Final de la Copa de Campeones d'Europa 1966-67

De Wikipedia
Final de la Copa de Campeones d'Europa 1966-67
Copa de Campeones de Europa 1966-67 (es) Traducir
Xeneral
Deporte fútbol
Sedes Lisboa y Estadiu Nacional de Portugal
Estáu Italia
Temporada temporada 1966-1967
Ganador Celtic Football Club
Estadístiques
Participantes Football Club Internazionale Milano (1)
Celtic Football Club (2)
Asistencia total 45 000
Árbitru Kurt Tschenscher
Cronoloxía
1966 European Cup Final (en) Traducir Final de la Copa de Campeones d'Europa 1966-67 1968 European Cup Final (en) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

La final de la Copa de Campeones d'Europa 1966-67 foi un partíu de fútbol apostáu ente l'Inter de Milán italianu y el Celtic F. C. escocés. Desenvolver nel Estadiu Nacional de Lisboa, Portugal, el 25 de mayu de 1967 frente a un públicu de 45 000 persones. Trátase del últimu alcuentru de la Copa de Campeones d'Europa 1966-67, máxima competición de la UEFA. L'alcuentru foi la primer final pa The Bhoys[Nota 1] y la tercera pal Inter, club que ganó dos del trés finales qu'apostara. Dambos equipos tuvieron que xugar cuatro fases previes pa llegar a la final. El Celtic ganó los sos dos primeros alcuentros con comodidá, ente que les dos fases siguientes superar de forma más estrecha. L'Inter pasó la primer fase con un zarráu empate, ente que les dos siguientes devasar con mayor floxura. En semifinales riquió xugar un alcuentru de desempate pa ganar la eliminatoria.

Nel alcuentru decisivu, l'Inter empezó ganando con un gol de penalti de Sandro Mazzola a los siete minutos de xuegu. Nel segundu tiempu'l Celtic consiguió l'empate al traviés de Tommy Gemmell, quién convirtió a los sesenta y tres minutos. Depués, Stevie Chalmers marcó'l gol de la victoria a los ochenta y cuatro minutos. Con esto'l partíu acabó 2-1 a favor del Celtic.

Sobre'l trunfu del Celtic, díxose que fuera una victoria pal fútbol, porque l'estilu ofensivu del club escocés llogróse imponer al catenaccio defensivu del Inter. L'entrenador del Celtic, Jock Stein, y l'equipu, recibieron aponderamientos dempués del alcuentru, y adquirieron el nomatu de Los lleones de Lisboa; consideráu como'l meyor equipu na historia del club.

Camín a la final[editar | editar la fonte]

Celtic[editar | editar la fonte]

Celtic F. C.
Ronda !scope=col

width="35" | Oponente !scope=col width="35" | Partíu d'ida !scope=col width="35" | Partíu de vuelta

Marcador final
Primer ronda |

F. C. Zürich

2-0 (local) 3–0 (visita) 5–0
Segunda ronda |

Nantes

3-1 (visita) 3-1 (local) 6-2
Cuartos de final F. K. Vojvodina 0–1 (visita) 1–1 (local) 2-1
Semifinales Dukla Praga 3-1 (local) 0-0 (visita) 3-1

El Celtic clasificó a la Copa d'Europa depués de ganar la Premier League d'Escocia 1965-1966 (el so ventenu primer títulu), por dos puntos de distancia sobre la so clásicu rival, el Rangers F. C..[1] Ingresó na primer ronda, na cual enfrentóse al Zürich suizu. Nel alcuentru d'ida xugáu en casa vencer por 2-0, con goles de Tommy Gemmell y Joe McBride.[2][3] De siguío, ganó'l partíu de vuelta por 3-0, con anotación de Gemmell a los ventidós y cuarenta y ocho minutos, y de Steve Chalmers a los trenta y nueve minutos.[4][3] Tres esta victoria, el Celtic enfrentó al Nantes na segunda ronda, equipu al que venció por 1-3 en Francia. Nel alcuentru, el Nantes asítiase en ventaya con anotación de Francis Magny, pero cuatro minutos dempués McBride convirtió l'empate transitoriu. Nel segundu ralu, Bobby Lenox y Stevie Chalmers anotaron pa sellar la victoria.[5][3] Na vuelta, el Celtic venció pol mesmu marcador. Jimmy Johnstone asitió en ventaya a los locales, pero Gérard Georgin convirtió l'empate transitoriu minutos antes del final del primer tiempu. Al igual que na ida, el Celtic anotó dos goles nel segundu ralu, instancia onde volvieron convertir Lenox y Chalmers.[6][3]

