Francia nel Festival del Cantar d'Eurovisión

De Wikipedia

Plantía:EurovisionCountries

Francia ye unu de los países que presentó un concursante a la primer edición del Festival del Cantar d'Eurovisión, en 1956. Esti concursu entamar la Unión Europea de Radiodifusión. Francia participó 60 vegaes, namái superada por Alemaña con 61 apaiciones. Francia ye unu de los países del grupu de los coloquialmente denominaos 'Big 5' (los cinco grandes) y polo tanto siempres tien el so llugar aseguráu na final del festival. Los otros componentes d'esti grupu son, amás d'Italia, Francia, España, Reinu Xuníu y Alemaña, como emisores públiques d'estos países que son miembros de la UER qu'apurren más audiencia a los eventos entamaos pola UER y contribúin más a la organización.

Nun total de 36 vegaes, Francia quedó dientro del TOP-10 na gran final y quedando última tan solo una vegada (en 2014, con 2 puntos).

Historia[editar | editar la fonte]

La historia de Francia n'Eurovisión, hasta la dómina actual, fuera bien esitosa terminando 36 vegaes dientro de los diez primeros llugares y ganando el festival en 5 ocasiones, en parte por cuenta de la participación de pocos países dientro del Festival, na so mayor parte francófonos. Na tercer edición, celebrada en 1958, André Claveau ganó per primer vegada pa Francia col cantar "Dors Mon Amour" y l'añu siguiente Eurovisión foi realizáu per primer vegada en territoriu francés, nel "Palais des Festivals" en Cannes.

Marie Myriam última ganadora per Francia n'Eurovisión en 1977

En 1960 Francia volvió ganar el festival, esta vegada col cantar "Tom Pillibi" de Jacqueline Boyer con 32 puntos, lo qu'aseguró que'l festival tornara a Francia en 1961, de nuevu en Cannes. Francia volvió ganar en 1962 con Isabelle Aubret y "Un Premier Amour". Puesto que Francia nun tenía los recursos pa entamar el festival per tercer vegada en menos de cinco años, la organización del eventu pasó al Reinu Xuníu, entamándola la BBC en Londres.

Mientres los primeros diez años del Festival, Francia siempres terminó ente los primeros diez llugares, anque en 1966 tuvo'l so primera mal resultancia cuando Dominique Walter y "Chez Nous" terminó en 16º llugar con namái 1 puntu. Foi un resultáu ensin precedentes pa la república, pero nos años siguientes tornaron a los primeros llugares. En 1969, Francia volvió ganar con "Un Jour, Un Enfant" de Frida Boccara. Sicasí esi añu hubo un empate en primer llugar xunto con España, los Países Baxos y el Reinu Xuníu.

Na primer metá de los años setenta Francia empezó a tener males resultaos. En 1972 y 1973 el país terminó nel 11º y 15º llugar respeutivamente y en 1974 el país nun participó por cuenta de la muerte del Presidente Georges Pompidou. El cantar d'esi añu, "La vie à 25 ans" de Dani, foi retirada del Festival del Cantar d'Eurovisión, el primeru ensin la participación francesa.

En 1975 Francia tornó con otru periodu de gloria. Mientres cinco años siguíos el país terminó dientro de los primeros cuatro llugares. El puntu más altu foi en 1977, cuando Marie Myriam y el cantar "L'Oiseau Et l'Enfant" ganaron el festival per quinta ocasión. Tamién foi la última vegada que Francia ganó.

Radiodiffusion-Télévision Française (RTF) (dende 1956 hasta 1964), ORTF (Office de Radiodiffusion et Télévision Française) (dende 1965 hasta 1974) y TF1 (dende 1975 hasta 1981) fueron les radiodifusoras que participaron nel Festival del Cantar d'Eurovisión dende 1956 hasta 1981. TF1 entamaba tanto la final nacional pa escoyer al participante francés, como la presentación final pal Festival. A pesar de les bones resultaos, en 1982 TF1 tornó participar nel Festival del Cantar d'Eurovisión (xunto con Italia y Grecia) yá que, según la cadena, el festival yera percibíu como anticuáu y el país nun quería quedase ende. Esta foi la segunda ocasión que Francia nun asistía.

Error de Lua en Módulu:Mapa_de_llocalización na llinia 393: Minutes were provided for longitude without degrees also being provided.

