Federación Aeronáutica Internacional

De Wikipedia
Federación Aeronáutica Internacional
Fédération Aéronautique Internationale
federación deportiva internacional
Llocalización
Estáu federáu Suiza
Cantón[[Vaud|{{{2}}}
District of the canton of Vaud (en) Traducir[[d:Special:EntityPage/Q660628|10px
Comuñes[[Lausana|{{{2}}}
Sede Lausana
Forma xurídica asociación
Historia
Fundación14 ochobre 1905
Sector
Industria Activities of business and employers membership organisations (en) Traducir
vehicle construction (en) Traducir
Participación empresarial
Filiales
Forma parte de
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

La Federación Aeronáutica Internacional (en francés, Fédération Aéronautique Internationale, FAI) ye un organismu que se dedica a la ellaboración de normes y el caltenimientu de rexistros pa l'aeronáutica y l'astronáutica. Tamién ye l'órganu rector internacional de los deportes aéreos. Foi fundada en París el 14 d'ochobre de 1905, siendo naciones fundadores: Alemaña, Bélxica, España (Real Aero Club d'España), Estaos Xuníos, Francia, Reinu Xuníu, Italia y Suiza.[1]

Actividaes[editar | editar la fonte]

La FAI ye l'órganu rector internacional de les siguientes actividaes, gobernaes poles correspondientes comisiones deportives:

La FAI establez les normes pa los récores de diches actividaes. Tamién establez los reglamentos pa los distintos tipos de competición en cada especialidá, d'ámbitu continental o mundial, según pa los Xuegos Aéreos Mundiales, qu'axunten a distintes especialidaes nun únicu eventu.

Eventos[editar | editar la fonte]

La FAI anguaño autoriza, ente otros, los siguientes eventos según la categoría:[2]

Otros eventos qu'autoriza la FAI puede vese nel anexu A del documentu Naming of FAI Competitions de la FAI.

Miembros[editar | editar la fonte]

Los miembros de la FAI son:[6]

Presidentes[editar | editar la fonte]

Na siguiente tabla amuésense los presidentes qu'hubo na organización:

N. NOME NACENCIA FALLECIMIENTU PACA INFORMACION
1 Clifton Von Kann Boston, EE.XX., el 14 d'ochobre de 1915 el 15 de xineru de 2014 en Washington DC, EE.UU

Ex-Presidente

Ocupó altos cargos nos militares d'EE.XX. y l'aviación civil, y presidió la FAI mientres dos años ente 1988 y 1990. inscritu l'Exércitu de los EE.XX. dempués de graduase de la Universidá de Harvard en 1937 y sirvió en combate mientres la Segunda Guerra Mundial na artillería.

[7]

Rexistru de récores[editar | editar la fonte]

Ente les responsabilidaes de la FAI tán la verificación de los récores de vuelu. Por que un vuelu rexístrese como "récor mundial" tien qu'afaese a les normes estrictes de la Federación, qu'inclúin como condición que'l rexistru tien de superar el récor previu nun determináu porcentaxe. Dende 1930, los aviones militares apoderaron dellos récores, tales como de velocidá, distancia, carga útil y altor, anque otros récores regularmente son reclamaos por aviones civiles.

Dellos rexistros son reclamaos per países como marques propies, a pesar de que los sos llogros nun cumplen coles normes de la FAI. Por casu, Yuri Gagarin llogró la reconocencia del primer vuelu espacial tripuláu (na so nave espacial Vostok 1), a pesar de que nun cumplía los requisitos de la FAI. La FAI primeramente nun reconoció'l llogru porque nun foi na Tierra, pero más tarde reconoció que Gagarin foi'l primer humanu en volar al espaciu. La FAI creó entós el premiu "Medaya Yuri A. Gagarin", cola que fueron gallardoniaos dende 1968 los meyores competidores.

