Fars

Coordenaes: 29°37′30″N 52°31′54″E / 29.625°N 52.5317°E / 29.625; 52.5317
De Wikipedia
Fars
Alministración
PaísBandera de Irán Irán
ISO 3166-2 IR-07
Tipu d'entidá provincia d'Irán
Capital Shiraz
Nome llocal استان فارس (fa)
División
Xeografía
Coordenaes 29°37′30″N 52°31′54″E / 29.625°N 52.5317°E / 29.625; 52.5317
Superficie 122608 km²
Llenda con Kohkiluyeh y Buyer Ahmad, Provincia de Kermán, Provincia de Yazd, Provincia d'Isfahán, Provincia de Bushehr y Hormozgán
Demografía
Población 4 851 274 hab. (2016)
Densidá 39,57 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+03:30 y UTC+04:30
Cambiar los datos en Wikidata

Fars (en persa: فارس) ye una de les 31 provincies d'Irán. Asitiada nel sur del país, la so capital ye Shiraz.

Créese que Fars ye la zona orixinaria del pueblu persa y da nome a la llingua persa. Persia derivar del griegu. Fars ye la forma arabizada de Pars, una y bones l'árabe escarez del fonema /p/.

Xeografía[editar | editar la fonte]

La provincia de Fars presenta dos rexones xeográfiques distintes, dixebraes pelos montes Zagros, que estiéndense del noroeste al sureste de la provincia. La parte norte empieza nos montes de Samirum, y remata al sur d'Abadeh, nel monte Azamat, onde s'atopa'l pasu de Koli Kosh. Otru monte que destaca nesta rexón ye'l Barm Firuz, de 3673 m sobre'l nivel mediu del mar. Cerca de Shiraz atópense'l monte de Sabz Pushan, Kuh-y Bamu, Kuh-y Tudaj y Khaman Kuh.

El ríu más importante ye'l ríu Kor, que naz nos montes del norte, crucia la ciudá de Marvdasht y desagua nel llagu Bakhtegan. Asina mesmu destaca'l llagu Maharloo.

La parte sur tamién contién altes rexones, ya inclúi los montes Maharloo, Kharman y Toraj, que xunen los altos de la provincia Kohkiluyeh colos montes Mamesani, ya inclúin los montes Darab y l'altiplanu de Tangistan.

Estrémense tres rexones climátiques. La primer abarca la parte norte, oeste y noroeste del área de monte, y caracterízase pol so clima fríu y templáu, según pel so significativu terrén verde. La segunda rexón atopar nel centru de la provincia, carauterizar por tener un iviernu de temperatures moderaes y considerables precipitaciones, y un branu templao y seco. La tercer rexón alcontrar al sur y sureste de la provincia, nun bajío, que ye significativamente secu y de temperatures moderaes pel hibiernu, y de branu bien calorosu. La ciudá de Shiraz presenta una temperatura permediu de 16,8 °C, con una temperatura máximo permediu de 29,2 °C, y una mínima permediu de 4,7 °C.

Historia y cultura[editar | editar la fonte]

Persia preislámica[editar | editar la fonte]

Salón d'audiencies en Pasargada (provincia de Fars).

Persia Aqueménida[editar | editar la fonte]

La rexón de Fars foi trubiecu del Imperiu persa. Los primeros habitantes de la rexón fueron el pueblu d'Elam quien vivíen n'Anshan, cerca de Shiraz, dientro de l'actual provincia de Fars, escontra'l III mileniu e.C. Sicasí, escontra mediaos del II mileniu e.C. fadríen de Susa la so capital, na actual provincia de Juzestán.

Aun así, los aqueménides fueron los primeres en crear un estáu centralizáu en Persia escontra'l 700 e.C. A falta de pruebes históriques, atribúyese legendariamente al Aqueménida Teispes (fíu de Aquemenes según fontes greco-europees ensin confirmar por testos perses) que conduxera a los perses nómades a asitiase al sur d'Irán n'Anshan, fundando Istakhr (tamién en Fars), en cuantes que Elam vencía al imperiu asiriu del rei Asurbanipal escontra'l 640 e.C. Tres la muerte d'ésti, l'Imperiu Asiriu se desintegraría ante l'ataque medo, babiloniu y escita. Establecíos en Fars, los aqueménidas estremar en dos cases reinantes: la persa y la de Anshan, que s'unificaríen mientres el reináu de Ciro II el Grande, fundando'l Imperiu persa aqueménida. Ciro II estableció la so capital en Pasargada, primer capital del imperiu, y entamó un periodu de conquistes escontra mediaos del sieglu VI e.C. , tomando Media, Lidia y Babilonia. Sicasí, Ciro II muerre en batalla, quedando Pasargardas inconclusa. El so socesor, Cambises II, camudaría la capital a Babilonia.

Persépolis, capital persa aqueménida (512-330 e.C. ).