Esta ausencia namái duró un añu yá que, por cuenta de la reacción pública, la segunda cadena pública entós daquella, Antenne 2 (más tarde renombrada France 2) participaría per Francia a partir de 1983, entamando tantu la final nacional pa escoyer el cantar y la presentación final pal Festival. El quintu llugar de Guy Bonnet Vivre marcó un llargu periodu de bones resultaos y mientres el restu de la década y principios de los noventa, nes que'l país terminó dientro de los diez meyores.

En 1991 los franceses quedaron cerca de la victoria. Amina y "C'Est Le Dernier Qui Parle à Qui" yera una de les favorites y dempués de la ronda de votación Francia y Suecia taben empataos con 146 puntos. Sicasí agora sí esistíen regles de desempate por que namái un país fuera declaráu ganador. Al faer l'analís de los votos y cuntar cuantes vegaes recibieren 12 puntos ambos países siguíen empataos, polo que se tuvieron que cuntar les vegaes que recibieren 10 puntos. Al faer esti conteo Francia taba en desventaxa con namái 2 dieces, ente que Suecia tenía 5 y ganó la edición.

Foi hasta 1996 cuando'l periodu d'ésitu francés foi atayáu col cantar "Diwanit Bugale" de Dan Ar Braz & L'Héritage des Celtes, cantada en bretón y que namái llogró 18 puntos y el 19º llugar. El cantar de 1998, "Où aller" de Marie Line, foi'l fracasu más grande para -y país dende 1966 yá que namái llogró 3 puntos.

La canal hermana de televisión, France 3, tomó la participación de Francia dende 1999, por cuenta de qu'en esi añu France 2 tenía que tresmitir un tornéu de rugby en llugar del Festival. France 3 ye la cadena qu'anguaño tresmite'l Festival del Cantar d'Eurovisión, pero escoyía'l cantar francés de manera interna dende'l 2001 y hasta'l 2004, y a partir del 2005 remaneció la final nacional.

Anque'l cuartu llugar de 2001 y el quintu de 2002 son consideraos como ésitos, el país cayó progresivamente nes resultaos, llogrando unes males resultaos mientres 5 años consecutivos. Cola introducción de la semifinal nel 2004, France 4 (parte de France Télévisions) presenta esti eventu, ente que France 3 siguió emitiendo la final nacional y la presentación pa la final del Festival del Cantar d'Eurovisión.

A partir de 2015, la emisión de la final y el procesu de seleición de la representación francesa volvieron a France 2.

El meyor resultáu de Francia (ensin cuntar les sos victories) foi nel 1976 cuando'l país quedó segundu cola cantante francesa Catherine Ferry, con 147, siguíu por Amina que quedó en 2ᵘ llugar en 1991 magar tener los mesmos puntos que la ganadora, Suecia, con 146 puntos. Natasha Saint-Pier, recibió 142 puntos en 2001 y quedó cuarta.

Situación actual del festival[editar | editar la fonte]

Dende 1996, Francia esperimentó una grave cayida en términos de resultaos nel Festival del Cantar d'Eurovisión y el país tuvo una serie de males resultaos: 18º (1996), 24º (1998), 19º (1999), 23º (2000), 18º (2003), 15º (2004), 23º (2005) y 22º (2006 & 2007), salvo esceiciones como la de Natasha Saint-Pier en 2001. Nel (2008) el cantante Sébastien Tellier consiguió pa Francia salir de los cinco últimes posiciones, magar que'l país galu ye l'únicu de los países que lleven más de trenta años nel festival que nun quedó na última posición. Francia confirmó la so participación nel 2009 nel que dempués de munchos años, un xuráu d'espertos de cada país participaba na votación final del festival, amás nesta edición decidió unviar a una de les muses de la música gala en tol mundu Patricia Kaas, qu'ocupó la 8º posición de 25. Al siguiente añu decidieron llevar al cantante, nacíu na República Democrática d'El Congu, Jessy Matador col cantar "Allez, fola, olé" onde foi bien criticada yá que s'esperaben una mala posición tres l'ameyoramientu del añu pasáu pero finalmente prestó nel Telenor Arena y asitióse na primer tabla nel puestu 12º con 82 puntos. En 2011 presentaron al nuevu tenor Amaury Vassili col cantar operísticu "Sognu", íntegramente cantada en corsu. A pesar de ser considerada como la máxima favorita pa la victoria na mayoría de cases d'apuestes, el direutu nel Esprit Arena nun convenció y asitióse nel puestu 15º. En 2012 consiguió la posición 22º. En 2013 la posición 23°. En 2014, Francia quedó na so peor posición en tola so hestoria nel festival, quedó postrera, nel puestu 26° con 2 puntos. En 2015 Francia llevo a Lisa Angell que les apuestes marcar como pa quedar nel top 15 pero a la fin llevo al país al puestu 25 con 4 puntos. En 2016 Amir partía como unu de los favoritos y estes predicciones cumplir al llograr el 6 puestu na final (siendo tercera del xuráu) volviendo al top 10 dempués de 6 años fora d'este.

