pal control de la Canal de Suez y poro, del tráficu marítimu na rexón.

L'este y sureste d'Anatolia son les rutes más curties per tierra y tresporte aereu a los vastos recursos enerxéticos nel Oriente Mediu. Los cambeos radicales tán teniendo llugar na rexón alredor de Turquía, y estos cambeos traen consigo importantes retos. Ente que les incertidumes nel conteníu y la duración d'estos cambeos siguen, Turquía caltién firme como un elementu d'estabilidá na rexón.

Nesta redolada d'incertidume, l'amenaza a la seguridá de Turquía yá nun ta compuesta namái de los distintos rexímenes y competencies militares na rexón, sinón tamién de la inestabilidá política, económica y social, los conflictos fronterizos, les lluches de poder y el terrorismu.

Amás de les crisis rexonales, les Fuercies Armaes de Turquía deben —sobre la base de les decisiones polítiques— tamién tar preparaes pa responder a les crisis que constitúin una amenaza pa la paz mundial.

Con estrictu apegu de primeres d'Atatürk, "Paz en casa, paz nel mundu", les Fuercies Armaes de la República de Turquía tán decidíes a nun siguir nenguna intención agresiva, pero coles mesmes tomar midíes cuando la independencia del Estáu turcu y la seguridá y l'honor de la nación turca seya atacada, en paralelu colos ideales comunes de les organizaciones internacionales y los trataos de los que Turquía ye miembru y signatario.

Como miembru de l'Alianza OTAN, la República de Turquía aseguró una mayor sensación de seguridá a los sos aliaos y contribuyó a la proteición de la paz global. Turquía sigue cooperando colos países de la OTAN nel ámbitu de la defensa y sofita dafechu les iniciatives en pro del desarme mundial y el control d'armamentos. Nesti contestu, Turquía comprometióse a un plan de desarme mundial que se realiza so un mecanismu de control eficaz, que nun afecta negativamente a la seguridá de cualesquier nación.

Nun ambiente lleno de conflictos calientes, Turquía, teniendo gran importancia como l'últimu eslabón dientro de la cadena de defensa de la OTAN, tien de tener una poderosa capacidá de defensa nacional y un exércitu fuerte que tea llistu pa reaccionar de manera eficaz contra los peligros potenciales.

Los principales elementos de la Doctrina de Defensa turca, son la determinación de la defensa nacional, la solidaridá de la OTAN y la llealtá a les Fuercies Armaes de Turquía.

Les Fuercies Armaes de la República de Turquía cunten col Exércitu, l'Armada y la Fuercia Aérea, que tán subordinaos al Estáu Mayor Xeneral de Turquía. El Comandu Xeneral de la Xendarmería y el Comandu de Guardacostes, qu'operen como parte de les fuercies de seguridá interna en tiempu de paz, tán subordinaos a los comandos de les Fuercies de Tierra y Navales respeutivamente, en tiempos de guerra.

El Xefe del Estáu Mayor Xeneral ye'l Comandante de les Fuercies Armaes. En tiempos de guerra, actúa como'l Comandante en Xefe, en nome del Presidente. L'Estáu Mayor Turcu ye'l responsable del comandu de les Fuercies Armaes y d'establecer les polítiques y programes rellacionaos cola preparación pal combate de personal, intelixencia, operaciones, organización, capacitación y servicios de loxística. Amás, l'Estáu Mayor turcu coordina les rellaciones militares de les Fuercies Armaes de Turquía colos Estaos miembros de la OTAN y otres naciones amigues.

Cañes[editar | editar la fonte]

Les Fuercies armaes de Turquía consisten en cinco rames: tien una fuercia activo d'alredor de 612,600 efectivos.

Exércitu[editar | editar la fonte]

Turquía robló un memorándum pa l'adquisición d'un conxuntu de 116+8 F-35A Lightning II.

l'Exércitu de tierra turcu ye unu de los exércitos más grandes del mundu y el segundu más grande d'OTAN.[2][3] L'exércitu turcu puede implementar un considerable cuerpu d'exércitu pa llevar a cabo operaciones conxuntes al curtiu plazu.[31] El Exércitu puede llevar a cabo operaciones d'asaltu aereu con una capacidá d'elevación d'hasta seis batallones al empar, día y nueche.[31]

L'Exércitu turcu modernu tien los sos fundamentos nos restos de les fuercies otomanes qu'heredó dempués de la cayida del Imperiu otomanu a la fin de la I Guerra Mundial, anque fontes oficiales —la Comandancia de les fuercies terrestres y otros— suxuren la fecha de la so fundación a Meti Khan nel 209 e.C.[32] La puxanza del nacionalismu turco n'Anatolia, so la direición de Mustafa Kemal Atatürk, finalmente llevó a la victoria na Guerra d'Independencia Turca, y darréu a la fundación de la República de Turquía; estes fuercies fueron reorganizaes nel Exércitu turcu modernu.[33]

L'Exércitu de tierra turcu tien alredor de 512,300 miembros de personal activo.