Escontra'l 512 e.C. el rei Darío I el Grande entamó la construcción d'una nueva capital, Pārsā, conocida polos griegos como Persépolis, y nel actual Irán como Takht-y Jamshid, tornando d'esta forma la capital a Fars, y dándo-y el so nome al Imperiu y a la provincia. Mientres los reinaos de los siguientes emperadores, Persépolis veríase arriquecida arquitectónicamente. Sicasí, estos nun moraben na ciudá, yá que polo xeneral habitaben Susa, Babilonia o Ecbatana, por cuenta de lo cual los griegos apenes teníen conocencia d'ella.

Templu de fueu en Naghsh-y-Rostam (provincia de Fars).

Provincia de Persis mientres los Imperios macedoniu y seléucida[editar | editar la fonte]

Persépolis, y la so rellumanza, vería'l final de los sos díes cuando foi escalada y destruyida totalmente por Alexandru Magnu, escontra'l 330 e.C. Aun así, siguió siendo capital de la provincia macedonia de Persis, decayendo gradualmente. Alexandru Magnu afararía con otres ciudaes en Fars, como Gōr, anubriéndola coles agües d'un ríu cercanu, y Istakhr, quemando l'orixinal del Avesta, que s'atopaba nesta ciudá.

Tres la muerte d'Alexandru Magnu, l'Imperiu Macedoniu estazóse, dándose lluches ente los xenerales macedonios. Unu d'ellos, Seleuco I foi nomáu sátrapa en 321 e.C. , y pocu dempués rei de Babilonia, dando orixe a la Dinastía Seléucida. Siendo un reinu tan estendíu y tan distintu étnicamente, foi malo de controlar; el pueblu persa, en Persis, xunto colos medos y bactrianos aprovecharon los problemes del Imperiu seléucida pa independizase. Sicasí, una segunda dinastía iranina venida del pueblu parni habría d'imponese: l'Arsácida que fundaría'l Imperiu Parto.

Provincia Parta[editar | editar la fonte]

Mitrídates I de Partia gradualmente tomó control de delles provincies seléucidas (e.g. Media, Susiana, Caracene, Babilonia, Asiria), y ente elles la provincia de Persis escontra'l 139 e.C. Sicasí, ésti estableció la so capital en Ctesifonte, ciudá allugada nel actual territoriu iraquín. L'imperiu funcionó como una confederación de reinos, provincies y ciudaes estáu, qu'en momentos ayudaben a debilitar al estáu parto, ente los cualos topábase Pars (Fars).

Relieve de Ardeshir I en Naghsh-y-Rostam (provincia de Fars).

Imperiu sasánida[editar | editar la fonte]

Escontra'l 208, Ardashir I coronóse rei de Balkh, reinu vasallu de Partia, col cual habría de confrontarse y vencer. Escontra 226, coronóse Rei de Reyes, Šāhānšāh, dando fin a 400 años d'Imperiu Parto, al dar muerte al so postreru soberanu, Artaban V, y empecipiando la Dinastía Sasánida. Ardashir I reconstruyó y estableció la so capital en Istakhr. Construyó'l Castiellu de Ghal'eh Dokhtar y el Palaciu de Ardashir, dambos na provincia de Fars, cerca de l'antigua Gōr, actual Firuzabad, alicando a esta ciudá, que foi conocida como Kūh Ardeshīr, Ardeshīr Khurah y Shāhr-ī Gōr. Sicasí, Ardashir I camudó pocu dempués la so capital a Ctesifonte. Los reis Sasánidas usaríen los palacios en Fars como residencies de branu.

Persia islámica[editar | editar la fonte]

Conquista árabe[editar | editar la fonte]

Escontra la primavera de 632, mientres el postreru soberanu sasánida Yazdegard III tomaba posesión del reinu, los árabes empezaron a faer les sos primeres incursiones en territoriu persa, coincidiendo col cayente ecoómico y les lluches internes feudales del Imperiu sasánida. Ésti vence tres la cayida de Ctesifonte en 637 y la Batalla de Nihawānd en 642. Fars pasaría a manes árabes escontra 643. A pesar d'ufiertar resistencia, la ciudá de Istakhr cai en manes árabes, siendo destruyida per segunda vegada. Similar destín sufrieron otres poblaciones en Fars, como Firuzabad.

Persia, esencialmente zoroastriana, convertir al islam, y col tiempu adoptó la caligrafía del árabe, anque caltuvo'l so propiu idioma persa, yá que según l'islam los pueblos tienen derechu a caltener la so llingua orixinal. Les Dinastía iranina Samánida, que gobernó les planicies d'Asia Central, promovería l'usu del persa.

Nos años posteriores surdió una nueva metrópolis en Fars, Shiraz, coles mesmes que se reconstruyeron otres ciudaes como Firuzabad. Escontra 960, 'Adud al-Daula llevaría a cabu'l proyeutu de construyir una presa, llamada Band-i Amir, alcontrada ente Istakhr y Shiraz, que irrigaría alredor de 300 pueblos.