Curiosidad[editar | editar la fonte]

  • Francia non siempres cantó en francés, pero usó llingües del so país. En 1993 "Mama Corsica" taba interpretada en corsu y francés, y en 1996 "Diwanit Bugale" tuvo interpretada íntegramente en bretón. Nel 2011 vuelve cantar un cantar en corsu "Sognu", esta vegada de forma íntegra.
  • El cantar de 1992, "Monté la riviè", interpretóse parcialmente en criollu haitianu. En 2004, dellos versos de "À chaque pas" interpretar n'español

Participaciones[editar | editar la fonte]

Lleenda      Ganador

     Segundu puestu      Tercer puestu      Cuartu o quintu puestu (Top 5)      Postreru puestu

Añu See Artista Cantar
(Música / Lletra)
Final Pts. Semifinal Pts.
1956 Lugano Mathé Altéry «Le temps perdu» Nun se publicar resultaos Nun hubo semifinales
Dany Dauberson «Il est là»
1957 Bandera d'Alemaña Frankfurt Paule Desjardins «La belle amour» 2 17
1958 Bandera de Países Baxos Hilversum André Claveau «Dors, mon amour» 1 27
1959 Bandera de Francia Cannes Jean Philippe «Oui, oui, oui, oui» 3 15
1960 Bandera del Reinu Xuníu Londres Jacqueline Boyer «Tom Pillibi» 1 32
1961 Bandera de Francia Cannes Jean-Paul Mauric «Printemps, avril carillonne» 4 13
1962 Bandera de Luxemburgu Luxemburgu Isabelle Aubret «Un premier amour» 1 26
1963 Bandera del Reinu Xuníu Londres Alain Barrière «Elle était si jolie» 5 25
1964 Bandera de Dinamarca Copenḥague Rachel «Le chant de Mallory» 4 14
1965 Bandera d'Italia Nápoles Guy Mardel «N'avoue jamais» 3 22
1966 Bandera de Luxemburgu Luxemburgu Dominique Walter «Chez nous» 16 1
1967 Bandera de Austria Viena Noëlle Cordier «Il doit faire beau là-bas» 3 20
1968 Bandera del Reinu Xuníu Londres Isabelle Aubret «La source» 3 20
1969 Madrid Frida Boccara «Un jour, un enfant» 1 18
1970 Bandera de Países Baxos Ámsterdam Guy Bonnet «Marie-Blanche» 4 8
1971 Bandera de Irlanda Dublín Serge Lama «Un xardín sur la terret» 10 82
1972 Bandera del Reinu Xuníu Edimburgu Betty Mars «Comé-comédie» 11 81
1973 Bandera de Luxemburgu Luxemburgu Martine Clémenceau «Sans toi» 15 65
1974 Bandera del Reinu Xuníu Brighton Dani |

bgcolor="#81878B"| «La vie à vingt-cinq ans»

