Óscar a la meyor película

De Wikipedia
Óscar a la Meyor Película

Moonlight
(ganadora na ceremonia del 2017)
Premiu a Producción cinematográfica más destacada del añu anterior
Concedíu por Academia de les Artes y les Ciencies Cinematográfiques
Historia
Primer entrega 1929
Sitiu oficial
[editar datos en Wikidata]

El Óscar a la meyor película ye unu de los premios de méritu daos pola Academia d'Artes y Ciencies Cinematográfiques d'Estaos Xuníos a los productores d'un llargumetraxe. Ye la categoría más importante de los Óscar, pos premia la sumatoria de los esfuercios en producción, direición, actuación, escritura y otros aspeutos esplegaos na creación d'una película. Consecuentemente, esta categoría ye la postrera en revelase en cada ceremonia de premios. Los nomes de les cintes ganadores dende los entamos de los premios tán espuestos a lo llargo de la entrada y de la escalera principal del Dolby Theatre, el llugar onde se realizaron les ceremonies dende 2002.[1] Hasta la 87° edición de los Óscar, 520 películes tuvieron nomaes a esti premiu.[2]

Historia[editar | editar la fonte]

Cambéu de nome[editar | editar la fonte]

Póster de Wings, la primer cinta ganadora del Óscar.

Na 1ª ceremonia de los Óscar, nun hubo premiu a la meyor película. Nel so llugar hubo dos premios separaos; unu llamáu «Película sobresaliente», ganáu pola película Wings; y unu a la «Meyor calidá artística de producción», ganáu pola película Sunrise: A Song of Two Humans. L'añu siguiente, l'Academia esanició esta última categoría y consideró que'l premiu llográu por Wings fuera l'honor más alto de la nueche.[3] Anque'l premiu caltuvo'l so nome orixinal: «Outstanding Picture/Película sobresaliente», el nome oficial camudó en delles ocasiones.[2]

  • 1927/28 a 1928/29: «Outstanding Picture/Película sobresaliente»
  • 1929/30 a 1940: «Outstanding Production/Producción sobresaliente».
  • 1941 a 1943: «Outstanding Motion Picture/Película sobresaliente».
  • 1944 a 1961: «Best Motion Picture/Meyor película».
  • 1962 a Presente: «Best Picture/Meyor película».

Ganadores[editar | editar la fonte]

Orixinalmente y hasta 1950, la compañía productora yera la que recibía l'Óscar a la meyor película, depués, los productores que yeren acreditaos como tal empezaron a ser premiaos. Esta regla foi modificada en 1998, cuando s'estableció una llende de trés nomes debíu al altu númberu de productores que recibieron el premiu por Shakespeare in Love, con un total de cinco.[4][5][6] MGM ye la productora con más premiu Óscar a la meyor película 25 en total, d'ellos 16 fueron ganaos poles subsidiarias de MGM: United Artists y Orion PIctures.

A 2014, les Regles especiales pal premiu de Meyor película del añu» axusta que los posibles ganadores:[7]

  • Tienen De ser aquellos que tengan el rótulu de «Producer/Productor» ó «Produced by/Producíu por» nos creitos finales.
  • Tienen De ser aquellos trés o menos productores qu'exercieron la mayor parte de les funciones de producción.

Como actu bona fide («de papu sanu»), l'Academia acepta que non más de dos persones suscribir so un mesmu rótulu de productor si los dos individuos tuvieron una asociación de trabayu establecida mientres siquier cinco años antes de la so nominación y como equipu de producción, han de producir un mínimu de cinco títulos cinematográficos.[7] L'Academia puede faer esceiciones, según facer con Anthony Minghella y Sydney Pollack fueron nomaos póstumamente dientro de los cuatro nomes por The Reader.[8] A partir de 2014, ye'l Comité Executivu de la Caña de Productores» el que fai qu'esti tipu d'esceiciones, namái en «rares y estraordinaries circunstancies»[7]

Meyor película y Meyor direutor[editar | editar la fonte]

Los premios nes categoríes de meyor película y meyor direición tuvieron estrechamente rellacionaos. De toles películes que ganaron na categoría de meyor película, sesenta y tres ganaron tamién el premiu al Meyor direutor. Namái cuatro películes ganaron l'Óscar ensin que los sos direutores fueren nomaos: Wings (1927/28), Grand Hotel (1931/32), Driving Miss Daisy (1989) y Argo (2012). Solo dos ganadores a Meyor direutor recibieron esti premiu ensin que la so película tuviera nomada a meyor película: Lewis Milestone por Two Arabian Knights (1927/28), y Frank Lloyd por The Divine Lady (1928/29)[9]

