Fontanars dels Alforins

Coordenaes: 38°47′00″N 0°47′06″W / 38.783333333333°N 0.785°O / 38.783333333333; -0.785
De Wikipedia
(Redirixío dende Fontanares)
Fontanars dels Alforins
escudo de Fontanars dels Alforins (es) Traducir
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Valle de Albaida (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Fontanares (es) Traducir Vicente Ribera Lladosa
Nome oficial Fontanars dels Alforins (ca)[1]
Códigu postal 46635
Xeografía
Coordenaes 38°47′00″N 0°47′06″W / 38.783333333333°N 0.785°O / 38.783333333333; -0.785
Fontanars dels Alforins alcuéntrase n'España
Fontanars dels Alforins
Fontanars dels Alforins
Fontanars dels Alforins (España)
Superficie 74.7 km²
Altitú 600 m
Llenda con
Demografía
Población 951 hab. (2023)
- 500 homes (2019)

- 471 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Valle de Albaida (es) Traducir
0.04% de provincia de Valencia
0.02% de Comunidá Valenciana
0% de España
Densidá 12,73 hab/km²
fontanarsdelsalforins.es
Cambiar los datos en Wikidata

Fontanars dels Alforins[2] ye un conceyu español perteneciente a la provincia de Valencia y la comarca del Valle de Albaida, na Comunidá Valenciana. La so población censada en 2015 yera de 1.003 habitantes (INE).[3]

Toponimia[editar | editar la fonte]

El términu Fontanars y l'exónimo Fontanares deriven de Fontanals, una antigua partida d'Ontinyent, y esti nome, presumiblemente de font ('fonte' en valencianu). El términu Alforins, n'español Alhorines, de la mesma, deriva del árabe al-hurī (tenada o depósitu de trigu), nome que da fe de la intesidad de la esplotación agrícola nesta área. La zona recibió tradicionalmente el nome de Alhorines o Alforins, d'ende'l xentiliciu alforinero, ente que'l nucleu de población provién del de l'antigua partida, d'ende qu'en 1927, al independizase la población, denominárase Fontanares.[4] En 1992 camudóse oficialmente a Fontanars dels Alforins, denominación valenciana que fai referencia a los dos nomes tradicionales de la población.

Xeografía física[editar | editar la fonte]

Fontanars dels Alforins asitiar ente la Serra Grossa y la de Agullent.[5] La superficie del términu forma un pandu, llamada Los Alhorines, bordiada al norte pola Serra Grossa y al sur pola sierra de Agullent, que les sos aguaes enfusen nel territoriu. El puntu orográficu más eleváu ye la Replana (994 m.);[5] otros altores principales son: Ponsenet (968 m.), la Lloma Plana (989 m.), dambes értices xeodésicos de tercer orde y el Alt del Moru (971 m.) y el Alt de la Creu (729 m.). La rede de drenaxe ye pocu complexa, consistiendo nuna rambla qu'arrama les sos agües nel ríu Cáñoles o de Montesa.[6]

Llocalidaes estremeres

  Norte: La Font de la Figuera, Moixent  
Oeste: Villena Fontanares Este: Ontinyent
  Sur: Banyeres de Mariola, Benejama, Campu de Mirra  

Clima[editar | editar la fonte]

El clima ye mediterraneu continentalizado, carauterizáu pelos sos branos calorosos y secos, y los iviernos fríu y húmedu, con dalguna nevada esporádica. La temperatura medio añal ronda los 14 °C, con unes mínimes que son bastante baxes los meses d'iviernu con xelaes frecuentes y elevaes nos meses de branu. Les precipitaciones son escases pero cimeros a les que se producen conforme avanzar escontra poniente, si considérase una media añal alredor de los 525 mm.[7]

Historia[editar | editar la fonte]

Los Alhorines antes de la conquista cristiana[editar | editar la fonte]

En Los Alhorines hai constancia del pasu del home dende'l calcolíticu nel xacimientu de Pla de Cubelles.[8] Atopáronse restos del neolíticu nel Camí de Piles y el Ribassal de Micons; numberosos de la Edá del Bronce, ente los que destaquen el Castellaret de L'Ombria y L'Altet de la Moneda; de dómina ibérica como'l pobláu del Camí de Mallaura; y de dómina romana, destacando la necrópolis del Racó de Sanxo.[6]

