Vilaverd

Coordenaes: 41°20′03″N 1°10′39″E / 41.3341°N 1.17747°E / 41.3341; 1.17747
De Wikipedia
Vilaverd
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
Provincia provincia de Tarragona
Ámbitu funcional territorial Camp de Tarragona
Contorna Cuenca de Barberá (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde de Vilaverd Antonio Angles Rosich
Nome oficial Vilaverd (ca)[1]
Códigu postal 43490
Xeografía
Coordenaes 41°20′03″N 1°10′39″E / 41.3341°N 1.17747°E / 41.3341; 1.17747
Vilaverd alcuéntrase n'España
Vilaverd
Vilaverd
Vilaverd (España)
Superficie 12.6 km²
Altitú 269 m[2]
Llenda con Montblanc y La Riba
Demografía
Población 477 hab. (2023)
- 240 homes (2019)

- 212 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Cuenca de Barberá (es) Traducir
100% de Camp de Tarragona
0.06% de provincia de Tarragona
0.01% de Cataluña
0% de España
Densidá 37,86 hab/km²
Viviendes 44 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
vilaverd.altanet.org
Cambiar los datos en Wikidata

Vilaverd[3][4] ye un conceyu asitiáu na contorna catalana de la Cuenca de Barberá, Tarragona. La so población en 2008 yera de 490 habitantes. Ta na vera del ríu Francolí.

Prehistoria[editar | editar la fonte]

El primer documentu de la presencia humana nesti términu correspuende a un abrigu con pintures rupestres prehistóriques del llamáu Arte esquemático que los sos autores fueron los grupos productores neolíticos (6.500 años antes del presente). Alcontrar nel Barranc del Mal Torrent o del Mal Pas. Caltiénense unes formes astractes, llamaes convencionalmente barres dixitales, en color coloráu, y podríen calificase, dende una definición artística, como una obra xestual. Foi afayada pola Dra Anna Alonso Tejada, mientres les campañes de prospección en busca d'arte prehistórico de los años 1989. Al mesmu Arte pertenez el Mas del Gran –afayáu nes mesmes campañes, por Alexandre Grimal, en Montblanc, con muestres asemeyaes. Esti frisu pictóricu prehistóricu de Vilaverd forma parte de los santuarios prehistóricos declaraos Patrimoniu Mundial pola UNESCO (1998),sol nome alministrativu d'Arte Rupestre Prehistóricu del Arcu Mediterraneu de la Península Ibérica, al constituyise en testimoniu inestimable de la capacidá intelectual humana. (Fuentes: Associació Catalana d´Art Prehistòric)

Historia[editar | editar la fonte]

La villa nació frutu de la repoblación empecipiada nel sieglu XII por Ramón Berenguer IV. Vilaverd quedó so la influencia del obispáu de Tarragona qu'en 1115 vencer a Pere de Vilagrassa con cuenta de se siguiera cola repoblación. En 1178, Alfonsu I d'Aragón concedió de nuevu'l señoríu de les tierres a la ilesia, apurriéndoles al obispu Berenguer de Vilademuls.

Cultura[editar | editar la fonte]

El pueblu tien dos nucleos estremaos: per un sitiu ta la zona construyida mientres la Edá Media y que consta de cais estreches ya irregulares; por otru, la zona conocida como Les Masies, construyida mientres el sieglu XVIII. Nel nucleu antiguu atópase la ilesia parroquial dedicada a Sant Martí. Construyida nel sieglu XII, ye d'estilu románicu con dellos elementos del góticu.

Cerca del pueblu atopa'l santuariu de la Virxe de Montgoi. Créese que foi construyíu nel sieglu XV anque yá se realizaben actividaes de cultu nel XIII. Tien planta de cruz llatina, con bóveda de cañón construyida en yelsu. Nel altar atopa la imaxe de la Virxe, una talla policromada recién que sirvió pa sustituyir la destruyida mientres la guerra civil. Créese que la talla orixinal yera del sieglu XVI.

La fiesta mayor de Vilaverd celebrar mientres el mes de xunetu, coincidiendo cola festividá de San Cristóbal. La fiesta d'iviernu realizar n'honor a San Martín, patrón de la villa, nel mes de payares.

Estación de Vilaverd.

Economía[editar | editar la fonte]

Anque l'agricultura foi mientres enforma tiempu la principal actividá económica, na actualidá munchos de los vecinos de la población viven de l'actividá industrial. Ente los principales productos que se sirven cultivando destaca la viña, la olivar y los ceberes.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. Topónimu en castellán según: Celdrán Gomáriz, Pancracio: Diccionario de topónimos españoles y sus gentilicios. Espasa Calpe, 2002. ISBN 84-670-0146-1.
  4. Vilaverd foi'l topónimu oficial hasta 1983 según INE Base http://www.ine.es

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]