Medría nel númberu de nomaos[editar | editar la fonte]

Na 1ª ceremonia de los Óscar, les nomaes fueron tres películes. Dende l'añu siguiente hasta 1931, les nomaes pasaron a ser cinco películes, aumentar a ocho na 5° ceremonia; y pasando a ser diez en 1933. Esta cantidá caltener hasta la ceremonia del añu 1943, amenorgándose a partir de 1944 a cinco películes nomaes per añu.

El 24 de xunu de 2009, l'Academia anunció que'l númberu de películes nomaes amontar de cinco a diez, tal como en 1933.[10]

Tener 10 nomaes a Meyor película dexará-y a los votantes de l'Academia reconocer ya incluyir delles fantástiques cintes que frecuentemente apaecen nes otres categoríes del Óscar, pero que fueron espulsaes ​​de la carrera pol premiu mayor. [...] Nun puedo esperar a ver lo que la llista amuésenos cuando los nomaos sían anunciaos en febreru.
Sid Ganis, presidente de l'Academia.[10]

Coles mesmes, el sistema de votación foi camudáu, pasando del escrutiniu mayoritariu uninominal a la segunda vuelta instantánea (tamién conocida como Votu preferencial).[11] Dos años dempués d'esti anunciu, l'Academia volvió modificar les regles. A partir de la 84° edición, el númberu de películes nomaes puede bazcuyar ente un mínimu de cinco y un máximu de diez. Pa ser finalista ye necesariu llograr el 5% de los votos en primer ronda y más del 50% na ronda final.[12] Bruce Davis, productor ejectivo de l'Academia naquél entós, declaró:

Una nominación a Meyor película tien de ser una indicación de méritu estraordinariu. Si hai solu ocho nomaos que realmente merecen esti honor nun añu en particular, nun debemos sentir na obligación d'arredondiar el númberu.[13]

Discutinios[editar | editar la fonte]

Solu trés películes animaes fueron nomaes na categoría en tola historia: Beauty and the Beast, Up y Toy Story 3. Toes elles pertenecen a los estudios Walt Disney Pictures.

El premiu nun hai tao fora de discutiniu. Unu de los puntos de mayor discutiniu ye l'ausencia de películes de fala non inglesa dientro de les nomaes. A la fecha, solu nueve películes con esta carauterística fueron candidates. Elles son nos sos títulos orixinales: La grande illusion (Francés; 1938), Z (Francés; 1969), Utvandrarna (Suecu; 1971), Viskningar och rop (Suecu; 1972), Il Postino (Italianu/Español; 1995), La vita è bella (Italianu; 1998), 卧虎藏龙 (Wò hǔ cáng lóng) (Chinu mandarín, 2000), Letters from Iwo Jima (Xaponés; 2006 y inelegible a Meyor película estranxera por ser una producción d'Estaos Xuníos) y Amour (Francés; 2012).[14]

Otru puntu de discutiniu inclúi l'ausencia de películes animaes como posibles nomaes. La primer película d'esti tipu nun foi considerada hasta 1991: Beauty and the Beast. Depués d'esto, solu dos cintes animaes fueron nomaes: Up y Toy Story 3. Nenguna película de ciencia ficción ganó l'Óscar a pesar del gran númberu de nomaes. La única película de xéneru fantásticu que se fixo cola estauína foi The Lord of the Rings: The Return of the King en 2003. Solo tres comedies, Shakespeare in Love de 1998, The Artist de 2011 y Birdman de 2014, llograron faese col Óscar nos postreros 30 años. A la fecha, nenguna cinta documental tuvo nomada pal premiu.[15]

Solo doce cintes que se financiaron na so totalidá per fora de los Estaos Xuníos fixéronse cola estauína. Once d'elles son producciones ingleses, ente que la restante foi producida en Francia, elles son: Hamlet, The Bridge on the River Kwai, Lawrence of Arabia, Tom Jones, A Man for All Seasons, Oliver, Chariots of Fire, Gandhi, The Last Emperor, Slumdog Millionaire, The King's Speech y The Artist.[15]

