Final de la Lliga de Campeones de la UEFA 2010-11

De Wikipedia
Final de la Lliga de Campeones de la UEFA 2010-11
Lliga de Campeones de la UEFA 2010-11
Xeneral
Deporte fútbol
Sede Estadiu de Wembley
Estadiu Estadiu de Wembley
Estáu Reinu Xuníu
Organizador UEFA
Ganador Futbol Club Barcelona
Estadístiques
Participantes Futbol Club Barcelona (3)
Manchester United Football Club (1)
Asistencia total 87 695
Árbitru Viktor Kassai (es) Traducir
Cronoloxía
Final de la Lliga de Campeones de la UEFA 2009-10 Final de la Lliga de Campeones de la UEFA 2010-11 Final de la Lliga de Campeones de la UEFA 2011-12
Otros datos
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

La final de la Lliga de Campeones de la UEFA 2010-2011, apostóse'l 28 de mayu de 2011, nel Estadiu de Wembley de Londres, Inglaterra. Foi la 56ª edición de la final de la Copa d'Europa y la 19ª nel actual formatu de Lliga de Campeones, apostada pol FC Barcelona y el Manchester United.

L'alcuentru terminó con victoria del equipu español sobre los ingleses por 3–1, alzándose col so cuartu títulu na competición.

Antecedentes[editar | editar la fonte]

Antiguu Estadiu de Wembley. Nél apostáronse cinco finales de la Lliga de Campeones.

L'antiguu Estadiu de Wembley acoyó cinco finales de la Lliga de Campeones antes de 2011. Les finales de 1968 y 1978 fueron ganaes por equipos ingleses: Manchester United, venció al Benfica por 4-1, en 1968 y Liverpool, ganó 1-0 al Bruxes de Bélxica, en 1978. Benfica tamién perdió na final de 1963, por 2-1 ante'l Milan, ente que l'Ajax ganó la primera de los trés Acopes d'Europa consecutives en Wembley en 1971, superando al Panathinaikos por 2-0. Nel 1992 el Barcelona ganó a la Sampdoria por 1-0 nel postreru partíu xugáu na Copa d'Europa antes de la introducción de la siguiente temporada de l'actual formatu de Lliga de Campeones.

Eleición de la sede[editar | editar la fonte]

L'estadiu de Wembley foi escoyíu como see pa la final de 2011 nuna xunta del Comité Executivu de la UEFA celebrada en Nyon, Suiza, el 29 de xineru de 2009.[1] Otros estadios na engarradiella p'acoyer la final fueron el Allianz Arena de Múnich y Estadiu Olímpicu de Berlín.[2] L'estadiu Allianz Arena va ser la sede de la final de 2012.[3] Wembley volverá acoyer la final en 2013 debíu al 150 aniversariu de la federación inglesa.[4]

Camín a Londres[editar | editar la fonte]

FC Barcelona[editar | editar la fonte]

Fecha Fase See Equipu Resultancia Equipu Espectadores
14 de setiembre Grupu D Camp Nou, Barcelona FC Barcelona
5 - 1
Bandera de Grecia Panathinaikos FC 69.738 Reporte
29 de setiembre Grupu D Estadiu Central, Kazán FC Rubín Kazán Bandera de Rusia
1 - 1
FC Barcelona 23.950 Reporte
20 d'ochobre Grupu D Camp Nou, Barcelona FC Barcelona
2 - 0
Bandera de Dinamarca FC Copenhague 75.852 Reporte
2 de payares Grupu D Parken Stadion, Copenhague FC Copenhague Bandera de Dinamarca
1 - 1
FC Barcelona 37.049 Reporte
24 de payares Grupu D Estadiu Olímpicu, Atenes Panathinaikos FC Bandera de Grecia
0 - 3
FC Barcelona 58.466 Reporte
7 d'avientu Grupu D Camp Nou, Barcelona FC Barcelona
2 - 0
Bandera de Rusia FC Rubín Kazán 50.436 Reporte
FC Barcelona avanza a segunda fase, primero nel so grupu con 14 puntos.
16 de febreru Octavos de final Emirates Stadium, Londres Arsenal FC Bandera de Inglaterra
2 - 1
FC Barcelona 59.874 Reporte
8 de marzu Octavos de final Camp Nou, Barcelona FC Barcelona
3 - 1
Bandera de Inglaterra Arsenal FC 95.486 Reporte
FC Barcelona avanza con un global de 4-3.
6 d'abril Cuartos de final Camp Nou, Barcelona FC Barcelona
5 - 1
Bandera de Ucraína FC Shakhtar Donetsk 86.518 Reporte
12 d'abril Cuartos de final Donbass Arena, Donetsk FC Shakhtar Donetsk Bandera de Ucraína
0 - 1
FC Barcelona 50.000 Reporte
FC Barcelona avanza con un global de 6-1.
27 d'abril Semifinal Santiago Bernabéu, Madrid Real Madrid
0 - 2
FC Barcelona 78.943 Reporte
3 de mayu Semifinal Camp Nou, Barcelona FC Barcelona
1 - 1
Real Madrid 95.701 Reporte
FC Barcelona avanza a la final con un global de 3-1.