Fuercia Aérea[editar | editar la fonte]

La Fuercia Aérea de Turquía ye una de les fuercies aérees más antigües nel mundu y opera una de les mayores flotes d'aeronaves de combate de la OTAN. Na so llarga historia, munchos famosos ases y pioneros de l'aviación sirvieron na Fuercia Aérea de Turquía, incluyendo a Sabiha Gökçen, la primer pilotu de combate del mundu. Sofitada pola capacidá de reabastecimiento en vuelu de la FAT, los aviones de combate de la Fuercia Aérea de Turquía pueden participar n'operaciones internacionales y exercicios en tolos continentes más importantes y tornar a les sos bases. La Fuercia Aérea de Turquía tien alredor de 65,000 efectivos.

Armada[editar | editar la fonte]

L'Armada turca foi históricamente una de les mayores potencies navales del Mediterraneu. Col sofitu de la reposición de los sos buques, l'Armada de Turquía puede participar n'operaciones internacionales y práutiques en tolos mares y los océanos principales del mundu. Submarinos individuales pueden navegar hasta 28.000 km y tornar a les sos bases. L'Armada Turca tien alredor de 56,000 miembros de personal activo.

Xendarmería[editar | editar la fonte]

La Xendarmería turca ye responsable de caltener la llei y l'orde nes zones rurales que nun cayen so la xurisdicción de les fuercies de policía regulares. La Xendarmería turca tien alredor de 250,000 miembros de personal activo.

Guarda Costera[editar | editar la fonte]

Guardar costera turca ye responsable de caltener la llei y l'orde nes agües territoriales de Turquía. La Guardia Costera de Turquía tien alredor de 20,000 miembros de personal activo.

Fuercia Paramilitar[editar | editar la fonte]

Esta organización paramilitar ta usándose nel sureste d'Anatolia mientres el Conflictu Turquía-PKK. Inda hai 90.000 "Guardias de les Aldegues" forníos con AK-47/74 y RPK/PKM/RPD LMG's. Pero'l Gobiernu tien previstu esaniciar gradualmente esti sistema.

Papel de los militares na política turca[editar | editar la fonte]

Desque Mustafa Kemal Atatürk fundó la república llaica de la moderna Turquía en 1923, l'exércitu turcu percibióse a sigo mesmu como'l guardián de l'Atatürkçülük, la ideoloxía oficial del Estáu. Les FAT inda caltienen un importante grau d'influencia na política turca y en tomar de decisiones sobre cuestiones de procedimientu rellacionaes cola seguridá nacional de Turquía, anque menguó nes últimes décades, al traviés del Conseyu de Seguridá Nacional.

L'Exércitu tuvo un rexistru d'intervenciones na política. Ello ye que asumió'l poder mientres dellos periodos na segunda metá del sieglu XX. Executáronse golpes d'Estáu en 1960, 1971 y 1980. Más apocayá, maniobró pa la eliminación d'un primer ministru d'orientación islámica, Necmettin Erbakan, en 1997.[34]

El 27 d'abril de 2007, antes de les eleiciones presidenciales del 4 de payares de 2007, y en reaición a la política d'Abdullah Gül, que tien un historial de participación en movimientos políticos islamistes y los partíos islámicos prohibíos, como'l Partíu del Bienestar, l'Exércitu emitió una declaración de los sos intereses. Dixo que l'exércitu ye parte de los "argumentos" con respectu al llaicismu, que l'islamismu ye contrariu a la naturaleza llaica de la República de Turquía, y al legáu de Mustafa Kemal Atatürk. La declaración del Exércitu terminó con una clara alvertencia de que les Fuercies Armaes de Turquía tán dispuestes a intervenir si compromete'l calter llaicu de la Constitución turca, señalando que "les Fuercies Armaes turques caltienen la so sólida determinación de llevar a cabu les sos obligaciones derivaes de lleis pa protexer les carauterístiques inmutables de la República de Turquía. La so llealtá a esta determinación ye absoluta."[35]

Contrariamente a les mires de fora, el pueblu turcu nun siente uniformemente iñerizu a los golpes d'estáu, munchos acueyen con prestu la espulsión de gobiernos que consideren inconstitucionales.[36][37] Los militares tamién tienen de cumplir coles tradiciones de llaicidá; acordies cola Comisión de los EE.XX. nel informe de Llibertá Relixosa Internacional en 2008, los miembros que realizaren oraciones o les esposes que llevaben el pañuelu na cabeza, fueron acusaos de "falta de disciplina".[38]