En cuartos de final el Celtic tuvo qu'enfrentar en Yugoslavia (actual Serbia) al F. K. Vojvodina. Nel Estadiu Karađorđy perdió 1-0 con anotación de Milan Stanic, na que foi la única derrota del club escocés na competencia.[7][3] Na vuelta paeció que la eliminatoria acabaría empatada depués de que Chalmers consiguiera asitiar 1-0 el marcador a favor del Celtic. Esto resultara en que los dos equipos tuvieren que xugar un partíu de desempate en Rotterdam. Sicasí, el capitán del Celtic Billy McNeill anotó'l 2-0 a los noventa minutos pa dar la victoria céltica.[8][9][3] En semifinales, vencieron en Glasgow por 3-1 al Dukla Praga. Nel primer tiempu, Johnstone asitió en ventaya al dueñu de casa, pero Stanislav Štrunc consiguió empatar el marcador a los cuarenta y cuatro minutos del primer tiempu. Na segunda metá, Willie Wallace convirtió un doblete que definió'l definitivu 3-1. Dempués, los equipos empataron 0-0 en Praga, lo que concretó la clasificación del Celtic a la final.[3][10]

Inter[editar | editar la fonte]

Inter de Milán
Ronda !scope=col

width="35" | Oponente !scope=col width="35" | Partíu d'ida !scope=col width="35" | Partíu de vuelta

Marcador final
Primer ronda |

Torpedo Moscú

1–0 (local) 0–0 (visita) 1–0
Segunda ronda |

Vasas S. C.

2–1 (local) 2–0 (visita) 4–1
Cuartos de final Real Madrid 1–0 (local) 2–0 (visita) 3–0
Semifinales PFC CSKA Sofia[Nota 2] 1–1 (visita) 1–1 (local) 2–2
Desempate |

PFC CSKA Sofia

1–0 (neutral)

L'Inter ganó la Serie A 1965-66 (el so décimu títulu), a cuatro puntos del so persiguidor más cercanu, el Bologna.[11] Por cuenta de esto, clasificar pa la Copa d'Europa y el so rival en primer ronda foi'l Torpedo Moscú. Nel primer alcuentru ganó por 1-0, con un autogol de Valery Voronin,[12] ente que'l segundu empatar 0-0.[13][3] N'octavos de final enfrentar al Vasas S. C., al que venció por 2-1 en casa, con goles de Carlos Sueldo y Mario Corso más el descuentu de Lajos Puskás pal equipu visitante.[14] Na vuelta dos goles de Sandro Mazzola diéron-y la victoria y l'accesu a cuartos de final al club Nerazzurri.[Nota 3][15][3]

Nesa instancia l'Inter venció al Real Madrid, vixente campeón y seis veces vencedor del tornéu. Nel partíu d'ida xugáu en Milán ganó por 1-0 con gol de Renato Cappellini,[16] ente que na vuelta venció por 2-0, con otru gol de Cappelini y unu de Scocco.[17] En semifinales enfrentó al Club Deportivo Central del Exércitu «Bandera Colorada» de Bulgaria (actual C. S. K. A. Sofia). Giacinto Facchetti anotó pal equipu Nerazzurri,[Nota 3] pero Nikola Tsanev convirtió l'empate pal visitante, colo qu'acabó l'alcuentru empatáu 1-1.[18] Na vuelta, Facchetti volvió convertir, pero Nikolay Radlev anotó l'empate pal club local, lo qu'obligó a xugar un alcuentru de desempate.[19][3] Esti alcuentru tuvo d'apostase en Graz, Austria, pero convencer al C. S. K. A. pa xugar repescar en Bologna, Italia, tres la promesa de consiguir una mayor recaldación.[20] Finalmente l'alcuentru ganar l'Inter 1-0 con anotación de Cappellini, lo que selló'l pasu a a la final del cuadru italianu.[21][22]

