Fuercies Armaes Revolucionaries de Cuba

De Wikipedia
Fuercies Armaes Revolucionaries de Cuba
fuercies armaes
Direición Cuba
Historia
Fundación1960
Participación empresarial
Formáu por Ejército Revolucionario de Cuba (es) Traducir
Fuerza Aérea de Cuba (es) Traducir
Armada Revolucionaria de Cuba (es) Traducir
Milicias de Tropas Territoriales (es) Traducir
Youth Labor Army (en) Traducir
Brigadas de Producción y Defensa (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Les Fuercies Armaes Revolucionaries (FAR) de Cuba ye l'exércitu regular de la República de Cuba. Tien el so orixe nel Exércitu Rebalbu que derrocó a la dictadura de Fulgencio Batista, tres una insurrección armada que trescurrió dende'l 2 d'avientu de 1956 hasta'l 1 de xineru de 1959. Fúndase oficialmente'l 2 d'avientu de 1961.

La Constitución cubana de 1976 establez que'l Presidente de Cuba Presidente del Conseyu d'Estáu desempeña la Xefatura Suprema de les FAR y determina la so organización xeneral.

Estructura[editar | editar la fonte]

Sistema de graos de les FAR.

La estructura de direición de les FAR parte del papel direutivu del Comandante en Xefe. Esti cargu foi desempeñáu dende los tiempos del Exércitu Rebalbu hasta'l 24 de febreru de 2008 por Fidel Castro. Na actualidá exerz esta función l'hasta esi momentu Xeneral d'Exércitu Raúl Castro, en siendo designáu como presidente de la República de Cuba esi mesmu día.

L'actual ministru de les FAR ye'l Xeneral de Cuerpu d'Exércitu Leopoldo Cintra Frías, nomáu 9 de payares de 2011 tres la muerte del Xeneral Julio Cases Regueiro. Cuenta con dos viceministros primeros, unu d'ellos ye'l Xeneral de Cuerpu d'Exércitu Álvaro López Miera. L'otru viceministru primeru ye'l Xeneral de Cuerpu d'Exércitu Joaquín Quinta Solá. Dambos, col títulu de Héroe de la República de Cuba y veteranos de les guerres n'África.

La estructura de les FAR tien el so nucleu operativu nun Estáu Mayor Xeneral, que'l so xefe, con rangu de viceministru, ye'l Xeneral de Cuerpu d'Exércitu Álvaro López Miera, artilleru y veteranu de la Operación Carlota (intervención cubana n'Angola ente 1975 y 1991) y la Guerra d'Etiopía, tamién Héroe de la República de Cuba.

Les FAR tán constituyíes por cuatro formaciones regulares principales:

Complementaes poles fuercies irregulares:

  • Milicies de Tropes Territoriales (MTT). Sucesores de les Milicies Nacionales Revolucionaries. Entamada en Batallones y Reximientos nes provincies y conceyos.
  • Brigaes de Producción y Defensa (BPD). Empuestes a contribuyir al desenvolvimientu del aparatu granible del país en tiempu de guerra. Entamaes per Zones de Defensa (más de 2.000 en tol país) y nos centros de producción o estudiu.

Les FAR estrémense estructuralmente, amás de les armes, en tres ejército, a la xefatura de los cualos subordínense toles unidaes militares enclavaes nesos territorios. Asina mesmu, cada provincia cunta con un Estáu Mayor Provincial y constitúi una Rexón Militar.

La cuarta agrupación militar, l'Exércitu Xuvenil del Trabayu (EJT), unidaes de reclutes movilizaos a xeres granibles xeneralmente agrícoles, pero que reciben de primeres preparación militar.

Amás, les FAR dirixen la Defensa Civil de Cuba, organismu pa la prevención de desastres naturales; y l'Institutu Nacional de les Reserves Estatales (INRE), organismu que controla les reserves de tiempu de guerra y emerxencies de tol país.