Mientres el periodu andalusí, el territoriu recibió'l topónimu actual de Alhorines (en valencianu Alforins), por cuenta de la gran importancia que llogró'l cultivu de ceberes (al-hurī, tenada o depósitu de trigu).[8] Sábese que nel sieglu XIII esistía nesti llugar una "Alqueria dels Àlbers", dientro del Iqlim de Medina Bilyāna (Villena), de la qu'hai constancia al traviés d'un documentu de Xaime I.[6] En 2008, mientres unes escavaciones realizaes cerca de la Ilesia,[9] topóse una pequeña necrópolis y unos silos, que podríen pertenecer a esta alquería, anque son daqué anteriores (alredor del sieglu XI).[10]

La Edá Medio y Moderno[editar | editar la fonte]

Los Alhorines y Fontanares al fondu, dende la Bastida de les Alcusses.

El Valle de los Alhorines, orixinalmente perteneciente al Iqlim de Medina Bilyāna, foi conquistáu poles tropes de Xaime I d'Aragón y dende entós foi reclamáu por Ontinyent. La parte occidental o Alhorines de La Zafra quedaron en manes castellanes en virtú del Tratáu d'Almizra (1244), ente que'l restu del valle foi incorporáu al Reinu de Valencia el 1245 poles tropes de Xaime I, quien, nun primer momentu, acutar como patrimoniu particular. Sicasí, vista la conflictividá del territoriu (asitiáu na frontera ente'l Reinu de Valencia y Castiella), el rei decidió axudicar en xineru de 1256 la so xurisdicción a Ontinyent, por que fuera partíu ente los sos vecinos.[8] En 1304 roblóse'l Tratáu de Torrellas-Elx, tratáu pol cual Caudete y el so términu pasaron a la Corona d'Aragón, pero la zona occidental del valle de los Alhorines, pertenecientes entá a Villena, permanecieron na Corona de Castiella.

La llende de la zona oriental y occidental foi fonte de conflictos en 1333-1334 ente l'infante Don Juan Manuel, señor de Villena y Ramón Berenguer d'Aragón, señor d'Ontinyent, anque remataron col statu quo anterior. Mientres la Guerra de los Dos Pedros (1356-1365) produciéronse nuevos enfrentamientos, que siguieron intermitentemente a lo llargo del sieglu XV. En 1425 tuvieron llugar los llamaos alderiques de Villena; el conflictu resurdió en 1429-1430 con continuos ataques a los propietarios castellanos y otra vegada en 1495, cuando tropes de Villena destruyeron 25 cases en Fontenares; y siguió activu nel sieglu XVI. Carlos I intentó poner fin al conflictu calteniendo les anteriores fronteres.

En 1520 el Conseyu d'Ontinyent autorizó la construcción d'una ermita dedicada a San Antonio y San Miguel, pero l'españíu de les Germanías paralizaría los proyeutu. El 1593 concedióse l'autorización definitiva pa la construcción de la ermita, que diría al cargu de los mesmos pobladores, lo qu'indica que la so población empezaría a adquirir importancia. Alredor d'esta ermita empezaría a arrexuntase l'actual nucleu de población de Fontanares.[8]

Los Alhorines quedaron práuticamente despoblados de resultes de la Guerra de Socesión española (1701-1714). La repoblación que la siguió, procedente mayoritariamente de les poblaciones asitiaes al sur del términu, mayoritariamente proborbónicos, constituyó la base del nuevu poblamientu.[8]

Dómina Contemporánea[editar | editar la fonte]

Nel intre del sieglu XIX, la población alforinera aumentó considerablemente (pasó de 392 habitantes el 1819 a los 1.100 en 1867), por cuenta de la inmigración de los pueblos de la contorna. Sicasí, namái'l 10% d'esta población vivía nel nucleu de Fontanares, ente que'l restu habitaba les distintes aldegues y cases partíes por tol términu.[8] El Diccionariu de Madoz (1845-1850) nun contién un artículu sobre Fontanares, pero mentar como caserío dependiente de Ontinyent.[11]

La llarga distancia que dixebraba la incipiente aldega de Fontanares de la so capital municipal, Ontinyent, obligaba a los llabradores a perder una xornada completa pa movese cuando teníen que faer cualquier xestión. A partir del 1849, cuando se dexó la celebración de matrimonios y entierros na mesma aldega, fueron asocediéndose les demandes de servicios y otres concesiones.