El partíu[editar | editar la fonte]

Previa[editar | editar la fonte]

La final apostar nel Estadiu Nacional, en Lisboa.

L'Inter de Milán llegó a la final como unu de los equipos más importantes d'Europa. Esto, por cuenta de los sos trunfos nes anteriores trés ediciones de la copa, nes que ganaron la final nos años 64 y 65. Tolos comentarios previos al partíu dixeron que l'Inter taba a puntu de consiguir la famosa tripleta de la Copa d'Europa, por cuenta de que considerábense como fuertes favoritos antes d'entrar al partíu.[23][24]

L'equipu italianu yera reconocíu por usar una táctica bien defensiva, el catenaccio, lo que significó que ganó munchos alcuentros por marcadores bien zarraos qu'escasamente yeren revertíos.[25] El so entrenador, Helenio Herrera, yera'l meyor pagu n'Europa y consideróse-y como'l catalizador del so ésitu.[26] Otra manera, l'equipu célticu yera bien ofensivu. Antes del partíu l'entrenador Jock Stein dixo que'l «Celtic va ser el primer equipu de Gran Bretaña en llograr la Copa d'Europa... van atacanos, como enxamás atacaron antes».[25]

Unu de los xugadores más importantes del Celtic, el delanteru Joe McBride, perdióse'l partíu, por cuenta de una mancadura de llarga duración na rodía que fizo que'l so postreru partíu de la temporada fuera'l 24 d'avientu de 1966. McBride definitivamente xugaría si tuviera en condiciones. A pesar de perdese la metá de la temporada, McBride foi'l máximu goliador esi añu n'Escocia con trenta y cinco anotaciones en ventiséis alcuentros.[27]

Tanto'l Celtic como l'Inter tuvieron un bon desempeñu a nivel nacional mientres la temporada, colos dos equipos cola posibilidá de ganar toles competiciones apostaes. Unos díes antes de la final l'Inter tuvo la posibilidá d'un históricu triplete, pero dos ganes esaniciar de les semifinales de la Copa Italia y fixéron-y perder el Scudetto. La Copa d'Europa yera la última posibilidá de redimise d'una temporada qu'empezó de forma prometedora. El Celtic llegó a la final cola Lliga escocesa yá ganada, al igual que la Copa d'Escocia y la Copa de la Lliga d'Escocia; amás de la Copa de Glasgow, que ganaron al empiezu de la temporada.[28][29]

Resumen[editar | editar la fonte]

L'Inter tuvo la primer oportunidá del partíu. Nesta Renato Capellini corrió pela banda y llanzó un centru al área que foi recepcionado por Sandro Mazzola, quién cabeció escontra les rodíes del porteru Ronnie Simpson del Celtic. Momentos dempués el club Nerazzurri[Nota 3] ganó un penalti, tres una falta de Jim Craig sobre Capellini nel área. Este foi tresformáu en gol por Mazzola, quién asitió al Inter en ventaya a tan solu seis minutos d'empezar el partíu. Tres el gol l'Inter abellugar nel so estilu defensivu, lo que dexó al Celtic atacar. Sicasí, lluchó pa trespasar la barrera defensiva del equipu italianu pudiendo solo averase al área al traviés de tiros llargos. Bertie Auld llanzó un tiru al travesal y depués un centru de Jimmy Jonhson foi recoyíu por Sarti, quién depués mandó por sobre'l travesal un llanzamientu del mesmu xugador. L'Inter dexó nueve homes tras, pero'l Celtic siguió atacando. Dempués, Tommy Gemmell llanzó un peligrosu llanzamientu de falta que foi tapáu pol porteru Sarti; tres el tiru, de forma sorpresiva, el xugador intentó realizar un globu sobre'l porteru qu'acabó topetando contra'l travesal. A pesar de la incapacidá defensiva del Celtic por cuenta de lo adelantraes que taben les sos llinies, l'Inter nun foi capaz d'atacar. Tres l'anotación nun tuvieron más oportunidaes.

