Fraxinus americana

De Wikipedia
Fraxinus americana
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Lamiales
Familia: Oleaceae
Tribu: Oleeae
Xéneru: Fraxinus
Especie: F. americana
L.
Distribución
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Fraxinus americana ye una de les más conocíes especies del Xéneru Fraxinus, d'hasta 35 m d'altor. Ye nativu del este d'América del Norte, atopáu en forestas mesófitas dende Quebec a norte de Florida.

Ilustración
Fueyes
Vista del árbol

Descripción[editar | editar la fonte]

La madera ye clara, fuerte, granosa. El nome inglés de Ceniza Blanca aparentemente deriva del viesu glauco de les fueyes. Les fueyes tienen de 2 a 3 cm de llargu, compuestes pinnaes con 7 (dacuando 5 ó 9) folíolos, de 6 a 13 cm de llargu. Tornen amarellentaes, coloraes o púrpures na seronda. Los cultivares que tienen bien marcáu'l color serondiegu son 'Autumn Applause' y 'Autumn Purple'.

Esti árbol, ye deciduo, con fustes separaos fema y machu. El floriamientu asocede en primavera dempués de 30 a 55 díes gráu de crecedera. El frutu ye una sámara de 3 a 5 cm de llargu, la grana de 1,5 a 2 cm con una ala pardu maciu de 1,5 a 3 cm de long., y puede ser abasnáu pol vientu a bona distancia.

La vida d'estos árboles ye d'alredor de 100 años.

Ye bona madera pa bates de béisbol y pa ferramientes de mano.

El fresnu ye bien similar n'apariencia al Fraxinus pennsylvanica Marshall 1785, con identificación difícil. El viesu de les fueyes del fresnu americanu ye más allumáu que'l fexe. El Fraxinus pennsylvanica tien les fueyes esautamente iguales enriba y embaxo. Tamién, cada especie ocupa distintos nichos ecolóxicos: el fresnu americanu de zones altes húmedes; el Fraxinus pennsylvanica en forestas húmedes y inundables, anque suelen solapearse na distribución.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Los raigaños son astrinxente, tónicu, sudoríparu, diuréticu, purgante y emenagogo.

Les granes usáronse pa la obesidá.[1]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Fraxinus americana describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 1057. 1753.[2]

Etimoloxía

Fraxinus: nome xenéricu que ye'l nome en llatín clásicu d'esti xéneru.[3]

americana: epítetu xeográficu qu'alude a la so llocalización n'América.

