Xaponés antiguu

De Wikipedia
Xaponés antiguu
上代日本語, 上古日本語
Faláu en Xapón de la Edá Antigua Xaponesa
Rexón Orixinalmente

nel archipiélagu xaponés, posiblemente tamién na península coreana

Falantes Llingua muerta
Puestu Nun ta ente los 100 primeros. (Ethnologue 1996)
Familia Non determinada

   Xaponés antiguu

Alfabetu Man'yōgana y calteres chinos
Estatus oficial
Oficial en Entamáu usando criterios xeográficos
Reguláu por nun ye reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2
ISO 639-3

Xaponés antiguu (上代日本語 Jōdai nihongo?) ye l'estáu más antiguu del idioma xaponés.

Ye difícil realizar una datación precisa del periodu llamáu "xaponés antiguu". El so fin suelse datar en 794, cuando la capital Heijōkyō treslladar a Heiankyō. Determinar feches pal so empiezu puede ser más difícil. Atopáronse restos de tablillas y d'otros oxetos con fragmentos de testos n'escavaciones arqueolóxiques. Sicasí, el primer testu de cierta estensión col que cuntamos ye'l Kojiki, de 712. Por razones práutiques ésta considérase la fecha inicial del periodu. Poro, el periodu que n'hestoria de la llingua llamamos "xaponés antiguu" coincide col que los historiadores denominen Periodu Nara (710-794). Otra opción sería determinar namái una fecha final (794) nun especificando nengún puntu nel tiempu pal so entamu.

Les fontes lliteraries más antigües inclúin: Kojiki (712), Fudoki (720), Nihonshoki (720) y Man'yōshū (posterior a 771).

Los testos más antiguos atopaos en Xapón tán escritos en chinu clásicu. Sicasí, dalgunos d'ellos amuesen influencia de la gramática xaponesa (por casu, orde de pallabres). Puede consideráse-yos como los exemplos más antiguos de restos del idioma xaponés (vease tamién kanbun. Delles vegaes nestos testos híbridos úsense calteres chinos con valor fonéticu pa representar partícules. Dempués d'un tiempu, l'usu de calteres chinos con valor fonéticu convertir en más común (non yá llindáu a partícules), hasta que'l sistema d'escritura Man'yōgana desenvolvióse usando los calteres chinos de forma puramente fonética en xaponés. Como resultáu ye posible describir los soníos averaos del idioma, pero nun derivar nenguna conclusión cierta. Sicasí investigaciones recién determinaron un meyor entendimientu de los soníos del xaponés antiguu, sobremanera gracies a los estudios de la pronunciación del chinu d'aquella dómina, analís de cambeos diacrónicos na pronunciación del xaponés y del estudiu comparativu del idioma de les islles Ryukyu. Anque la mayoría de los escritos d'esti periodu representen l'idioma de la corte de Nara nel Xapón central, dellos poemes nel Man'yōshū ufierten un panorama de los distintos dialeutos del idioma. Dalgunes de les diferencies dialeutales qu'apaecen nesta obra inda pueden reparase na actualidá.

El xaponés antiguu difier fonéticamente de periodos posteriores del idioma. Un analís del Man'yōgana revela un sistema peculiar llamáu Jōdai Tokushu Kanazukai. Vease para más detalles la seición Fonemes.

Les trescripciones de les pallabres qu'apaecen nel Kojiki, per un sitiu, y de les del Nihonshoki o del Man'yōshu, por otru (/mo1/ and /mo2/) difieren. Rellacionóse esto col fechu de que'l Kojiki arrexuntóse primero que'l Nihonshoki, lo que caltendría una distinción antigua que llueu sumiría.

La sílaba xaponesa moderna [tsu] deriva d'una consonante africada de [t] antes de [o] en xaponés antiguu [el to], y el modernu da-line [zu] apaez pol mesmu procesu dende'l xaponés modernu inicial [dzu], antiguu [du]. Dellos dialeutos modernos caltienen la distinción ente [z] y [dz], por casu el dialeutu de Nagoya tien [midzu] en llugar de mizu "agua". Un procesu similar de palatalización resultó nel modernu [tɕi] deriváu del clásicu y antiguu [ti]. Sicasí nun puede determinase cuándo /ti/ se palatalizó. Ye posible que yá fuera una palatal en xaponés antiguu.

