Fluvicola albiventer

De Wikipedia

Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu.

Fluvicola albiventer
Estáu de caltenimientu
Esmolición menor (LC)
Esmolición menor (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Passeriformes
Familia: Tyrannidae
Xéneru: Fluvicola
Especie: F. albiventer
(Spix, 1825)
Distribución
Sinonimia
  • Fluvicola pica albiventer
  • Fluvicola bicolor
Consultes
[editar datos en Wikidata]

'''Fluvicola albiventer[2] ye una especie d'ave paseriforme de la familia Tyrannidae que vive en bona parte de Suramérica.[3] Mientres décades foi considerada una subespecie de Fluvicola pica, esto ye: Fluvicola pica albiventer. Fluvicola pica quedó apostrada namái al norte de Suramérica.

Sinonimia[editar | editar la fonte]

  • Fluvicola pica albiventer
  • Fluvicola bicolor

Descripción[editar | editar la fonte]

Esta ave mide alredor de 12 cm de llargu y pesa unos 12 g. Los adultos tienen de color blancu la frente, cara, tou lo ventral, un cantu de la rabadilla y los filetes en cubiertes. El restu de lo dorsal, nuca, ales y cola son negres nel machu y pardusques nes femes y nueves.

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Esta especie habita en sabanes anubiertes, árees llamargoses y orielles de llagunes y cursos fluviales, nidificando dende la boca del ríu Amazones hasta'l nordeste de la provincia de Buenos Aires, nel centru-este de l'Arxentina,[4] cubriendo amplies árees de Bolivia,[5] Brasil Paraguái y Uruguái. Nel iviernu del hemisferiu sur la población austral migra al norte, hasta la rexón de l'alta cuenca del ríu Amazones nel Perú.[6]

Costumes[editar | editar la fonte]

Dibuxu d'un güevu d'esta especie, espublizáu en 1847.

Ye activa en sitios visibles, emitiendo un sonoru: “pío”. Pósase sobre plantes acuátiques, ya inclusive sobre'l suelu.

Alimentación[editar | editar la fonte]

Aliméntense principalmente d'inseutos que prinda ente la vexetación acuática.

Reproducción[editar | editar la fonte]

Constrúin el so nial en cañes d'arbustos o arbolinos cercanos o sobre l'agua. El so nial ye de yerbes trenzaes, y tien forma de bola ovalada cola entrada nun llateral y l'interior forráu de plumes. Dambos sexos guaren la puesta, que suel constar de 2 o 3 güevos de color crema ablancazos con pintes pardes. Delles vegaes sufre parasitismu de puesta per parte de los «renegridos» (Molothrus bonariensis).

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. BirdLife International (2009). «Fluvicola albiventer» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2011.2. Consultáu'l 16 d'agostu de 2013.
  2. Viudita dorsinegra (Fluvicola albiventer) en Avibase.
  3. (2004) Josep del Hoyo, Andrew Elliott, and David A. Christie: Handbook Of The Birds Of The World vol. 9: Cotingas to Pipits and Wagtails, 1ª (n'inglés), Barcelona, España: Lynx Edicions, páx. 863. ISBN 978-84-87334-69-6.
  4. Narosky, Tito; Darío Yzurieta (2010). Aves d'Arxentina y Uruguái, Guía d'identificación /Birds of Argentina & Uruguay, a Field Guide, 16ª (en castellanu/inglés), Buenos Aires: Vázquez Mazzini editor, páx. 432. ISBN 978-987-9132-27-2.
  5. Kempff Mercado, Noel (1985). Aves de Bolivia, 1 (en castellanu), La Paz, Bolivia: Gisbert, páx. 156.
  6. Clements, James. F.; Noam Shany (2001). A Field Guide to the Birds of Peru, 1 (n'inglés), Verona, Italia: Lynx Edicions, páx. 283. ISBN 0-934797-18-8.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]