Tres una hora de xuegu, Gemmell consiguió anotar l'empate pal Celtic. Pa l'anotación, Bobby Murdoch y Jim Craig consiguieron retener el balón pa él, quién con un potente disparu marcó ante la tapada de Sarti.[30] Cinco minutos dempués, un disparu de Murdoch foi metíu a la rede por Stevie Chalmers. Este resultó finalmente nel gol de la victoria pal Celtic.[31]

Detalles[editar | editar la fonte]



Celtic Glasgow
2

Inter de Milán
1
25 de mayu de 1967
Estadiu Nacional, Lisboa — 45 000 espectadores
  1 PO Ronnie Simpson
  2 DF Jim Craig
  3 DF Billy McNeill Capitán
  4 DF John Clark
  5 DF Tommy Gemmell
  6 MC Bobby Murdoch
  7 MC Jimmy Johnstone
  8 MC Bertie Auld
  9 MC William Wallace
10 DE Stevie Chalmers
11 DE Bobby Lennox
DT Jock Stein
  1 PO Giuliano Sarti
  2 DF Tarcisio Burgnich
  3 DF Aristide Guarneri
  4 DF Armando Picchi Capitán
  5 DF Giacinto Facchetti
  6 MC Giancarlo Bedin
  7 MC Sandro Mazzola
  8 MC Mauro Bicicli
  9 MC Angelo Domenghini
10 DE Renato Cappellini
11 DE Mario Corso
DT Helenio Herrera
Goles
63' Tommy Gemmell 1-1
84' Stevie Chalmers 2-1
  6' Sandro Mazzola 0-1
Amonestaciones
[[Ficheru:Flag

of Germany.svg|20px|border]] Kurt Tschenscher


England
Campeón
Celtic de Glasgow

1ᵉʳ títulu


Reacciones tres el partíu[editar | editar la fonte]

La tribuna Jock Stein, nomada asina n'honor al entrenador del Celtic que consiguió la Copa de Campeones d'Europa 1966-67.

La derrota del Inter consideróse como la debacle de La Grande Inter, el periodu más esitosu de la historia del club. Yeren unu de los meyores equipos d'Europa nos últimos trés años; sicasí, nun llograron recuperase de la mala temporada na que perdieron frente al Celtic, según nos sos dos competiciones locales.[28] Na temporada siguiente l'equipu volvió a nun consiguir trofeos y Helenio Herrera, quién foi consideráu como l'artífiz del so ésitu, decidió dexar el club.[32]

La victoria del Celtic col so xuegu ofensivu frente al catenaccio del Inter consideróse como una victoria pal fútbol. El téunicu del club nerazzurri[Nota 3] dixo que «nós nun podemos tener nenguna quexa. El Celtic mereció la victoria. Fuimos cutíos pola fuercia del Celtic. Anque nós perdieramos, l'alcuentru foi una victoria pal deporte».[32] El periódicu portugués Mundu Desportivo dixo que «Yera inevitable. Tarde o aína l'Inter d'Herrera, l'Inter del catenaccio, del fútbol negativo, de victories marxinales, tenía que pagar pola so negativa a xugar al fútbol entreteníu».[33]

L'entrenador del Celtic, Jock Stein, recibió numberosos aponderamientos dempués de la final. El direutor téunicu del Liverpool, Bill Shankly, díxo-y dempués del alcuentru: «John, agora yes inmortal». Dende aquel partíu hai una gradería del Celtic Park que lleva'l so nome. Stein, tamién recibió'l rangu de Comendador del Imperiu Británicu.[34] Ye consideráu por munchos, incluyendo a Alex Ferguson, como'l meyor entrenador escocés de la hestoria. La so victoria na final ye una de les principales razones.[35][36]