Otres carauterístiques importantes nes que'l xaponés antiguu difier del modernu son:

  • Inesistencia de vocales llargues o diptongos;
  • Nenguna pallabra empieza con /r/ o oclusiva sonora;
  • Nun esiste nenguna sílaba zarrada por consonante de nengún tipu: la estructura silábica ye bien simple: /$(C)V$/. (llende de sílaba + consonante opcional + vocal obligatoria + llende de sílaba).

Dellos investigadores suxurieron qu'esiste una rellación xenética ente'l xaponés antiguu y dellos idiomes estinguíos de la península coreana, incluyíu l'idioma Goguryeo (o Koguryo). Sicasí, la rellación ente'l xaponés y cualesquier otru idioma que nun sía la llingua de les Ryūkyū nun se demostró. Ver orixe de la llingua xaponesa para más información.

Fonemes[editar | editar la fonte]

En xaponés antiguu estrémense 88 sílabes.

a i o y o

ki1

ki2 ku ke1 ke2 ko1 ko2
ga gi1 gi2 gu gue1 gue2 go1 go2
sa si |

el so

se |

so1

so2
za zi zu ze zo1 zo2
ta ti |

el to

te |

to1

to2
da di |

du

de |

do1

do2
na nin nu ne non1 non2
hai hi1 hi2 hu he1 he2 ho
ba bi1 bi2 bu be1 be2 bo
ma el mio1 el mio2 mu me1 me2 mo1 mo2
  yu ye yo1 yo2
ra ri ru re |

ro1

ro2
wa wi   we wo

Poco dempués del Kojiki la distinción ente mo1 and mo2 perdióse rápido y el númberu de sílabes total amenorgar a 87.

Propunxéronse munches hipótesis pa esplicar los dobles valores de vocales con subíndice, dalgunes son:

  • Sistema d'ocho vocales
  • Grupu de vocales que palatalizan la consonante anterior (o labializan, nel casu de /o/) - vocales neutrales.
  • Sistema de vocales + diptongos. El númberu de vocales o diptongos (sumando dambos un total d'ocho) varien según hipótesis.

L'alderique sigue hasta la fecha. Pa más información ver l'artículu Proto-japónico.

Trescripción de vocales[editar | editar la fonte]

Hai que recordar qu'una trescripción nun representa necesariamente una hipótesis sobre pronunciación.

Hai dellos tipos de sistemes de trescripción, los dos tradicionales son:

  • Subíndices: Representar con subíndices cada unu de los dos elementos del par en cuestión. Pa representar les vocales qu'apaecen en contestos de neutralización o aquelles otres que los sos valores precisos desconócense, recurrir a una vocal simple ensin nengún tipu de marca.
  • Diéresis: <ï, ë, ö> típicamente noten <i2, y2, y o2>. Asumir que <i, y, o> son < i1, y1, o1>.

Esti sistema tien dellos problemes:

  • Implica una determinada pronunciación de la vocal (anque non necesariamente sía a la intención de quien la emplega).
  • Nun estrema ente'l grupu unu de vocales y aquelles qu'apaecen en contestos de neutralización o eses que'l so valor precisu desconozse, como la /to/ de /toru/ o de /kaditori/.

El sistema más emplegáu dende finales de la década de 1980 ye'l Yale, desenvueltu por Samuel E. Martin na so obra Japanese Language Through Time

Pa mayor información d'esti sistema ver artículu Proto-japónico.

Lleis fonolóxiques[editar | editar la fonte]

Estes yeren les restricciones fonolóxiques pa los timbres vocálicos dexaos nun solu morfema:

  • /-o1/ y /-o2/ nun coesisten.
  • /-o/ y /-o2/ xeneralmente nun coesisten.
  • /-a/ y /-o2/ xeneralmente nun coesisten.

Estes regles suxuren dos grupos de vocales: /-a, -o, -o1/ y /o2/. Les vocales de cada unu de los grupos nun s'entemecen unes con otres; -i1 y-i2 pueden coesistir con cualesquier de los dos grupos. Dalgunos consideren qu'esti fenómenu ye evidencia de que'l xaponés antiguu tenía harmonía vocálica como la que se produz nes llingües altaiques.