El 15 de xunetu de 2016 sectores de les Fuercies Armaes protagonizaron un intentu de golpe d'Estáu al gobiernu de Recep Tayyip Erdoğan. La fallida asonada concluyó con siquier 3000 militares deteníos y 250 muertos, la mayoría d'ellos soldaos golpistes.[39]

Ayuda Humanitaria[editar | editar la fonte]

Les Fuercies Armaes de Turquía pueden llevar a cabu "operaciones de socorru en casos de desastre", como nel terremotu de 1999 en Izmit na rexón de Mármara de Turquía. Les Fuercies Armaes de Turquía pueden llevar a cabo operaciones de caltenimientu de la paz en cualesquier parte del mundu con un grupu de trabayu de cuatro batallones.

Amás de contribuyir a la OTAN, l'Armada de Turquía tamién ta disponible pal Grupu de Cooperación Naval del Mar Negru (BLACKSEAFOR), que foi creáu a principios de 2001 por Turquía, Bulgaria, Xeorxa, Rumanía, Rusia y Ucraína pa la busca y rescate y otres operaciones humanitaries nel Mar Negru.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. "Country Forecast: Turkey," Economist Intelligence Unit, 2005, p.23
  2. 2,0 2,1 Öymen, Onur (26 de xunu de 1999). «Turkey and the Alliance». NATO. Archiváu dende l'orixinal, el 9 de xunu de 2008. Consultáu'l 19 d'agostu de 2008.
  3. 3,0 3,1 «Who is Losing Turkey?». The Economist. 26 de setiembre de 2006. http://www.economist.com/displayStory.cfm?Story_ID=Y1_SJSTDQG. Consultáu'l 30 de xunu de 2008. 
  4. 4,0 4,1 Evans-Pritchard, Ambrose (18 d'avientu de 2004). «Turkish army crucial to EU power hopes». The Age. http://www.theage.com.au/news/World/Turkish-army-crucial-to-EU-power-hopes/2004/12/17/1102787272096.html. Consultáu'l 30 de xunu de 2008. 
  5. How Did the Situation Change after July 1974?, Turkish Ministry of Foreign Affairs
  6. Welz, Gisela. Divided Cyprus: Modernity, History, and an Island in Conflict. Indiana University Press, páx. 2. ISBN 0253218519.
  7. Carpenter, Ted Galen (2000). NATO's Empty Victory: A Postmortem on the Balkan War. Washington, D.C: Cato Institute, páx. 36. ISBN 1-882577-85-X.
  8. Carpenter, Ted Galen (2002). Peace and Freedom: Foreign Policy for a Constitutional Republic. Washington, D.C: Cato Institute, páx. 187. ISBN 1-930865-34-1.
  9. Lino-Alexandre Sicilianos (2001). The Prevention of Human Rights Violations (International Studies in Human Rights). Berlin: Springer, páx. 24. ISBN 90-411-1672-9.
  10. Borowiec, Andrew (2000). Cyprus: a troubled island. New York: Praeger, páx. 2. ISBN 0-275-96533-3.
  11. Rezun, Miron (2001). Europe's nightmare: the struggle for Kosovo. New York: Praeger, páx. 6. ISBN 0-275-97072-8.
  12. Brown, Neville (2004). Global instability and strategic defence. New York: Routledge, páx. 48. ISBN 0-415-30413-X.
  13. Borowiec, Andrew (2000). Cyprus: a troubled island. New York: Praeger. páxs. 2. ISBN 0-275-96533-3.
  14. Brown, Neville (2004). Global instability and strategic defence. New York: Routledge. páxs. 48. ISBN 0-415-30413-X.
  15. Ted Galen Carpenter, Peace & freedom: foreign policy for a constitutional republic, Cato Institute, 2002, ISBN 1-930865-34-1, 9781930865341, p. 187
  16. Ted Galen Carpenter, NATO's empty victory: a postmortem on the Balkan War, Cato Institute, 2000, ISBN 1-882577-85-X, 9781882577859
  17. Jean S. Forward, Endangered peoples of Europe: struggles to survive and thrive The Greenwood Press "Endangered peoples of the world" series Endangered peoples of the world, Greenwood Publishing Group, 2001, 0313310068, 9780313310065, p. 53
  18. Antony Evelyn Alcock, A history of the protection of rexonal cultural minorities in Europe: from the Edict of Nantes to the present day, Palgrave Macmillan, 2000. ISBN 0-312-23556-9, 9780312235567, p. 207
  19. Van Coufoudakis, Eugene T. Rossides, American Hellenic Institute Foundation, 2002, ISBN 1-889247-05-7, 9781889247052, p. 236
  20. William Mallinson, Bill Mallinson, Cyprus: a modern history, I.B.Tauris, 2005, ISBN 1-85043-580-4, 9781850435808, p. 147