Variedaes
  • Fraxinus americana var. biltmoreana (Beadle) J.Wright ex Fern.
  • Fraxinus americana var. crassifolia Sarg.
  • Fraxinus americana var. curtissii (Vasey) Small
  • Fraxinus americana var. juglandifolia (Lam.) Rehder
  • Fraxinus americana var. microcarpa Gray
Sinonimia
  • Ornus americana (L.) Bosc, Mém. Cl. Sci. Math. Inst. Natl. France 9: 216 (1808 publ. 1811).
  • Calycomelia americana (L.) Kostel., Allg. Med.-Pharm. Fl. 3: 1004 (1834).
  • Ornanthes americana (L.) Raf., New Fl. 2: 93 (1837).
  • Fraxinus novae-angliae Mill., Gard. Dict. ed. 8: 5 (1768).
  • Fraxinus alba Marshall, Arbust. Amer.: 51 (1785).
  • Fraxinus carolinensis Wangenh., Beytr. Teut. Forstwiss.: 81 (1787).
  • Fraxinus acuminata Lam., Encycl. 2: 547 (1788).
  • Fraxinus canadensis Gaertn., Fruct. Sem. Pl. 1: 222 (1788).
  • Fraxinus juglandifolia Lam., Encycl. 2: 548 (1788).
  • Fraxinus nigra var. juglandifolia (Lam.) Castigl., Viagg. Stati Uniti 2: 244 (1790).
  • Fraxinoides alba (Marshall) Medik., Beytr. Pfl.-Anat.: 399 (1800).
  • Fraxinus epiptera Michx., Fl. Bor.-Amer. 2: 256 (1803).
  • Fraxinus pubescens var. latifolia Vahl, Enum. Pl. 1: 52 (1804).
  • Fraxinus caroliniana Willd., Sp. Pl. 4: 1103 (1806), nom. illeg.
  • Fraxinus viridis Bosc, Mém. Cl. Sci. Math. Inst. Natl. France 9: 209 (1808 publ. 1811).
  • Fraxinus villosa Dum.Cours., Bot. Cult., ed. 2, 2: 582 (1811).
  • Fraxinus discolor Muhl., Cat. Pl. Amer. Sept.: 111 (1813).
  • Fraxinus macrophylla Hoffmanns., Verz. Pfl.-Kult., Nachtr. 2: 120 (1828).
  • Calycomelia acuminata (Lam.) Kostel., Allg. Med.-Pharm. Fl. 3: 1004 (1834).
  • Calycomelia juglandifolia (Lam.) Kostel., Allg. Med.-Pharm. Fl. 3: 1004 (1834).
  • Leptalix acuminata (Lam.) Raf., New Fl. 2: 93 (1837).
  • Leptalix juglandifolia (Lam.) Raf., New Fl. 2: 93 (1837).
  • Fraxinus glauca Raf., Alsogr. Amer.: 33 (1838).
  • Fraxinus grandifolia Raf., Alsogr. Amer.: 38 (1838).
  • Leptalix alba (Marshall) Raf., Alsogr. Amer.: 32 (1838).
  • Leptalix epiptera (Michx.) Raf., Alsogr. Amer.: 33 (1838).
  • Leptalix glauca Raf., Alsogr. Amer.: 33 (1838).
  • Leptalix grandifolia Raf., Alsogr. Amer.: 38 (1838).
  • Leptalix viridis (Bosc) Raf., Alsogr. Amer.: 32 (1838).
  • Calycomelia alba (Marshall) Kostel., Ind. Hort. Bot. Prag.: 26 (1844).
  • Calycomelia epiptera (Michx.) Kostel., Ind. Hort. Bot. Prag.: 26 (1844).
  • Calycomelia viridis (Bosc) Kostel., Ind. Hort. Bot. Prag.: 26 (1844).
  • Fraxinus albicans Buckley, Proc. Acad. Nat. Sci. Philadelphia 14: 4 (1863).
  • Fraxinus curtissii Vasey, Cat. For. Trees U.S.: 20 (1876).
  • Fraxinus pistaciifolia Y.Hall ex A.Gray., Syn. Fl. N. Amer. 2(1): 75 (1878), nom. illeg.
  • Fraxinus biltmoreana Beadle, Bot. Gaz. 25: 358 (1898).
  • Calycomelia biltmoreana (Beadle) Nieuwl., Amer. Midl. Naturalist 3: 186 (1914).
  • Calycomelia pistaciifolia Nieuwl., Amer. Midl. Naturalist 3: 187 (1914).
  • Fraxinus pennsylvanica subsp. novae-angliae (Mill.) Buttler, Bot. Naturschutz Hessen 18: 19 (2005).[4]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Fraxinus americana». Plantes útiles: Linneo. Consultáu'l 15 de marzu de 2014.
  2. «Fraxinus americana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 15 de marzu de 2014.
  3. En Nomes Botánicos
  4. «Fraxinus americana». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 7 de mayu de 2010.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  2. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  3. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  4. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  5. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  6. Killeen, T. J., E. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guía Árb. Bolivia 1–958. Herbario Nacional de Bolivia & Missouri Botanical Garden, Edit. Quipus srl., La Paz.
  7. Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  8. Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  9. Small, J. K. 1933. Man. S.E. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
  10. Voss, E. G. 1996. Michigan Flora, Part III: Dicots (Pyrolaceae-Compositae). Cranbrook Inst. of Science, Ann Arbor.
  11. Wallander. 2008. Systematics of Fraxinus (Oleaceae) and evolution of dioecy. Pl. Syst. Evol. 273(1–2): 25–49.
  12. Zuloaga, F. O. 1997. Catálogu de les plantes vasculares de l'Arxentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]