Fabriciano González García

De Wikipedia
Fabriciano González García
Vida
Nacimientu 1868[1]
Nacionalidá España
Muerte 1950[1] (81/82 años)
Estudios
Llingües falaes castellanu
asturianu
Alumnu de Leopoldo Alas
Oficiu escritorperiodista
Miembru de Real Academia Asturiana de les Artes y les Lletres
Seudónimu/os Fabricio y Miranda
Cambiar los datos en Wikidata

Fabriciano González García, Fabricio (1868 – 1950) foi un escritor asturianu.

Biografía[editar | editar la fonte]

Maestru, alumnu de Leopoldo Alas "Clarín" na carrera de Derechu. Collaboró en prensa y escribe poesía, tantu en asturianu como en castellán, autos sacramentales, zarzueles... Usó dacuando'l pseudónimu de Miranda. En 1898, mientres yera redactor xefe del periódicu xixonés El Comercio, llogra'l cargu de Secretariu del Conceyu del Conceyu de Llaviana, onde va vivir hasta la xubilación. D'aquella, en pallabres del propiu Fabricio escribía “una tonelada de poesíes, artículos y cuentos en prosa”.

Cronista oficial de Xixón dende 1943 hasta la so muerte, escribió numberosos artículos en prensa sobre cultura y hestoria sablera, alcordances, personaxes (gran parte d'ellos dedicaos al prócer asturianu Xovellanos),...

Foi Fabricio activu promotor d'una autonomía asturiana dende les páxines d'El Rexonalista Ástur, fundáu por él mesmu en 1919, y del selmanariu rexonalista Asturies (1934). La idea d'autonomía que defendía Fabricio yera bien amplia, y non yá de les rexones sinón tamién de los conceyos, pa los que pidía independencia fiscal y municipalización total de los servicios.

Con Fabricio y otros pocos comenenciudos del Institutu Asturianu naz en Xixón tamién en 1919 la Real Academia Asturiana de les Artes y les Lletres colos oxetivos de “espardimientu y caltenimientu d'un Diccionariu y de una Gramática bables y la creación d'un teatru rexonal”.

Defendió tamién la personalidá de la llingua asturiana, quexándose nuna serie d'artículos publicaos en 1926 n'El Comercio de que fuera precisamente na Universidá d'Uviéu onde'l asturianu atopara más detractores.

Tradució al asturianu a autores como Campoamor, Heine, Curros Enríquez o Teócrito. Escribió una bona cantidá d'obres teatrales que se representaron pero que nun llegaron a publicar. Poemes sos atopar en gran númberu por publicaciones periódiques rexonales y de Hispoanoemérica, comúnmente col títulu de Asturianaes.

De la so obra poética, namás publicóse en formatu llibro'l volume Munchu güeyu cola xente de casa (1925), que contién más de cien soneto onde l'autor reseña tou tipu de persones, más o menos conocíes, incluyíu a él mesmu y el monólogu en prosa Un alcalde de montera.

Obres[editar | editar la fonte]

  • Munchu güeyu cola xente de casa. Un alcalde de montera / Fabriciano González Fabricio. — Xixón : s.n., 1925.
  • Rosina : cuentu asturianu /Fabriciano González. — Xixón : [s.n.], 1943 (Compañía Asturiana d'Artes Gráfiques). — Premiáu nel concursu lliterariu d'Uviéu nel añu de 1941.
  • Poesíes asturianes / Fabriciano González, “Fabricio” ; edición ya introducción al cargu de Luciano Castañón. — Uviéu : Institutu d'Estudios Asturianos, 1987.
  • Poesíes sueltes : (1899-1932) / Fabriciano González "Fabricio" ; edción iguada por Xosé Luis Campal. - Uviéu : Academia de la Llingua Asturiana, 1999.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Luciano Castañón, “Biografía”. En: Fabriciano González “Fabricio”, Poesíes asturianes, Uviéu, IDEA, 1987.
  • José Luis Campal, “La poesía non recuperada de Fabriciano González ‘Fabricio’: Una cala”. En: Lletres asturianes, LXII, 1997, páxs. 113–117.
  • Carmen Díaz Castañón, Llingua y lliteratura, Xixón, Júcar, 1981, páxs. 280–281.
  • Carmen Díaz Castañón, Lliteratura asturiana en bable, Salinas, Ayalga, 1980, páxs. 157–158.
  • Antón García (ed.), El cuentu asturianu (1860–1939), Uviéu, Trabe, 1992, páxs. 43–47.
  • Antón García, Lliteratura asturiana nel tiempu, Uviéu, Conseyería d'Educación, 1994, páxs. 104–106.
  • Milio Rodríguez Cueto, Introducción a : Fabriciano González García (Fabricio), Munchu güeyu cola xente de casa, Xixón, vtp, 1999.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 «rexistru d'autoridaes BNE». Consultáu'l 2 xunetu 2020.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]