Reclutamiento y llicenciamientu[editar | editar la fonte]

Nel procesu de reclutamiento, distintes comisiones son encargaes de decidir el destín de cada mozu ingresáu a les files. Estes comisiones tán estructuradas por Oficiales de les FAR, MININT, organizaciones polítiques y sociales de la llocalidá. A les entrevistes tamién son convidaes les families del reclutado.

Los nuevos varones cubanos qu'apuerten a la edá de 18 años tienen de tomar parte de manera obligatoria del Serviciu Militar Activu (SMA) mientres un periodu de dos años. Nel casu de les muyeres, el mesmu ye voluntariu, llámase-y Serviciu Militar Voluntariu Femenín; si axunten los requisitos d'ingresu, son xeneralmente aceptaes. El SMA ye amás una de les opciones posibles pa ingresar na enseñanza universitaria.

El llicenciamientu antes del plazu fitu ye un estímulu a los combatientes exemplares.[1]

Al concluyir la prestación del Serviciu Militar Activu, los militares reciben de los sos respeutivos xefes d'unidá'l certificáu correspondiente. Considérase llicenciáu del Serviciu Militar Activu cuando'l ciudadanu, al concluyir el plazu de tiempu dispuestu, reciba los sos documentos pa causar alta nel Serviciu Militar de Reserva o ser escluyíu del rexistru militar y acreitar debidamente nel órganu de rexistru militar del so llugar de residencia.[2]

Casos en que ta reglamentado el otorgamiento de la llicencia del Serviciu Militar[editar | editar la fonte]

El Resolvimientu Non. 47 complementaria al Capítulu IV de La Llei 75 nel so Artículu 51 axusta que: Los sarxentos, cabos, soldaos y marineros que s'atopen cumpliendo'l Serviciu Militar Activu pueden ser llicenciaos nos casos siguientes:

Los militares non profesionales:

  • Por cumplimientu del plazu de serviciu, el qu'apuerte al plazu de tiempu de Serviciu Militar Activu establecíu pol que fuera llamáu.
  • Por enfermedá, el que fuera declaráu non aptu poles comisiones médiques militares facultaes pa ello.
  • Por problemes familiares, cuando pola gravedá asina lo faigan aconseyable, a propuesta de les comisiones de reclutamiento provinciales y por decisión de los xefes facultaos pa ello pol Ministru de les Fuercies Armaes Revolucionaries.
  • Por estímulu, a aquellos que cumplen ejemplarmente el Serviciu Militar Activu, por decisión del Ministru de les Fuercies Armaes Revolucionaries.
  • Por pasar a la prestación de formes alternatives pal cómputu del plazu de Serviciu Militar Activu, nos casos aprobaos pol Ministeriu de les Fuercies Armaes Revolucionaries.
  • Por decisión del Ministru de les Fuercies Armaes Revolucionaries, cuando esistan razones qu'asina lo faigan aconseyable.
  • Por solicitú propia, namái pal serviciu militar voluntariu femenín, cuando esistan causes debidamente argumentaes.
  • Por sanción xudicial, los que fueren sancionaos por un tribunal a privación de llibertá por más de dos o cuando, con independencia del términu de la sanción, dispóngase'l so cumplimientu nun establecimientu penitenciariu.[3]

Tropes Especiales[editar | editar la fonte]

Les Tropes Especiales son fundada en 1977, en decatándose el MINFAR, que nun tener esti tipu de tropes y tener qu'utilizar a les del Ministeriu del Interior (MININT) na primer fase de la misión internacionalista de Cuba n'Angola, pa evitar tomar de Luanda y otres aiciones.

Ye asina, que cola asesoría d'oficiales soviéticos, vietnamites, norcoreanos, y l'esperiencia d'oficiales de les tropes especiales del MININT conformáronse. Conocíes como Aviespes Negres, esta formación recibe un entrenamientu d'élite y ta encargada de cumplir misiones d'intelixencia y aición en territoriu controláu pol enemigu. Pertenecen al Ministeriu de les Fuercies Armaes Revolucionaries (MINFAR). El so polígonu de preparación base allugar na llocalidá de "El Cachu", na occidental provincia de Pinar del Río, conocida como "Academia Baragúa", anque se conocen otros centros de preparación en "El Nichu", na central Sierra del Escambray y "Seboruco", na oriental Sierra Maestra.