L'equipu célticu tamién a partir d'esi añu empezó a recibir honra. Empezaron a ser reconocíos como Los lleones de Lisboa y son consideraos como'l meyor equipu na historia del club. Tolos xugadores d'aquel equipu nacieron nun radiu de trenta milles alredor de Glasgow.[37] L'añu 2000, bautizóse una gradería del Celtic Park col nome de Los lleones de Lisboa. Tamién ganaron el premiu BBC Sports Personality Team of the Year Award en 1967.[38]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Notes[editar | editar la fonte]

  1. The Bhoys ye un llamatu común pa referise al Celtic F. C..
  2. CSKA Sofia yera conocíu como "Club Deportivo Central del Exércitu «Bandera Colorada»"
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Nerazzurri ye un llamatu común pa referise al Inter de Milán

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. King, Ian (6 de xunu de 2008). «Scotland 1965/66» (inglés). Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation. rsssf.com. Consultáu'l 12 de mayu de 2012.
  2. «Celtic 2-0 Zürich» (inglés). UEFA. uefa.com. Consultáu'l 12 de mayu de 2012.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 Zea, Antonio (9 de xunu de 2008). «European Champions' Cup and Fairs' Cup 1966-67 - Details» (inglés). Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation. rsssf.com. Consultáu'l 12 de mayu de 2012.
  4. «Zürich 0-3 Celtic» (inglés). UEFA. uefa.com. Consultáu'l 12 de mayu de 2012.
  5. «Nantes 1-3 Celtic» (inglés). UEFA. uefa.com. Consultáu'l 12 de mayu de 2012.
  6. «Celtic 3-1 Nantes» (inglés). UEFA. uefa.com. Consultáu'l 12 de mayu de 2012.
  7. «Vojvodina 1-0 Celtic» (inglés). UEFA. uefa.com. Consultáu'l 12 de mayu de 2012.
  8. «Celtic 2-0 Vojvodina» (inglés). UEFA. uefa.com. Consultáu'l 12 de mayu de 2012.
  9. MacPherson, Archie (30 de marzu de 2012). «Glasgow's record breakers» (inglés). Evening Times. eveningtimes.co.uk. Consultáu'l 12 de mayu de 2012.
  10. «1966/67 European Champions Clubes' Cup» (inglés). UEFA. uefa.com. Consultáu'l 12 de mayu de 2012.
  11. Mariani, Maurizio (1 de xunu de 2005). «Italy 1965/66» (inglés). Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation. rsssf.com. Consultáu'l 13 de mayu de 2012.
  12. «Internazionale 1-0 Torpedu Moskva» (inglés). UEFA. uefa.com. Consultáu'l 13 de mayu de 2012.
  13. «Torpedu Moskva 0-0 Internazionale» (inglés). UEFA. uefa.com. Consultáu'l 13 de mayu de 2012.
  14. «Internazionale 2-1 Vasas» (inglés). UEFA. uefa.com. Consultáu'l 13 de mayu de 2012.
  15. «Vasas 2-0 Internazionale» (inglés). UEFA. uefa.com. Consultáu'l 13 de mayu de 2012.
  16. «Internazionale 1-0 Real Madrid» (inglés). UEFA. uefa.com. Consultáu'l 14 de mayu de 2012.
  17. «Real Madrid 0-2 Internazionale» (inglés). UEFA. uefa.com. Consultáu'l 14 de mayu de 2012.
  18. «Internazionale 1-1 CSKA Sofia» (inglés). UEFA. uefa.com. Consultáu'l 14 de mayu de 2012.
  19. «CSKA Sofia 1-1 Internazionale» (inglés). UEFA. uefa.com. Consultáu'l 14 de mayu de 2012.
