Federación Internacional d'Axedrez

De Wikipedia
(Redirixío dende FIDE)
Federación Internacional d'Axedrez
federación deportiva internacional y federación de ajedrez (es) Traducir
Llocalización
Estáu federáu Suiza
Cantón[[Vaud|{{{2}}}
Sede Lausana
Direición Suiza
Historia
Fundación20 xunetu 1924
Eslogan Gens Una Sumus (la)
Organigrama
Presidente Arkady Dvorkovich (2018)
Participación empresarial
Propietariu de
Forma parte de
Bolsa de valores Asociación Internacional de Deportes Mentales (es) Traducir
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

La Federación Internacional d'Axedrez (más conocida por FIDE, del acrónimu del so nome en francés: "Fédération Internationale des Échecs"), ye una organización internacional que coneuta les diverses federaciones nacionales d'axedrez. Fundar en París, Francia el 20 de xunetu de 1924 y el so lema ye Gens una sumus[1] ("Somos una familia"). El so actual presidente dende 1995 ye'l axedrecista, políticu y millonariu rusu Kirsan Ilyumzhinov, que tamién preside la república de Kalmukia, Rusia.

Anguaño la FIDE cuenta con 158 federaciones nacionales inscrites, de les cualos 142 correspuenden a países integrantes de la ONX y 16 a otres federaciones.

Amás d'entamar el Campeonatu del mundu d'axedrez, la FIDE calcula'l rangu Elo de los xugadores, redacta les regles del axedrez, publica llibros y noma a Maestros Internacionales, Grandes Maestros y árbitros.

En 1999, la FIDE foi reconocida pol Comité Olímpicu Internacional (COI) y dos años dempués introduciéronse les normes contra'l dopaxe[2] del COI nel axedrez. La FIDE quier que l'axedrez seya parte de los Xuegos Olímpicos.

La FIDE ta afiliada a l'Asociación Internacional de Deportes Mentales (IMSA).[3]

Historia[editar | editar la fonte]

Mientres los sos primeros venti años, la FIDE tuvo poca influencia. El principal motivu d'ello foi que la Xunión Soviética, trubiecu de los principales grandes maestros de la dómina, negar a participar nel so senu al considerar l'axedrez un asuntu de índole política. Esto camudó en 1946, cuando, tres la muerte del Campeón del Mundu Alexander Alekhine, la FIDE entamó un tornéu p'atopar un nuevu campeón y la Xunión Soviética xuntar al procesu.

Dende aquel tornéu inicial de 1948 en L'Haya (ganáu por Mijaíl Botvínnik) hasta 1993, la FIDE foi la única organizadora de Campeonatos del Mundu d'axedrez, con delles anécdotes menores. Por casu la protagonizada, en 1975, por Bobby Fischer que nun defendió'l so títulu ante Anatoli Kárpov porque la FIDE nun aportó a les sos estravagantes demandes. O l'asocedida en 1984 cuando l'entós presidente de la FIDE, Florencio Campumanes, anuló l'alcuentru ente Kárpov y Gari Kaspárov.

Cisma de 1993[editar | editar la fonte]

En 1993, el campeón entós vixente, Kaspárov, y l'aspirante Nigel Short (que se clasificara al traviés del sistema de la FIDE), rompieron cola Federación Internacional y xugaron el so alcuentru so los auspicios de la PCA (Professional Chess Association). Dende entós coesistieron dambos Campeonatos del Mundu: el de la FIDE y el de la PCA, depués conocíu como Campeón Clásicu. Hasta'l 2005 los campeonatos de la FIDE consistieren en torneos eliminatorios con partíes cada vez más rápides, lo cual nunca produció un campeón llargamente reconocíu como'l meyor del mundu.

La FIDE camudó'l formatu por un tornéu'l cual llevóse a cabu en San Luis (Arxentina) ente setiembre y ochobre del 2005. El campeonatu enfrentó a los 7 primeros del escalafón mundial (sacante'l rusu Vladímir Krámnik que tornó la invitación por considerase él mesmu como campeón mundial d'axedrez "clásicu") y al anterior campeón de la Fide. El ganador foi'l búlgaru Veselin Topalov que sí llogró aceptación como campeón mundial, al ser el meyor xugador del escalafón Elo naquel momentu.