Fonética[editar | editar la fonte]

Vocales[editar | editar la fonte]

La teoría vocálica depende de la interpretación fonética d'elles que cada unu sostenga. Vease Proto-japónico

Consonantes[editar | editar la fonte]

/k, g/[editar | editar la fonte]

/k, g/: [k, g]

/s, z/[editar | editar la fonte]

Teoríes con al respective de la realización fonética de /s, z/ inclúin: [s, z], [ts, dz] y [ʃ, ʒ]. Posiblemente variaren dependiendo de la vocal siguiente, como asocede en xaponés modernu.

/t, d/[editar | editar la fonte]

/t, d/: [t, d]

/n/[editar | editar la fonte]

/n/: [n]

/h/[editar | editar la fonte]

/h/ realizábase fonéticamente como [ɸ]. Llegar a esta conclusión según los siguientes analises fonolóxicos y testuales:

  • La /h/ moderna causa una discrepancia nos pares consonánticos sordu vs sonoru. Asina, /k, g/, /s, z/, /t, d/, y d'últimes /h, b/. El par /h, b/ nun encaxar. La versión sorda de /b/ ye /p/.
  • La comparanza cola llingua de les islles Ryūkyū amuesa que [p] caltúvose, ente que nel xaponés de la isla principal convertir en [h]. Cuidao qu'en dalgún tiempu de la hestoria estos dos idiomes dixebráronse esto puede tomase como evidencia de que la [h] xaponesa pronunciar nun tiempu de la mesma manera que la de Ryukyu [p] (sicasí, la comparanza solamente nun determina cuál foi la pronunciación exacta en xaponés antiguu).
  • En xaponés modernu /h/ convirtióse en [ɸ] siguida por /o/. Unos sieglos tras los misioneros portugueses y españoles qu'habitaron en Xapón mientres el sieglu diecisiete escribieron la columna /h/ del kana como "fa, fi, fu, fe, fo". Los visitantes coreanos del mesmu sieglu describieron un soníu Fricativu llabial sordu, i.y. [ɸ].
  • La evidencia más antigua ye del sieglu novenu. En 842 el monxu Ennin escribe en Zaitōki una descripción na que determina que'l sánscritu p ye más consonante llabial que la xaponesa. Esto tómase como evidecia de que'l xaponés /h/ pronunciábase [ɸ] y non /p/ [p] mientres esi tiempu.

Hai un consensu xeneral de que /h/ yera [ɸ]. La evidencia dialeutal y distribucional suxure que nel mesmu momentu y hasta ciertu puntu debe de ser [p]. Non obstane la más probable ye qu'esta realización recluyir al momentu pre-xaponés antiguu

/m/[editar | editar la fonte]

/m/: [m]

/y/[editar | editar la fonte]

/y/: [j]

/r/[editar | editar la fonte]

/r/: [r]

/w/[editar | editar la fonte]

/w/: [w]

Estructura silábica[editar | editar la fonte]

La sílaba del xaponés antiguu yera :(C)V

= (consonante) vocal
  • Una vocal namái puede apaecer sola a entamu de pallabra.
  • /r/ nun apaez sinón en posición de principiu de pallabra (cola esceición de dos préstamos d'otres llingües: /rikizimahi1/ and /rokuro/).
  • Una consonante sonora nun apaez nunca a principiu de pallabra.

Con cuenta de evitar grupos de vocales produz elisión d'una nos siguientes contestos:

  • La vocal inicial sume: /hanare/ + /iso1/ → /hanareso1/
  • La segunda vocal cai: /ara/ + /umi1/ → /arumi1/
  • Los dos vocales fundar nuna solal: i1 + a → y

    1

    , a + i1→y2, o2 + i1→i2
  • /s/ ensertar ente dos vocales: /haru/ + /ame2/→/harusame2/ (Ye posible que /ame2/ fora nun tiempu */same2/)

Gramática[editar | editar la fonte]

Pronombre[editar | editar la fonte]

  • Primer persona: wa, a, ware, are *Segunda persona:

na, nare, masi, mimasi, imasi, ore *Tercer persona:

    • Proximal: ko, kore, koko, koti
    • Mesial: so, si, soko
    • Distal: ka, kare
  • Interrogativu: ta, tare, idu, idure, iduti, iduku, idura

Verbos[editar | editar la fonte]