Pero anguaño'l so volume principal anicia na llocalidá habanera de l'antigua prisión militar "El Pitirre", nel Km 8 de l'Autopista Nacional, y "Sablera Baracoa" nes llendes ente L'Habana y Artemisa, con otres unidaes menores en "El Monte de L'Habana" y en "El Reló Club", cerca del aeropuertu de Ranchu Boyeros.

Dende l'añu 2011, estes tropes especiales estremar por llevar "boínes verdes". Amás, a elles tamién pertenecen les "Tropes de Prevención" colos sos "boínes coloraes", que ye la Policía Militar cubana y un batallón adicional como custodios especiales, subordináu a la Direición de Contrainteligencia de les FAR.

Coles mesmes, tamién se destacar la Brigada Especial de la PNR (Policía Nacional Revolucionaria), qu'a partir del añu 2012, los sos integrantes empezaron a usar uniformes de color verde olivar y pasaron a denominase Brigada Especial del Ministeriu del Interior, MININT, que'l so oxetivu principal ye control de disturbios (tropes antimotines). Sicasí reciben entrenamientu de tropes élite y en tiempu de guerra tán preparaos pa cumplir misiones na retaguardia enemiga. Esta unidá subordinar hasta'l 2011 a la Direición Xeneral de la Policía Nacional Revolucionaria (PNR) y agora la Brigada Especial Nacional del MININT rexir por órdenes del propiu Ministru del Interior y les Brigaes Especiales Provinciales del MININT subordinar a los delegaos del MININT en cada provincia. Ye por eso; qu'usaron uniformes de color azul asemeyáu a la PNR, pero estremándose con una boina negra, agora siguen cola boina negra, pero uniformados de verde olivar; el so símbolu distintivu ye un gallu, polo que popularmente conózse-yos como "Los Gallinos", y el so lema ye "somos como los gallos finos, que nunca abandonamos el ruedu".

El Comandu Especial de DSE, ye una unidá bien pequeña que los sos miembros escoyer fundamentalmente dientro d'otros cuerpos d'élite (Aviespes Negres, Brigada Especial PNR, etc.), tolos sos miembros son espertos n'artes marciales, antiguerrilla, paracaidismu, combate urbanu. La so misión fundamental ye llucha antiterrorista, anque dacuando tamién s'emplega en Proteición VIP. Davezu vístense de total uniforme negru, incluyida la boina y dende l'añu 2014, denominar Grupu Tácticu Especial (GTE).

Comandos de Nadadores de Combate ye lo que queda de les Tropes d'Infantería de Marina, los sos oficiales fundadores fueron entrenaos orixinalmente na ciudá de Bakú, antigua Xunión Soviética. Estes Tropes Especiales tuvieron aniciaes na década del 80 nel puertu del Mariel y usaben boínes negres. Son unidaes élites de la Marina de Guerra Revolucionaria (MGR), especializar n'operaciones subacuátiques de too tipu (patrullaje baltaderes, esploración, sabotaxe, etc.) Subordinar a la Direición de la MGR. Davezu usen uniforme de camuflaje con un distintivu cola imaxe d'un delfín.

Tamién hasta l'añu 1993, el MINFAR tuvo otres tropes especiales, que yá fueron abolíes y absorbíes poles Aviespes Negres, estes yeren nomaes Tropes de Destín Especial, llevaben boínes azules y taben allugaes en "Sablera Baracoa" con subordinación a la Defensa Anti Aérea de les Fuercies Armaes Revolucionaries, (DAAFAR); nos 80 yeren una especie de tropes de desembarcu aereu, llevaben el brazu l'emblema d'un paracaíes abiertu.

