Fuchsia thymifolia
Fuchsia thymifolia ![]() | ||
---|---|---|
![]() | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Orde: | Myrtales | |
Familia: | Onagraceae | |
Xéneru: | Fuchsia | |
Especie: |
Fuchsia thymifolia Kunth | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Fuchsia thymifolia ye una especie d'arbustu de la familia de les onagracees. Ye orixinaria de Méxicu, en Michoacán. La subespecie típica tien fueyes más pequeñes, flores más grandes y alcuéntrase más al norte, dende Oaxaca hasta Sinaloa y Durango.

Descripción
[editar | editar la fonte]Ye un arbustu qu'algama un tamañu de 1 a 1.5 m d'altor. Les fueyes son ovaes, de 1 a 5 cm de llongura con cantu enteru. Les flores son blancu rosáu y los frutos son una baga en forma d'uva color púrpura.
Distribución y hábitat
[editar | editar la fonte]Orixinaria de Méxicu. Habita en clima templáu ente los 2500 y los 3900 msnm. Acomuñáu a vexetación alteriada de pacional, montes de encino, de pinu y mistu de pinu-encino.
Propiedaes
[editar | editar la fonte]Nel Estáu de Méxicu'l so usu melecinal inclúi'l tratamientu del algodoncillo, los granos na boca (aftes) y l'escorbutu, y nel Estáu d'Hidalgo utilízase-y pa la foria. Como remediu aconséyase moler o mazcar el frutu y la fueya p'aplicalo llocalmente, o tomar el cocimientu de la parte aérea. Otru usu que se-y da ye en casos de tos.[1]
Taxonomía
[editar | editar la fonte]Fuchsia thymifolia describióse por Carl Sigismund Kunth y espublizóse en Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 6: 104, t. 535. 1823.[2]
Fuchsia: nome xenéricu descritu per primer vegada por Charles Plumier a finales del sieglu XVII, y nomada n'honor del botánicu alemán, Leonhart Fuchs (1501-1566).
thymifolia: epítetu llatín que significa "coles fueyes de Thymus".
- Fuchsia pringlei B.L.Rob. & Seaton
- Fuchsia thymifolia subsp. thymifolia
- Lyciopsis thymifolia (Kunth) Spach
- Encliandra thymifolia Lilja
- Fuchsia colimae Munz
- Fuchsia pringlei B.L.Rob. & Seaton[3]
Nome común
[editar | editar la fonte]- En Méxicu: Aretillo de la virxe, aretillo de monte, perlilla, uña de gatu.[1]
Ver tamién
[editar | editar la fonte]- Terminoloxía descriptiva de les plantes
- Cronoloxía de la botánica
- Historia de la botánica
- Carauterístiques de les onagracees
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ 1,0 1,1 virxe&id=7119 En Medicina tradicional mexicana
- ↑ «Fuchsia thymifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 3 d'abril de 2014.
- ↑ Fuchsia thymifolia en PlantList
Bibliografía
[editar | editar la fonte]- Berry, P. E. 199?. Fl. Neotrop.
- CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
- Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2009. Cucurbitaceae a Polemoniaceae. 4(1): i–xvi, 1–855. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universidá Nacional Autónoma de Méxicu, Méxicu.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]![]() |
Wikispecies tien un artículu sobre Fuchsia thymifolia. |