Manchester United[editar | editar la fonte]

Fecha Fase See Equipu Resultancia Equipu Espectadores
14 de setiembre Grupu C Old Trafford, Mánchester Manchester United Bandera de Inglaterra
0 - 0
Bandera d'Escocia Rangers 74.408 Reporte
29 de setiembre Grupu C Mestalla, Valencia Valencia
0 - 1
Bandera de Inglaterra Manchester United 34.946 Reporte
20 d'ochobre Grupu C Old Trafford, Mánchester Manchester United Bandera de Inglaterra
1 - 0
Bandera de Turquía Bursaspor 72.610 Reporte
2 de payares Grupu C Bursa Atatürk, Bursa Bursaspor Bandera de Turquía
0 - 3
Bandera de Inglaterra Manchester United 19.050 Reporte
24 de payares Grupu C Ibrox Stadium, Glasgow Rangers Bandera d'Escocia
0 - 1
Bandera de Inglaterra Manchester United 49.764 Reporte
7 d'avientu Grupu C Old Trafford, Mánchester Manchester United Bandera de Inglaterra
1 - 1
Valencia 74.513 Reporte
Manchester United avanza a segunda fase, primero nel so grupu con 14 puntos.
23 de febreru Octavos de final Stade Vélodrome, Marsella Olympique de Marsella Bandera de Francia
0 - 0
Bandera de Inglaterra Manchester United 57.957 Reporte
15 de marzu Octavos de final Old Trafford, Mánchester Manchester United Bandera de Inglaterra
2 - 1
Bandera de Francia Olympique de Marsella 73.996 Reporte
Manchester United avanza con un global de 2-1.
6 d'abril Cuartos de final Stamford Bridge, Londres Chelsea FC Bandera de Inglaterra
0 - 1
Bandera de Inglaterra Manchester United 37.915 Reporte
12 d'abril Cuartos de final Old Trafford, Mánchester Manchester United Bandera de Inglaterra
2 - 1
Bandera de Inglaterra Chelsea FC 74.672 Reporte
Manchester United avanza con un global de 3-1.
26 d'abril Semifinal Veltins-Arena, Gelsenkirchen FC Schalke 04 Bandera d'Alemaña
0 - 2
Bandera de Inglaterra Manchester United 54.142 Reporte
4 de mayu Semifinal Old Trafford, Mánchester Manchester United Bandera de Inglaterra
4 - 1
Bandera d'Alemaña FC Schalke 04 74.687 Reporte
Manchester United avanza a la final con un global de 6-1.

Previa[editar | editar la fonte]

[editar | editar la fonte]

El logo de la final nuna llata de Heineken.

En 2011 el diseñu de la Final de la Champions League foi n'un color moráu de fondu; nel logotipu amosóse'l troféu de la competición, curiáu por dos lleones que representen a los dos equipos que lu apostaron.

El balón de la final[editar | editar la fonte]

Al igual que nes últimes diez finales de la Lliga de Campeones de la UEFA (a partir de la final de 2001), el balón va ser apurríu pola empresa alemana Adidas. Reveláu'l 14 de febreru de 2011, el balón Adidas Finale London cuenta cola "Starball", diseño sinónimu de la Lliga de Campeones de la UEFA. La mesma pelota ye de color blancu escuru con estrelles coloraes, la conexón a una estrella central, de color naranxa brillante. Téunicamente, les característiques de la pelota son les mesmes, na so estructura, que l'Adidas Finale Madrid, que s'utilizó pa la final de 2010.[5]

Les entraes[editar | editar la fonte]

Anque l'estadiu de Wembley cunta con capacidá pa 90.000 espectadores, la capacidá neta pa la final va ser d'aproximao 86.000 espectadores. Los dos equipos que lleguen a la final van asignase 25.000 entraes cada unu, ente que más de 11.000 entraes fueron puestes a la venta xeneral. Los precios del boletaje diben dende los 80₤ pa discapacitaos, 150₤ en categoría 3, 225₤ en Categoría 2 y 300₤ en Categoría 1. El periodu de compra pa los tickets abrióse'l 24 de febreru de 2011 y cerróse a les 17:00 (GMT) del 18 de marzu.[6]