Clases[editar | editar la fonte]

La FAI contempla les siguientes categoríes d'aeronave:

  • Clase A Globos llibres
  • Clase B Dirixibles
  • Clase C Aviones
  • Clase D Planiadores y planiadores motorizados
  • Clase Y Giroplanos
  • Clase F Aeromodelos
  • Clase G Paracaíes
  • Clase H Aviones de despegue y aterrizaxe vertical
  • Clase I Aviones de propulsión humana
  • Clase K Naves espaciales
  • Clase M Aviones d'ala basculante
  • Clase N Aviones de despegue y aterrizaxe curtiu (STOL)
  • Clase O Ales delta y parapentes
  • Clase P Naves aeroespaciales
  • Clase R Ultrallixeros, ales delta motorizadas y paramotores
  • Clase S Modelos espaciales
  • Clase O Vehículos aéreos non tripulaos

Dalgunos de los récores[editar | editar la fonte]

Fecha Midíes Persona Máquina Tipu
Clase A: Globos llibres
21 de marzu de 1999 40.814 km Bertrand Piccard y
Brian Jones
Breitling Orbiter Distancia
4 de mayu de 1961 34.668 m Malcolm Ross y
Victor Prather
Winzen Altitú abslouta
Clase C: Aeroplanos
11 de febreru de 2006 41.467,53 km Steve Fossett Virgin Atlantic GlobalFlyer Mayor distancia ensin recarga de combustible
28 de xunetu de 1976 3.529,56 km/h Eldon Joersz SR-71 Velocidá
31 d'agostu de 1977 37.650 m Alexandr Fedotov MiG Y-266M Altitú
22 d'ochobre de 1938 17.083 m Mario Pezzi Caproni 161 bis Altitú: motor de pistón
Clase D: Planiadores y planiadores motorizados
30 d'agostu de 2006 15.453 m Steve Fossett y
Einar Enevoldson
Glaser-Dirks DG-505M (modificáu) Altitú en planiador
21 de xineru de 2003 3.008,8 km Klaus Ohlmann y
Gerhard Marzinzik
Schempp-Hirth Nimbus-4 Distancia en planiador
Class R: Microllixeros
14 de febreru de 2002 187 km/h Julian Harris and
Bob Sharp
Jabiru UL 3 exes flight airspeed record.[1]

[8]

Premios[editar | editar la fonte]

Los premios qu'apurre la FAI son los siguientes:[9]

Premios xenerales[editar | editar la fonte]

  • La FAI Gold Air Medal
  • La FAI Gold Space Medal
  • La FAI Silver Medal
  • La FAI Bronze Medal
  • La De La Vaulx Medal
  • La Louis Blériot Medal
  • La Sabiha Gökçen Medal
  • La FAI Air Sport Medal
  • El Diploma for Outstanding Airmanship
  • El Paul Tissandier Diploma
  • El Past Presidents Diploma
  • El FAI Honorary Group Diploma (Aeronautica)

Premios individuales según disciplina[editar | editar la fonte]

The Santos Dumont Gold Airship Medal

The Faust Vrancic Medal

  • Premios d'Aeromodelismu:
    • The FAI Aeromodelling Gold Medal
    • The Andrei Tupolev Aeromodelling Medal
    • The Alphonse Penaud Aeromodelling Diploma **

The Antonov Aeromodelling Diploma ** The Andrei Tupolev Aeromodelling Diploma ** The Frank Ehling Diploma

  • Premios d'Acrobacia aérea:
    • The Leon Biancotto Aerobatics Diploma
  • Premios d'Astronáutica:
    • The Yuri A. Gagarin Gold Medal
    • The V.M. Komarov Diploma **

The Korolev Diploma ** The Odyssey Diploma

  • Premios d'ala delta:
    • The Pepe Lopes Medal
    • The FAI Hang Gliding Diploma
  • Premios d'aviación ultrallixera:
    • The Colibri Diploma **

The Ann Welch Diploma

  • Premios d'Educación espacial y aviación:
    • The Nile Gold Medal
  • Premios de Contructores d'aeronaves amateur:
    • The Phoenix Diploma **

The Phoenix Group Diploma ** The Henri Mignet Diploma

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]