Finalmente, en 1924 los habitantes de Fontanares axuntar pa solicitar a Ontinyent la segregación del so términu, pero ésti refugar. En 1926 volvió presentase otra solicitú de segregación, esta vegada al gobiernu central. El 5 d'agostu de 1927 llegaba por fin la independencia del nuevu conceyu, col nome de Fontanares, qu'incluyía los cuatro partíes de la parte de los Alhorines de Ontinyent. Ésta foi posible gracies a l'acción conxunta de llabradores y propietarios y a la influencia decisiva del Conde de Salvatierra. En 1992 camudóse'l nome oficial del conceyu pol de Fontanars dels Alforins.[8]

Demografía[editar | editar la fonte]

Evolución demográfica de Fontanares[3]
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
988 952 965 970 972 970 966 996 988 1.014 1.024 1.024 1.038 1.036 1.020 1.003 993 1.003 973

Política[editar | editar la fonte]

Conceyu de Fontanares

Fontanares ta gobernáu por una corporación local formada por conceyales escoyíos cada cuatro años por sufraxu universal que de la mesma escueyen un alcalde. El censu eleutoral ta compuestu por tolos residentes empadronaos en Fontanares mayores de 18 años y nacionales d'España y de los otros países miembros de la Xunión Europea. Según lo dispuesto na Llei del Réxime Eleutoral Xeneral,[12] qu'establez el númberu de conceyales elegibles en función de la población del conceyu, la Corporación Municipal de Fontanars dels Alforins ta formada por 7 conceyales. La sede actual del conceyu alforinero ta na cai del Conde de Salvatierra. El Conceyu de Fontanares ta anguaño presidíu por Compromís y consta de 4 conceyales d'esti partíu y 3 del PP.[13]

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 José Rivera Ferri AEPA
1983-1987 Roberto Reyes Francés PSPV-PSOE
1987-1991 Santiago Esteve Bordera AP
1991-1995 José Ferrero Francés PSPV-PSOE
1995-1999 José Ferrero Francés PSPV-PSOE
1999-2003 José Ferrero Francés PSPV-PSOE
2003-2007 Vicente Ribera Lladosa PP
2007-2011 Vicente Ribera Lladosa PP
2011-2015 Vicente Ribera Lladosa PP
2015-2019 Julio Biosca Llin Compromís
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Economía[editar | editar la fonte]

Ilesia de la Virxe del Rosario.

La gran mayoría de los cultivos son de secanu, destacando la vide (1388 hai), cultivu de gran importancia histórica nel Valle de los Alhorines. En 1940 había en Fontanares 64 bodegues, de les que queden anguaño 8, con una producción conxunta d'unos 3 millones de llitros de vinu.[14] Siguen n'importancia los ceberes (816 hai), xirasoles (549 hai), frutales (288 hai), olivares (260 hai) y almendrales (210 hai).[6] Nes hectárees de regadío colléchense hortolices principalmente. Tamién tien cierta importancia la ganadería d'oveyes, cabres. La mayoría de la industria ta dedicada a la ellaboración y comercialización del vinu.[14]

Tresportes[editar | editar la fonte]

Pol términu de Fontanares trescurren les siguientes carreteres:[15]

 CV-654  Enllaza Fontanares cola CV-652 en direición a Moixent.
 CV-655  Enllaza Fontanares cola CV-81 al altor d'Ontinyent.
 CV-656  Enllaza Fontanares cola A-31 al pasar La Zafra (Villena).
 CV-657  Enllaza Fontanares cola CV-81 al altor de Benejama.
 CV-660  Enllaza La Font de la Figuera (N-344) con Ontinyent.

Patrimoniu[editar | editar la fonte]

  • Fornos de cal (Forns de calç): Nel términu de Fontanares esisten más de 30 fornos de cal esvalixaos por tol térmno. Gran parte d'éstos atópense a mediu derruir y otros fueron invadíos pola maleza.[16][17]
  • Ilesia parroquial de la Virxe del Rosario (Església de la Mare de Déu del Rosari): Nel so orixe foi oratoriu d'un conventu de Capuchinos, suprimíu en 1810 y del que namái se caltién l'actual capiya de la comunión.[18] En 1861 amplióse'l templu, completándose'l templu ente 1867 y 1869.[6] El campanariu modernista data de 1916.[6] Al términu de la guerra civil reformar de nuevu, adquiriendo'l so aspeutu actual. Nel so interior destaca'l retablu barrocu cola imaxe de la santa titular, una de que les sos tables, la que representa al Salvador, atribuyóse a Juan de Juanes.[18]