Los sos primeros oficiales formar de forma emerxente n'academies militares de la Tropes de Desembarcu Aereu o VDV de les ciudaes ruses de Riazan y Tambov, ente los años 1976 y 1977. Estos militares con entrenamientu d'élite conformaron, a partir de los meses finales de 1977, dos tales compañíes que participaron na guerra d'Angola, dempués aportaes en batallones, estes yeren nomaes como "Tigres" y "Lleones", y subordinábense al "Frente Olivu", que nun principiu tenía tropes antiguerrilleras y especiales. Yá a la fin del conflictu n'Angola tuvieron un mandu propiu.

Fuercies Aérees[editar | editar la fonte]

Les Tropes de la Defensa Antiaérea de les Fuercies Armaes (DAAFAR) se estructuran dientro de les unidaes regulares de los trés exércitos. Tienen la misión principal de refugar los golpes esternos, sofitar les aiciones de les tropes terrestres y de la Marina de Guerra, según garantizar l'avisu a les tropes, fuercies y a la población polo xeneral de tol territoriu cubanu.

Marina de Guerra[editar | editar la fonte]

Les unidaes de la Marina de Guerra constitúin bases navales que cunten con escuadrillas de llanches coheteras y torpederas, caza submarinos y otres unidaes de superficie y destín especial. Tienen la misión de lluchar contra les agrupaciones nos accesos al territoriu nacional y solmenar golpes a los sos medios navales. Un importante papel desempeña la Marina Popular, constituyida por Formaciones Especiales Navales y Brigaes de Producción y Defensa especializaes na llucha nel mar.

Teunoloxíes y potencial bélicu[editar | editar la fonte]

Les FAR tán armaes fundamentalmente por teunoloxía proveniente de la sumida XRSS. Tienen una industria militar que produz armes llixeres y mines. Dalgunes de les plantes de dicha industria son les mayores nel so tipu del país. Nel desfile pol 50º Aniversariu de les FAR, el 2 d'avientu de 2006, pudo apreciase l'armamentu ex-soviéticu modificáu pola industria militar cubana. Asina mesmu'l so principal armamentu d'infantería ye'l fusil d'asaltu AKM.

Les FAR espleguen amás una intensa actividá económica na vida civil, al traviés d'empreses turístiques y comerciales como forma de financiase. Ente les sos Armes tán:

  • AKM - En Cuba fabricar en grandes cantidaes y son modernizaos con visores ópticos d'última xeneración y con silenciadores.
  • AKS-74O - Usada polos paracaidistes y por delles unidaes de les Tropes Especiales
  • AMD-65 - Rifle d'asaltu *

Vz. 58 - Rifle d'asaltu * APS- rifle automáticu subacuáticu usáu por fuercies especiales

  • RPK - Ametralladora llixera *

KPV - Amtralladora pesada * DShK - Ametralladora pesada * Goriunov SG-43 / SGM - Ametralladora pesada (usada solamente poles milicies territoriales)

  • PKM - Ametralladora multi-propósitu *

Dragunov SVD - Rifle de precisión

  • fusil Mosin-Nagant modernizáu de 7.62mm fabricáu en Cuba baxu llicencia *

fusil Turquino con cañones intercambiables, puede usar municiones de 7.62mm; de 5.56mm y de 9mm. Producir en Cuba pa operaciones especiales. Tien dos variantes, standart con cañón de 16" y recortáu con un cañón más curtiu.