Na 89na. Edición de los Premios Oscar hubo un grave error al anunciar el Premiu a Meyor Película: los actores Faye Dunaway y Warren Beatty (quien xubieron al escenariu al cumplise 50 años del trunfu de Bonnie and Clyde en dicha categoría) anunciaron a La La Land como ganadora. Sicasí, recibieron por error una copia del sobre de la cateogría premiada darréu antes, la del Premiu a Meyor Actriz Protagonista, que lo recibió Emma Stone, protagonista de dichu filme. Depués de que los productores de la mentada cinta dieren el tercer discursu d'agradecimientu, el productor principal, Jordan Horowitz (quien fuera'l primeru en falar), anunció qu'en realidá'l Premiu a Meyor Película fuera ganáu por Moonlight[16][17][18][19]

Remortines nomaes y ganadores[editar | editar la fonte]

La primer dama d'Estaos Xuníos Michelle Obama dende la Casa Blanca, segundos antes de revelar la cinta ganadora de 2012, Argo.

Solu dos remortines ganaron l'Óscar a la meyor película, elles son: The Godfather Part II y The Lord of the Rings: The Return of the King. Otru númberu bien amenorgáu de remortines fueron nomaes: The Bells of St. Mary's, The Godfather Part III, The Lord of the Rings: The Two Towers, Toy Story 3 y Mad Max: Fury Road.[14]

Otra nomada, Broadway Melody of 1936, foi inspirada nuna previa ganadora, The Broadway Melody. Sicasí, nun hai nenguna conexón ente los dos películes más allá del títulu. Adicionalmente, The Silence of the Lambs foi afecha de la novela del mesmu nome, una secuela de la obra orixinal El dragón coloráu, que fuera afecha primeramente pa la pantalla grande sol nome Manhunter. Amás, otra nomada a Meyor película, The Lion in Winter, incluyó a Peter O'Toole como Enrique II d'Inglaterra, un papel que yá interpretara primeramente en Becket. Letters from Iwo Jima ye una cinta paralela a Flags of Our Fathers. Dambes fueron dirixíes por Clint Eastwood, fueron grabaes casi simultáneamente, fueron estrenaes el mesmu añu y cunten dos perspectives distintes d'un mesmu alcuentru bélicu.

Notablemente, The Departed ye la única adautación que se fixo cola estauína. Ganadores como Mutiny on the Bounty y Ben-Hur tuvieron fuertemente influyíes poles sos versiones anteriores, sicasí, fueron afeches de la mesma obra.[20]

Películes mudes ganadores[editar | editar la fonte]

The Artist (cola esceición d'una única escena sonora) convertir na primer película muda ganadora dende Wings. La cinta convertir na primera en ser nomada dende El patriota, otra cinta muda. Amás, foi la primera nomada grabada dafechu en blancu y negru dende The Apartment. La ganadora de 1993, Schindler's List, ye casi na so totalidá en blancu y negru, pero contién delles escenes simbóliques a color.[15]

Películes perdíes[editar | editar la fonte]

Nenguna ganadora a Meyor película atópase perdida, sicasí, dalgunes como All Quiet on the Western Front y Lawrence of Arabia esisten namái en versiones alteriaes a partir de los sos orixinales, que fueron premiaes. Esto asocede por cuenta de que les cintes son frecuentemente recompuestes y editaes (y subsecuentemente restauraes por archivistes), ente que películes como Tom Jones y Star Wars tán estensamente disponibles en versiones peneraes. La nomada a Meyor película El patriota ye la única que s'atopa tresmanada.[21] The Racket creyóse perdida per años hasta que'l rollu foi atopáu nos archivos de Howard Hughes.[22] Foi restaurada y ye espuesta en televisión por TCM. Igualmente, les úniques copies disponibles de East Lynne y The White Parade, nomaes en 1932 y 1934, tán abellugaes nel archivu de la Universidá de California.[23]

Películes ganadores[editar | editar la fonte]

Na siguiente llista tán enunciaes les cintes ganadores según les nomaes. L'añu correspuende a la fecha'l so estrenu nel Condáu de Los Angeles (que correspuende de normal al añu d'estrenu a nivel mundial), y non l'añu del premiu. Mientres les primeres seis ediciones, el periodu d'eleición tomaba dos años del calendariu gregorianu. Por casu, la 2° ceremonia de los Óscar, llevada a cabu'l 30 de marzu de 1930, reconoció cintes estrenaes ente'l 1 d'agostu de 1928 y el 31 de xunetu de 1929. Nel casu de les cintes ganadores, la llista enuncia a los productores (quien reciben la estauína nesta categoría), direutor(es), compañía(es) productora(es), xéneru(os) y el númberu de nominaciones que recibieron na edición; la columna gris amuesa l'acumuláu de nominaciones ente que la verde les victories.