Reconocencia del Comité Olímpicu Internacional[editar | editar la fonte]

En 1999, la FIDE foi reconocida pol Comité Olímpicu Internacional (COI). Dos años dempués, introdució les regles contra'l dopaxe nel axedrez, como parte de la so campaña pa ser parte de los xuegos olímpicos[4]

Reunificación del títulu mundial en 2006[editar | editar la fonte]

En 2006, la FIDE entamó un alcuentru de reunificación del títulu ente'l so campeón, Veselin Topalov, y el campeón "clásicu" Vladímir Krámnik, que terminó con victoria d'ésti, dexando a la FIDE asumir nuevamente la regulación del campeonatu mundial.

Desafortundamente la FIDE sigue ensin caltener una posición consistente tocantes a la forma que tien de tener la llucha pol títulu máximu y depués de programar unes competencies de candidatos, agora paralelamente anunció que cualquier xugador con un Elo cimeru a los 2700 puntos qu'apurra una bolsa d'un millón de dólares puede retar al campeón mundial ensin más trámite.

Presidentes de la FIDE[editar | editar la fonte]

Federaciones acomuñaes y zones[editar | editar la fonte]

A la FIDE pertenecen les siguientes federaciones d'axedrez:

  • Federación Internacional d'Axedrez Postal
  • Asociación Internacional d'Axedrez Braille (IBCA)
  • Comité Internacional d'Axedrez de Sordos (ICCD)
  • Asociación Internacional d'Axedrez pa Discapacitaos (IPCA)
  • International Computer Games Association (ICGA)

Confederaciones[editar | editar la fonte]

La FIDE entama l'axedrez nel mundu al traviés de cuatro confederaciones continentales:

  • Unión Europea d'Axedrez, con sede en Belgráu inclúi 54 asociaciones. El presidente ye'l búlgaru Silvio Danailov.
  • Confederación d'Axedrez p'América (CCA), con sede en Ciudá de Méxicu, inclúi 35 asociaciones. El presidente ye Jorge Vega, de Costa Rica.
  • Federación d'Axedrez d'Asia (ACF), con sede en Al Ain, Emiratos Árabes Xuníos, representa a 48 organizaciones d'Asia y Oceanía. El so presidente ye Sheikh Sultan bin Khalifa Al Nahyan.
  • Unión Africana Axedrez (ACU), con sede en Gaborone, Botsuana, tien 35 miembros, dos provisionales dende 2010. El so presidente ye Dabilani Buthali (Botswana).

Zones y asociaciones nacionales[editar | editar la fonte]

Tolos continentes estremar en zones. Pa la composición de les zones tener en cuenta los aspeutos rexonales, cualitativos y cuantitativos, y en dellos casos, tamién considerancies polítiques. Delles zones estremar en subzonas.

Cada asociación nacional asignar a una zona. Pa ser miembru de la FIDE, una nación non yá tien de ser un miembru de la ONX o siquier ser observador. Sicasí, nel casu del Reinu Xuníu, caúna de les naciones que la componen tien la so propia representación na FIDE.

En 2010, les zones de la FIDE son les siguientes (el primer díxitu pertenez al continente):

Zona Subzona Federaciones[5] Xugadores Grandes Maestros
1.1 1.1 a Bandera de Inglaterra Inglaterra,  Irlanda, bandiera Escocia,  Gales 3.670 43
1.1 b  Bélxica, Francia, Países Baxos 36.167 72
1.1 c  Italia,  Portugal,  España 38.582 45
1.2 1.2 a Bandera d'Alemaña Alemaña, Bandera de Austria Austria,  Suiza,  Eslovenia 30.215 98
1.2 b Bandera de Bosnia y Herzegovina Bosnia y Herzegovina, Israel, Croacia, Macedonia del Norte 6.005 81
1.3 Dinamarca,  Finlandia,  Islandia, Noruega,  Suecia 9.322 53
1.4  Bulgaria,  Polonia,  Rumanía,  Eslovaquia,  Chequia, Bandera d'Hungría Hungría 30.403 168
1.5 1.5 a Bandera d'Albania Albania, Grecia, Montenegru Montenegru,  Serbia,  Turquía 20.585 75
1.5 b Bandera d'Armenia Armenia,  Xeorxa 1.823 56
1.6  Rusia 19.642 197
1.7  Estonia, Letonia, Lituania 1.550 21
1.8 Bandera d'Azerbaixán Azerbaixán, Moldavia, Bandera de Bielorrusia Bielorrusia 1.969 41
1.9  Ucraína 3.439 76
1.10 Bandera d'Andorra Andorra,  Islles Feroe,  Guérnesei, Bandera de Xerséi Xerséi,  Liechtenstein,  Luxemburgu,  Malta,  Mónacu,  San Marín,  Xipre 696 3
2.1  Estaos Xuníos d'América 7.006 68
2.2  Canadá 1.581 8
2.3  Guyana style="text-align:right" | 6 0
2.3.a Bandera d'Islles Vírxenes Americanes Islles Vírxenes de los Estaos Xuníos, Bandera de las Bahamas Les Bahames, Bandera de Barbados Barbados, Bandera de Les Bermudes Les Bermudes,  Islles Vírxenes Britániques,  República Dominicana,  Haití  Xamaica