  • Alejandro - Fusil de francotirador de 12,5 mm diseñáu y fabricáu en Cuba.
  • Mambi - Rifle de precisión anti-material 14,5 mm. Designáu pal valtamientu d'helicópteros. La so utilidá práutica ye cuasi nula.
  • RPG-7 - Arma anti-tanque fabricada en Cuba so llicencia *

SPG-9 - Arma anti-tanque * Makarov PM - Pistola semi-automática fabricada so llicencia en Cuba * CZ 75- Pistola automática * Pistola automática Stechkin - Pistola automática * PM-63 RAK - Sub-fusil usáu por delles unidaes de les MTT

  • AGS-17 - Lanzagrandas automáticu fabricáu en Cuba con delles modernizaciones.
  • Granaes de mano RGD-5, F-1, RG-42, RKG.
  • Lanzallamas LPO-50

Tanques Llixeros

  • PT-76 - Anguaño (60) tán activos cola Marina De Guerra Revolucionaria

Tanques de Combate

  • T-34-85 - Esti tanque ye usáu como artillería autopropulsada con una M-46 o una D-30 montada.
  • T-55 (1100) - Tán en serviciu y aproximao 400 a 500 tán modernizaos a la variante T-55M y tamién son usaos como artillería autopropulsada con una M-46 de 130mm montada como artillería auto-propulsada de llargu algame. Tamién son plataforma móvil pa misiles SA-2 y SA-3.
  • T-62 (400) - Aproximao 300 tán modernizaos a la variante T-62M.
  • T-72 (200)

Vehículos de Reconocencia

  • BRDM-2 (100) - Usaos poles Tropes Especiales. Son fabricaos en Cuba y modernizaos con un morteru de 120 mm.

Vehículos Blindaos de Tresporte

  • BTR-152 - Esiste una versión d'esti vehículu con una ZU-23-2 montada na parte trasera.
  • BTR-60 (700) - Esisten delles versiones d'esti vehículu. Una con una torre d'un T-55 y un cañón de 100 mm, otra con una torre d'un BMP-1 y con un cañón de 73mm armáu con un AT-3 Sagger y otra con ametralladores anti-aérees de 37mm o ZU-23-2 de 23 mm.
  • BTR-70 (200+)

Vehículu de Combate d'Infantería

Artillería Arremolcada (620)

Artillería Auto-Propulsada

  • 2S1 Gvozdika (40)
  • 2S3 Akatsiya (60)
  • Otres pieces d'artillería autopropulsada son fabricaes en Cuba que son xasis de T-55 con un M-46 montada, un T-34-85 con una M-46 o una D-30 montada o un BMP-1 con una D-30 122mm y una torre modificada. Cuba cunta con más de 200 d'estes fabricaciones amás de los camiones con D-30 y M-46 montaes[ensin referencies].

Llanza Cohetes Múltiples

  • BM-31-50+
  • BM-21 - 500+ (son fabricaos en Cuba.)
  • BM-14-17M - Usaos por Guardar Fronteres y les MTT.
  • P-15 Termit - Usáu pola Marina de Guerra Revolucionaria.

Misiles Antibuques

  • Sistema Bandera - 80+ (Consta d'un camión con dos misiles SS-N-2 Styx).


MISILES BALISTICOS:




Morteros (Cuba cunta con más de 2000 morteros)

  • M41/43
  • M38/43

Armes Anti-Tanque

Cañones anti-aéreos

Misiles Tierra-Aire

Misiles Tierra-Aire Autopropulsados

  • S-75 Divina - (50 en xasis de T-55, producíu ya inventáu poles FAR, Anguaño producíu per Rusia y vendíu so llicencia)
  • S-125 Nieva/Pechora - (Aproximao 40, producíu ya inventáu pola FAR)
MiG-21.

Aviones

L'Aviación militar cubana tien disponibles:

  • 226 aviones de combate **

10+ MIG-31

25 L-39C

Buques

L'Armada militar cubana tien disponibles:

  • 2 – Rio Damuji clase Fragata Bandera de Cuba
  • 1 – Pauk II clase Corbeta Bandera de la Xunión Soviética
  • 6 – Osa II clase buque rápidu d'ataque Bandera de la Xunión Soviética
  • 2 – Stenka clase bote patrulla Bandera de la Xunión Soviética
  • 30/48 – Zhuk clase bote patrulla Bandera de la Xunión Soviética
  • 3 – Sonya clase dragaminas Bandera de la Xunión Soviética
  • 5 – Yevgenya clase dragaminas Bandera de la Xunión Soviética
  • 4 – Delfín clase minisubmarino Bandera de Cuba
  • 1 – buque de coleición d'Intelixencia *