El xaponés antiguu estrema ente ocho conjugación verbales: cuatrígrada (四段), Monógrada cimeru (上一段), Bígrada cimeru (上二段), Bígrada inferior (下二段), K-irregular (カ変), S-irregular (サ変), N-irregular (ナ変), y R-irregular (ラ変). La Monógrada (下一段) inda nun esistía.[1][2][3]

Conxugación[editar | editar la fonte]

Clase Verbal Irrealis
未然形
Alverbial
連用形
Conclusivo
終止形
Atributivu
連体形
Realis
已然形
Imperativu
命令形
Quadrígrado (四段)

-i1

-o | -y2

-y1
Monógrado cimeru (上一段) - - -ru -ru

-(yo2)

Bígrado cimeru (上二段) -i2 -i2

-uru

-ure -i2(yo2)
Bígrado inferior (下二段) -y2 -y2

-uru

-ure -y2(yo2)
K-irregular (カ変) -o2 -i1

-uru

-ure -o2
S-irregular (サ変)

-i

-uru

-ure -y(yo2)
N-irregular (ナ変)

-i

-uru

-ure -y
R-irregular (ラ変)

-i

-i

-y | -y


Raigaños en consonante vocal[editar | editar la fonte]

A los verbos que tienen una base que termina en consonante conózse-yos como "verbos de raigañu consonánticu". Apaecen nes siguientes clases de conxugación: Quadrígrada, Bígradas , S-irregular, R-irregular, K-irregular, y N-irregular.

Los verbos que la so base termina en vocal son conocíos como "verbos de raigañu vocálicu": Monógrada cimeru, solamente

Verbos irregulares[editar | editar la fonte]

  • K-irregular: k- "venir"
  • S-irregular: s- "faer"
  • N-irregular: ensin- "morrer", in- "dir, morrer"
  • R-irregular: ar- "ser, esistir", wor- "ser, esistir"

Les clases de verbos irregulares denominar según la consonante na qu'acaba'l so raigañu.

Axetivos[editar | editar la fonte]

Hai dos tipos d'axetivos: axetivos propios y nomes axetivales.

Los axetivos regulares clasificar en dos subgrupos: los que la so forma alverbial (連用形) acaba en -ku y esos nos que termina en –siku. Esto crea dos tipos distintos de conxugación:

Clases d'Axetivos Irrealis
未然形
Alverbial
連用形
Conclusivo
終止形
Attributivo
連体形
Realis
已然形
Imperativu
命令形
-ku -ke1 -ku

-ki1

 

-kara -kari

-karu

-kare -kare
-siku -sike1 -siku

-siki1

 

-sikara -sikari

-sikaru

-sikare -sikare

La forma -kar- y la forma -sikar- derivar del verbu ar- "ser, esistir". La conxugación alverbial (-ku o -siku) ta sufijada con ar-, por tanto, produz una conxugación irregular R- como la verbal en ar-. Una y bones el xaponés antiguu evita los grupos vocálicos, el resultante -ua- convertir en -a-

El nome axetival tien una sola conxugación:

  Irrealis
未然形
Alverbial
連用形
Conclusivo
終止形
Atributivu
連体形
Realis
已然形
Imperativu
命令形
Nome Axetival -nara -nari -nari -naru -nare -nare

Partícules[editar | editar la fonte]

Postpuestas al Irrealis[editar | editar la fonte]

  • ba Espresa hipótesis: "si". Nun se conxuga.
  • h- Repetición
Raigañu Irrealis
未然形
Alverbial
連用形
Conclusivo
終止形
Atributivu
連体形
Realis
已然形
Imperativu
命令形
h-

-i

-o | -y | -y


  • ray- Potencial
Raigañu Irreal
未然形
Alverbial
連用形
Conclusivo
終止形
Attributivo
連体形
Realis
已然形
Imperativu
命令形
ray-

 

       
  • r- 1) Pasivu 2) Potencial 3) Espontaneidá. Ver y-
Stem Irrealis
未然形
Alverbial
連用形
Conclusivo
終止形
Atributivu
連体形
Realis
已然形
Imperativu
命令形
r-

-y | -o | -uru

-ure -y(yo)
  • s- Honoríficu
Raigañu Irrealis
未然形
Alverbial
連用形
Conclusivo
終止形
Atributivu
連体形
Realis
已然形
Imperativu
命令形
s-

