Estadiu Olímpicu de Berlín

Coordenaes: 52°30′53″N 13°14′22″E / 52.514722222222°N 13.239444444444°E / 52.514722222222; 13.239444444444
De Wikipedia
Estadiu Olímpicu de Berlín
Olympiastadion Berlin (de)
Estadiu olímpicu
Llocalización
PaísBandera d'Alemaña Alemaña
Sede (es) TraducirBandera de Berlín Berlín
Distritos (es) Traducir Charlottenburg-Wilmersdorf (es) Traducir
Direición Olympischer Platz (en) Traducir, 3
Coordenaes 52°30′53″N 13°14′22″E / 52.514722222222°N 13.239444444444°E / 52.514722222222; 13.239444444444
Estadiu Olímpicu de Berlín alcuéntrase n'Alemaña
Estadiu Olímpicu de Berlín
Estadiu Olímpicu de Berlín
Estadiu Olímpicu de Berlín (Alemaña)
Historia y usu
Copa Mundial de Fútbol de 1974
Copa Mundial de Fútbol de 2006
Xuegos Olímpicos de Berlín 1936
Xestión Dyckerhoff & Widmann (es) Traducir
Olympiastadion Berlin GmbH (en) Traducir
Deporte fútbol
Usuariu Hertha BSC
seleición masculina de fútbol d'Alemaña
Aforu 74 475
Categoría UEFA Categoría 4 4/4 estrellas
Arquiteutura
Arquiteutu/a Werner March
Albert Speer
Altor 21,26 m
Anchor 230,73 m
Llargor 304,26 m
Superficie 54 000 m²
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

L'Estadiu Olímpicu de Berlín (n'alemán: Berliner Olympiastadion) ye un estadiu multiusos allugáu nel distritu de Charlottenburg na ciudá de Berlín, capital d'Alemaña. Foi la sede principal de los Xuegos Olímpicos de Berlín 1936. Allugó xuegos de les Copes del Mundu de 1974 y 2006. Ye anguaño l'estadiu del equipu de fútbol Hertha BSC Berlin y del yá desaniciáu equipu Berlin Thunder que participaba na desapaeciada NFL Europe Football Club.

Historia[editar | editar la fonte]

Foi diseñáu pol arquiteutu alemán Werner March, foi construyíu ente 1934 y 1936 pa los Xuegos Olímpicos de 1936, reemplazando al Estadiu Alemán" (Deutschlandstadion orixinalmente llamáu Grünewaldstadion) recintu con capacidá pa 32.000 espectadores inauguráu en xunetu de 1913, diseñáu por Otto March padre de Werner March, pa los Xuegos Olímpicos de Berlín 1936 que nunca se realizaron por mor de la Primer Guerra Mundial. Foi sede de la Copa Mundial de Fútbol de 1974. Restauróse dafechu col envís d'allugar la Copa Mundial de Fútbol de 2006, con proyeutu a cargu del estudiu Gerkan, Marg und Partner. Tien capacidá pa 76 065 espectadores.

Copa del Mundu 1974[editar | editar la fonte]

Nel Berliner Olympiastadium solo xugáronse partíos de la primer ronda correspondientes al Grupu A.

Fecha Fase Equipu Resultáu Equipu Espectadores
14 de xunu Grupu A Alemaña Federal
1 - 0
Chile 76.168 Reporte
18 de xunu Grupu A Chile
1 - 1
Alemaña Democrática 20.000 Reporte
22 de xunu Grupu A Australia
0 - 0
Chile 17.400 Reporte

Copa del Mundu 2006[editar | editar la fonte]

Estampilla conmemorativa de la final del Mundial de 2006 xugada nel olímpicu de Berlín.

Nel Berliner Olympiastadion xugáronse seis partíos, ente ellos unu de cuartos de final y la gran final del certame.

Fecha Fase Equipu Resultáu Equipu Espectadores
13 de xunu Grupu F Brasil
1 - 0
Croacia 72.000 Reporte
15 de xunu Grupu B Suecia
1 - 0
Paraguay 72.000 Reporte
20 de xunu Grupu A Ecuador
0 - 3
Alemaña 72.000 Reporte
23 de xunu Grupu H Ucraína
1 - 0
Túnez 72.000 Reporte
30 de xunu Cuartos de final Alemaña
1 - 1[1]
Arxentina 72.000 Reporte
9 de xunetu Final Italia
1 - 1[2]
Francia 69.000 Reporte


Final de la Lliga de Campeones de la UEFA 2014-15[editar | editar la fonte]

El 6 de xunu de 2015, l'Olímpicu de Berlín foi sede de la Lliga de Campeones per primer vegada na so historia, llugar onde'l Barcelona ganó 3-1 a la Juventus, y proclamóse Campeón d'Europa per quinta vegada na so historia, y sumáu a la Copa del Rei y la Lliga Española, llogra'l so segundu Triplete.

6 de xunu de 2015 Llocal

vs.

Visita
Asistencia: 74.442 espectadores

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Resultado al final de los 90 minutos y de la prórroga. 4-2 en la definición desde el punto penal.
  2. Resultado al final de los 90 minutos y de la prórroga. 5-3 en la definición desde el punto penal.

Anécdotes[editar | editar la fonte]

  • Nesti estadiu xugó la final del Mundial de 2006 onde Zidane dio-y un cabezada a Materazzi.
  • Nesti estadiu foi onde se corrió'l 100 y el 200 más rápidu de la historia a cargu Usain Bolt con un estratosféricu tiempu de 9'58 y 19'19 segundos respeutivamente.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]


Predecesor:
Los Angeles Memorial Coliseum

Bandera de Estaos Xuníos d'América Los Ángeles 1932

Estadiu Olímpicu

Bandera d'Alemaña Berlín 1936
Socesor:
Wembley Stadium
Bandera del Reinu Xuníu Londres 1948
Predecesor:
Bandera de Países Baxos Olímpico d'Ámsterdam
Ámsterdam 1928
{{{títulu2}}}
Bandera d'Alemaña Berlín 1936
Socesor:
Bandera del Reinu Xuníu Wembley
Londres 1948
Predecesor:
Estadiu Internacional de Yokohama
Bandera de Corea del Sur Bandera de Xapón Corea/Japón 2002
{{{títulu3}}}
Bandera d'Alemaña Alemaña 2006
Socesor:
Estadiu Soccer City
Bandera de Sudáfrica Sudáfrica 2010
Predecesor:
Estadiu Nagai
Bandera de xapón Osaka 2007
{{{títulu4}}}
Bandera de Alemaña Berlín 2009
Socesor:
Estadiu de Daegu
Bandera de Corea del Sur Daegu 2011
Predecesor:
Estádio da Luz
Lisboa Bandera de Portugal 2014
{{{títulu5}}}
Berlín Bandera d'Alemaña 2015
Socesor:
Estadiu Giuseppe Meazza
Milán Bandera de Italia 2016