2 – batallón d'asaltu anfibiu

Centros d'enseñanza militar[4][editar | editar la fonte]

Colexu de Defensa Nacional[editar | editar la fonte]

El Colexu de Defensa Nacional (CODEN) foi fundáu n'ochobre de 1990 como centru d'educación Cimera adscripto al Ministeriu de les Fuercies Armaes Revolucionaries. Tien al so cargu la educación de posgráu de los principales cuadros civiles y militares del país en referir a la concepción y desenvolvimientu de la Seguridá y Defensa Nacional. Pretende, amás, fortalecer la conciencia nacional sobre la defensa de la Patria y contribuyir al desenvolvimientu de les nueses rellaciones esteriores.

Escueles Militares Camilo Cienfuegos[editar | editar la fonte]

Los centros preuniversitarios vocacionales militares son instituciones educatives subordinaes a les FAR; lleven el nome del Comandante del Exércitu Rebalbu Camilo Cienfuegos, unu de los fundadores de les Fuercies Armaes Revolucionaries (FAR) y combatiente del Exércitu Rebalbu. Anguaño esisten 20 a lo llargo de tol país.

Escuela Interarmas Mayor Xeneral José Macio y Grajales[editar | editar la fonte]

Institución fundada'l 15 de setiembre de 1980 allugada en Santiago de Cuba, segunda ciudá n'importancia del país. Lleva'l nome de José Macio Grajales, reconocíu xefe militar de les guerres independentistes cubanes del pasáu sieglu. Forma oficiales nes especialidaes del perfil de mandu de les distintes armes de les tropes terrestres.

Escuela Interarmas Llugarteniente Xeneral Antonio Macio y Grajales (EIGAM)[editar | editar la fonte]

Centru fundáu en febreru de 1963. Tien una rica esperiencia na formación d'oficiales pa les FAR. Nes sos instalaciones, allugaes al suroeste de la capital del país, cientos de mozos fórmense como oficiales de les FAR n'especialidaes del perfil de mandu ya inxenieru de les distintes armes de les tropes terrestres. Cuenta cola Orde Antonio Macio.

«Lo que puedo dicir d'esta Escuela ye que los sos cadetes, entá ensin tar na guerra se gradúan oficiales veteranos.»
Xeneral d'Exercito Raúl Castro Rúz

Institutu Téunicu Militar José Martí[editar | editar la fonte]

Centro concebíu pa la formación de cuadros de mandu ya inxenieros pa les distintes armes y tropes de la Defensa Antiaérea y Fuercia Aérea Cubana. El mesmu ta allugáu na Ciudá de L'Habana. Tien l'honor de llevar el nome de José Martí, Héroe Nacional de Cuba.

Academia de les FAR Xeneralísimu Máximo Gómez Báez[editar | editar la fonte]

Institución fundada'l 3 de xunetu de 1963 y anguaño constitúi'l principal centru científicu docente de les Fuercies Armaes Revolucionaries. Les sos instalaciones, allugaes al este de la capital cubana, dan formación militar a cientos de mozos oficiales pa ocupar cargos cimeros na cadena de mandu. Lleva'l nome de Máximo Gómez Báez, dominicanu que combatió pola independencia de Cuba y aportó a Xeneral en Xefe del Exércitu Llibertador.

