Eurema mexicana

De Wikipedia
Eurema mexicana
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Arthropoda
Clas: Insecta
Orde: Lepidoptera
Familia: Pieridae
Xéneru: Eurema
Especie: E. mexicana
(Boisduval, 1836)
Sinonimia
  • Terias mexicana (Boisduval, 1836)
  • Abaeis mexicana
  • Sphaenogona mexicana
  • Terias damaris (C. Felder & R. Felder, 1865)
  • Terias depuiseti (Boisduval, 1870)
  • Eurema biedermanni (Ehrmann, 1925)
  • Eurema mexicana f. rosa (Whittaker & Stallings, 1944)[1]
  • Terias bogotana C. & R. Felder, 1861
Consultes
[editar datos en Wikidata]

La Eurema mexicana, la Mariella mexicana ye una caparina d'América del Norte y del Sur de la familia Pieridae. Atópase principalmente en Méxicu, pero dacuando alcuéntrase nel centru y el suroeste d'Estaos Xuníos y poques vegaes en Canadá.[2][3]

Descripción[editar | editar la fonte]

Forma veranera, parte inferior
Forma d'iviernu, parte inferior

La parte cimera de les sos ales ye mariellu maciu con un pequeñu cantu negru que delinea un patrón en forma de "perru" o "cara de llobu". L'ala posterior tien un pequeñu cantu negru nel marxe esterior. El machu tien una mancha mariella brillosu nel cantu delanteru de l'ala posterior. La parte inferior de les ales ye mariellu maciu n'individuos de branu y mariellu maciu con marques acolorataes o toes rosadas acolorataes n'individuos d'iviernu. L'ala posterior ye pronunciadamente apuntiada. El diámetru de les ales mide de 32 a 57 mm. de valumbu.[4][5][3]

Especies similares[editar | editar la fonte]

Especies similares nel rangu de la Mariella mexicana inclúin a la Eurema boisduvaliana y a la Eurema salome. Eurema boisduvaliana ye más pequeña y mariellu brilloso, el machu tien una cara de perru" más débil, la fema tien menos negru nel llau cimeru, y l'ala posterior ye menos apuntiada.[4] Eurema salome ye mariellu brillante, tien menos negru nel llau cimeru, y el llau inferior de l'ala posterior tien una mancha acoloratada pequeña redonda cerca del cantu de la cola.[4]

Hábitat[editar | editar la fonte]

La Mariella mexicana vive nuna variedá de hábitats al campu, tales como los cantos del monte, montes abiertos, y praderíes del desiertu.[2][5][6]

Vuelu[editar | editar la fonte]

Esta caparina puede ser vista mientres cuasi tol añu en Arizona y Texas, y mientres abril y payares en Nuevu Méxicu. Esviase escontra'l norte a la fin del branu, y poques vegaes llega a Canadá.[2][4][5]

Ciclu de vida[editar | editar la fonte]

Los machos patrullen tol día buscando a les femes.[2] La canesba ye verde con una franxa dorsal color crema o mariellu nel mediu, y una franxa llateral mariella. La Mariella mexicana tien 3-4 críes añalmente.[4]

Plantes güéspedes[editar | editar la fonte]

De siguío alcuéntrase una llista de plantes güéspede usaes pola Mariella mexicana:

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Gerardo Lamas (edited by) (2004). Atlas of Neotropical Lepidoptera. Checklist: Part4A. Hesperioidea-Papilionoidea. Scientific Publishers, Inc., Gainesville, FL. ISBN 0-945417-28-4
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 James A. Scott (1986).
  3. 3,0 3,1 Mexican Yellow, Butterflies of Canada
  4. 4,0 4,1 4,2 Jim P. Brock and Kenn Kaufman (2003).
  5. 5,0 5,1 5,2 Bob Stewart, Priscilla Brodkin and Hank Brodkin (2001).
  6. Thomas J. Allen, Jim P. Brock and Jeffrey Glassberg (2005).

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]