Françoise Frontisi-Ducroux

De Wikipedia
Françoise Frontisi-Ducroux
Vida
Nacimientu 10 de febreru de 1937[1] (87 años)
Nacionalidá Bandera de Francia Francia
Estudios
Direutor de tesis Jean-Pierre Vernant
Llingües falaes francés[2]
Oficiu helenista
Emplegadores Escuela d'Estudios Cimeros en Ciencies Sociales
Collège de France
IMDb nm1799743
Cambiar los datos en Wikidata

Françoise Frontisi-Ducroux (10 de febreru de 1937) ye una helenista francesa, subdireutora de llaboratoriu nel Collège de France. Cercana nel trabayu a Jean-Pierre Vernant, ye miembru güei del centru Louis Gernet (de la Escuela d'Altos Estudios en Ciencies Sociales).

Trayeutoria[editar | editar la fonte]

La so obra más conocida ye Dédalu, qu'analiza esa figura como modelu de l'artesanía na Grecia antigua. Yera la reelaboración de la so tesis cimera defendida na Sorbona en 1972. El xuráu tuvo constituyíu por Marcel Detienne, Jean-Pierre Vernant y Ernest Will,[3] Güei ye un clásicu de los estudios mitolóxicos, y efeutivamente Frontisi-Ducroux dedicóse a descifrar aspeutos míticos antiguos pa entender la sociedá ateniense antigua.

La so investigación académica remató con una tesis d'Estáu: Prosopon. Valeurs grecques du masque et du visage, de 1987, que foi lleida en París, na EHESS. El xuráu tuvo formáu polos maestros del helenismu francés: Marcel Detienne, Louis Marin, Claude Mossé, Jean-Pierre Vernant y François Villard.

Esti trabayu dio llugar a tres llibros fundamentales na so trayeutoria: Le Dieu-Masque (1991), Du masque au visage (1995) y el so escritu "L'oeil et le miroir" incluyíu Dans l'oeil du miroir, que robló con Jean-Pierre Vernant en 1997.[4]

Nel so recién Ouvrages de dames. Ariane, Hélène, Pénélope..., vuelve lleer mitos fundamentales del mundu femenín griegu, rellacionaos col arte de texer; arte que ye una manera de faer bien frecuentáu poles muyeres, pero que coles mesmes trai un xuegu de tensiones ente los dos sexos, que l'autora escuerre con distintes figures: Ariadna, Helena, Penélope, Filomeles, Prochné, Arachné, etc. Llogró con esa obra'l premiu François Millepierres, 2010, de la Académie Française.

Obra[editar | editar la fonte]

  • Dédale. Mythologie de l'artisan en Grèce ancienne, Maspero, 1975 (nueva ed. con posfacio: La Découverte, 2000).
  • La Cithare d'Achille, Atenéu, 1986.
  • Le Dieu-masque, une figure du Dionysos d'Athènes, La Découverte-École Française de Rome, 1991.
  • Du Masque au visage. Aspects de l'identité en Grèce ancienne, Flammarion, 1995.
  • Dans l'œil du miroir, Odile Jacob, 1997 (con Jean-Pierre Vernant).
  • Les Mystères du gynécée, Gallimard, 1998 (con Paul Veyne y François Lissarague). Tr.: Los misterios del xinecéu, Akal, 2003.
  • L'ABCdaire de la mythologie grecque et romaine, Flammarion, 1999.
  • L'Homme-cerf et la femme-araignée, Gallimard, 2003. Tr.: L'home venáu y la muyer gatuña, Abada, 2006.
  • Ouvrages de dames. Ariane, Hélène, Pénélope, Seuil, 2009.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Identificador GND: 138567409. Data de consulta: 13 agostu 2015. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  3. Prefaciu de Pierre Vidal-Naquet a Dédale, La Découverte, p. 9
  4. Ye la parte central y capital d'esi volume, pp. 51-250