  21. .Robert F. Holland, Britain and the revolt in Cyprus, 1954-1959, Oxford University Press, 1998, ISBN 0-19-820538-4, 9780198205388
  22. University of Minnesota. Modern Greek Studies Program, Modern Greek studies yearbook, Τόμος 9, University of Minnesota, 1993, p.577
  23. David J. Whittaker, Conflict and reconciliation in the contemporary world, Making of the contemporary world, Routledge, 1999, ISBN 0-415-18327-8, 9780415183277, p. 52
  24. Miron Rezun, Europe's nightmare: the struggle for Kosovo, Greenwood Publishing Group, 2001, ISBN 0-275-97072-8, 9780275970727
  25. Dimitris Keridis, Robert L. Pfaltzgraff, Institute for Foreign Policy Analysis, Kokkalis Foundation, NATO and southeastern Europe: security issues for the early 21st century A publication of the Institute for Foreign Policy Analysis & the Kokkalis Foundation, Brassey's, 2000, ISBN 1-57488-289-9, 9781574882896, p.187
  26. Brad R. Roth, Governmental illegitimacy in international law, Oxford University Press, 2001, 0199243018, 9780199243013, p. 193
  27. Thomas M. Franck, Recourse to force: state action against threats and armed attacks, vol. 15 of Hersch Lauterpacht memorial lectures, Cambridge University Press, 2002, ISBN 0-521-82013-8, 9780521820134
  28. David A. Lake, Donald S. Rothchild The international spread of ethnic conflict: fear, diffusion, and escalation, Princeton University Press, 1998, ISBN 0-691-01690-9, 9780691016900
  29. 29,0 29,1 29,2 «Still critical». www.hrw.org. Consultáu'l 11 de xineru de 2009. «The Security forces have been accused by some circles as having forcibly displaced Kurdish rural communities during the 1980s and 1990s in order to combat the Kurdish Workers' Party (PKK) insurgency, which drew its membership and logistical support from the local impoverished population. Accusations of indiscriminatory use of force followed, asserting that the Turkish security forces had failed to distinguish between the armed terrorists and the local civilian financial support...The operations were marked by scores of “disappearances” and estraxudicial executions. By the mid-1990s, more than 3,000 villages had been virtually wiped from the map, and, according to official figures, 378,335 Kurdish villagers had been displaced and left homeless»
  30. (n'inglés) Global Firepower 2016. http://www.globalfirepower.com/. Consultáu'l 2 de xineru de 2017. 
  31. 31,0 31,1 «Turkish General Staff» (29 de xineru de 2009). Archiváu dende l'orixinal, el 29 de xineru de 2009. Consultáu'l 2 de xineru de 2017.
  32. http://www.kkk.tsk.mil.tr/GenelKonular/Tarihce/: "Kara Kuvvetleri temeli; Hun İmparatorluğo döneminde Mete Han tarafından M.Ö.209 yılında atılmıştır."
  33. Dellos detalles de los comandantes y estructura de la fuercia mientres esti periodu puede atopase equí
  34. to.html CIA Factbook Turkey
  35. «Excerpts of Turkish army statement». BBC News. 28 d'abril de 2007. http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/6602775.stm. Consultáu'l 30 de xunu de 2008. 
  36. Baran, Zeyno (4 d'avientu de 2006). «The Coming Coup d'Etat?». Newsweek. http://www.newsweek.com/id/43940. Consultáu'l 11 d'ochobre de 2008. 
  37. Lt. Col. Patrick F. Gillis (3 de mayu de 2004). «U.S.-Turkish Relations: The Road to Improving a Troubled Strategic Partnership» páxs. 4. U.S. Army War College. «In all of these 'coups' the majority of the Turkish public accepted the military's actions because they felt they were necessary for the well being of the state and because the military did not seek to impose permanent military governance»
  38. Other countries under review: kazakhstan, malaysia, and turkey United States Commission on International Religious Freedom. 2008. Retrieved on 2009-05-02.
  39. (n'inglés) Turkey detains over 750 army personnel amid coup attempt. http://aa.com.tr/en/todays-headlines/turkey-detains-over-750-army-personnel-amid-coup-attempt/608686. Consultáu'l 16 de xunetu de 2016. 

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]