Retiráu
1975 Bandera de Suecia Estocolmu Nicole Rieu «Et bonjour à toi, l'artiste» 4 91 Nun hubo semifinales
1976 Bandera de Países Baxos L'Haya Catherine Ferry «Un, deux, trois» 2 147
1977 Bandera del Reinu Xuníu Londres Marie Myriam «L'oiseau et l'enfant» 1 136
1978 Bandera de Francia París Joël Prévost «Il y aura toujours des violons» 3 119
1979 Bandera de Israel Xerusalén Anne-Marie David «Je suis l'enfant soleil» 3 106
1980 Bandera de Países Baxos L'Haya Profil «Hé, hé M'sieurs dames» 11 45
1981 Bandera de Irlanda Dublín Jean Gabilou «Humanahum» 3 125
Nun participó en 1982
1983 Bandera d'Alemaña Múnich Guy Bonnet «Vivre» 8 56 Nun hubo semifinales
1984 Bandera de Luxemburgu Luxemburgu Annick Thoumazeau «Autant d'amoureux que d'étoiles» 8 61
1985 Bandera de Suecia Gotemburgu Roger Bens «Femme, dans ses rêves aussi» 10 56
1986 Bandera de Noruega Oslu Cóctel Chic «Européennes» 17 13
1987 Bandera de Bélxica Bruxeles Christine Minier «Les mots d'amour n'ont pas de dimanche» 14 44
1988 Bandera de Irlanda Dublín Gérard Lenorman «Chanteur de charme» 10 64
1989 Lausana Nathalie Pâque «J'ai volé la vie» 8 60
1990 Plantía:Xeodatos RFS Yugoslavia Zagreb Joëlle Ursull «White and black blues» 2 132
1991 Bandera d'Italia Roma Amina «Le dernier qui a parlé» 2 146
1992 Bandera de Suecia Malmö Kali «Monté la rivié» 8 73
1993 Bandera de Irlanda Millstreet Patrick Fiori «Mama Corsica» 4 121 Kvalifikacija za Millstreet
1994 Bandera de Irlanda Dublín Nina Morato «Je suis un vrai garçon» 7 74 Nun hubo semifinales
1995 Bandera de Irlanda Dublín Nathalie Santamaria «Il me donne rendez-vous» 4 94
1996 Bandera de Noruega Oslu Dan Ar Braz & L'Héritage des Celtes «Diwanit bugale» 19 18 11 55
1997 Bandera de Irlanda Dublín Fanny «Sentiments, songes» 7 95 Nun hubo semifinales
1998 Bandera del Reinu Xuníu Birmingham Marie Line «Où aller» 24 3
1999 Bandera de Israel Xerusalén Nayah «Je veux donner ma voix» 19 14
2000 Bandera de Suecia Estocolmu Sofia Mestari «On aura -y ciel» 23 5
2001 Bandera de Dinamarca Copenḥague Natasha Saint-Pier «Je n'ai que mon âme» 4 142
2002 Bandera d'Estonia Tallin Sandrine François «Il faut du temps» 5 104
2003 Bandera de Letonia Riga Louisa Baileche «Monts et merveilles» 18 19
2004 Bandera de Turquía Istambul Jonatan Zarrada «À chaque pas» 15 40 Miembru del Big 4
2005 Bandera de Ucraína Kiev Ortal «Chacun pense à soi» 23 11
2006 Bandera de Grecia Atenes Virginie Pouchain «Il était temps» 22 5
2007 Bandera de Finlandia Ḥélsinki Les Fatals Picards «Amour à la française» 22 19
2008 Bandera de Serbia Belgráu Sébastien Tellier «Divine» 19 47
2009 Bandera de Rusia Moscú Patricia Kaas «Et s'il fallait -y faire» 8 107
2010 Bandera de Noruega Oslu Jessy Matador «Allez Fola Olé» 12 82
2011 Bandera d'Alemaña Düsseldorf Amaury Vassili «Sognu» 15 82 Miembru del Big 5
2012 Bandera d'Azerbaixán Bakú Anggun «Echo (You and I)» 22 21
2013 Bandera de Suecia Malmö Amandine Bourgeois «L'enfer et moi» 23 14
2014 Bandera de Dinamarca Copenḥague Twin Twin «Moustache» 26 2
2015 Bandera de Austria Viena Lisa Angell «N'oubliez pas» 25 4
2016 Bandera de Suecia Estocolmu Amir «J'ai cherché» 6 257
2017 Bandera de Ucraína Kiev Alma «Requiem» 12 135
2018 Bandera de Portugal Lisboa Madame Monsieur «Mercy»
(Émilie Satt, Jean-Karl Lucas)

Festivales entamaos en Francia[editar | editar la fonte]

Edición Ciudá sede Llocalización Presentandores
Festival del Cantar d'Eurovisión 1959 Cannes Palais des Festivals Jacqueline Joubert
Festival del Cantar d'Eurovisión 1961
Festival del Cantar d'Eurovisión 1978 París Palais des Congrès Denise Fabre y Léon Zitrone