Cultura[editar | editar la fonte]

Fiestes[editar | editar la fonte]

  • Fiestes patronales: Celébrense la última selmana d'agostu, a la Virxe del Rosario, con desfile de Moros y Cristianos.[19]
  • Fiestes de San Antonio Abá: Celebrar en xineru con una foguera y una puya que los sos beneficios destinar a sufragar los gastos de la ilesia.[19]
  • Fiesta de les Moces: Celébrase l'últimu fin de selmana de xunu y ta dedicada a la Virxe. Realícense pasacalles, bailles populares y procesión.[19]

Gastronomía[editar | editar la fonte]

La cocina de Fontanares carauterizar pol usu d'ingredientes básicos de la dieta mediterránea, sobremanera los producíos na mesma población: farina de trigu, aceite d'oliva, frutos secos (almendra, nuez, etc.), miel y frutes. Platos tradicionales son el arrós amb penques, pebrassos i naps, los gaspatxos amb llebre i perdiu y la cassoleta de pebrassos. De les frutes cabo mentar los melones, la uva y una gran variedá de mazanes y cirueles. A lo último, en repostería destaquen les orelletes, los bescuits, los pastissets de moniato y los rollets d'aiguardent.[20]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. CIVIS (Sistema d'Información Municipal de la Generalitat Valenciana)
  3. 3,0 3,1 INE - Rellación d'unidaes poblacionales
  4. Ribera, Agustí. «La toponimia de Fontanars dels Alforins» (castellanu). Llibru de fiestes.
  5. 5,0 5,1 Ajuntament de Fontanars del Alforins; Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida (2010). «Introducció», Fontanars dels Alforins: Un grapat de sensacions (en valencianu).
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 (2009) «Fontanars dels Alforins», Gran Enciclopedia Temática de la Comunidá Valenciana. Editorial Prensa Valenciana.
  7. «Geografia de Fontanars» (valencianu). Ajuntament de Fontanars dels Alforins.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 Ajuntament de Fontanars del Alforins; Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida (2010). «Resum Històric», Fontanars dels Alforins: Un grapat de sensacions (en valencianu).
  9. «Excavacions arqueològiques a Fontanars dels Alforins» (valencianu). Vilaweb.cat (3 d'avientu de 2008).
  10. «Finalitzen les excavacions arqueològiques a Fontanars dels Alforins» (valencianu). Vilaweb.cat (12 d'avientu de 2008).
  11. Madoz, Pascual (1982). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar d'Alicante, Castellón y Valencia (edición facsímil de la de 1845-50) II (en castellanu). Valencia: Institució Alfons el Magnànim, páx. 77. ISBN 84-500-5413-3.
  12. Xefatura del Estáu (BOE n. 147 de 20/6/1985 (ed.): «Ley Orgánica 5/1985, de 19 de xunu, del Réxime Eleutoral Xeneral.» (1985). Consultáu'l 8 d'avientu de 2008.
  13. «Arrexuntamientu+Fontanars+dels+Alforins&tit=Composici%F3n Plenu del Arrexuntamientu Fontanars dels Alforins» (valencianu y español). CIVIS. Consultáu'l 4 de xineru de 2011.
  14. 14,0 14,1 Ajuntament de Fontanars del Alforins; Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida (2010). «La cultura del vi», Fontanars dels Alforins: Un grapat de sensacions (en valencianu).
  15. (2006) Mapa Oficial de Carreteres, 46ª, Madrid: Ministeriu de Fomentu. ISBN 84-498-0751-4.
  16. Ajuntament de Fontanars del Alforins; Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida (2010). «Els forns de Calç», Fontanars dels Alforins: Un grapat de sensacions (en valencianu).
  17. Francés, M; T. Bordera (2000). «Els forns de calç: un món s'esmuz» (en valencianu). La contorna de la Vall d'Albaida: paisatges, cultura i medi ambient (Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida). 
  18. 18,0 18,1 Gran Enciclopedia d'España Online (13 d'agostu de 2008). «Fontanars dels Alforins». Consultáu'l 7 de xineru de 2011.
  19. 19,0 19,1 19,2 Ajuntament de Fontanars del Alforins; Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida (2010). «Festes», Fontanars dels Alforins: Un grapat de sensacions (en valencianu).
  20. Ajuntament de Fontanars del Alforins; Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida (2010). «Gastronomia», Fontanars dels Alforins: Un grapat de sensacions (en valencianu).

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]