Academia Naval Granma[editar | editar la fonte]

Allugada al este de la capital, comparte instalaciones cola Academia de les FAR "Xeneral Máximo Gómez". Allugada na so fundación nel Mariel , treslladada dempués a la que ye agora escuela de medicina internacional, nes llendes de Santa Fe y Baracoa , nes veres del ríu Santa Ana .Tien l'oxetivu de preparar los oficiales pa la Marina de Guerra. El procesu docente educativu desenvuélvese amás nes unidaes navales de tierra y nos buques, bases y talleres d'arreglu mientres los periodos práuticos. Esta institución empezó a preparar oficiales pa la Marina de Guerra Revolucionaria dende 1959, polo qu'atropa una vasta esperiencia nesta xera. Granma ye'l nome del yate que condució dende Méxicu a los 82 espedicionarios que al mandu de Fidel Castro Ruz, desembarcaron en Cuba, el 2 d'avientu de 1956 pa empezar la llucha insurreccional.

Escuela Militar Superior Comandante Arides Estévez Sánchez[editar | editar la fonte]

Institución encargada de preparar oficiales del perfil xurídicu. El so nome constitúi un homenaxe al Comandante Arides Estévez, oficial de les Fuercies Armaes Revolucionaries cayíu en misión internacionalista y unos de los primeros xefes de la Direición d'Intelixencia Militar.

Universidá de Ciencies Médiques de les FAR[editar | editar la fonte]

Antiguu Institutu Cimeru de Medicina Militar `` Luis Díaz Sotu´´ El so nome foi camudáu en 2008, cuando foi treslladada del Hospital Naval al qu'ocupa anguaño, l'hospital militar central Dr. Carlos J. Finlay allugáu al oeste de la Ciudá de L'Habana. Foi fundada'l 7 d'ochobre de 1981 y ye una unidá subordinada direutamente al Ministeriu de les Fuercies Armaes Revolucionaries y ta prevista pa la formación d'oficiales de perfil médicu de nivel cimeru, a la superación, formación académica de posgráu ya investigaciones nel campu de la Medicina Militar , en correspondencia coles esixencies del Partíu, l'Estáu y les FAR refrendaes na base reglamentaria, modelu d'actuación del profesional y planes y programes d'estudiu, por aciu cursos presenciales, semipresenciales y a distancia.Sofitar nes instalaciones de los hospitales militares centrales, hospitales y policlíniques del Sistema Nacional de Salú, según les unidaes médiques de les FAR. Cuenta, amás, con polígonos y aules especiales, que garanticen el rigor de la enseñanza, la educación y l'alta preparación pa cumplir misiones una vegada graduaos. Los egresados reciben la calificación siguiente: Doctor en Medicina na especialidá de Médicu Xeneral Integral Básicu Militar.[5][6]

Esperiencia combativa[editar | editar la fonte]

Amás de les misiones desenvueltes en territoriu cubanu mientres la Invasión de Girón (1961) y la Llucha contra bandíos (1959-1965), les FAR tomaron parte en conflictos n'Arxelia (1963), Siria (1973), Etiopía (1978), Angola (1975-1989) y Nicaragua (década de los 80). Efectivos de les FAR, dalgunos d'ellos güei con altos graos militares, participaron en diverses aiciones armaes en sofitu a les guerrilles en Venezuela (década de 1960), Arxentina (década de los 60), El Salvador (Años 1980), según en dellos países d'África.

Ye significativu que la intervención de les FAR n'Angola, en 1975, fixo posible la sobrevivencia del gobiernu d'Agostinho Neto, y a la llarga, la derrota de la Sudáfrica racista en Cuito Cuanavale, en 1988, unu de los factores que según delles opiniones contribuyó a la destrucción d'esi réxime. Esta operación, llamada "Operación Carlota", significó la unviada de más de 300.000 soldaos cubanos a Angola en trece años, lo que quier dicir que nos años finales había en tierra angolana más de 50.000 efectivos, con más de mil medios blindaos y decenes d'aviones de combate, lo cual revela amás la estraordinaria loxística emplegada.

Actualidá[editar | editar la fonte]

Relevu de los guardias del Mausoléu de José Martí.

A raigañu del esbarrumbe de los rexímenes socialistes n'Europa del Este y de la desintegración de la XRSS, los suministros d'armes y otros insumos pa les FAR viéronse amenorgaos cuasi a cero. Colo que'l mesmu gobiernu cubanu tuvo de desenvolver el so propiu sistema de suministros.