Hasta 1950 les compañíes productores yeren les que recibíen l'Óscar, pero dende 1951, foi parar a manes de los productores.

Década de 2010[editar | editar la fonte]

Plantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar película
Títulu orixinal y n'español Compañía
productora
Productor(es) Direutor(es) Otros premios Óscar Candidates
(títulu orixinal)

Década de 2000[editar | editar la fonte]

Plantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar película
Títulu orixinal y n'español Compañía
productora
Productor(es) Direutor(es) Xéneru(os) Otros premios Óscar Candidates
(títulu orixinal)

Década de 1990[editar | editar la fonte]

Plantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar película
Títulu orixinal y n'español Compañía
productora
Productor(es) Direutor(es) Xéneru(os) Otros premios Óscar Candidates
(títulu orixinal)

Década de 1980[editar | editar la fonte]

Plantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar película
Títulu orixinal y n'español Compañía
productora
Productor(es) Direutor(es) Xéneru(os) Otros premios Óscar Candidates
(títulu orixinal)

Década de 1970[editar | editar la fonte]

Plantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar película
Títulu orixinal y n'español Compañía
productora
Productor(es) Direutor(es) Xéneru(os) Otros premios Óscar Candidates
(títulu orixinal)

Década de 1960[editar | editar la fonte]

Plantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar película
Títulu orixinal y n'español Compañía
productora
Productor(es) Direutor(es) Xéneru(os) Otros premios Óscar Candidates
(títulu orixinal)

Década de 1950[editar | editar la fonte]

Plantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar película
Títulu orixinal y n'español Compañía
productora
Productor(es) Direutor(es) Xéneru(os) Otros premios Óscar Candidates
(títulu orixinal)

Década de 1940[editar | editar la fonte]

Plantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar película
Títulu orixinal y n'español Compañía
productora
Productor(es) Direutor(es) Xéneru(os) Otros premios Óscar Candidates
(títulu orixinal)

Década de 1930[editar | editar la fonte]

Plantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar películaPlantía:Óscar película
Títulu orixinal y n'español Compañía
productora
Productor(es) Direutor(es) Xéneru(os) Otros premios Óscar Candidates
(títulu orixinal)

Década de 1920[editar | editar la fonte]

Plantía:Óscar películaPlantía:Óscar película
Títulu orixinal y n'español Compañía
productora
Productor(es) Direutor(es) Xéneru(os) Otros premios Óscar Candidates
(títulu orixinal)

Finxos y fechos memorables na categoría[editar | editar la fonte]