Un eventu de llanzamientu d'entraes celebrar nel Conceyu de Londres el 17 de febreru de 2011. L'eventu tamién foi utilizáu pa promover l'entamu de la venta d'entraes, cola asistencia del embaxador de la final, el ex-futbolista Gary Lineker, la so contraparte de la final femenina Hope Powell, l'embaxador del Festival de UEFA Champions Graeme -y Saux, ente otros. -y Saux y Powell presentaron les primeres entraes simbóliques pa la final por cuatro neños d'escueles locales.[7]

El partíu[editar | editar la fonte]



FC Barcelona

3

Bandera de Inglaterra
Manchester United

1

28 de mayu de 2011, 20:45 CET
Estadiu de Wembley, Londres — 87.695 espectadores
  1 POR Víctor Valdés
  2 DEF Bandera de Brasil Dani Alves 88'
14 DEF Bandera d'Arxentina Javier Mascherano
  3 DEF Gerard Piqué
22 DEF Bandera de Francia Éric Abidal
16 MED Sergio Busquets
  6 MED Xavi Hernández
  8 MED Andrés Iniesta
  7 DEL David Villa 86'
17 DEL Pedro 90+2'
10 DEL Bandera d'Arxentina Lionel Messi Xugador del partíu
Entrenador Josep Guardiola
  1 POR Bandera de Países Baxos Edwin Van der Sar
20 DEF Bandera de Brasil Fábio 69'
  5 DEF Bandera de Inglaterra Rio Ferdinand
15 DEF Bandera de Serbia Nemanja Vidić
  3 DEF Bandera de Francia Patrice Evra
25 MED Bandera d'Ecuador Antonio Valencia
16 MED Bandera de Inglaterra Michael Carrick 77'
11 MED Bandera de Gales Ryan Giggs
13 MED Bandera de Corea del Sur Park Ji-Sung
10 DEL Bandera de Inglaterra Wayne Rooney
14 DEL Bandera de Méxicu Javier Hernández
Entrenador Bandera d'Escocia Alex Ferguson
Sustituciones
15 MED Bandera de Malí Seydou Keita 86'
  5 DEF Carles Puyol 88'
20 MED Bandera de Países Baxos Ibrahim Afellay 90+2'
17 MED Bandera de Portugal Nani 69'
18 MED Bandera de Inglaterra Paul Scholes 77'
Goles
Gol 27' Pedro 1–0
Gol 54' Lionel Messi 2–1
Gol 70' David Villa 3–1
Gol 34' Wayne Rooney 1–1
Amonestaciones
Tarxeta mariella 60' Dani Alves
Tarxeta mariella 85' Víctor Valdés
Tarxeta mariella 61' Michael Carrick
Tarxeta mariella 79' Antonio Valencia
align=left|Bandera d'Hungría

Viktor Kassai

Árbitros asistentes Bandera d'Hungría Gábor Erős
Bandera d'Hungría György Ring
Asistentes de llinia de gol Bandera d'Hungría Mihály Fábián
Bandera d'Hungría Tamás Bognár
align=left|Bandera d'Hungría

István Vad


Estadístiques FC Barcelona !width=110 Manchester United
Goles 3 1
Remates 22 4
Remates al arcu 12 1
Posesión del balón 63% 37%
Tiros d'esquina 6 0
Faltes 5 16
Fores de xuegu 1 5
Amonestaciones 2 2
Espulsiones 0 0
Alliniación inicial
Campeón
FC Barcelona

4º títulu

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Wembley volverá ser el centru d'atención
  2. Wembley to host 2011 Euru final (n'inglés)
  3. «UEFA unveil 2011 and 2012 final venues» (inglés). UEFA.com (Union of European Football Associations). Archiváu dende l'orixinal, el 9 de xunu de 2011. Consultáu'l 5 de mayu de 2011.
  4. Wembley va acoyer la final de la Champions nel añu 2013
  5. «adidas Finale London Champions League Football». SoccerBible.com (SoccerBible). 14 de febreru de 2011. http://www.soccerbible.com/news/xeneral/archive/2011/02/14/adidas-finale-london-champions-league-football.aspx. Consultáu'l 19 de marzu de 2011. 
  6. «Wembley final tickets set to go on sale». UEFA.com (UEFA). 17 de febreru de 2011. http://en.uefa.com/uefachampionsleague/news/newsid=1595625.html. Consultáu'l 26 de febreru de 2011. 
  7. Ashby, Kevin (17 de febreru de 2011). «London ticket launch event brings final closer». UEFA.com (Union of European Football Associations). http://en.uefa.com/uefachampionsleague/news/newsid=1595759.html. Consultáu'l 26 de febreru de 2011. 

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]


Predecesor:
2009/10
Final de la Lliga de Campeones de la UEFA
2010/11
Socesor:
2011/12