Tán axustándose nuevos contratos de caltenimientos y modernización de la so téunica con Rusia o intermediarios como Venezuela.

N'ochobre del 2008 recibir nel país visites d'altos mandos de les Fuercies Armaes de Rusia, lo cual apunta a un reforzamientu de les rellaciones con esi país.

Oficiales cimeros de les FAR[editar | editar la fonte]

Graos honoríficos
  • Comandante en Xefe Fidel Castro Ruz (fináu en 2016) - Ex-presidente del Conseyu d'Estáu. Líder históricu de la Revolución
  • Comandante de la Revolución Ramiro Valdés Menéndez - Vicepresidente de los Conseyos d'Estáu y de Ministros
  • Comandante de la Revolución Guillermo García Frías - Miembru del Conseyu d'Estáu *

Comandante de la Revolución Juan Almeida Monte (fináu en 2009)


Xeneral d'Exércitu
  • Raúl Castro Ruz - Presidente del Conseyu d'Estáu de Cuba (Comandante en Xefe de les FAR).


Xenerales de cuerpu d'exércitu


Xenerales de cuerpu d'exércitu de la reserva


Xenerales de cuerpu d'exércitu finaos


Vicealmirantes

Julio César Gandarilla Bermejo - Ministru del Interior


Xenerales de división

José Carrillo Gómez - Xefe de la Direición Política de les FAR

Urbelino Betancourt Cruces - Direutor de l'Academia de les FAR


Xenerales de división de la reserva

Rogelio Acevedo González - ex-presidente del Institutu d'Aeronáutica Civil


Dellos xenerales de división finaos

Escalafón Militar del FAR[editar | editar la fonte]

Rangos de la Fuercies Terrestres y Fuercies Aérees[editar | editar la fonte]

Soldaos y suboficiales

  • Soldáu *

Soldáu de primera

  • Cabu *

Sarxentu de Tercer

  • Sarxentu de Segunda *

Sarxentu de primera

  • Suboficial
  • Segundu Suboficial
  • Primer Suboficial
  • Mayor Suboficial

Oficiales

  • Subteniente *

Teniente * Primer Teniente * Capitán

  • Mayor
  • Teniente Coronel
  • Coronel
  • Xeneral de Brigada Xeneral de División Xeneral de Cuerpu d'Exércitu Xeneral d'Exércitu *

Commandante en xefe

Rangos de la Marina de Guerra Revolucionaria[editar | editar la fonte]

Marineros y suboficiales

  • Marineru *

Marineru de primera

  • Cabu *

Sarxentu de Tercer

  • Sarxentu de Segunda *

Sarxentu de primera

  • Suboficial
  • Segundu Suboficial
  • Primer Suboficial

Oficiales navales

  • Alférez
  • Teniente de Corbeta Teniente de Fragata Teniente de Navío
  • Capitán de Corbeta *

Capitán de Fragata * Capitán de Navío

  • Contralmirante
  • Vicealmirante *

Almirante

Conflictos bélicos[editar | editar la fonte]

Les FAR oficialmente reconocen 5 intervenciones militares de Cuba, n'Arxelia, Siria, Congo Brazzaville, Angola y Etiopía. Sicasí, otres fontes amplíen la llista incluyendo a Nicaragua. Esta llista namái inclúi la unviada de militares cubanos como fuercies regulares reconocíes como batalloses ente los estaos. Amiéstense xebradamente otres participaciones de militares cubanos pa sofitar a movimientos de lliberación nacional en Llatinoamérica.

  • Espedición fallida a la República Dominicana pa derrocar al dictador Trujillo, n'alianza col exiliu dominicanu.
  • Invasión estauxunidense a Granada. Dellos asesores militares cubanos xunto con personal civil (fundamentalmente constructores), cuasi ensin armamentu pesáu, enfrentáronse xunto col exércitu de Granada a la invasión d'EE.XX. nuna engarradiella desigual.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]