La rexón de Pars habría de pasar a un segundu planu políticu, una y bones les nueves dinastíes perses asitiar al norte d'Irán y nes actuales repúbliques centroasiátiques, llevando con ellos la so cultura, y promoviéndola por aquelles rexones. Lloñe de la neuralxa iranina, la provincia de Pars viose suxeta so la influencia árabe de los Omeyes nun principiu, siguida de los Abasidas, tres la cual vinieron les curties dinastíes de los Buwayidas (934-1062), siguida polos Turcos Selyúcides, los Khwarezmidas, quien fueron afaraos polos mongoles del Ilkanato.

Periodu Inyuida y Muzafarida[editar | editar la fonte]

Escontra 1304, los Inyuidas, al entamu del reináu del Khan Öljeitü, imponer na rexón de Fars, aprovechando les concesiones del Khan p'alministrar los injü, posesiones territoriales. Una vegada que los Inyuidas amontaron el so poder, el Khan Abu Sa'id, fíu de Öljeitü enfrentar a ellos en 1325. Kai-Khusrau, gobernador de Shiraz, aguantó l'ataque del Khan, pero habría de confrontar al so hermanu Mas'ud Shah pola llucha del poder. A la fin, sería Abu Ishaq, otru hermanu, quien s'habría de quedar nel poder, siendo l'únicu fíu de Sharaf al-Din que sobrevivió a la llucha familiar escontra 1343. L'ambición d'ésti fíxo-y colar en contra de los Muzafaridas de Yazd escontra 1350. Éstos, dirixíos por Mubariz al-Din, invadieron la provincia de Fars en 1352 y asediaron Shiraz en 1353. Na so paranoya, Abu Ishaq fixo asesinar a xente de dos barrios de la ciudá pa esaniciar traidores. El xefe d'otru barriu, tarreciendo polos suyos, apurrió les llaves de la puerta d'accesu del so barriu al Shah Shuja, fíu de Mubariz al-Din. Abu Ishaq fuxó a Isfahán. Mubariz al-Din avanzó a Isfahán, la asedió y prindó escontra 1357. Abu Ishaq foi prindáu y unviáu a Shiraz onde foi executáu. D'esta forma los Muzafaridas imponer en Fars por cuarenta años, faciendo de Shiraz la so capital, hasta la llegada de Tamerlán.

Periodu Temúrida[editar | editar la fonte]

N'abril de 1393, Tamerlán invade Fars, derrota y esanicia a los Muzafaridas, quien s'atopaben nuna llucha familiar pol poder. D'esta forma, Fars pasa a ser provincia del Imperiu Temúrida. Mientres estos años, el centru de la cultura iranina topar en Samarcanda, yá que el sur d'Irán topar en ruines tres años de guerres.

Ciudadela Arg y Karim Khan en Shiraz (provincia de Fars).

Fars dende 1500[editar | editar la fonte]

Al dise debilitando l'Imperiu Temúrida, los Safavidas conquistaron Shiraz escontra 1504, imponiendo'l cultu shi'a como relixón oficial, non solo en Fars, sinón en tou Irán, conforme éstos diben espandiendo. D'esta forma tornó la rellumanza cultural a les planicies centrales d'Irán, yá que los Safavidas col tiempu fadríen de Isfahan la so capital, tando Fars allugáu al sur d'ésta.

Escontra 1760, tres la muerte de Nadir Shah y una guerra interna pol poder, Karim Khan fíxose nomar rei (mas non Shah) y estableció lacapital en Shiraz, convirtiéndola en centru cultural y comercial d'Irán, llevando prosperidá a la provincia y les rexones qu'él apoderaba, dexando a la Compañía Británica de les Indies Orientales establecese. Sería la dinastía Qajar la que camudaría la capital a Teḥrán en 1796, dende entós allugada ende.

División política[editar | editar la fonte]

La provincia de Fars subdividir en shahrestanes, o provincies, que son:

División política (shahrestanes) de la Provincia de Fars
  • Abade (آباده).
  • Arsanyán (ارسنجان).
  • Bavanat (بوانات).
  • Darab (داراب).
  • Eqlid (اقلید).
  • Estahbán (استهبان).
  • Farashband (فراشبند).
  • Fasa (فسا).
  • Firuzabad (فیروزآباد).
  • Yahrom (جهرم).
  • Kazerún (کازرون).
  • Jonch (خنج).
  • Jorrambid (خرمبید).
  • Lamerd (لامرد).
  • Llar (لار).
  • Mamasaní (ممسنی).
  • Marvdasht (مرودشت).
  • Mohr (مُهرِ).
  • Neyriz (نیریز).
  • Qirokarzín (قیر و کارزین).
  • Sepidán (سپیدان).
  • Shiraz (شیراز).
  • Zarrindasht (زریندش).

Personalidaes notables de Fars[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]