Fi Herculis
Fi Herculis A/B | ||
---|---|---|
Datos d'observación (Dómina J2000.0) | ||
Constelación | Hércules | |
Ascensión reuta (α) | 16h 08min 46,18s | |
Declinación (δ) | +44º 56’ 05,7’’ | |
Mag. aparente (V) | +4,23 | |
Carauterístiques físiques | ||
Clasificación estelar | B8V / A8V | |
Masa solar | 3,05 / 1,61 M☉ | |
Radiu | (~ 3 / ? R☉) | |
Magnitú absoluta | +0,10 / +2,70 | |
Gravedá superficial | 4,05 / 4,30 (log g) | |
Lluminosidá | 92 / ? L☉ | |
Temperatura superficial | 11.525 / 8.000 K | |
Metalicidá | [Fe/H] = +0,08 | |
Astrometría | ||
Velocidá radial | -15,6 km/s | |
Distancia | 204 ± 6 años lluz | |
Paralax | 15,99 ± 0,45 mas | |
Sistema | ||
Nᵁ de componentes | 2 | |
Referencies | ||
SIMBAD | enllaz | |
Otres designaciones | ||
11 Herculis / HD 145389 / HR 6023 / HIP 79101 / SAO 45911 / BD+45 1258 / FK5 601 / AG+45 1258 / GC 21736 | ||
[editar datos en Wikidata] |
Fi Herculis (φ Her / 11 Herculis)[1] ye una estrella na constelación d'Hércules de magnitú aparente +4,23. Ye una binaria espectroscópica que s'atopa a 204 años lluz del Sistema Solar.
Fi Herculis A[editar | editar la fonte]
La primaria del sistema, Fi Herculis A, ye una estrella blancu-azulada de la secuencia principal de tipu espectral B8V. Tien una temperatura superficial de 11.525 K[2] y ye 92 vegaes más lluminosa que'l Sol.[3] El so diámetru puede ser tres veces más grande que'l diámetru solar y xira sobre sigo mesma con una velocidá de rotación proyeutada de 8 km/s.[2] Asumiendo una edá pal sistema de 210 millones d'años, la masa de Fi Herculis A ye de 3,05 mases solares.[4]
Fi Herculis A ye una estrella de mercuriu-manganesu, identificada como tal en 1965 por K. Osawa. Sicasí, el so peculiar espectru foi yá reconocíu nel catálogu Henry Draper (1922); yá que la mayor parte d'estes estrelles son identificaes polos sos espectros d'alta resolución, el que fuera afayada en dichu catalogo pon de manifiestu les sos acusaes carauterístiques como estrella de mercuriu-manganesu. Como otres estrelles d'estes carauterístiques, amuesa un escesu de manganesu —yá detectáu por W.W. Morgan en 1933—[5] y de mercuriu. Esti últimu metal ye unes 50.000 vegaes más abondosa que nel Sol. Los elementos llixeros amuesen niveles solares o llixeramente subsolares, magar escandiu y cromu son claramente sobreabundantes. Otra manera, el níquel ye deficitariu, anque tolos elementos evaluaos con númberu atómicu cimeru a 28 son más abondosos que na nuesa estrella.[2]
Fi Herculis B[editar | editar la fonte]
Fi Herculis B ye una estrella blanca de la secuencia principal de tipu A8V. La diferencia de rellumu con Fi Herculis A ye de 2,57 magnitúes. Tien una temperatura de 8000 K y la so velocidá de rotación ye de siquier 50 km/s, enforma mayor que la del so acompañante. La so masa ye un 61% mayor que la del Sol.[2]
El periodu orbital d'esta binaria ye de 564,7 díes y la órbita paez ser notablemente escéntrica (ε = 0,47).[6]
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ V* phi Her -- Variable Star of alpha2 CVn type (SIMBAD)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Zavala, R. T.; Adelman, S. J.; Hummel, C. A.; Gulliver, A. F.; Caliskan, H.; Armstrong, J. T.; Hutter, D. J.; Johnston, K. J.; Pauls, T. A. (2007). «The Mercury-Manganese Binary Star φ Herculis: Detection and Properties of the Secondary and Revision of the Elemental Abundances of the Primary». The Astrophysical Journal 655 (2). pp. 1046-1057. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2007ApJ...655.1046Z&db_key=AST&nosetcookie=1.
- ↑ Phi Herculis. Extended Hipparcos Compilation (XHIP) (Anderson+, 2012)
- ↑ Torres, Guillermo (2007). «Astrometric-Spectroscopic Determination of the Absolute Masses of the HgMn Binary Star φ Herculis». The Astronomical Journal 133 (6). pp. 2684-2695. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2007AJ....133.2684T&db_key=AST&nosetcookie=1.
- ↑ Morgan, W. W. (1933). «Some Evidence for the Existence of a Peculiar Branch of the Spectral Sequence in the Interval B8-F0». The Astrophysical Journal 77. p. 330. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?1933ApJ....77..330M&db_key=AST&nosetcookie=1.
- ↑ Eggleton, P. P.; Tokovinin, A. A. (2008). «A catalogue of multiplicity among bright stellar systems». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 389 (2). pp. 869-879. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008MNRAS.389..869Y&db_key=AST&nosetcookie=1.