, Cuba Cuba Bandera de Puertu Ricu Puertu Ricu || style="text-align:right" | 3.213 || style="text-align:right" | 19

2.3.b  Colombia,  Ecuador, Bandera de les Antilles Neerlandeses Antilles Neerlandeses

,  Surinam , Bandera de Trinidá y Tobagu Trinidá y Tobagu || style="text-align:right" | 5.207 || style="text-align:right" | 5

2.3.c Bandera de Aruba Aruba, Bandera de Belize Belize, Costa Rica Costa Rica  El Salvador,  Guatemala,  Hondures,  Méxicu  Nicaragua  Panamá  Venezuela 3.515 6
2.4 Bandera de Bolivia Bolivia, Bandera de Brasil Brasil,  Perú 6.630 17
2.5 Bandera d'Arxentina Arxentina,  Chile, Bandera de Paraguái Paraguái Bandera de Uruguái Uruguái 6.015 25
3.1 Bandera de Baḥréin Baḥréin,  Iraq  Irán Bandera de Yeme Yeme,  Xordania,  Qatar,  Kuwait,  El Líbanu,  Palestina,  Siria,  Emiratos Árabes Xuníos 8.814 11
3.2 Bandera de Bangladex Bangladex,  Bután

,  Maldives , Bandera de Nepal Nepal,  Paquistán ,  Sri Lanka || style="text-align:right" | 3.977 || style="text-align:right" | 5

3.3 Bandera de Brunéi Brunéi, Bandera de Ḥong Kong Ḥong Kong,  Indonesia,  Xapón,  Camboya,  Laos,  Macau, Bandera de Malasia Malasia, Bandera de Mongolia Mongolia,  Myanmar,  Filipines  Singapur,  Corea del Sur,  Taiwán, Bandera de Tailandia Tailandia,  Vietnam 5.459 31
3.4 Bandera d'Afganistán Afganistán,  Kazakstán,  Taxiquistán

,  Turkmenistán ,  Uzbequistán || style="text-align:right" | 1.870 || style="text-align:right" | 32

3.5 China Qiyuan 857 27
3.6 Bandera de Australia Australia, Bandera d'Islles Fixi Islles Fixi,  Nueva Zelanda,  Paláu,  Papúa Nueva Guinea, Bandera de les Islles Salomón Islles Salomón 2.038 5
3.7 Bandera de India India 19.430 24
4.1 Bandera d'Arxelia Arxelia,  Libia Bandera de Malí Malí,  Marruecos,  Mauritania,  Senegal, Bandera de Tunicia Tunicia 987 3
4.2  Exiptu,  Etiopía

,  Costa de Marfil,  Gabón,  Ghana Bandera de Camerún Camerún, Bandera de Kenya Kenia,  Nixeria,  Santu Tomé y Príncipe, Bandera de Seixeles Seixeles, Bandera de Sierra Lleona Sierra Lleona,  Somalia,  Sudán,  Uganda ,  República Centroafricana

style="text-align:right" | 1.932 3
4.3 Bandera d'Angola Angola, Bandera de Botsuana Botsuana,  Burundi
 República Democrática d'El Congu,  Madagascar, Bandera de Malaui Malaui  Mauriciu, Bandera de Mozambique Mozambique,  Namibia, Bandera de Ruanda Ruanda, Bandera de Sudáfrica Sudáfrica,  Zambia,  Zimbabue|| style="text-align:right" | 1.293 || style="text-align:right" | 1

