Eupatorium perfoliatum

De Wikipedia
Eupatorium perfoliatum
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Asteroideae
Tribu: Eupatorieae
Subtribu: Eupatoriinae
Xéneru: Eupatorium
Especie: Eupatorium perfoliatum
L.
Distribución
Sinonimia
  • Eupatorium virginicum,
  • Eupatorium glandulosum,
  • Eupatorium connatum
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

La eupatoria, Eupatorium perfoliatum, ye una planta perenne perteneciente a la familia de les asteracees. Ye natural del este d'Estaos Xuníos y Canadá[1] y en menor midida n'Europa. Crez en terrenales baxos pantanosos y llugares húmedos.

Ilustración

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye una planta perenne con raigañu horizontal. Los tarmos son buecos, redondos, ensundiosos y con pelusa, algamando 50-200 cm d'altor.[2] Les fueyes tán xuníes pola base, son rugosas, aspres y llanceolaes con nervaciones. Les flores son de color blancu y arrexuntar en corimbos terminales. La corola tien cinco segmentos. Les granes atopar nun receptáculu desnudu y son de color negru.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

  • Utilizada n'otres dómines pal tratamientu de fiebres intermitentes y tifus, gripe y catarros.
  • En dosis elevaes ye vomitiva y purgante.
  • Vía esterna aplicar contra tiemblos musculares y dolores reumáticos.[2] and was a very common remedy in the United States in the 19th century.[3]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Eupatorium perfoliatum describióse por (Hassl.) R.M.King & H.Rob. y espublizóse en Species Plantarum 2: 838–839. 1753.[4]

Etimoloxía

Eupatorium: nome xenéricu que vien del griegu y significa "de padre noble". Que'l so nome referir a Mitrídates el Grande, que yera'l rei del Ponto nel sieglu I aC y a quien se-y atribúi'l primer usu de la medicina. Ello ye que les especies d'esti xéneru, a lo llargo del tiempu, tomaron diverses denominaciones vulgares referíes sobremanera a la medicina popular, esto sirve pa resaltar les propiedaes de Eupatoria, anque anguaño esti usu amenorgóse daqué por cuenta de delles sustancies hepatotóxiques presentes nestes plantes.

perfoliatum: epítetu llatín que significa "coles fueyes xuntes alredor del tarmu".[5]

Sinonimia
  • Cunigunda perfoliata (L.) Lunell
  • Eupatorium chapmanii Small
  • Eupatorium connatum Michx.
  • Eupatorium salviifolium Sims
  • Eupatorium truncatum Muhl. ex Willd.
  • Uncasia perfoliata Greene
  • Uncasia truncata (Muhl. ex Willd.) Greene[6]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Eupatorium perfoliatum». Flora of North America.
  2. 2,0 2,1 Audubon Society Field Guide To Wild Flowers - Eastern Region - 1979
  3. Mrs. M. Grieve (1931). «Boneset». A Modern Herbal.
  4. «Eupatorium perfoliatum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 25 de xunu de 2012.
  5. N'Epítetos Botánicos
  6. Eupatorium perfoliatum en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  2. Cronquist, A. J. 1980. Asteraceae. 1: i–xv, 1–261. In Vasc. Fl. S.E. U. S.. The University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  3. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  4. Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 8: Asteraceae, part 3. 21: i–xxii + 1–616. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  5. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  6. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  7. Godfrey, R. K. & J. W. Wooten. 1981. Aquatic Wetland Pl. S.E. U.S. Dicot. 933 pp. Univ. Xeorxa Press, Athens.
  8. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  9. Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]