Euphorbia schlechtendalii

De Wikipedia
Euphorbia schlechtendalii
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Rosidae
Orde: Malpighiales
Familia: Euphorbiaceae
Subfamilia: Euphorbioideae
Tribu: Euphorbieae
Subtribu: Euphorbiinae
Xéneru: Euphorbia
Especie: Euphorbia schlechtendalii
Boiss.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

La Medicina de les pites o Euphorbia schlechtendalii, ye una especie de planta fanerógama perteneciente a la familia Euphorbiaceae. Ye endémica de Méxicu.

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye un arbustu o árbol pequeñu, qu'algama un tamañu d'hasta 5 m d'altu, glabros, nuedos enchíos. Fueyes verticilaes, llargamente ovaes a cuasi orbiculares, 0.7–3 cm de llargu y 0.5–2 cm d'anchu, ápiz arrondáu a llargamente obtusu, base arrondada a abruptamente cuspidada, márxenes enteros, membranacees, glabres; pecíolus filiformes, hasta 3 cm de llargu. Ciatio en visos terminales y axilares, compactes, arreyo glabro, bráctees verdes, glándules 5, elíptiques a suborbiculares, planes con apéndices formando un anchu marxe alredor de les glándules, enteros o erosos, blancos. Cápsula 2–4 mm de llargu, glabra; granes ovoides, 2–4 mm de llargu, tuberculaes, foveolaes, ecarunculaes.[1]

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Orixinaria de Méxicu. Presente en clima templáu dende los 12 y los 650 msnm, acomuñada a vexetación alteriada derivada de monte tropical caducifoliu, sabana y manglar.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

En Oaxaca, aplicar a enfermedaes venérees y dolor de pechu (cuando faen dañu los alimentos); emplégase'l látex esleíu n'agua. En Yucatán, utilícense les fueyes maceraes contra la caspa.[2]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Euphorbia schlechtendalii describióse por Pierre Edmond Boissier y espublizóse en Centuria Euphorbiarum 18. 1860.[1]

Etimoloxía

Euphorbia: nome xenéricu que remanez del médicu griegu del rei Juba II de Mauritania (52 a 50 e. C. - 23), Euphorbus, nel so honor – o n'alusión al so gran banduyu – yá que usaba médicamente Euphorbia resinifera. En 1753 Carlos Linneo asignó'l nome a tol xéneru.[3]

schlechtendalii: epítetu dau n'honor del botánicu alemán Diederich Franz Leonhard von Schlechtendal (1794 - 1886).[4]

Sinonimia
  • Aklema adinophylla (Donn.Sm.) Millsp.
  • Aklema friderichsthalii (Boiss.) Millsp.
  • Aklema friedrichsthallii (Boiss.) Millsp.
  • Aklema mayana (Millsp.) Millsp.
  • Aklema nelsonii (Millsp.) Millsp.
  • Aklema ovata (Schltdl.) Millsp.
  • Alectoroctonum ovatum Schltdl.
  • Euphorbia adinophylla Donn.Sm.
  • Euphorbia friderichsthalii Boiss.
  • Euphorbia friedrichsthalii Boiss.
  • Euphorbia mayana Millsp.
  • Euphorbia nelsonii Millsp.[5][6]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 «Euphorbia schlechtendalii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 12 de marzu de 2014.
  2. pites&id=7706 En Medicina tradicional mexicana
  3. (Spec. Pl. [ed. 1]: 450)
  4. Epítetos
  5. Euphorbia schlechtendalii en PlantList
  6. «Euphorbia schlechtendalii». World Checklist of Selected Plant Families Real Xardín Botánicu de Kew.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Berendsohn, W.G., A. K. Gruber & J. A. Monterrosa Salomón. 2009. Nova Silva Cuscatlanica. Árboles nativos ya introducíos d'El Salvador. Parte 1: Angiospermae - Families A a L. Englera 29(1): 1–438.
  2. Breedlove, D. E. 1986. Flora de Chiapas. Llistaos Floríst. Méxicu 4: i–v, 1–246.
  3. Burger, W.C. & M.J. Huft. 1995. Family 113. Euphorbiaceae. 36: 1–169. In W.C. Burger (ed.) Fl. Costaricensis, Fieldiana, Bot.. Field Museum of Natural History, Chicago.
  4. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  5. González Ramírez, J. 2010. Euphorbiaceae. En: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. 5. B.E. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 119: 290–394.
  6. Linares, J. L. 2003 [2005]. Listado comentado de los arboles nativos y cultivados en la Republica de El Salvador. Ceiba 44(2): 105–268.
  7. Martínez Salas, E. M., M. Sousa Sánchez & C. H. Ramos Álvarez. 2001. Rexón de Calakmul, Campeche. Llistaos Floríst. Méxicu 22: 1–55.
  8. Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
  9. Reyes-García, A. & M. Sousa Sánchez. 1997. Depresión central de Chiapas. La selva baxa caducifolia. Llistaos Floríst. Méxicu 17: 1–41.
  10. Sousa Sánchez, M. & E. F. Cabrera Cano. 1983. Flora de Quintana Roo. Llistaos Floríst. Méxicu 2: 1–100.
  11. Standley, P. C. & J. A. Steyermark. 1949. Euphorbiaceae. 24(6): 25–170. In P. C. Standley & J. A. Steyermark (eds.) Fl. Guatemala, Part VI, Fieldiana, Bot.. Field Museum of Natural History, Chicago.