Eugenia uruguayensis

De Wikipedia
Eugenia uruguayensis
Estáu de caltenimientu
Preocupación menor (LC)
Esmolición menor (IUCN)
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Rosidae
Orde: Myrtales
Familia: Myrtaceae
Subfamilia: Myrtoideae
Tribu: Myrteae
Xéneru: Eugenia
Especie: Eugenia uruguayensis
Cambess.
Sinonimia
Ver testu.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

El guayabo blancu (Eugenia uruguayensis) ye un árbol o arbustu de 3 a 5 m d'altor, perteneciente a la familia de les Mirtacees. Ye orixinariu del sur de Brasil; norte d'Arxentina, y Uruguái. La so copa ye trupa. La so corteza ye maculada (con manches) y escamosa. Ye de xamasca persistente.

Descripción botánica[editar | editar la fonte]

Fueyes simples, peciolaes, de 5-7 cm de llargu y 1,8-3 cm d'anchu, llámina coriácea, simétriques, micrófilos elípticos; con base aguda cuneada y ápiz agudu y atenuáu. Marxe enteru. Peciolu normal y marxinal, glabro, 5-7 mm de llargu y 1-1,5 mm d'anchu. Vena paramarginal formada polos arcos de venes de segunda categoría, y vena intramarginal formada polos ojales de venes de tercer categoría. 10 a 14 pares de venes secundaries, remanecen irregularmente n'ángulu agudu (45º-60º), irregularmente curvaes (na base decurrentes y, nel centru-ápiz tropezoses o rectes), espaciaes de manera uniforme. Árees intercostales bien desenvueltes, con una vena intersecundaria (simple o compuesta). Venación de tercera y cuarta categoría reticulada al azar. Les venes de tercer categoría remanecen irregularmente n'ángulu rectu-obtusu, y siguen un cursu tropezosu. Venación de quinta categoría dicotomizada. Aréolas moderadamente desenvueltes, y empobinaes al azar. Vénulas ramificaes 1 o dos veces. Venación de mayor orde sestu. Venación postrera marxinal ojalada completa.

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Buenos Aires, Corrientes, Entre Ríos y Misiones; crez en montes y selves marxinales hasta los 800 m.s.n.m. Habita tamién en Brasil, Paraguay y Uruguái.

Cultivu[editar | editar la fonte]

Rique enforma sol, y aguanta xelaes leves; temperatures per debaxo de los -5 °C causen daños que pueden ser fatales pa plantes nueves. Crez ente'l nivel del mar y los 1000 msnm, en suelos de cualquier tipu salvu salinos; aguanta bien les seques y los hinchentes de curtia duración. Llántase xeneralmente de grana, que grana nel plazu d'un mes, anque la viabilidá de les mesmes mengua espectacularmente a partir de les 4 selmanes de recueya.

Uso[editar | editar la fonte]

Árbol d'usu melecinal. Coles fueyes puede preparar una fervinchu de propiedaes diurétiques, dixestives y antidiarreiques; el decocto de la corteza en gárgares emplegar pa les anxines y otres afecciones del gargüelu.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Eugenia uruguayensis describióse por Jacques Cambessèdes y espublizóse en Flora Brasiliae Meridionalis (quarto ed.) 2: 362. 1833.[1]

Etimoloxía

Eugenia: nome xenéricu dau n'honor del Príncipe Eugenio de Saboya.[2]

Uruguayensis: epítetu xeográficu qu'alude a la so llocalización n'Uruguái.

Sinonimia
  • Eugenia batucaryensis O.Berg
  • Eugenia calycosema O.Berg
  • Eugenia guabiju O.Berg
  • Eugenia maschalantha O.Berg
  • Eugenia opaca O.Berg
  • Eugenia opaca var. brasiliensis O.Berg
  • Eugenia opaca var. montevideensis O.Berg
  • Luma calycosema (O.Berg) Herter
  • Luma opaca (O.Berg) Herter
  • Luma uruguayensis (Cambess.) Herter[3]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Eugenia uruguayensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 2 de marzu de 2013.
  2. Stearn, W. T. (2004). Botanical Latin. Portland, Oregon: Timber Press.
  3. Eugenia uruguayensis en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Morton, Julia F. (1987). Fruits of warm climates. Miami: Creative Resource Systems. ISBN 0-9610184-1-0 [1].
  • Cambessedes, J. 1832-1833. Myrtaceae. In:. Fl. Bras. Merid. (quarto ed.) 2: 277–381.
  • Forzza, R. C. & et al. et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
  • Zuloaga, F.O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur (Arxentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay y Uruguái). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]