  • Na ceremonia del añu 2017 cometióse un error históricu al anunciar en primer instancia como ganadora a la película La La Land. Sicasí, por cuenta de un error y un tracamundiu colos sobres de les categoríes de Meyor Actriz Principal y Meyor Película, la ganadora en realidá foi Moonlight, lo cual foi correxíu en direuto y en direutu mientres la tresmisión del show.
  • Midnight Cowboy (1969) y A Clockwork Orange (1971) fueron les úniques películes clasificaes "X" que fueron nomaes al Óscar a la meyor película, finalmente Midnight Cowboy consiguió'l premiu.
  • The exorcist (1973), Jaws (1975), The Silence of the Lambs (1991), The Sixth Sense (1999) y Black Swan (2010) son les úniques película de terror que fueron nomaes al Óscar, pero solu The Silence of the Lambs consiguió la estauína.
  • En 1929, The Broadway Melody, foi la primer película (y amás primer musical) en ganar l'Óscar a meyor película y nengún otru premiu. La situación repitir con Grand Hotel, qu'amás ye la única película en consiguir el premiu ensin llograr nenguna otra nominación y con Mutiny on the Bounty.
  • The Fugitive (1993) y Traffic (2000) , son les úniques películes basaes nuna serie de televisión en ser nomaes al Óscar nesta categoría.
  • La única película col rodaxe más llargu en ser nomada al Óscar nesta categoría ye Boyhood (2014), que'l so rodaxe tuvo una duración de 12 años (39 díes de rodaxe dende 2002 a 2014).
  • Solo tres películes que pertenecen al xenero de Cine catástrofe fueron nomaes al Óscar nesta categoría, estes son : Airport (1970), The Towering Inferno (1974) y Titanic (1997), siendo solamente Titanic la única d'esti xéneru en llevase la estauína.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «The Oscars home is now the Dolby Theatre». Entertainment Weekly. Consultáu'l 24 de mayu de 2012.
  2. 2,0 2,1 «Academy Awards Database - Best Picture Winners and Nominees». Academy of Motion Picture Arts and Sciences. Consultáu'l 24 de mayu de 2012.
  3. «Why SUNRISE: A SONG OF TWO HUMANS is Essential». Turner Classic Movies. Consultáu'l 24 de mayu de 2012.
  4. «Who gets the Oscar?». Sydney Morning Herald. 4 de febreru de 2005. http://www.smh.com.au/news/Oscars-2005/Who-gets-the-Oscar/2005/02/03/1107409980177.html. Consultáu'l 23 d'ochobre de 2013. 
  5. Academy restricts Oscar winners. BBC. 26 de xunu de 2001. http://news.bbc.co.uk/2/hi/entertainment/1408671.stm. Consultáu'l 23 d'ochobre de 2013. 
  6. McNary, Dave (21 de xineru de 2008). «PGA avoids credit limit». Variety. http://variety.com/2008/film/news/pga-avoids-credit-limit-1117979406/. 
  7. 7,0 7,1 7,2 «Rule Sixteen: Special Rules for the Best Picture of the Year Award». Rules for the 86th Academy Awards. Academy of Motion Picture Arts and Sciences. Consultáu'l 9 de marzu de 2014.
  8. Yamato, Jen (27 de xineru de 2009). «Academy Makes Exceptions for Pollack, Minghella Does this mean more Oscar sympathy for surprise nominee The Reader?». Rotten Tomatoes. Consultáu'l 18 d'ochobre de 2013.
  9. «Best Direutor Facts - Trivia (Part 2)». Filmsite. Consultáu'l 13 de payares de 2009.
  10. 10,0 10,1 Joyce Eng (24 de xunu de 2009). «Oscar Expands Best Picture Race to 10 Nominees». TV Guide Online. http://www.tvguide.com/Movie-News/Oscar-Expands-Best-1007223.aspx. Consultáu'l 24 de xunu de 2009. 
  11. Poll: Vote on the Oscars Like an Academy Member, Rob Richie, Huffington Post, 16 February 2011
  12. Steve Pond (22 de xunu de 2011). «New Best Picture Rules Could Discard Large Number of Oscar Ballots (Exclusive)». The Wrap. Consultáu'l 19 de xineru de 2014.
  13. Nikki Finke (14 de xunu de 2011). «OSCAR SHOCKER! Academy Builds Surprise & Secrecy Into Best Picture Race: Now There Can Be Anywhere From 5 To 10 Nominees». Deadline Hollywood. MMC. Archiváu dende l'orixinal, el 23 July 2011. Consultáu'l 15 de xunu de 2011.
  14. 14,0 14,1 «Best Pictures - Facts & Trivia (part 2)». Filmsite.org. Consultáu'l 13 de payares de 2009.
  15. 15,0 15,1 15,2 «Best Pictures - Genre Biases». Filmsite.org. Consultáu'l 13 de payares de 2009.
  16. https://www.youtube.com/watch?v=8KeOxeuiZjs
  17. http://abcnews.go.com/Entertainment/moonlight-wins-best-picture-mistake-presenter-warren-beatty/story?id=45769592
  18. https://www.lavanguardia.com/cultura/20170227/414293548955/moonlight-oscar-2017-meyor-pelicula.html
  19. http://www.clarin.com/extra-show/cine/oscar-2017-papelon-final-confundieron-pelicula-ganadora_0_BkIWL4b9g.html
  20. «First Remake to win Best Picture». Guinness Book of World Records. Consultáu'l 24 de mayu de 2012.
  21. «Oscar's Most Wanted». Academy of Motion Picture Arts and Sciences. Consultáu'l 24 de mayu de 2012.
  22. «The Racket - Progressive Silent Film List». Silent Yera. Consultáu'l 24 de mayu de 2012.
  23. «East Lynne Trivia». Turner Classic Movies. Consultáu'l 24 de mayu de 2012.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]