Escalafón mundial de la FIDE[editar | editar la fonte]

La FIDE publica mensualmente la llista de los xugadores con Elo internacional de toles sos federaciones acomuñaes, en función del control de tiempu del tornéu y la puntuación Elo de cada xugador.[6] Anque esta regulación llindar al control de tiempu estándar (40 xugaes pal primer control), la FIDE publica tamién el escalafón ELO de los xugadores en cuatro categoríes: estándar, axedrez rápidu, blitz, y per internet (el llográu en partíes de la so plataforma FIDE Online Arena).

A partir del escalafón xeneral de la clasificación absoluta, la FIDE publica tamién el escalafón femenín, el de categoría xuvenil (menores de 20 años), y el de países (basáu nel permediu del Elo de los diez meyores xugadores de cada país).

Torneos y competiciones de la FIDE[editar | editar la fonte]

Anque la FIDE regula tolos torneos d'axedrez entamaos y reconocíos poles sos federaciones, tamién entama competiciones específiques, sobremanera les relatives coles Olimpiaes d'axedrez y los Campeonatos del Mundu.

Les principales competencies entamaes pola FIDE son:[7]

  • Campeonatos mundiales individuales: son los campeonatos mundiales d'axedrez nes categoríes absoluto y femenino, y les sos competencies rellacionaes; los torneos de Grand Prix en dambes categoríes, y el Tornéu de Candidatos na categoría absoluta
  • Olimpiada d'axedrez
  • Campeonatos por equipos nacionales: inclúin los campeonatos continentales y mundiales por equipos nes categoríes absoluto y femenino
  • Campeonatos mundiales d'axedrez rápidu y blitz
  • Campeonatos mundiales y continentales xuveniles: son torneos entamaos pa xugadores menores de la edá establecida pa cada categoría, que puede ser para menores de 8, 10 o 12 años (categoría cadetes), 14, 16 o 18 años (categoría pre-xuvenil), o 20 años (esta última categoría ye'l clásicu campeonatu mundial xuvenil d'axedrez; según los campeonatos mundiales escolares, pa xugadores menores d'edaes impares ente los 7 y los 17 años.
  • Campeonatos mundiales de mayores: son torneos entamaos pa mayores de 50 años na categoría de Veteranos, y pa mayores de 65 años na categoría Senior
  • Campeonatu Mundial d'Aficionaos: torneos abiertos a xugadores con Elo internacional menor a 2000
  • Campeonatu Mundial de Ciudaes: tornéu biañal por equipos surdíu como secuela de la Olimpiada d'axedrez, nel cual cada unu de los 32 países unvia un equipu representante d'una ciudá. Ye entamáu pol Club Al Ain de la federación d'axedrez d'Emiratos Árabes Xuníos

FIDE Online Arena[editar | editar la fonte]

La FIDE abrió un servidor n'internet pa la práutica d'axedrez llamáu FIDE Online Arena.[8] Esta plataforma empecipió les sos operaciones de prueba n'agostu de 2013, y a partir d'ochobre declaróse dafechu funcional, faciendo énfasis n'implementar teunoloxíes pa evitar trampes con ayuda de programes informáticos.

Fuentes[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. http://www.fide.com/component/handbook/?view=article&id=1 Lema de la FIDE
  2. FIDE (12 d'agostu de 2008). «FIDE Anti-Doping Regulations» (inglés). Consultáu'l 19 d'avientu de 2013.
  3. imsaworld. «Actividad de la FIDE na IMSA» (inglés). Consultáu'l 12 de marzu de 2014.
  4. «FIDE adopta'l Códigu Médicu del COI (n'inglés)» (8 de xunetu de 2001).
  5. FIDE. «Member Federations» (inglés). Consultáu'l 12 de marzu de 2014.
  6. FIDE. «Normes del escalafón de la FIDE» (inglés). Consultáu'l 1 de xunetu de 2014.
  7. FIDE. «Torneo entamaos pola FIDE» (inglés). Consultáu'l 1 de xunetu de 2014.
  8. FIDE. «FIDE Online Arena» (inglés). Consultáu'l 12 de marzu de 2014.