  20. «Season 1966-67» (inglés). europeancuphistory.com. Consultáu'l 14 de mayu de 2012.
  21. «1966/67 European Champions Clubes' Cup» (inglés). UEFA. uefa.com. Consultáu'l 14 de mayu de 2012.
  22. «Internazionale 1-0 CSKA Sofia» (inglés). UEFA. uefa.com. Consultáu'l 14 de mayu de 2012.
  23. «Lions' legend lives on» (inglés). FIFA. fifa.com (17 de xunetu de 2007). Consultáu'l 26 de mayu de 2012.
  24. Glanville, Brian (17 de mayu de 2001). «Bobby Murdoch» (inglés). The Guardian. guardian.co.uk. Consultáu'l 26 de mayu de 2012.
  25. 25,0 25,1 Hunt, Chris (Xunu del 2007). «Local Heroes: The Lisbon Lions» (inglés). Chris Hunt Editorial. chrishunt.biz. Consultáu'l 26 de mayu de 2012.
  26. Fox, Norman (11 de payares de 1997). «Obitaury: Helenio Ferrera» (inglés). The Independent. independent.co.uk. Consultáu'l 26 de mayu de 2012.
  27. Graham, Erwin (23 de mayu de 2010). «Missing out on being Lisbon Lion saved my life, says Celtic legend Joe McBride» (inglés). Daily Record. dailyrecord.co.uk. Consultáu'l 26 de mayu de 2012.
  28. 28,0 28,1 Phillips, Rob (19 de mayu de 2010). «Jock Stein's Lisbon Lions shock Inter» (inglés). ESPN. espn.co.uk. Consultáu'l 21 de mayu de 2012.
  29. «Top ten successful seasons» (inglés). Sky Sports. skysports.com (26 de marzu de 2009). Consultáu'l 28 de mayu de 2012.
  30. Barham, Albert (25 de mayu de 1967). «Relentless attack captures European Cup» (inglés). The Guardian. guardian.co.uk. Consultáu'l 14 de mayu de 2012.
  31. Forsyth, Roddy (15 de mayu de 2001). «Murdoch the true Lionheart» (inglés). The Daily Telegraph. telegraph.co.uk. Consultáu'l 14 de mayu de 2012.
  32. 32,0 32,1 Rinaldi, Giancarlo (23 de mayu de 2007). «Inter scarred by Celtic memories» (inglés). BBC Sport. news.bbc.co.uk. Consultáu'l 21 de mayu de 2012.
  33. «From The Vault: The Lisbon Lions» (inglés). The Guardian. guardian.co.uk (21 de mayu de 2009). Consultáu'l 21 de mayu de 2012.
  34. «Jock Stein Takes Over Celtic» (inglés). On this football day. onthisfootballday.com (9 de marzu de 2009). Archiváu dende l'orixinal, el 23 d'abril de 2012. Consultáu'l 22 de mayu de 2012.
  35. «I'll never be as good as Big Jock Says SIR ALEX FERGUSON; MAN UTD v SPURS Wembley, kick-off 3pm Live on Sky Sports CARLING CUP» (inglés). Sunday Mail. thefreelibrary.com (1 de marzu de 2009). Consultáu'l 22 de mayu de 2012.
  36. Keevins, Hugh (5 de marzu de 2011). «1967 European Cup win makes Jock Stein greatest Scots manager of all time, says Lou Macari» (inglés). Daily Record. dailyrecord.co.uk. Consultáu'l 22 de mayu de 2012.
  37. «1967 1967: Celtic win European Cup» (inglés). On This Day (BBC). news.bbc.co.uk (25 de mayu de 2005). Consultáu'l 22 de mayu de 2012.
  38. «The Lisbon Lions:The Bhoys really done good» (inglés). Daily Mirror. mirrorfootball.co.uk (25 de mayu de 2005). Consultáu'l 29 de mayu de 2012.


Predecesor:
1965/66
Final de la Lliga de Campeones de la UEFA
1966/67
Socesor:
1967/68