-i

-o | -y | -y


  • s- Forma verbos causativos y transitivos. Tamién funciona como un elementu llixeramente honoríficu.
Raigañu Irrealis
未然形
Alverbial
連用形
Conclusivo
終止形
Atributivu
連体形
Realis
已然形
-
s-

-y | -o | -uru

-ure -y(yo)
  • sim- Causativu. Darréu honoríficu. Los sos usu inda nun ta del tou esclariáu.
Raigañu Irrealis
未然形
Alverbial
連用形
Conclusivo
終止形
Atributivu
連体形
Realis
已然形
Imperativu
命令形
sim-

-y | -o | -uru

-ure -y(yo)
  • y- 1) Pasivu 2) Potencial 3) Bonal
Raigañu Irrealis
未然形
Alverbial
連用形
Conclusivo
終止形
Atributivu
連体形
Realis
已然形
-
y-

-y | -o | -uru

-ure -y(yo)
  • zu Negativu

Postpuesto al alverbial Alverbial[editar | editar la fonte]

  • ker- Past test.
Raigañu Irrealis
未然形
Alverbial
連用形
Conclusivo
終止形
Atributivu
連体形
Realis
已然形
-
ker-

 

-i

-y |  

  • ki Pasáu anterior. Conxugación.Irregular
Raigañu Irrealis
未然形
Alverbial
連用形
Conclusivo
終止形
Atributivu
連体形
Realis
已然形
-

 

ki

sika|  

  • masiz- Camientu negativu. Evolucionó darréu a maz-
Stem Raigañu Irrealis
未然形
Alverbial
連用形
Conclusivo
終止形
Atributivu
連体形
Realis
已然形
Imperativu
命令形
masiz-     -i -iki    
  • tar- Perfectivu
Raigañu Irrealis
未然形
Alverbial
連用形
Conclusivo
終止形
Atributivu
連体形
Realis
已然形
Imperativu
命令形
tar-

-i

-i

-y | -y


Pospuestu Conclusivo[editar | editar la fonte]

  • mer- Fuerte camientu
Raigañu Irrealis
未然形
Alverbial
連用形
Conclusivo
終止形
Atributivu
連体形
Realis
已然形
-
mer-   -i -i

-y |  

  • nar- Referencial ("oyí que...")
Raigañu Irrealis
未然形
Alverbial
連用形
Conclusivo
終止形
Atributivu
連体形
Realis
已然形
Imperativu
命令形
nar-     -i

-y |  

  • ras- Conxetura oxetiva
Raigañu Irrealis
未然形
Alverbial
連用形
Conclusivo
終止形
Atributivu
連体形
Realis
已然形
-
ras-     -i -iki -ikere  

Postpuesto al Atributivu[editar | editar la fonte]

  • nar- Cópula
Raigañu Irrealis
未然形
Alverbial
連用形
Conclusivo
終止形
Atributivu
連体形
Realis
已然形
-
nar-

-i

-i

-y | -y


Postpuesto al Realis[editar | editar la fonte]

  • ba amuesa condición o razón. Ver irrealis ba. Non conjugable.

Postpuesto al Imperativu[editar | editar la fonte]

  • r- Perfectu
Raigañu Irrealis
未然形
Alverbial
連用形
Conclusivo
終止形
Atributivu
連体形
Realis
已然形
Imperativu
命令形
r-

-i

-i

-y | -y


Otros[editar | editar la fonte]

  • el to Posesivu. Similar a -ga y -non.
  • yo, yu, yori, yuri

Marca'l puntu temporal o espacial d'una aición. Nun se conxuga.

  • namo, namu Enfáticu *zo

Enfáticu * Interrogativu *koso Enfáticu

Dialeutos[editar | editar la fonte]

El Man'yōshū inclúi poemes escritos nun dialeutu oriental.

Proto-Xaponés[editar | editar la fonte]

Ver artículu principal Proto-japónico

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Rōmaji

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Yamaguchi, Nihongo non Rekishi, page 18
  2. Kondō, Nihongo non Rekishi, page 41
  3. Omodaka, Jidaibetsu Kokugo Daijiten: Jōdaihen, pages 37-38

Bibliografía[editar | editar la fonte]