Estrella de Krzeminski

De Wikipedia
Estrella de Krzeminski / Centaurus X-3
Datos d'observación
(Dómina J2000.0)
Constelación Centaurus
Ascensión reuta (α) 11h 21min 15,78s
Declinación (δ) -60º 37’ 22,7’’
Mag. aparente (V) +13,25
Carauterístiques físiques
Clasificación estelar O6.5II / EN
Masa solar 20,5 / 1,21 M
Radiu (12 / ? R)
Magnitú absoluta ?
Temperatura superficial 40.000 / ? K
Variabilidá Binaria eclipsante
Periodu d'oscilación 2,09 díes
Astrometría
Distancia 18.600 años lluz (5700 ± 1500 pc)
Sistema
Nᵁ de componentes 2
Referencies
SIMBAD enllaz
Otres designaciones
Centaurus X-3 / Cen X-3 / V779 Centauri / 4O 1118-60 / GX 292+00 / AAVSO 1116-60
[editar datos en Wikidata]

La Estrella de Krzeminski (V779 Centauri / V779 Cen)[1] ye un sistema binariu masivu encuadráu na constelación de Centauru. Ta compuestu por una xigante o superxigante azul y una estrella de neutrones. Tien magnitú aparente +13,25 y les últimes estimaciones asitien a esti sistema a 5700 ± 1500 pársecs del Sistema Solar.[2]

Estrella de neutrones[editar | editar la fonte]

La estrella de neutrones denomada Centaurus X-3 (Cen X-3)— ye un púlsar de rayos X con un periodu de 4,84 segundos. Foi'l primera púlsar de rayos X descubiertu, según la tercer fonte de rayos X afayada na constelación de Centauru. La so lluminosidá en dicha rexón del espectru ye alzada, aproximao igual a 5,0 × 1037 erg/s.[2] La emisión de rayos X provién de la materia que dende la xigante cai escontra la estrella de neutrones. Dicha emisión ye promovida pola acreción de materia dende l'atmósfera distendida de la caliente xigante escontra'l puntu de Lagrange interior, L1. El gas que s'enche probablemente forma un discu de acreción y n'última instancia cai en forma d'espiral escontra la estrella de neutrones, lliberando d'esta forma enerxía potencial gravitacional. El campu magnéticu de la estrella de neutrones enría'l gas, qu'aflúi escontra puntos calientes alcontraos na so superficie onde tien llugar la emisión de rayos X.

El periodu del pulsu de Centaurus X-3 amuesa un amenorgamientu prominente al llargu plazu. Esti amenorgamientu, reparada per vegada primera en Centaurus X-3 y Hércules X-1, tamién foi detectada darréu n'otros pulsiares de rayos X. La manera más facedera d'esplicar l'orixe d'esti efeutu ye pola torción exercida na estrella de neutrones pol material de acreción.

La estrella de neutrones tien una masa de 1,21 ± 0,21 mases solares. Ye clisada pola so compañera cada 2,09 díes,[2] siendo la duración del eclís igual a una cuarta parte del periodu orbital. Tocantes a variable, el sistema recibe la denominación de V779 Centauri.

Historia de la so observación[editar | editar la fonte]

La primer observación de Centaurus X-3 tuvo llugar en 1967 mientres l'estudiu de fontes cósmiques de rayos X utilizando cohetes sonda.[3] En 1971 llevar a cabo observaciones adicionales col satélite Uhuru, en forma de ventisiete observaciones de 100 segundos de duración. Atopóse que les observaciones pulsiaben con un periodu mediu de 4,84 segundos, variando dichu periodu 0,02 segundos. Más tarde, poner de manifiestu que les variaciones del periodu siguíen una curva sinusoidal de 2,09 de duración. Estes variaciones fueron atribuyíes al efeutu Doppler causáu pol movimientu orbital de la fonte, demostrando la naturaleza binaria de Centaurus X-3.[4]


Sicasí, la compañera óptica nun s'afayó hasta tres años dempués, en parte porque'l sistema ta asitiáu nel planu galácticu en direición del Brazu Espiral de Carina, polo qu'hubo qu'estremar ente docenes d'oxetos tenues. Centaurus X-3 foi finalmente identificáu con una tenue estrella variable[5] que recibió'l nome del so descubridor, l'astrónomu polacu Wojtek Krzemiński.[1]

Xigante azul[editar | editar la fonte]

La componente principal del sistema ye una xigante lluminosa azul de tipu espectral O6.5II.[2] Tien una masa de 20,5 mases solares y un radiu equivalente a 12 vegaes el del Sol.

Hai poques duldes tocantes a qu'esta estrella seya la compañera óptica del púlsar, yá que aparentemente ta acordies col periodu y la fase de Centaurus X-3, siendo l'amplitú de la so curva de lluz asemeyada a la d'otros sistemes binarios masivos. Les variaciones de lluz elipsoidal de doble onda reparaes son producíes por una xigante, deformada por marea que cuasi enllenen la so lóbulu de Roche.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 V* V779 Cen -- High Mass X-ray Binary (SIMBAD)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Naik, Sachindra; Paul, Biswajit; Ali, Zulfikar (2011). «X-Ray Spectroscopy of the High-mass X-Ray Binary Pulsar Centaurus X-3 over Its Binary Orbit». The Astrophysical Journal 737 (2). id. 79 (8 pp). http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2011ApJ...737...79N&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  3. Chodil, G.; Rodrigues, Hans; Seward, F.; Swift, C. D.; Hiltner, W. A.; Wallerstein, George; Mannery, Edward J., «Spectral and Location Measurements of Several Cosmic X-Ray Sources Including a Variable Source in Centaurus», Physical Review Letters 19 (11): 681–683, doi:10.1103/PhysRevLett.19.681, Bibcode1967PhRvL..19..681C 
  4. Schreier, Y. et ál. (1972), «Evidence for the Binary Nature of Centaurus X-3 from UHURU X-Ray Observations», The Astrophysical Journal 172: L79–L89, doi:10.1086/180896, Bibcode1972ApJ...172L..79S 
  5. Krzeminski, W., «The identification and UBV photometry of the visible component of the Centaurus X-3 binary system», The Astrophysical Journal 192: L135–L138, doi:10.1086/181609, Bibcode1974ApJ...192L.135K 

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Coordenaes: Sky map 11h 21m 15.092s, -60° 37 25.63