Votación de Francia[editar | editar la fonte]

Hasta 2017, la votación de Francia foi:

Más puntos daos solo na gran final
Pos. País Puntos
1 Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu 192
2 Bandera de Portugal Portugal 180
3 España 170
4 Bandera de Israel Israel 169
5 Bandera d'Italia Italia 156
Más puntos daos en semifinales y final
Pos. País Puntos
1 Bandera de Portugal Portugal 242
2 Bandera de Israel Israel 216
3 Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu 192
4 Bandera de Turquía Turquía 190
5 Bandera de Bélxica Bélxica 174
Más puntos recibíos
Pos. País Puntos
1 Suiza 181
2 Bandera de Países Baxos Países Baxos 162
3 Bandera de Noruega Noruega 159
4 Bandera de Bélxica Bélxica 157
5 Bandera d'Alemaña Alemaña 155

12 puntos[editar | editar la fonte]

Semifinal (2005-2015)[editar | editar la fonte]

  • Francia dio 12 puntos a...
Añu País
2005  Portugal
2006 Bandera d'Armenia Armenia
2007  Turquía
2008  Portugal
2009  Serbia
2010  Serbia
2011  Suecia
2012  Serbia
2013 Bandera d'Armenia Armenia
2014 Bandera d'Armenia Armenia
2015 Bandera de Bélxica Bélxica

Semifinal (2016 - )[editar | editar la fonte]

  • Francia dio 12 puntos a...
Añu Xuráu Televoto
2016 Bandera de Austria Austria Bandera d'Armenia Armenia
2017 Bandera de Israel Israel Bandera de Rumanía Rumanía
2018

Final (1975-2015)[editar | editar la fonte]

  • Francia dio 12 puntos a...
Añu País Añu País Añu País
1975 Bandera del Reinu Xuníu GBR 1989 Bandera del Reinu Xuníu GBR 2003 Bandera de Bélxica Bélxica
1976 Bandera de Portugal Portugal 1990 Bandera de Luxemburgu LUX 2004  Turquía
1977 Bandera del Reinu Xuníu GBR 1991 Bandera de Xipre CYP 2005  Turquía
1978 Bandera de Bélxica Bélxica 1992 Bandera d'Italia ITA 2006  Turquía
1979 Bandera d'Alemaña GER 1993  SUI 2007  Turquía
1980 Bandera de Países Baxos NED 1994 Bandera de Polonia POL 2008 Bandera d'Armenia ARM
1981 Bandera de Suecia SWE 1995 Bandera del Reinu Xuníu GBR 2009  Turquía
1982 Nun participó 1996 Bandera de Austria AUT 2010  Turquía
1983 Bandera de Luxemburgu LUX 1997 Bandera del Reinu Xuníu GBR 2011  España
1984 Bandera de Bélxica Bélxica 1998 Bandera de Israel ISR 2012 Bandera de Suecia SWE
1985 Bandera de Israel ISR 1999 Bandera de Portugal Portugal 2013 Dinamarca
1986 Bandera de Bélxica Bélxica 2000 Bandera de Turquía TUR 2014 Bandera d'Armenia ARM
1987 Bandera de Países Baxos NED 2001  Portugal 2015 Bandera de Bélxica Bélxica
1988 Bandera de Dinamarca DAN 2002  España

Final (2016 - )[editar | editar la fonte]

  • Francia dio 12 puntos a...
Añu Xuráu Televoto
2016 Bandera d'Italia Italia Bandera d'Armenia Armenia
2017 Bandera de Portugal Portugal Bandera de Portugal Portugal
2018

Galería d'imáxenes[editar | editar la fonte]

Jonatan Zarrada n'Istambul (2004)
Les Fatals Picards en Ḥélsinki (2007)
Sébastien Tellier en Belgráu (2008)
Patricia Kaas en Moscú (2009)
Amaury Vassili en Düsseldorf (2011)
Amandine Bourgeois en Malmö (2013)
Twin Twin en Copenḥague (2014)
Lisa Angell en Viena (2015)
Amir n'Estocolmu (2016)
Alma en Kiev (2017)
Alma en Kiev (2017)
 

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]